Economia de Turkmenistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Turkmenistan
Moneda manat turcman
Organitzacions comercials CEI, OCE
Estadístiques[1]
PIB rànquing 95è (2013)[2]
PIB (en PPP) 55.16 miliards (2013)
Taxa del PIB 12.2% (2013)
PIB per capita (2013)
PIB per sector agricultura 7.2%, indústria 24.4%, serveis 68.4% (2013)
Inflació 9% (2013)
Població sota el llindar de pobresa 30% (2004)
Força laboral 2.300.000 (2008)
Ocupació laboral per sector agricultura 48.2%, indústria 14%, serveis 37.8% (2004)
Taxa d'atur 60% (2004)
Indústries principals gas natural, derivats de petroli, tèxtil, processament d'aliments
Socis comercials[1]
Exportacions 17.13 miliards (2013)
Productes d'exportació gás natural, petroli brut, petroquimics, tèxtil, cotó
Socis principals República Popular de la Xina 69.6%, Itàlia 4.7% (2012)
Importacions 12.48 miliards (2013)
Productes d'importació màquines i equipaments, productes químiques, alimentos
Socis principals República Popular de la Xina 19.5%, Turquia 17%, Rússia 12.6%, Emirats Àrabs Units 6.8%, Ucraïna 6%, Alemanya 4.7%, Regne Unit 4.2% (2012)
Finances públiques[1]
Deute extern 428.9 milions (2012)
Ingressos 5 930 milions (2013)
Despeses 5 474 milions (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Turkmenistan és un país desèrtic amb una agricultura intensiva en oasis irrigats, i àmplies reserves de petroli i gas natural. Els dos principals productes agrícoles són el cotó, produït principalment per a exportació, i blat, que és consumit al país. Encara que l'agricultura representi aproximadament el 7% del PIB, segueix emprant gairebé la meitat de la força de treball del país.[1]

Amb un autoritari govern ex-comunista en el poder i una estructura social tribal, Turkmenistán fa una lenta aproximació a les reformes econòmiques i busca utilitzar les rendes d'exportació de gas natural i cotó per mantenir la seva ineficient economia. Les metes de privatització encara són tímides.[1]

Entre el 1998 i el 2005 el país va sofrir per l'absència de vies adequades d'exportació de gas natural i per obligacions amb deutes de curt termini. No obstant això, les exportacions van començar a créixer gairebé 15% a l'any entre el 2003 i el 2008 principalment a causa de l'alça de preus internacionals del petroli i del gas. Nous gasoductes cap a la República Popular de Xina i Iran que van començar a funcionar en finalitats de 2009 i començament de 2010 van propiciar al país noves rutes d'exportació, malgrat aquestes noves vies no compensessin completament la caiguda d'exportacions de gas cap a Rússia el 2009.[1]

El govern va introduir un programa de privatització el 2012, però la seva implementació segueix lenta. Els resultats de les privatitzacions encara són limitats.[1] Les perspectives de curt termini no són animadores, a causa de la corrupció endèmica, a un sistema educacional dolent, a l'ús ineficient dels guanys amb les exportacions de gas natural i petroli, i a la poca voluntat del govern a acceptar reformes orientades al mercat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]