Economia de la República Popular de la Xina
| Moneda | renminbi |
|---|---|
| Estadístiques | |
| PIB nominal | 12.237.700.479.375 $ |
| PIB (en PPP) | 23.350.230.198.209 dòlars Geary-Khamis |
| PIB per càpita | 8.826 $ |
| PIB (PPP) per càpita | 16.842,408 dòlars Geary-Khamis |
| Inflació | 2,1 % |
| Taxa de creixement real | 6,7 % |
| Taxa d'atur | 3,64 % |
|
| |
|
| |
| Finances públiques | |
| Reserves totals | 3.235.681.607.213 $ |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'Economia de la República Popular de la Xina es defineix com una una economia de mercat socialista, que incorpora polítiques industrials i plans quinquennals estratègics.[1] La Xina té la segona economia més gran del món per PIB nominal i des del 2016 ha estat la més gran del món quan es mesura per paritat de poder adquisitiu (PPA).[2][note 1] La Xina va representar el 19% de l'economia global el 2025 en termes de PPA,[3] i al voltant del 17% en termes nominals el 2025.[3][4] L'economia en desenvolupament consta d'empreses estatals i empreses de propietat mixta, així com d'un gran sector privat domèstic que aporta aproximadament el 60% del PIB, el 80% de l'ocupació urbana i el 90% dels nous llocs de treball.
La Xina és la més gran economia industrial manufacturera del món i exportadora de béns. És considerada àmpliament com el «motor de la manufactura», la «fàbrica del món» i la «superpotència manufacturera» mundial.[5] La seva producció supera la dels nou següents fabricants més grans combinats.[6][7][8] Les exportacions com a percentatge del PIB se situen al voltant del 20%. La Xina és la nació comercial més gran del món i juga un paper destacat en el comerç internacional.[9][10] La manufactura ha estat transitant cap a indústries d'alta tecnologia com els vehicles elèctrics, les energies renovables, les telecomunicacions i els equips de tecnologia de la informació, i els serveis també han crescut com a percentatge del PIB. La Xina és el major exportador mundial d'alta tecnologia.[11] El 2023, el país dedicava al voltant del 2,6% del PIB a impulsar la recerca i el desenvolupament en diversos sectors de l'economia.[12] També és el segon major importador de béns del món.[13] La Xina és un importador net de productes de serveis.[14]
La Xina té una xarxa d'acords de lliure comerç amb diversos països, tot i que l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP) representa la major part de la seva integració comercial.[15] De les 500 empreses més grans del món, 142 tenen la seu a la Xina.[16] Té tres dels deu centres financers més competitius del món[17] i tres de les deu borses de valors més grans del món (tant per capitalització borsària com per volum de negociació).[18] La Xina té els segons actius financers més grans del món, valorats en 28,3 bilions de dòlars el 2024.[19] La Xina és un dels majors receptors d'inversió estrangera directa (IED) del món el 2025, havent rebut entrades de 107 milers de milions de dòlars.[20] Té la tercera IED cap a l'exterior més gran, amb 192,20 milers de milions de dòlars nord-americans per al 2024.[21] El creixement econòmic de la Xina ha afrontat diversos reptes durant la dècada de 2020 a causa d'una crisi al sector immobiliari.[22]
Amb 773 milions de treballadors, la força de treball xinesa és la més gran del món el 2024, tot i que s'està reduint a causa del ràpid envelliment de la població.[23] El març de 2026, Forbes va estimar que la Xina ocupava el segon lloc del món, darrere dels EUA, en nombre total de miliardaris i milionaris, amb 539 miliardaris xinesos,[24] mentre que la llista Hurun Global Rich List estimava que ocupava el primer lloc, amb 1.110 miliardaris.[25] La Xina també compta amb 5,3 milions de milionaris el 2026, la segona xifra més alta després dels EUA.[26] La despesa social pública a la Xina representava al voltant del 10% del PIB.[27]
Història
[modifica]

Històricament, la Xina va ser una de les principals potències econòmiques del món durant la major part dels dos mil·lennis de la Pax Sinica, des del segle i fins al segle XIX.[28][29] La Xina representava entre un quart i un terç del PIB global fins a mitjans del segle XIX. La quota de la Xina en el PIB global era d'un terç el 1820 quan la Revolució Industrial començava a la Gran Bretanya.[30][31][32][33] El PIB de la Xina el 1820 era sis vegades superior al de la Gran Bretanya, l'economia més gran d'Europa, i gairebé vint vegades el PIB dels naixents Estats Units.[34]
En acabar la Guerra Civil Xinesa, l'economia estava devastada.[35] Quan el derrotat Guomindang es va retirar a Taiwan, va despullar la Xina continental d'actius líquids, com ara or, plata i les reserves de dòlars del país.[35] Quan el Guomindang (KMT) va ser derrotat, el comerç havia estat destruït, la moneda nacional havia quedat sense valor i l'economia s'havia reduït a la permuta.[35]
El desenvolupament de la República Popular de la Xina (RPX) des de ser un dels països més pobres fins a ser una de les economies més grans va ser el més ràpid de qualsevol país.[36]:11 Des del 1949 fins a la reforma i obertura el 1978, el país va mantenir una economia autosuficient i dirigida per l'Estat focalitzada en una industrialització ràpida, mentre que una activitat de mercat substancial va romandre clandestina.[37][38] El període del Gran Salt Endavant i la Gran Fam Xinesa van afectar negativament l'economia.[39] Les reformes econòmiques van començar sota el comandament de Deng Xiaoping.[38] Posteriorment, la Xina es va convertir en la gran economia de més ràpid creixement del món, amb taxes de creixement de mitjana del 10% durant 30 anys.[40][41] Molts acadèmics consideren el model econòmic xinès com un exemple de capitalisme autoritari,[42][43] capitalisme d'Estat,[44] o capitalisme de Partit-Estat sota la secretaria general de Xi Jinping.[45][46] Al mateix temps, els acadèmics també han emfasitzat les diferències entre els lideratges de l'era de les reformes, especialment entre l'era de Deng Xiaoping i la de Xi Jinping. Un altre punt d'inflexió és la pandèmia de la COVID-19, que va tenir un impacte durador en l'economia xinesa.[47] Yuen Yuen Ang caracteritza el període postpandèmic com la "paradoxa econòmica de la Xina:" un període de ràpida recuperació tecnològica combinat amb un afrenament general del creixement.[48]
La Xina ha tret més gent de la pobresa extrema que qualsevol altre país de la història.[49][50] Entre el 1978 i el 2018, la Xina va reduir la pobresa extrema en 800 milions de persones.[51] El percentatge de la població que vivia en pobresa extrema va disminuir del 88,1% al 0,2% entre el 1981 i el 2019.[52] El seu superàvit per compte corrent es va multiplicar per 53 entre el 1982 i el 2021, passant de 5,67 milions de dòlars a 317.000 milions de dòlars.[53]
Durant aquest temps, la Xina es va convertir en una potència industrial, anant més enllà dels èxits inicials en sectors de sous baixos com la roba i el calçat fins a la producció sofisticada d'ordinadors, fàrmacs i automòbils. Les fàbriques de la Xina van generar 3,7 bilions de dòlars en valor afegit de manufactura real, més que els EUA, Corea del Sud, Alemanya, el Regne Unit i França combinats. El sector manufacturer de la Xina es beneficia d'un dels mercats domèstics més grans del món, una escala de fabricació immensa i cadenes de subministrament de fabricació altament desenvolupades.[54] També té dos dels 5 principals clústers de ciència i tecnologia mundials —Shenzhen-Hong Kong-Guangzhou i Pequín, en el 2n i 3r lloc respectivament— més que qualsevol altre país del món.[55][56]
La Xina ha sostingut el creixement gràcies a les relacions d'exportació, el seu sector de la fabricació i els baixos sous.[57] Va ser l'única gran economia mundial que va experimentar una expansió del PIB el 2020, amb una taxa de creixement del 2,3%.[58] Tanmateix, el país va registrar un dels seus pitjors rendiments econòmics en dècades el 2022 a causa de la pandèmia de COVID-19 a la Xina.[59] El 2023, el Fons Monetari Internacional (FMI) va predir que la Xina continuaria sent una de les economies principals de més ràpid creixement.[60] L'economia de la Xina contribueix a l'augment de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle (GEH) i al mateix temps es veu greument afectada pels efectes adversos del canvi climàtic, tot i que les seves emissions per càpita continuen sent molt inferiors a les d'economies desenvolupades com els Estats Units.[61]
Economies regionals
[modifica]
El sistema de transport de la Xina, combinat amb importants diferències en la disponibilitat de recursos naturals i recursos humans i en la infraestructura industrial, ha produït variacions significatives en les economies regionals del país.[62] El desenvolupament econòmic de Shenzhen ha fet que la ciutat sigui coneguda com el proper Silicon Valley del món.[63][64]
El desenvolupament econòmic ha estat generalment més ràpid a les províncies costaneres que a l'interior, i hi ha grans disparitats en la renda per càpita entre regions. Les tres regions més pròsperes són el Delta del Iang-Tsé a l'est de la Xina, el Delta del riu Perla al sud de la Xina i la regió de Jing-Jin-Ji al nord de la Xina. S'espera que el ràpid desenvolupament d'aquestes zones tingui l'efecte més significatiu en l'economia regional asiàtica en el seu conjunt, i la política del govern xinès està dissenyada per eliminar els obstacles al creixement accelerat d'aquestes regions més riques. Cap al 2035, es preveu que quatre ciutats de la Xina (Xangai, Pequín, Canton i Shenzhen) es trobin entre les deu ciutats més grans del món per PIB nominal, segons un informe d'Oxford Economics.[65]
PIB per divisió administrativa
[modifica]| províncies | CN¥ | US$ | quota (%) |
|---|---|---|---|
| Xina | 141.020,72 | 19.700,70 | 100 |
| Guangdong | 13.911,86 | 2.119,67 | 10,67 |
| Jiangsu | 12.287,56 | 1.826,85 | 10,15 |
| Shandong | 8.743,51 | 1.299,94 | 7,22 |
| Zhejiang | 7.771,54 | 1.155,43 | 6,42 |
| Henan | 6.134,51 | 912,05 | 5,07 |
| Sichuan | 5.749,8 | 843,73 | 4,69 |
| Hubei | 5.373,49 | 798,90 | 4,44 |
| Fujian | 5.310,99 | 789,61 | 4,39 |
| Hunan | 4.867,04 | 723,61 | 4,02 |
| Anhui | 4.504,50 | 669,70 | 3,72 |
| Xangai | 4.465,28 | 663,87 | 3,69 |
| Hebei | 4.237,04 | 629,94 | 3,50 |
| Pequín | 4.161,10 | 618,65 | 3,44 |
| Shaanxi | 3.277,27 | 487,25 | 2,71 |
| Jiangxi | 3.207,47 | 476,87 | 2,65 |
| Chongqing | 2.912,90 | 433,07 | 2,41 |
| Liaoning | 2.897,51 | 430,79 | 2,39 |
| Yunnan | 2.895,42 | 430,48 | 2,39 |
| Guangxi | 2.630,09 | 391,03 | 2,17 |
| Shanxi | 2.564,26 | 381,24 | 2,12 |
| Mongòlia Interior | 2.315,87 | 344,31 | 1,91 |
| Guizhou | 2.016,46 | 299,80 | 1,67 |
| Xinjiang | 1.774,13 | 263,77 | 1,47 |
| Tianjin | 1.631,13 | 242,51 | 1,35 |
| Heilongjiang | 1.590,10 | 236,41 | 1,31 |
| Jilin | 1.307,02 | 194,32 | 1,08 |
| Gansu | 1.120,16 | 166,54 | 0,93 |
| Hainan | 681,82 | 101,37 | 0,56 |
| Ningxia | 506,96 | 75,37 | 0,42 |
| Qinghai | 361,01 | 53,67 | 0,30 |
| Tibet | 213,26 | 31,71 | 0,18 |
Hong Kong i Macau
[modifica]D'acord amb la política d'un país, dos sistemes, les economies de l'antiga colònia britànica de Hong Kong i la colònia portuguesa de Macau conserven formalment un sistema capitalista separat de la Xina continental.[67][68]
Desenvolupament regional
[modifica]Aquestes estratègies estan adreçades a les regions relativament poc desenvolupades de la Xina en un intent d'abordar el desenvolupament desigual:
- Desenvolupament de l'Oest de la Xina, dissenyat per millorar la situació econòmica de les províncies occidentals mitjançant la inversió i el desenvolupament dels recursos naturals.
