Saint Kitts i Nevis va ser l'últim lloc a practicar la monocultura de sucre en les Antilles Menors. Però a causa que la indústria de sucre trobava cada cop majors dificultats per aconseguir beneficis, el govern va decidir realitzar un programa de diversificació per al sector agricultor i estimulació del desenvolupament en altres sectors de l'economia, particularment el turisme.
El govern va instituir un programa d'incentius a la inversió, encoratjant tant la inversió privada domèstica com a estrangera. Les polítiques governamentals incloïen exempcions fiscals, importació d'equipament i materials lliures d'impostos i subsidis per a la capacitació a personal local. El turisme ha mostrat un gran increment. Cap a 1987, havia sobrepassat al sucre com a font d'ingrés de divises. Després de la collita de l'any 2005 el govern va decidir tancar la indústria sucrera després d'anys de pèrdues.[1] Per compensar les pèrdues d'ocupacions, el govern va començar un programa amb la intenció de diversificar l'agricultura i estimular altres sectors de l'economia, per exemple la producció manufacturera per a exportació, i els bancs offshore.[1]
(2017) 
