Economia de Nauru
.jpg) | |||||
| Estadístiques | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| PIB nominal | 113.884.908,36413 $  (2017) | ||||
| PIB (en PPP) | 193.646.243 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||
| PIB per càpita | 8.844 $ (2017) | ||||
| PIB (PPP) per càpita | 15.039,317 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||
| PIB per sector | primari: 6.1%, secundari: 33%, terciari: 60.8% (2009 est.) | ||||
| Inflació | -3,6% (1993) | ||||
| Taxa de creixement real | 10,4 % (2016) | ||||
| Taxa d'atur | 23 % (2011) | ||||
| Indústries principals | fosfats, bancs, productes de coco[1] | ||||
| Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
| Finances públiques | |||||
| Deute extern | US$ 33,3 milions (2002) | ||||
| Ingressos | 13,5 milions $ | ||||
| Despeses | 13,5 milions $ (2005) | ||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||
L'economia de Nauru depèn de les exportacions de fosfat, actualment molt reduïdes. El 2005, una companyia australiana va signar un acord per explotar les últimes reserves.[1] Els altres béns de consum han de ser importats, principalment d'Austràlia.
Bancarrota de l'estat i desastre ecològic[modifica]
Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit econòmica va trobar una font d'ingressos molt important en la mineria de fosfats, que va començar al segle xix.
La prosperitat provenia, principalment, de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. La majoria dels fosfats de Nauru, usats com a fertilitzant arreu del món, s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació. Actualment Nauru s'encara a un futur incert: a la dècada de 1990 va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però es va haver de desestimar el juliol del 2004.
L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un període d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.[3]
Segons Naomi Klein, Nauru és un exemple de país que dilapida els fons i degrada el mateix territori, després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat, essent un clar exemple de l'anomenat capitalisme salvatge.[4][5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Nauru |
- ↑ 1,0 1,1 «CIA The World Factbook». Arxivat de l'original el 2008-09-17. [Consulta: 22 abril 2009].
- ↑ 2,0 2,1 «Nauru Statistics». Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 16 juliol 2017].
- ↑ «View on Nauru Between a mined-out rock and a hard place». Arxivat de l'original el 2005-10-23. [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ «Nauru on the verge of bankruptcy». Arxivat de l'original el 2000-09-25. [Consulta: 13 desembre 2009].
- ↑ Naomi Klein, The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism, ISBN 0805079831