- Revitalització del Nord-est de la Xina, per rejovenir les bases industrials del Nord-est de la Xina. Coobre les tres províncies de Heilongjiang, Jilin i Liaoning, així com les cinc prefectures orientals de la Mongòlia Interior.
- Pla de l'Auge de la Xina Central, per accelerar el desenvolupament de les seves regions centrals. Cobreix sis províncies: Shanxi, Henan, Anhui, Hubei, Hunan i Jiangxi.
- Tercer Front del període de la Guerra Freda, que es va centrar en les províncies del sud-oest.
Govern
[modifica]
La Xina duu a terme polítiques industrials i d'inversió dirigides per l'Estat amb un sector d'empreses públiques significatiu.[70]:11 El Partit Comunista de la Xina (PCX) descriu el sistema econòmic de la Xina com una Economia de mercat socialista. Per guiar el desenvolupament econòmic, el govern central xinès adopta plans quinquennals que detallen les seves prioritats econòmiques i polítiques essencials. El quinzè pla quinquennal (2026–2030) s'està implementant actualment, seguint el quatorzè pla quinquennal (2021-2025), el qual va posar èmfasi en el creixement impulsat pel consum i l'autosuficiència tecnològica mentre la Xina transiciona d'una economia d'ingressos mitjans-alts a una economia d'ingressos alts.[71]
El sector públic juga un paper central en l'economia de la Xina.[72] A Rural China Takes Off (1999), Jean Oi va identificar la Xina de l'era de les reformes com una varietat local d'estat desenvolupista, amb els "governs locals en el paper principal del procés de desenvolupament."[73] El llibre How China Escaped the Poverty Trap (2016) de Yuen Yuen Ang va caracteritzar el paper de l'Estat en el desenvolupament xinès com una "improvisació dirigida", una barreja de direcció de dalt a baix per part del govern central i d'improvisació de baix a dalt entre els governs locals,[74] produint una varietat de vies coevolutives subnacionals i models regionals diferenciats,[74] en lloc d'un model xinès únic i fix.[75][76]
Actualment, els objectius de desenvolupament de la Xina són assolir els Dos Centenaris, concretament l'objectiu material que la Xina esdevingui una societat moderadament pròspera en tots els aspectes el 2021 i l'objectiu de modernització que la Xina esdevingui un "país socialista fort, democràtic, civilitzat, harmoniós i modern" el 2049, el 100è aniversari de la fundació de la República Popular.[77] La Xina manté el control estatal sobre els sectors estratègics de l'economia en indústries clau com les infraestructures, les telecomunicacions i les finances, malgrat la considerable mercantilització de l'economia des de la reforma i obertura.[78]:20 Els mecanismes específics per implementar el control governamental dels sectors estratègics de l'economia inclouen els drets de propietat pública, una intervenció administrativa generalitzada i la supervisió del PCX sobre els alts directius.[78]:20
L'Estat té més probabilitats d'intervenir en àrees on els preus dels béns i serveis són socialment i política sensible.[79]:105 Per exemple, el govern de la Xina intervé de manera més activa en el sector de la banca comercial que en el capital de risc privat, on hi participa un nombre significativament menor de llars.[79]:100 La participació de l'Estat en l'assignació de finançament, contractes i recursos facilita els esforços del govern xinès per minimitzar els efectes de la volatilitat del mercat.[80]:3
El nivell d'autoritat i autonomia dels governs locals en la presa de decisions econòmiques és elevat, i han tingut un paper destacat en el desenvolupament econòmic nacional.[81]:1 Els governs locals també poden oferir incentius o subsidis per atreure empreses.[81]:41 Un incentiu fiscal habitual és el de "tres anys exempts i tres a meitat d'impost", mitjançant el qual es pot permetre a les empreses no pagar l'impost sobre societats durant els seus primers tres anys d'activitat i pagar un tipus reduït a la meitat durant els tres anys següents.[81]:41
Empreses públiques
[modifica]Les empreses públiques de la Xina duen a terme funcions que beneficien l'Estat.[82] L'acadèmica Wendy Leutert escriu: "Contribueixen als ingressos dels governs central i locals mitjançant dividends i impostos, mantenen l'ocupació urbana, mantenen baixos els preus dels insums clau, canalitzen el capital cap a indústries i tecnologies objectiu, donen suport a la redistribució subnacional cap a les províncies de l'interior i de l'oest més pobres, i ajuden a la resposta de l'Estat davant de desastres naturals, crisis financeres i instabilitat social."[82] El personal de la alta direcció de les empreses públiques està controlat pel Departament d'Organització del PCX.[83](p140)
Gairebé 867.000 empreses a la Xina tenen algun grau de propietat estatal, segons Franklin Allen de l'Imperial College London.[84] El 2017, la Xina tenia més empreses públiques que qualsevol altre país, i la majoria d'empreses públiques entre les grans companyies nacionals.[82] Les empreses públiques representaven més del 60% de la capitalització borsària de la Xina el 2019[85] i van generar el 40% del PIB de la Xina de 15,98 bilions de dòlars nord-americans (101,36 bilions de iuans) el 2020, mentre que les empreses i inversions privades nacionals i estrangeres representaven el 60% restant.[86][87] A finals de 2019, els actius totals de totes les empreses públiques de la Xina, incloses les que operaven al sector financer, van assolir els 58,97 bilions de dòlars el 2015.[88] Noranta-una (91) d'aquestes empreses públiques pertanyien a les empreses Fortune Global 500 del 2020.[89] A 2025[update], les empreses privades representen el 40% de les 100 principals empreses cotitzades del país, les empreses de propietat mixta representen el 15%, mentre que les empreses públiques representen el 45%, segons el Peterson Institute for International Economics.[90]
Disputes sobre les dades econòmiques
[modifica]Existeixen disputes sobre la fiabilitat de les dades econòmiques oficials. Fonts estrangeres i algunes de xineses han afirmat que les estadístiques oficials del govern xinès sobreestimen el creixement econòmic de la Xina.[91][92][93] No obstant això, diversos acadèmics i institucions occidentals han afirmat que el creixement econòmic de la Xina és superior al que indiquen les xifres oficials.[94] D'altres, com l'Economist Intelligence Unit, afirmen que tot i que hi ha proves que les dades del PIB de la Xina estan "suavitzades", creuen que les dades del PIB nominal i real de la Xina són a grans trets precises.[95] Encara d'altres afirmen que el creixement del PIB informat és irreconciliable amb les dades que surten de la Xina.[96] Segons documents del 2007 obtinguts per WikiLeaks, el secretari del Partit a Liaoning i futur primer ministre Li Keqiang va dir que no confiava gens en les estimacions del PIB del país, qualificant-les de "fetes a mà" i poc fiables, i que les dades publicades, especialment les xifres del PIB, s'haurien d'utilitzar "només com a referència".[97] En el seu lloc, va desenvolupar l'índex Li Keqiang com una mesura alternativa del rendiment econòmic xinès utilitzant tres variables que ell preferia.[98] Després de reunir-se amb Jack Ma d'Alibaba[99] al febrer i març de 2025, la Xina va anunciar un objectiu de creixement del 5 per cent en les seves sessions anuals, malgrat les tensions comercials en curs amb els Estats Units. The Washington Post informa que les dues sessions polítiques anuals de la Xina, organitzades per l'Assemblea Popular Nacional i la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès, van fixar un objectiu de creixement d'"al voltant del 5 per cent" per al 2025 malgrat les creixents tensions comercials amb els Estats Units, la qual cosa senyala la certesa de Pequín en la seva recuperació. Els líders van subratllar l'impuls del consum, el suport a la innovació del sector privat i el creixement de les eines fiscals, com ara un major ràtio de dèficit i bons especials per estabilitzar el creixement. Els funcionaris es van comprometre a donar suport als exportadors, atreure inversió estrangera i promoure l'autosuficiència tecnològica, mentre encoratjaven l'emprenedoria privada. Les sessions van presentar la Xina com un estabilitzador global i van advertir de contramesures contra les barreres comercials, mostrant un enfocament pragmàtic i orientat al creixement al llarg dels desafiaments geopolítics.[100]
