Economia de l'Uzbekistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula economia paísEconomia de l'Uzbekistan
Taschkent-47.JPG
Moneda Som uzbek
Organitzacions comercials OMC (observador), CEI, OCE
Estadístiques[1]
PIB nominal 62.643.953.021 $ (2014)
PIB (en PPP) 112,6 miliards (2013)
Rànquing PIB 70è (2013)
Taxa del PIB 7% (2013)
PIB per càpita 3 800 (2013)
PIB (PPP) per càpita 5.573 $ (2014)
PIB per sector agricultura 19,1%, indústria 32,2%, serveis 48,7% (2013)
Inflació   10,1% (2013)
Taxa de creixement real 7,8 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa 17% (2003)
Força laboral 16.990.000 (2013)
Ocupació laboral per sector agricultura 25,9%, indústria 13,2%, serveis 60,9% (2012)
Taxa d'atur 4,9% (gairebé 20% de subocupació) (2013)
Indústries principals tèxtills, processament d'aliments, construcció de màquinas, metal·lúrgia, or, petroli, gas natural, productes químiques
IDH 0,594 (2000)
Socis comercials
Exportacions 14.91 miliards (2013)
Productes d'exportació productes d'energia, cotó, or, fertil·lizants minerals, metalls ferrós i no ferrosos, textills, productes alimentaris, maquinària, automobiles
Socis principals   República Popular de Xina 21,2%, Kazakhstan 15,9%, Turquia 15,8%, Rússia 14,7%, Bangla Desh 9,5%, Kirguizistan 4% (2012)
Importacions 12.64 miliards (2013)
Productes d'importació Maquinària i equipament, aliments, substàncies químiques, metalls ferrós i no ferrosos
Socis principals Rússia 20,7%, República Popular de Xina 16,6%, Corea del Sud 16,4%, Kazakhstan 12,5%, Alemanya 4,6%, Turquia 4,2%, Ucraïna 4% (2012)
Finances públiques
Deute extern 8 773 milions (2013)
Ingressos 17.84 miliards (2013)
Despeses 18.05 miliards (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Modifica dades a Wikidata
Edificis comercials a Taixkent.

L'Uzbekistan era una de les zones més pobres de l'antiga Unió Soviètica amb més de 60% de la seva població vivint en comunitats rurals densament poblades. En anys recents seva economia ha estat orientada des de la seva independència a una transició gradual a una economia de mercat. No obstant això, el progrés en reformes econòmics ha estat cautelos i ha registrat alguns assoliments. Encara no s'ha eliminat la bretxa entre el mercat negre i les taxes de canvi oficials. El comerç restrictiu del règim i les seves polítiques generalment intervencionistes segueixen tenint efectes en la seva economia. Entre les restriccions imperants es troba la capacitat de convertibilitat de la moneda i altres mesures governamentals per controlar l'activitat econòmica, incloent la implementació de severes restriccions a les importacions i tancaments esporàdics de les seves fronteres amb els veïns Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, els quals han portat a organitzacions internacionals a suspendre o fer marxa enrere els crèdits projectes.

El Govern de l'Uzbekistan, que treballa en estreta col·laboració amb el Fons Monetari Internacional, ha realitzat considerables progressos en la reducció de la inflació i el dèficit pressupostari. La moneda nacional (el som uzbek) es va fer convertible en 2003 com a part del programa d'estabilització dissenyat pel FMI, encara que segueixen existint algunes restriccions administratives. L'agricultura i la indústria contribueixen igualment en l'economia, representant cadascun aproximadament una quarta part del PIB.[2] Lo país és actualment el 2º major exportador de cotó del món[1] encara que la importància d'aquest producte ha declinat significativament des de la seva independència. Així mateix, Uzbekistan és un gran productor d'or, amb la major mina a cel obert d'or al món, posseeix dipòsits substancials de coure, minerals estratègics, i un gran productor de petroli i gas natural.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de l'Uzbekistan Modifica l'enllaç a Wikidata