Economia de Turkmenistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Turkmenistan
Moneda manat turcman
Organitzacions comercials CEI, OCE
Estadístiques[1]
PIB rànquing 97è (2012)[2]
PIB (en PPP) 47,55 miliards (2012)
Taxa del PIB 8% (2012)
PIB per capita 8 500 (2012)
PIB per sector agricultura 10,2%, indústria 30%, comerç e serveis 59,8% (2010)
Inflació 12% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 30% (2004)
Força laboral 2,3 milions (2008)
Ocupació laboral per sector agricultura 48,2 %, indústria 14 %, comerç e serveis 37,8% (2004)
Taxa d'atur 60% (2010)
Indústries principals gas natural, petroli i derivats, tèxtils, processament d'aliments
Socis comercials[1]
Exportacions 9 672 milions (2010)
Socis principals Ucraïna 22,3%, Turquia 10,27%, Hongria 6.75%, Emirats Àrabs Units 6,25%, Polònia 6,16%, Afganistan 5,79%, Iran 5,17% (2009)
Importacions 4 888 milions (2010)
Socis principals República Popular de Xina 18,03%, Turquia 16,49%, Rússia 16,45%, Alemanya 5,91%, Emirats Àrabs Units 5,81%, Ucraïna 5,67%, Estats Units 5,41%, França 4,39% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 5 miliards (2010)
Ingressos 1 970 milions (2010)
Despeses 1 878 milions (2010)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Turkmenistan és un país desèrtic amb una agricultura intensiva en oasis irrigats, i àmplies reserves de petroli i gas natural. Els principals productes conreats són el cotó, principalment per a exportació, i blat per al consum domèstic. Malgrat l'agricultura representar amb prou feines el 10% del producte intern brut ella empra gairebé meitat de la força de treball.[1]

Amb un autoritari governo ex-comunista en el poder i una estructura social tribal, Turkmenistán fa una lenta aproximació a les reformes econòmiques i busca utilitzar les rendes d'exportació de gas natural i cotó per mantenir la seva ineficient economia. Les metes de privatització encara són tímides.[1]

Entre el 1998 i el 2005 el país va sofrir per l'absència de vies adequades d'exportació de gas natural i per obligacions amb deutes de curt termini. No obstant això, les exportacions van començar a créixer gairebé 15% a l'any entre el 2003 i el 2008 principalment a causa de l'alça de preus internacionals del petroli i del gas. Nous gasoductes cap a la República Popular de Xina i Iran que van començar a funcionar en finalitats de 2009 i començament de 2010 van propiciar al país noves rutes d'exportació, malgrat aquestes noves vies no compensessin completament la caiguda d'exportacions de gas cap a Rússia el 2009.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]