Les províncies i ciutats xineses han estat sospitoses des de fa temps de falsificar les seves xifres, posant el focus en els funcionaris dels governs locals, el rendiment dels quals s'avalua sovint en funció del rendiment de les seves meves economies respectives.[101] Els governs locals s'han vist sotmesos a un major escrutini sobre les dades econòmiques, i el secretari general del PCX, Xi Jinping, va declarar que la falsificació de dades econòmiques "no només danya el nostre judici sobre la situació econòmica, sinó que també pertorba greument les idees del Partit Comunista i el seu estil de cerca de la veritat".[91][102]
Alguns analistes utilitzen les mesures per satèl·lit de la contaminació lumínica per modelar el creixement econòmic xinès i suggereixen que les xifres de taxa de creixement de les dades oficials xineses són més fiables, tot i que és probable que estiguin suavitzades.[103] Segons un article del Banc de la Reserva Federal de Saint Louis, les estadístiques oficials de la Xina són d'alta qualitat en comparació amb altres països en desenvolupament, d'ingressos mitjans i baixos. El 2016, la Xina es trobava al percentil 83 dels països d'ingressos mitjans i baixos, en comparació amb el percentil 38 del 2004.[104] Un estudi del Banc de la Reserva Federal de San Francisco va trobar que les estadístiques oficials del PIB de la Xina estan "significativament i positivament correlacionades" amb mesures verificables externament de l'activitat econòmica, com ara les dades d'importació i exportació dels socis comercials de la Xina, la qual cosa suggereix que el creixement econòmic de la Xina no va ser més lent del que indicaven les xifres oficials.[94]
Diversos acadèmics i institucions occidentals han recolzat l'afirmació que és probable que s'estigui subestimant l'economia de la Xina.[105][106][107][94][108][109][110] Un estudi de la National Bureau of Economic Research, amb seu als EUA, va afirmar que el creixement econòmic de la Xina podria ser més alt que el reportat per les estadístiques oficials.[111] Un article de Hunter Clark, Maxim Pinkovskiy i Xavier Sala i Martín publicat per ScienceDirect d'Elsevier el 2018 empra un mètode innovador de llums nocturnes enregistrades per satèl·lit, que els autors afirmen que és el millor predictor no esbiaixat del creixement econòmic a les ciutats xineses. Els resultats suggereixen que la taxa de creixement econòmic xinès és superior a la de les dades oficials reportades.[105]
L'estudi de Daniel H. Rosen i Beibei Bao, publicat pel Center for Strategic and International Studies el 2015, va mostrar que el PIB el 2008 era en realitat un 13–16 per cent més gran que les dades oficials, mentre que el PIB del 2013 se situava amb precisió en 10,5 bilions de dòlars en lloc de la xifra oficial de 9,5 bilions de dòlars.[108] Segons una investigació duta a terme per Arvind Subramanian, antic economista del Fons Monetari Internacional (FMI) i investigador sènior del Peterson Institute for International Economics, la mida de l'economia xinesa per paritat de poder adquisitiu el 2010 era d'uns 14,8 bilions de dòlars en lloc d'una estimació oficial de 10,1 bilions de dòlars de l'FMI, la qual cosa significa que el PIB de la Xina es va subestimar en un 47 per cent.[107]
Segons un document de recerca del 2019 publicat per la Brookings Institution que ajustava la sèrie temporal històrica del PIB mitjançant dades de l'impost sobre el valor afegit, que segons els autors són "molt resistents al frau i la manipulació",[112][113] el creixement econòmic de la Xina podria haver-se sobreestimat en un 1,7 per cent cada any entre 2008 i 2016, cosa que significa que el govern podria haver sobreestimat la mida de l'economia xinesa entre un 12 i un 16 per cent el 2016.[113][114]
El Rhodium Group, un centre de recerca independent, ha qüestionat de manera constant la precisió de les xifres oficials del PIB de la Xina, estimant que el creixement real del PIB el 2024 se situarà entre el 2,4% i el 2,8%, significativament inferior a l'afirmació oficial del 4,8%.[115] Mentre els observadors augmentaven el seu escepticisme sobre l'economia xinesa, el 2025, la Reserva Federal dels Estats Units va dur a terme una investigació econòmica sobre si la Xina estava creixent al seu objectiu del 5%. Van concloure que les xifres oficials xineses no estaven sobreestimades, amb indicadors alternatius, incloses les dades del comerç, el consum i el sector immobiliari, estretament alineats amb la xifra oficial del PIB. L'alta capacitat de l'economia d'oferta de la Xina per al comerç internacional i l'autosuficiència compensa la feblesa del consum després de la pandèmia.[116]
La Xina ha canviat el seu enfocament respecte a la gestió del sector privat, passant de restriccions imprevisibles a un sistema regulat més estable. El 2025, Xi Jinping va senyalar una nova direcció reunint-se amb Jack Ma d'Alibaba, emfatitzant el paper de les empreses privades en el creixement tecnològic de la Xina.[117] La reunió amb Jack Ma d'Alibaba i altres líders del sector privat va senyalar una posició més càlida envers les empreses tecnològiques de la Xina després de molts anys de pressió regulatòria. També va indicar que hi havia una posició més favorable envers les empreses privades de tecnologia i IA després que Alibaba i Ant Group estiguessin prèviament sota escrutini. Ara semblava que els analistes veien que Pequín volia promoure les empreses tecnològiques privades nacionals i el desenvolupament de la IA en general per competir amb la resta del món. La reunió, que va tenir lloc unes setmanes abans de la presentació de l'últim model d'IA de la xinesa DeepSeek, va oferir alternatives de baix cost a les opcions dels EUA.[118][119] S'han codificat les proteccions legals per als emprenedors, mentre que el Partit Comunista de la Xina ha augmentat la seva presència a les empreses a través de cèl·lules del partit i "accions d'or". Aquest nou model busca equilibrar la innovació amb el control estatal, especialment en sectors d'alta tecnologia com la IA i els semiconductors.[120][121]
Deute nacional
[modifica]El 2022, el deute governamental total de la Xina era d'aproximadament 94 mil milion de RMB, o el 77,1% del PIB.[122] El 2014, molts analistes van expressar la seva preocupació per la mida global del deute governamental de la Xina.[123][124][125][126] A finals de 2014, el Fons Monetari Internacional va informar que la ràtio de deute brut del govern general respecte al PIB de la Xina era del 41,44 per cent.[127][128] El 2015, un informe del Fons Monetari Internacional va concloure que el deute públic de la Xina és relativament baix "i es troba en un camí estable en totes les proves d'estrès estàndard, excepte en el escenari amb xocs de passius contingents", com ara "una recapitalització bancària a gran escala o un rescat del sistema financer per fer front, per exemple, a un possible augment dels crèdits morosos com a resultat del desendeutament".[129] Segons l'informe de la balança de pagaments de 2019 de l'Administració Estatal de Canvi de Divises, el saldo del deute extern de tot el govern xinès a finals d'any era del 2% del PIB.[81]:104
Les autoritats xineses han desestimat les preocupacions dels analistes, insistint que "el país encara té marge per augmentar el deute governamental".[130] L'antic president de la Fed Ben Bernanke, a principis del 2016, va comentar que "l'acumulació de deute a la qual s'enfronta la Xina és un problema 'intern'", atès que la majoria de l'endeutament s'havia emès en moneda local.[131] Una enquesta del 2019 de l'OCDE va trobar que el deute corporatiu de la Xina és superior al d'altres països principals.[132] La banca a l'ombra ha augmentat a la Xina, plantejant riscos per al sistema financer.[133][134] El deute no comptabilitzat és una zona grisa, però les estimacions situen la quantitat només per als governs locals en fins a 9 bilions de dòlars[135] o 63 bilions de iuans, per sobre de les estimacions d'uns 30 bilions de iuans el 2020.[136]
Fiscalitat, entorn regulatori i ingressos governamentals
