Economia de Saint Kitts i Nevis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Saint Kitts i Nevis
Moneda Dòlar del Carib Oriental
Organitzacions comercials OMC, Caricom
Estadístiques[1]
PIB rànquing 200è (2015)[2]
PIB (en PPP) 1 358 milions (2015)
Taxa del PIB 5% (2015)
PIB per capita (2015)
PIB per sector agricultura 1.7%, indústria 24.1%, serveis 74.2% (2015)
Inflació 1.6% (2015)
Població sota el llindar de pobresa sense informació
Força laboral 18.700 (1995)
Ocupació laboral per sector sense informació
Taxa d'atur 4.5% (1997)
Indústries principals turisme, cotó, sal, copra, robes, calçats, begudes
Socis comercials[1]
Exportacions 61.3 milions (2015)
Productes d'exportació màquines, aliments, electrònics, begudes, tabac
Socis principals Estats Units 49.9%, Canadà 5.3%, Azerbaidjan 4.8%, Bolívia 4.7%, Bangla Desh 4.4% (2014)
Importacions 240.3 milions (2015)
Productes d'importació màquines, manufacturats, aliments, combustibles
Socis principals Estats Units 39.3%, Trinitat i Tobago 17.8%, Alemanya 11.8%, República Popular de la Xina 4.3% (2014)
Finances públiques[1]
Deute extern 156.1 milions (2014)
Ingressos 296.3 milions (2015)
Despeses 259.3 milions (2015)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Platja a Saint Kitts i Nevis.

Saint Kitts i Nevis va ser l'últim lloc a practicar la monocultura de sucre en les Antilles Menors. Però a causa que la indústria de sucre trobava cada cop majors dificultats per aconseguir beneficis, el govern va decidir realitzar un programa de diversificació per al sector agricultor i estimulació del desenvolupament en altres sectors de l'economia, particularment el turisme.

El govern va instituir un programa d'incentius a la inversió, encoratjant tant la inversió privada domèstica com a estrangera. Les polítiques governamentals incloïen exempcions fiscals, importació d'equipament i materials lliures d'impostos i subsidis per a la capacitació a personal local. El turisme ha mostrat un gran increment. Cap a 1987, havia sobrepassat al sucre com a font d'ingrés de divises. Després de la collita de l'any 2005 el govern va decidir tancar la indústria sucrera després d'anys de pèrdues.[1] Per compensar les pèrdues d'ocupacions, el govern va començar un programa amb la intenció de diversificar l'agricultura i estimular altres sectors de l'economia, per exemple la producció manufacturera per a exportació, i els bancs offshore.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Saint Kitts i Nevis Modifica l'enllaç a Wikidata