[modifica]Tot i que l'economia de la Xina s'ha expandit ràpidament, el seu entorn regulatori no ha mantingut el ritme. Des de les reformes de mercat obert de Deng Xiaoping, el creixement de noves empreses ha superat la capacitat del govern per regular-les. Això ha creat una situació en què les empreses, enfrontades a una competència creixent i a una supervisió deficient, prenen mesures dràstiques per augmentar els marges de benefici, sovint a despeses de la seguretat dels consumidors. Aquest problema es va fer més destacat el 2007, amb una sèrie de restriccions imposades a exportacions xineses problemàtiques per part dels Estats Units.[137][138]
Dret antimonopoli i de la competència
[modifica]El sector tecnològic xinès s'ha caracteritzat per estar dominat per unes poques entitats de gran mida, incloses Ant Group i Tencent.[139] Hi ha hagut intents per part de l'Administració de Xi Jinping d'aplicar les normes de competència econòmica, i els reguladors econòmics xinesos han iniciat investigacions sobre Alibaba i Tencent.[140]
La campanya de pressió contra els gegants tecnològics i les empreses d'Internet durant la campanya de reformes de l'Administració de Xi Jinping de 2020–2021 va ser seguida per crides del Politburó contra les pràctiques monopolístiques dels gegants del comerç al detall com Alibaba.[141] L'agost de 2024, el regulador de mercat de la Xina va posar fi a la seva revisió antimonopoli d'Alibaba Group Holding després de multar-la el 2021. La companyia va ser multada amb 2,8 bilions de dòlars el 2021. Els tres anys d'escrutini regulatori van obligar Alibaba a complir amb l'autoritat antimonopoli.[142] Els estudis van mostrar que els efectes cumulatius de la investigació sobre Alibaba van provocar una caiguda del 17% al 25% en els rendiments borsaris anòmals.[143] El març de 2021, Xi va afirmar que la Xina reforçaria l'aplicació de les lleis antimonopoli en un esforç per avançar en allò que va descriure com el desenvolupament saludable i sostenible de l'economia de plataformes.[144]:100 Això va provocar dos canvis institucionals majors.[144]:100 El novembre de 2021, la Xina va elevar el rang burocràtic de l'oficina antimonopoli de l'Administració Estatal per a la Regulació del Mercat.[144]:100–101 El juny de 2022, va fer esmenes importants a la Llei Antimonopoli de la Xina, incloent-hi un llenguatge explícit centrat en la regulació de l'economia de plataformes.[144]:101
Inflació
[modifica]
Fins al 2025, la Xina havia experimentat tres pics d'inflació: 1987–1989 (18,8%), 1993–1996 (amb un màxim del 24%) i 2008 (8,2%).[145](p47)
Segons l'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina (NBS), l'índex de preus de consum dels productors va augmentar un 2,8 per cent l'abril de 2026 en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. L'augment es va atribuir a la pujada dels preus globals de l'energia i de les matèries primeres impulsada per la guerra al Pròxim Orient.[146]
Cicles d'inversió
[modifica]
La inversió xinesa sempre ha estat altament cíclica.[147] A la Xina, la majoria de la inversió la duent a terme entitats que són almenys parcialment de propietat estatal. La majoria d'aquestes estan sota el control dels governs locals. Per tant, els augments expansius són principalment el resultat d'incentius perversos a nivell de govern local.[148] A diferència dels empresaris d'una economia de lliure empresa, els funcionaris locals xinesos es mouen principalment per consideracions polítiques. Com que les seves avaluacions de rendiment es basen, en gran manera, en el creixement del PIB dins de les seves jurisdiccions, tenen un fort incentiu per promoure projectes d'inversió a gran escala.[149][150]
Un cicle típic comença amb un relaxament de la política industrial i de crèdit del govern central. Això permet als governs locals impulsar la inversió d'una manera agressiva, tant a través de les entitats del sector públic que controlen directament com oferint incentius de promoció de la inversió a inversors privats i empreses fora de les seves jurisdiccions.[151] L'auge resultant exerceix una pressió a l'alça sobre els preus i també pot provocar escassetat d'inputs clau com el carbó i l'electricitat (com va ser el cas el 2003).[152] Un cop la inflació ha augmentat fins a un nivell en què comença a amenaçar l'estabilitat social, el govern central intervindrà per mitjà del dret d'aplicació de la política industrial i de crèdit. Es aturaran els projectes que van tirar endavant sense les autoritzacions requerides. El préstec bancari a tipus d'inversors particulars es restringirà. El crèdit es torna llavors restrictiu i el creixement de la inversió comença a disminuir.[153]
Atur
[modifica]Des de la Reforma i Obertura, l'atur ha estat un problema recurrent amb el qual lluita l'economia xinesa. El 1979–80 hi havia vint milions de persones a l'atur.[154] Les reformes a les empreses públiques de la Xina van conduir a la desarticulació del sistema d'ocupació de per vida, conegut col·loquialment com el bol d'arròs de ferro (铁饭碗), un procés que posteriorment va culminar en acomiadaments a gran escala de treballadors urbans durant el període conegut com a Xiagang (下岗), cosa que va contribuir a un augment dràstic de l'atur urbà des de la dècada de 1990. La situació d'atur massiu es va millorar posteriorment després de l'admissió de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç el 2001.
Recentment, el panorama de l'atur a la Xina ha esdevingut una preocupació urgent, especialment entre la joventut. Les xifres oficials indiquen una taxa d'atur urbà enquestada relativament estable del 5,0% a finals de 2024, amb una previsió que l'atur anual disminueixi lleugerament del 5,2% el 2023 al 5,1% el 2024. Tanmateix, l'atur juvenil dibuixa un panorama més alarmant. Oficialment, la taxa d'atur de les persones d'entre 16 i 24 anys va assolir un màxim del 21,3% a mitjans de 2023, abans de reduir-se al 16,1% el novembre de 2024. No obstant això, les estimacions independents suggereixen que la taxa real d'atur juvenil podria haver estat significativament més alta; alguns analistes, inclòs un prominent professor xinès, suggereixen que podria haver arribat fins al 46,5%, mentre que d'altres especulen que podria haver-se acostat o superat el 50%. També han sorgit informes sobre la creació de "llocs de treball fets a mida" o posicions que existeixen en el paper però no ofereixen feina ni ingressos significatius, destinats a reduir artificialment les xifres d'atur reportades. Aquests problemes, agreujats per una economia en desacceleració, una crisi perllongada en el mercat immobiliari i una demanda insuficient de mà d'obra qualificada, han portat molts joves xinesos a "quedar-se estirats" (tang ping) o a retirar-se completament del mercat laboral. Mentre la Xina implementa reformes per millorar les condicions laborals i estimular el creixement econòmic, intentant assolir un objectiu de creixement del PIB projectat del 5%, l'atur i el subocupament juvenil continuen sent reptes crítics tant per als responsables polítics com per a la societat.[155][156]
Sistema financer i bancari
[modifica]
La Xina té els actius totals del sector bancari més grans del món, amb un valor d'uns 45,838 trilions de dòlars (309,41 trilions de CNY), amb 42,063 trilions de dòlars en dipòsits totals i altres passius.[157] La majoria de les institucions financeres de la Xina són de propietat estatal i estan governades pel govern.[158] Els principals instruments de control financer i fiscal són el Banc Popular de la Xina (BPC) i el Ministeri de Finances, tots dos sota l'autoritat del Consell d'Estat. El Banc Popular de la Xina va substituir el Banc Central de la Xina el 1950 i va assumir gradualment el control dels bancs privats. Compleix moltes de les funcions d'altres bancs centrals i comercials. Emet la moneda, en controla la circulació i juga un paper important en el desbors de les despeses pressupostàries. A més, administra els comptes, pagaments i ingressos de les organitzacions governamentals i d'altres organismes, la qual cosa li permet exercir una supervisió exhaustiva dels seus resultats financers i generals d'acord amb els plans econòmics del govern. El BPC també és responsable del comercial internacional i d'altres transaccions a l'estranger. Les remeses dels xinesos a l'estranger són gestionades pel Banc de la Xina (BOC), que té diverses oficines en diferents països.
Altres institucions financeres crucials inclouen el Banc de Desenvolupament de la Xina (CDB), que finança el desenvolupament econòmic i orienta la inversió directa estrangera; el Banc Agrícola de la Xina (ABC), que proveeix el sector agrícola; el Banc de Construcció de la Xina (CCB), responsable de capitalitzar una part de la inversió global i de proporcionar fons de capital per a certes empreses industrials i de construcció; i el Banc Industrial i Comercial de la Xina (ICBC), que realitza transaccions comercials ordinàries i actua com a caixa d'estalvis per al públic. La Xina va iniciar la fundació del Banc Asiàtic d'Inversions en Infraestructura el 2015 i del Fons de la Ruta de la Seda el 2014, un fons d'inversió del govern xinès per promoure l'augment de les inversions i proporcionar suport financer als països situats al llarg de la Iniciativa de la Franja i la Ruta.[159]

Les reformes econòmiques de la Xina van augmentar enormement el paper econòmic del sistema bancari. En teoria, qualsevol empresa o individual pot anar als bancs per obtenir préstecs fora del pla estatal, però a la pràctica, el 75% dels préstecs dels bancs estatals van a parar a Empreses de Propietat Estatal. (SOEs)[160] Tot i que anteriorment gairebé tot el capital d'inversió es proporcionava en forma de subvenció segons el pla estatal, des de l'inici de la reforma la política ha canviat cap a una base de préstecs a través de diverses institucions financeres dirigides per l'Estat. S'estima que, l'any 2011, hi havia 14 bilions de iuans en préstecs pendents d'amortització als governs locals. Els observadors externs consideren que una gran part d'aquesta quantitat és impagada.[161] Una quantitat creixent de fons es posa a disposició a través dels bancs per a fins econòmics i comercials. Les fonts de capital estrangeres també han augmentat. La Xina ha rebut préstecs del Banc Mundial i de diversos programes de les Nacions Unides, així com de diversos països (particularment del Japó) i, en menor mesura, de bancs comercials. Hong Kong ha estat un dels principals canals d'aquesta inversió, així com una font per si mateixa. El 23 de febrer de 2012, el BPC va mostrar la seva inclinació a liberalitzar els seus mercats de capitals en fer circular un significatiu calendari a deu anys.[162] Després d'aquest desenvolupament, els bancs de Shenzhen van poder iniciar remeses transfrontereres de iuans per a particulars, un canvi significatiu en les restriccions del control de capitals del BPC, ja que als nacionals xinesos se'ls havia prohibit anteriorment transferir els seus iuans a comptes a l'estranger.[163]
La Xina té quatre dels deu centres financers més competitius del món (Xangai, Hong Kong, Pequín i Shenzhen), més que qualsevol altre país.[164] La Xina té tres de les deu borses de valors més grans del món (Xangai, Hong Kong i la Borsa de Shenzhen), tant per capitalització borsària com per volum de negociació.[18][165] A 12 d'octubre de 2020, la capitalització borsària total dels mercats de valors de la Xina continental, formats per la Borsa de Xangai i la Borsa de Shenzhen, va superar els 10 trilions de dòlars EUA, excloent la Borsa de Hong Kong, amb uns 5,9 trilions de dòlars EUA.[166]
A juny de 2020, els inversors estrangers havien comprat un total de 440 mil milions de dòlars EUA en accions xineses, cosa que representa al voltant del 2,9% del valor total, i indica que els inversors estrangers van adquirir un total de 156,6 mil milions de dòlars EUA en accions només en la primera meitat de 2020.[167] El valor total del mercat de bons de la Xina va superar els 15,4 trilions de dòlars EUA, situant-se per sobre del del Japó i del Regne Unit, i només per darrere del dels EUA, amb 40 trilions de dòlars EUA, a principis de setembre de 2020.[168] A setembre de 2020, les participacions estrangeres de bons xinesos van assolir els 388 mil milions de dòlars EUA, o el 2,5% del valor total, malgrat un augment del 44,66% interanual.[169]
Mercats de valors
[modifica]
A data de 2024, la Xina té el segon mercat d'accions i mercat de futurs més gran del món, així com el tercer mercat de bons més gran.[170]:153 Les borses de valors de la Xina inclouen la Borsa de Pequín, la Borsa de Xangai (incloent-hi el STAR Market de la Borsa de Xangai), la Borsa de Shenzhen i la Borsa de Hong Kong. El mercat d'accions de la Xina està relativament poc desenvolupat en comparació amb altres aspectes de la seva economia.[171]:148–150
Per cotitzar a la borsa de valors de la Xina, les empreses han de demostrar una bona salut financera (inclosa una rendibilitat sostinguda), un govern corporatiu sòlid, que inclogui un consell de directors independents, un consell de supervisió, auditoria i cap historial d'informes falsos o frau, i tenir una capitalització borsària equivalent a almenys 4 milions de dòlars EUA.[58]:271–272 El govern regula les ofertes públiques de venda, encoratjant-les quan el mercat està alt en un intent de refredar els preus i prohibint-les quan el mercat està baix.[79]:109
Quan els mercats de valors van reobrir en el període de la RPX el 1990, la majoria de les empreses cotitzades eren empreses públiques; això formava part d'un experiment per sotmetre les SOE a la disciplina del mercat.[171]:152–153 Les borses de Xangai i Shenzhen van estar sota control municipal i es van anomenar "punts experimentals" fins al 1997.[78]:102–103 El 1997, el govern central va posar les borses sota el control del govern central i va afirmar que les borses tenien un paper legítim en l'economia de mercat socialista.[78]:102 El 2015, una caiguda de la borsa a la Xina va eliminar 2 bilions de dòlars del valor del mercat borsari global.[171]:147
Sistema monetari
[modifica]
El renminbi ("moneda del poble") és la moneda de la Xina, denominada en iuan, subdividida en 10 jiao o 100 fen. El renminbi és emès pel Banc Popular de la Xina, l'autoritat monetària de la Xina. L'abreviatura ISO 4217 és CNY, tot i que també s'acostuma a abreujar com a "RMB". A data de 2005, els observadors externs consideraven generalment que el iuan estava infravalorat en un 30-40%.[172][173] El 2011, l'FMI va declarar que el renminbi estava infravalorat en un 23%.[174] El 2026, l'FMI va declarar que el renminbi estava infravalorat en un 16%.[174]
Existeix una relació complexa entre la balança comercial de la Xina, la inflació, mesurada per l'índex de preus de consum, i el valor de la seva moneda. Malgrat permetre que el valor del iuan "floti", el banc central de la Xina té una capacitat decisiva per controlar-ne el valor en relació amb altres monedes.[175] Un article publicat a International Review of Economics & Finance el 2010 per Mete Feridun (Escola de Negocis de la Universitat de Greenwich) i els seus col·legues proporciona evidència empírica que el desenvolupament financer fomenta el creixement econòmic a la Xina.[176]
El renminbi es manté en un sistema de tipus de canvi flotant gestionat principalment en comparació amb el dòlar dels Estats Units. La Xina s'ha mogut cap a un sistema de tipus de canvi que pren com a referència una cabàs de monedes i ha permès que el renminbi fluctuï a una taxa diària de fins a un mig per cent. Un tipus de canvi "representatiu" basat en el mercat respecte al dòlar dels EUA és un dels requisits per a la designació d'una moneda com una moneda amb Drets Especials de Gir (SDR) pel Fons Monetari Internacional (FMI), un dels objectius de la Xina.[177] Des de finals de la dècada de 2000, la Xina ha buscat internacionalitzar el renminbi.[178] A data de 2013, el RMB és la 8a moneda més negociada del món.[179] La internacionalització de l'economia xinesa continua afectant la previsió econòmica estandarditzada llançada oficialment a la Xina pel Índex de Directors de Compres el 2005.
Deute no financer
[modifica]La Xina té com a objectiu un creixement del PIB de prop del 5% i una inflació del 2%, utilitzant dèficits fiscals més alts i una major emissió de bons del govern local per substituir els LGFV a l'ombra per deute oficial. El deute total del govern, inclosos els LGFV, ha augmentat bruscament fins al 124% del PIB, amb el deute del govern local per sobre del 60% i el deute no financer global en el 312%. El 2014, el deute no financer respecte al PIB se situava en el ~140%. Malgrat les polítiques monetàries acomodatícies, el feble consum intern i les exportacions incertes fan que els objectius de creixement siguin tot un repte.[180][181] El deute no financer és el valor nominal total dels instruments de deute pendents d'amortització emesos pel sector corporatiu no financer. Això inclou el deute corporatiu, de les llars i del govern.[182]
El deute de les llars ha superat el 60% del PIB, principalment per hipoteques i inversions apalancades, afectant entre el 5 i el 7% dels adults. L'elevat estalvi proporciona un cert marge de seguretat, però la caiguda de l'immobiliari, l'atur juvenil i la recaptació agressiva de deutes augmenten l'estrès financer i social. Les regulacions limitades, incloses unes lleis de fallida personal prudents, deixen moltes llars exposades mentre el govern equilibra el suport amb una estabilitat econòmica més àmplia.[183]
Sectors
[modifica]Segons Fortune Global, de les 500 empreses més grans del món, 135 tenen la seu a la Xina.[16] El 2023, la Xina continental i Hong Kong albergaven 324 de les empreses cotitzades més grans mesurades per ingressos a la Fortune Global 2000, ocupant el segon lloc a escala mundial.[184] La Xina també acull més de dues-centes empreses tecnològiques emergents de capital privat (unicornis tecnològics), cadascuna amb una valoració de més d'1 miliard de dòlars, la xifra més alta del món.[185]
Sector primari
[modifica]
La Xina és el productor i consumidor de productes agrícola més gran del món – i uns 300 milions de pagesos xinesos treballen en el sector, la majoria treballant en parcel·les de la mida de les explotacions dels EUA. Virtualment tota la terra cultivable s'utilitza per a conreus alimentaris. La Xina és el principal productor mundial d'arròs i es troba entre les principals fonts de blat, blat de moro (maíz), tabac, soja, patates, sorgo, cacauets, te, milli, ordi, grans oleaginosos, carn de porc i peix. Els principals conreus no alimentaris, inclosos el cotó, altres fibres i plantes oleaginoses, proporcionen a la Xina una petita proporció dels seus ingressos per comerç exterior. Les exportacions agrícoles, com ara hortalisses i fruites, peix i marisc, cereals i productes carnis, s'exporten a Hong Kong. Els rendiments són elevats a causa de la cultivació intensiva; per exemple, la superfície de terra cultivable de la Xina és només el 75% del total dels EUA, però la Xina encara produeix al voltant d'un 30% més de conreus i ramaderia que els Estats Units. La Xina espera augmentar encara més la producció agrícola mitjançant la millora de les varietats vegetals, els fertilitzants i la tecnologia.

Segons el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, el 2022 la Xina va alimentar el divuit per cent de la població mundial amb només el set per cent de la terra cultivable del món.[186]
La ramaderia constitueix el segon component més important de la producció agrícola. La Xina és el principal productor mundial de porcs, pollastres i ous, i també té ramats considerables d'ovelles i bestiar vacú. Des de mitjans de la dècada de 1970 s'ha posat un major èmfasi en l'augment de la producció de bestiar. La Xina té una llarga tradició de pesca marítima i d'aigua dolça i d'aqüicultura. El cria en estanys sempre ha sigut important i s'ha potenciat cada vegada més per complementar les zones costaneres i interiors amenaçades per la sobrepesca i per proporcionar productes d'exportació valuosos com els llagostins. La Xina tampoc no té rival en la mida i l'abast de la seva flota pesquera, que compta amb entre 200.000 i 800.000 embarcacions, algunes tan llunyanes com a l'Argentina. Impulsada principalment per subvencions governamentals, el seu creixement i activitats pràcticament no s'han controlat.[187]
Els problemes ambientals com les inundacions, la sequera i l'erosió representen greus amenaces per a l'agricultura en moltes parts del país. La destrucció massiva dels boscos va donar pas a un programa de reforestació energètic que va resultar inadequat, i els recursos forestals continuen sent bastant escassos.[188] Els principals boscos es troben a les Muntanyes Qin i a les muntanyes centrals i a l'altiplà de Yunnan-Guizhou. Com que són inaccessibles, els boscos de Qinling no s'exploten extensivament, i gran part de la fusta del país prové de Heilongjiang, Jilin, Sichuan i Yunnan.
L'oest de la Xina, que comprèn la Regió Autònoma del Tibet, Xinjiang i Qinghai, té poca importància agrícola excepte per a zones de floricultura i ramaderia bovina. L'arròs, el conreu més important de la Xina, és dominant a les províncies del sud i moltes de les explotacions d'aquí produeixen dues collites a l'any. Al nord, el blat és el de major importància, mentre que a la Xina central el blat i l'arròs competeixen entre ells pel primer lloc. El milli i el kaoliang (una varietat de sorgo) es conreen principalment al nord-est i en algunes províncies centrals, que, juntament amb algunes zones del nord, també proporcionen quantitats considerables d'ordi. La major part de la collita de soja s'obté del nord i del nord-est; el blat de moro es conrea al centre i al nord, mentre que el te prové principalment de les zones turons càlides i humides del sud. El cotó es conrea àmpliament a les províncies centrals, però també es troba en menor mesura al sud-est i al nord. El tabac prové del centre i de parts del sud. Altres conreus importants són les patates, la remolatxa sucrera i les plantes oleaginoses.

En l'última dècada, el govern ha estat incentivant la mecanització agrícola i la concentració parcel·lària per augmentar els rendiments i compensar la pèrdua de treballadors rurals que han migrat a les ciutats.[189] Segons dades de la FAO, la taxa de creixement anual de la mecanització agrícola a la Xina és del 6,4%. El 2014, la taxa de mecanització integrada havia augmentat a gairebé el 60%, amb la taxa per al blat superant el 90% i la del blat de moro acostant-se al 80%.[190] A més de l'equipament agrícola estàndard com els tractors, les cooperatives agrícoles de la Xina han començat a utilitzar equips d'alta tecnologia, inclosos vehicles aeris no tripulats, que s'utilitzen per polvoritzar pesticides als conreus.[191] S'han fet bons progressos en l'augment de les conservacions d'aigua, i al voltant de la meitat de la terra cultivada està sota irrigació.
A finals dels anys 1970 i principis dels 1980 es van introduir reformes econòmiques. En primer lloc, això va començar amb el canvi del treball agrícola cap a un sistema de responsabilitat familiar i l'eliminació gradual de la colectivització agrícola. Més tard, es va ampliar per incloure una liberalització gradual dels controls de preus; la descentralització fiscal; la privatització massiva d'empreses estatals, permetent així una àmplia varietat d'empreses privades al sector dels serveis i de la indústria lleugera; la fundació d'un sistema bancari diversificat (però amb un gran control estatal); el desenvolupament d'un mercat de valors; i l'obertura de l'economia a un major comerç exterior i inversió estrangera.
Habitatge i construcció
[modifica]El 2010, la Xina es va convertir en el mercat de la construcció més gran del món.[170]:112 Es manté com el més gran del món almenys fins al 2024.[170]:112 La indústria immobiliària representa al voltant del 20% de l'economia xinesa.[192] Des del 2023, els béns immobles representen el 60% dels actius de les llars xineses.[171]:161 També des del 2023, la Xina té la taxa de propietat d'habitatge més alta del món.[171]:170 El 90% de les llars urbanes són en propietat.[171]:170
En comparació amb altres nacions, invertir en els mercats de valors i altres actius és més difícil a causa dels controls de divises dins del país. Com a resultat, molts ciutadans xinesos tenen múltiples propietats, ja que són una de les poques maneres en què és relativament fàcil fer créixer i preservar la riquesa. A causa d'això, molts economistes han especulat sobre una bombolla immobiliària dins de l'economia xinesa.[193] El 16 de juliol de 2020, The Wall Street Journal va informar que el mercat de l'habitatge dins de l'economia xinesa havia crescut fins als 52 bilions de dòlars, eclipsant el mercat de l'habitatge dels EUA del 2008 abans de la crisi financera del 2008.[194]
Energia i recursos minerals
[modifica]
- Producció: 6,5 bilions de kWh (2017)[195]
- Consum: 7,7620 bilions de kWh (2020)[66]
- Exportacions: 21,8 milions de kWh (2020)[66]
- Importacions: 6,2 milions de kWh (2015)[66]
Electricitat – producció per font (2023):[196]
- Carbó: 60,5%
- Hidràulica: 13,2%
- Eòlica: 9,4%
- Solar: 6,2%
- Nuclear: 4,6%
- Gas natural: 3,3%
- Bioenergia: 2,2%
Petroli:
- Producció: 3,527,000 bbl/d (560,700 m3/d) (2022)
- Consum: 6,534,000 bbl/d (1,038,800 m3/d) (2005) i previst 9,300,000 bbl/d (1,480,000 m3/d) el 2030
- Exportacions: 443,300 bbl/d (70,480 m3/d) (2005)
- Importacions: 10,170,000 bbl/d (1,617,000 m3/d) (2022)[197]
- Importacions netes: 2,740,000 barrils per dia (436,000 m3/d) (2005)
- Reserves provades: 16.3 Gbbl (2.59×109 m3) (1 de gener de 2006)
Gas natural:
- Producció: 47,88 km3 (2005 est.)
- Consum: 44,93 km3 (2005 est.)
- Exportacions: 2,944 km3 (2005)
- Importacions: 0 m3 (2005)
- Reserves provades: 1.448 km3 (1 de gener de 2006 est.)
Amb els anys, es van incorporar grans subvencions a la meva estructura de preus de determinats productes i aquestes subvencions van créixer considerablement a finals dels anys 1970 i 1980.[198] Des de 1980, la producció d'energia de la Xina ha crescut dramàticament, així com la proporció destinada al consum intern. Al voltant del 80 per cent de tota l'electricitat es genera a partir de combustibles fòssils en centrals tèrmiques, amb al voltant del 17 per cent en instal·lacions hidroelèctriques; només un dos per cent prové de l'energia nuclear, principalment de centrals situades a Guangdong i Zhejiang.[199] Tot i que la Xina té un ric potencial energètic global, la major part encara s'ha de desenvolupar. A més, la distribució geogràfica de l'energia posa la majoria d'aquests recursos relativament lluny dels seus principals usuaris industrials. El nord-est és ric en carbó i petroli, la part central del nord de la Xina té carbó d'abraçadora i el sud-oest té un immens potencial hidroelèctric. Però les regions industrialitzades al voltant de Guangzhou i la regió del Baix Iang-tsé al voltant de Xangai tenen massa poca energia, mentre que hi ha relativament poca indústria pesant situada a prop de les principals zones de recursos energètics a banda de la part sud del nord-est.
A causa en gran part de preocupacions ambientals, la Xina ha volgut canviar la seva barreja energètica actual des d'una gran dependència del carbó, que representa entre el 70 i el 75% de l'energia de la Xina, cap a una major dependència del petroli, el gas natural, l'energia renovable i l'energia nuclear. La Xina ha tancat milers de mines de carbó durant els darrers cinc a deu anys per reduir la sobreproducció. Des de 1993, la Xina és un importador net de petroli, una gran part del qual prové del Pròxim Orient. Segons les estadístiques xineses, això ha reduït la producció de carbó en més d'un 25%. A partir del 2023, l'energia solar ha esdevingut més barata que l'energia generada per carbó a la Xina.[79]:167
Pel 2010, l'augment ràpid dels salaris i un augment general del nivell de vida havien posat l'increment de l'ús d'energia en rumb de col·lisió amb la necessitat de reduir les emissions de carboni per controlar el escalfament global.[61] Hi va haver esforços diligents per augmentar la eficiència energètica i augmentar l'ús de fonts renovables; s'havien tancat més de 1.000 centrals elèctriques ineficients, però les projeccions continuaven mostrant un augment dramàtic de les emissions de carboni procedents de la combustió de combustibles fòssils.[200]

Tot i no ser la font més gran d'emissions acumulades històriques, avui dia la Xina representa una quarta part de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle.[201] En termes per càpita, les emissions de la Xina el 2019 (9 tones equivalents de CO2 [tCO2e] per any) superen les de la Unió Europea (7,6 tCO2e), però es mantenen lleugerament per sota de la mitjana de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) (10,7 tCO2e) i molt per sota de la mitjana dels Estats Units (17,6 tCO2e). No obstant això, la intensitat de carboni del PIB de la Xina —la quantitat de carboni utilitzada per generar una unitat de producció— continua sent relativament alta.[61] Per evitar el cost socioeconòmic a llarg termini[202] de la contaminació ambiental a la Xina,[203][204] Nicholas Stern i Fergus Green de la Grantham Research Institute on Climate Change and the Environment han suggerit que l'economia de la Xina es desplaci cap a un desenvolupament industrial més avançat amb baixes emissions de diòxid de carboni i una millor assignació de recursos nacionals a la innovació i la I+D per a un creixement econòmic sostenible a fi de reduir l'impacte de la indústria pesant de la Xina. Això està d'acord amb els objectius de planificació del govern central.[205] En contraposició als objectius publicitats, la Xina està construint un gran nombre de centrals tèrmiques de carbó i les seves emissions de carboni podrien augmentar encara més.[206][207]
Recursos hidroelèctrics
[modifica]
La Xina té un potencial colossal per a la producció d'energia hidroelèctrica a causa de la seva considerable xarxa de rius i el seu terreny muntanyós. La major part de la capacitat hidroelèctrica total es troba al sud-oest del país, on els subministraments de carbó són pobres però la demanda d'energia augmenta ràpidament. El potencial al nord-est és bastant reduït, però va ser allà on es van construir les primeres centrals hidroelèctriques – pels japonesos durant l'ocupació de Manxúria.[208]
Carbó
[modifica]
La Xina disposa de grans recursos minerals,[209] el més important dels quals és el carbó. Els recursos minerals de la Xina inclouen grans reserves de carbó i mineral de ferro, a més de subministraments adequats o abundants de gairebé tots els altres minerals industrials. Tot i que els dipòsits de carbó estan molt dispersos (es troba algun tipus de carbó a cada província), la major part del total es troba a la part nord del país. Es calcula que la província de Shanxi conté al voltant de la meitat del total; altres províncies amb dipòsits importants de carbó inclouen Heilongjiang, Liaoning, Jilin, Hebei i Shandong.[210] A banda d'aquestes províncies del nord, hi ha quantitats significatives de carbó a Sichuan, i hi ha alguns dipòsits d'importància a Guangdong, Guangxi, Yunnan i Guizhou.[210] Una gran part de les reserves del país consisteixen en hulla de bona qualitat, però també hi ha grans dipòsits de lignit. L'antracita és present en diversos llocs (especialment a Liaoning, Guizhou i Henan), però en general no és molt significativa.[211]
Per garantir una distribució més uniforme dels subministraments de carbó i reduir la pressió sobre la xarxa de transport menys que adequada, les autoritats van impulsar el desenvolupament d'un gran nombre de petites mines d'explotació local a tot el país. Aquesta campanya es va perseguir de manera energètica després de la dècada de 1960, amb el resultat que s'han establert milers de petites explotacions, que produeixen més de la meitat del carbó del país. Tanmateix, aquesta producció acostuma a ser cara i s'utilitza per al consum local. També ha conduït a una implementació poc rigorosa de les mesures de seguretat en aquestes mines no regulades, causant milers de morts cada any.[212]
El carbó constitueix la major part del consum energètic de la Xina (un 55% el 2021), i la Xina és el major productor i consumidor de carbó del món. A mesura que l'economia de la Xina continua creixent, es preveu que la demanda de carbó augmenti significativament. Encara que la quota del carbó en el consum energètic global de la Xina disminuïrà, el consum de carbó continuarà augmentant en termes absoluts. La dependència continuada i creixent de la Xina del carbó com a font d'energia ha contribuït significativament a situar la Xina en el camí d'esdevenir el major emissor mundial de diòxid de sofre causant de la pluja àcida i de gasos d'efecte d'hivernacle, inclòs el diòxid de carboni.
Petroli i gas natural
[modifica]
Els recursos terrestres de petroli de la Xina es troben majoritàriament al Nord-est i a les províncies de Xinjiang, Gansu, Qinghai, Sichuan, Shandong i Henan. La pissarra bituminosa es troba en diversos llocs, especialment a Fushun a Liaoning, on els dipòsits es troben a sobre de les reserves de carbó, així com a Guangdong. S'ha trobat petroli lleuger d'alta qualitat a l'estuari del Riu de les Perles al Mar de la Xina Meridional, a la conca de Qaidam a Qinghai i a la conca de Tarim a Xinjiang. El país consumeix la major part de la seva producció de petroli, però exporta part de petroli cru i productes petroliers. La Xina ha explorat i desenvolupat dipòsits de petroli al Mar de la Xina Meridional i al Mar de la Xina Oriental, al Mar Groc, al Golf de Tonquín i al Mar de Bohai.
El 2013, el ritme de creixement econòmic de la Xina va superar la capacitat petroliera nacional i les inundacions van danyar els jaciments petroliers del país a mitjans d'any. En conseqüència, la Xina va importar petroli per compensar la reducció del subministrament i va superar els EUA el setembre de 2013 per esdevenir el major importador de petroli del món.[213]
L'abast total de les reserves de gas natural de la Xina és desconegut, ja que s'ha realitzat relativament poca exploració de gas natural.[214] Sichuan representa gairebé la meitat de les reserves conegudes de gas natural i de la producció.[215] La major part de la resta del gas natural de la Xina és gas associat produït als principals jaciments petroliers del nord-est, especialment al Camp petrolier de Daqing. S'han trobat altres dipòsits de gas a la conca de Qaidam, Hebei, Jiangsu, Xangai i Zhejiang, i en aigües mar endins al sud-oest de Hainan.[216] Segons un article publicat a Energy Economics el 2011 pels economistes Mete Feridun (Universitat de Greenwich) i Abdul Jalil (Universitat de Wuhan a la Xina), el desenvolupament financer a la Xina no s'ha produït a costa de la contaminació ambiental, sinó que ha conduït a una disminució d'aquesta. Els autors conclouen que les emissions de carboni estan determinades principalment pels ingressos, el consum d'energia i l'obertura comercial, i troben proves de la presència d'una Corba Ambiental de Kuznets en el cas de la Xina.[217]
Metalls i no-metalls
[modifica]Les reserves de mineral de ferro es troben a la majoria de províncies, inclosa Hainan. Les províncies de Gansu, Guizhou, el sud de Sichuan i Guangdong tenen rics dipòsits. Les reserves minades més grans es troben al nord del Riu Iang-tsé i abasteixen empreses siderúrgiques veïnes. Amb l'excepció del níquel, el crom i el cobalt, la Xina està ben proveïda de ferroaliatges i manganès. Les reserves de tungstè també se sap que són bastant grans. Els recursos de coure són moderats, i el mineral d'alta qualitat només és present en uns pocs dipòsits. S'han informat de descobriments a Ningxia. El plom i el zinc estan disponibles, i es creu que els recursos de bauxita són abundants. Les reserves d'antimoni de la Xina són les més grans del món. Els recursos d'estany són abundants, i hi ha dipòsits bastant rics d'or. La Xina és el cinquè productor mundial d'or i a principis del segle XXI es va convertir en un important productor i exportador de metalls rars necessaris en indústries d'alta tecnologia.
La Xina també produeix una àmplia gamma de minerals no metàl·lics. Un dels més importants és la sal, que s'obté de llocs d'evaporació costaners a Jiangsu, Hebei, Shandong i Liaoning, així com d'extensos camps de sal a Sichuan, Ningxia i la conca de Qaidam. Hi ha dipòsits importants de roca de fosfat en diverses zones: Jiangxi, Guangxi, Yunnan i Hubei. La producció s'ha accelerat cada any. El 2013 la Xina va produir 97.000.000 de tones mètriques de roca fosfatada a l'any.[218] Les pirites es troben en diversos llocs; Liaoning, Hebei, Shandong i Shanxi tenen els dipòsits més importants. La Xina també té grans recursos de fluorita, guix, asbest i té les reserves i la producció més grans del món de ciment, clinker i pedra calcària.
Energia renovable
[modifica]Des de principis dels anys 2000, el sector de l'energia neta de la Xina s'ha desenvolupat ràpidament.[219]:23 Aquest creixement ha permès que l'energia renovable tingui un paper important en la cooperació internacional de la Xina, inclosa la cooperació Sud-Sud en què la Xina és una font principal de transferència de tecnologia d'energia neta a altres països en desenvolupament.[219]:4, 23 A data de 2023, la Xina és el líder mundial en la producció de panells solars i turbines eòliques.[79]:167
La Xina ha buscat reduir la seva dependència de les importacions de combustibles fòssils. Els combustibles fòssils encara representen el 80% del consum d'energia de la Xina, però les renovables ara generen el 35% de la seva electricitat i representen el 83% de la nova demanda elèctrica a partir del 2024. En una enquesta realitzada el mateix any, el 44% dels experts va dir que les emissions de CO2 de la Xina arribarien al seu punt màxim a finals de 2025, cinc anys abans del seu objectiu oficial. Les empreses xineses controlen el 80% de la cadena de producció de la indústria de l'energia verda mundial. Gràcies a l'oferta d'energia verda, els preus de l'electricitat industrial a la Xina s'han estabilitzat en 0,09 dòlars per quilowatt hora durant els darrers cinc anys tot i l'enorme creixement de la demanda elèctrica. La producció d'energia renovable xinesa té grans implicacions internacionals, amb el 87% de les inversions en producció d'electricitat al Sud Global destinats a la compra de renovables xineses i tecnologies associades.[220]
Indústria i manufactura
[modifica]



La Xina té una posició global forta en la producció de béns industrials i algunes de les seves empreses són líders globals en els àmbits de l'acer, l'energia solar i els accessoris de telecomunicacions.[221]:131 El 2024, la indústria representa el 36,5% del PIB de la Xina.[66] Des del 2010 i almenys fins al 2023, la Xina produeix més béns industrials que qualsevol altre país.[80]:1 A partir de 2023, la Xina fabrica aproximadament una cinquena part de la producció mundial total de productes industrials.[221]:133
Les principals indústries inclouen la mineria i el processament de minerals; ferro i acer; alumini; carbó; maquinària; armament; tèxtils i roba; petroli; ciment; química; fertilitzants; processament d'aliments; automòbils i altres equips de transport, inclosos vagons de tren i locomotores, vaixells i avions; béns de consum inclosos calçat, joguines i electrònica; telecomunicacions i tecnologia de la informació.
Des de la fundació de la República Popular, s'ha donat una atenció considerable al desenvolupament industrial; el 2011, el 46% de la producció nacional de la Xina continuava dedicant-se a la inversió; un percentatge molt superior al de qualsevol altra nació.[222] Entre les diferents branques industrials, la construcció de màquines i la indústria metal·lúrgica han rebut la màxima prioritat. Aquestes dues àrees per si soles representen al voltant del 20-30 per cent del valor brut total de la producció industrial.[223] En aquestes, com en la majoria d'altres àrees de la indústria, tanmateix, la innovació ha patit generalment en mans d'un sistema que ha premiat els augments en la producció bruta en lloc de les millores en varietat, sofistificació i qualitat. Per tant, la Xina encara importa quantitats significatives d'acers especialitzats. La producció industrial global ha crescut a una taxa mitjana de més del deu per cent anual, havent superat tots els altres sectors en creixement econòmic i grau de modernització.[224]
Després de la seva entrada el 2001 a l'Organització Mundial del Comerç, la Xina va desenvolupar ràpidament una reputació com la "fàbrica del món" mitjançant les seves exportacions manufactureres. La complexitat de les seves exportacions va augmentar amb el temps, i des del 2019 representa aproximadament el 25% de tots els béns d'alta tecnologia produïts globalment. La proporció de productes manufacturats xinesos a l'extrem superior de la cadena de valor va créixer a un ritme més ràpid després del 2020.[145](p38) A data de 2024, la Xina té una capacitat industrial significativa que supera les seves necessitats internes.[80]:34 El govern ha buscat alleujar la capacitat industrial canalitzant-la cap a l'exterior, incloent-hi la Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda.[80]:34
L'objectiu principal del desenvolupament en la indústria química és ampliar la producció de fertilitzants químics, plàstics i fibres sintètiques. El creixement d'aquesta indústria ha situat la Xina entre els principals productors mundials de fertilitzants nitrogenats. Al sector dels béns de consum, l'èmfasi principal es troba en els tèxtils i la roba, que també formen una part important de les exportacions de la Xina. La fabricació tèxtil, una proporció de la qual creix ràpidament i consisteix en sintètics, representa al voltant del deu per cent de la producció industrial bruta i continua sent important, però menys que abans. La indústria tendeix a estar dispersa per tot el país, però hi ha una sèrie de centres tèxtils importants, com ara Xangai, Guangzhou i Harbin.[225][226] Hi ha una cultura de consum creixent a la Xina.
Indústria siderúrgica
[modifica]
El 2020, la Xina va produir més de 1.053 milions de tones d'acer, més de la meitat del total mundial. Això va ser un augment del 5,6% respecte a l'any anterior, mentre que la producció mundial d'acer va caure un 0,9%. La quota de la Xina en la producció mundial d'acer brut va augmentar del 53,3% el 2019 al 56,5% el 2020, disminuint un -2,1% el 2021.[227]
La producció de mineral de ferro es va mantenir al ritme de la producció d'acer a principis dels anys noranta, però aviat va ser superada pel mineral de ferro i altres metalls importats a principis dels anys 2000. La producció d'acer, estimada en 140 milions de tones el 2000, va augmentar a 419 milions de tones el 2006 i a 928 milions de tones el 2018. La Xina va ser el principal exportador d'acer del món el 2021; els volums d'exportació el 2021 van ser de 66,2 milions de tones.[228] La demanda interna continua sent forta, especialment a l'oest en desenvolupament, on la producció d'acer a Xinjiang s'estava expandint.[229] De les 45 empreses productores d'acer més grans del món, 21 són xineses, inclosa la més gran del món, China Baowu Steel Group.
Indústria automobilística
[modifica]La Xina és el productor d'automòbils més gran del món, havent fabricat més de 31,28 milions de vehicles el 2024, dels quals 5,86 milions van ser exportats a l'estranger.[230] Des de 2024, la Xina és el mercat d'automòbils més gran del món tant en termes de vendes com de vehicles en propietat.[79]:105 A causa dels ràpids avenços de les empreses xineses, la indústria automobilística de la Xina és considerada una de les més competitives i innovadores del món.[231]
La fabricació d'automòbils s'ha disparat durant el període de reforma i obertura. El 1975 només es produïen 139.800 automòbils a l'any, però el 1985 la producció havia arribat a 443.377, després va saltar a gairebé 1,1 milions el 1992 i va augmentar bastant uniformement cada any fins al 2001, quan va assolir els 2,3 milions. El 2006, la Xina s'havia convertit en el tercer productor mundial de vehicles de motor i el segon consumidor. El 2010, la Xina fabricava més vehicles que els EUA i el Japó junts. Les vendes internes es van mantenir al ritme de la producció. Després d'augments anuals destacables a mitjans i finals dels anys noranta, les vendes de cotxes de passatgers es van disparar a principis dels anys 2000. El 2010, la Xina es va convertir en el fabricant de vehicles de motor més gran del món, així com en el major consumidor per davant dels Estats Units, amb un estimat de 18 milions de cotxes nous venuts.[232]
La Xina va començar a exportar peces de cotxe el 1999. La Xina va començar a planificar moviments importants en el negoci d'exportació d'automòbils i components a partir de 2005. El 2004, dotze grans fabricants d'automòbils estrangers tenien plantes d'empresa conjunta a la Xina. Produïen una àmplia gamma d'automòbils, monovolums, vehicles utilitaris esportius, autobusos i camions. El 2003, la Xina va exportar 4,7 miliards de dòlars en vehicles i components. L'exportació de vehicles va ser de 78.000 unitats el 2004, 173.000 unitats el 2005 i 340.000 unitats el 2006. Les exportacions de cotxes de la Xina van augmentar significativament des de 2020, impulsades pels vehicles de noves energies. Va superar Alemanya i el Japó el 2022 i el 2023 respectivament en exportacions de vehicles, convertint-se en el major exportador de cotxes del món.[233]

La indústria del vehicle elèctric a la Xina és la més gran del món, i representa al voltant del 58% del consum global de vehicles elèctrics.[234] El 2023, la CAAM va informar que la Xina havia venut 9,05 milions de vehicles elèctrics de passatgers, dels quals 6,26 milions eren BEV (vehicles elèctrics de bateria) i 2,79 milions eren PHEV (vehicles elèctrics híbrids endollables).[235] La Xina també domina el mercat d'autobusos elèctrics endollables i vehicles comercials lleugers, arribant a més de 500.000 autobusos (el 98% del parc mundial) i 247.500 vehicles comercials elèctrics (el 65% del parc mundial) el 2019,[236] i registrant noves vendes de 447.000 vehicles comercials elèctrics el 2023.[235]
Les vendes de vehicles elèctrics endollables (BEV i PHEV) van representar el 37% de les vendes automobilístiques generals a la Xina el 2023, tenint els BEV i PHEV una quota de mercat del 25% i el 12% respectivament. Això suposa un augment significatiu des del 2020, quan els vehicles elèctrics endollables només representaven el 6,3% de les vendes totals.[237] El mercat endollable a la Xina estava dominat per empreses xineses, amb BYD Auto i SAIC Motor ocupant els dos primers llocs, i 5 dels 7 primers llocs.[238]

La indústria de les bateries està molt relacionada amb la dels vehicles elèctrics, ja que les bateries constitueixen al voltant d'1/3 del cost dels vehicles elèctrics[240] i al voltant del 80% de les bateries d'ions de liti al món s'utilitzen en aquests vehicles.[241] La indústria també té una presència xinesa significativa, amb actors principals com la més gran del món CATL, BYD, CALB, Gotion, SVOLT i WeLion.[242]
Defensa i sector aeroespacial
[modifica]La indústria de la defensa de la Xina és un sector impulsat per l'Estat en ràpid desenvolupament, que es troba entre els quatre principals exportadors d'armes globals i se centra en el sector aeroespacial d'alta tecnologia, la construcció naval i els sistemes de míssils. Alimentat per una inversió massiva, tot i que a vegades opaca, que s'acosta aproximadament als 300.000–470.000 milions de dòlars anuals, busca la superioritat tecnològica pel 2027 mentre s'enfronta a desafiaments estructurals interns, corrupció i recents caigudes d'ingressos en la indústria. Està dominat principalment per empreses públiques com ara Norinco (sistemes terrestres), AVIC (avions) i China State Shipbuilding Corporation (CSSC).[243]
Indústria dels semiconductors
[modifica]La indústria dels semiconductors de la Xina, inclòs el disseny i la fabricació de CI, forma una part majoritària de la indústria tecnològica de la Xina. La indústria de semiconductors de la Xina consta d'una àmplia varietat d'empreses, des de fabricants de dispositius integrats fins a foneries pures passant per empreses de semiconductors sense fàbrica. Els fabricants de dispositius integrats (IDM) dissenyen i fabriquen circuits integrats. Les foneries pures només fabriquen dispositius per a altres empreses sense dissenyar-los, mentre que les empreses sense fàbrica només dissenyen dispositius. Exemples d'IDM xinesos són YMTC i CXMT, exemples de foneries pures xineses són SMIC, Hua Hong Semiconductor i Wingtech, i exemples d'empreses xineses sense fàbrica són Zhaoxin, HiSilicon i UNISOC.
Actualment la Xina és el mercat de semiconductors més gran del món en termes de consum. El 2020, la Xina va representar el 53,7% de les vendes mundials de xips, o 239,45 milions de dòlars dels 446,1 milions de dòlars totals. No obstant això, un gran percentatge s'importa de proveïdors multinacionals. El 2020, les importacions van representar el 83,38% (199,7 milions de dòlars) de les vendes totals de xips. En resposta, el país ha llançat una sèrie d'iniciatives per reduir la bretxa, com la inversió de 150 milions de dòlars en la seva indústria domèstica de CI, amb un objectiu del programa "Made in China 2025" d'assolir un 70% de producció pròpia.[244][245][246] La Xina lidera el món en nombre de noves fàbriques en construcció, amb 8 de 19 a escala mundial el 2021, i s'espera que un total de 17 fàbriques comencin la seva construcció entre 2021 i 2023. La capacitat total instal·lada dels fabricants de xips de propietat xinesa augmentarà de 2,96 milions de hòsties per mes (wpm) el 2020 a 3,572 milions de wpm el 2021.[244]
Altres indústries
[modifica]
Es van realitzar inversions substancials en la fabricació de panells solars i generadors eòlics per part d'una sèrie d'empreses, amb el suport de préstecs liberals per part de bancs i governs locals. Tanmateix, el 2012 la capacitat de fabricació havia superat amb escreix la demanda interna i global d'ambdós productes, especialment dels panells solars, que van ser objecte de sancions antidumping tant per part dels Estats Units com d'Europa. El sobreproveïment global ha provocat fallides i retallades de producció tant dins com fora de la Xina. La Xina ha pressupostat 50 miliards de dòlars per subvencionar la producció d'energia solar durant les dues dècades posteriors al 2015.[247]
La Xina és el major productor de joguines sexuals del món i representa el 70% de la producció mundial d'aquest sector.[248] Al país, 1.000 fabricants estan actius en aquesta indústria, que genera uns dos milions de dòlars a l'any.[248] El 2011, la Xina era el mercat d'ordinadors personals més gran del món.[249] La Xina té la segona reserva més gran d'ordinadors del món a partir del 2024.[79]:16–17
Serveis
[modifica]Abans de l'inici de les reformes econòmiques el 1978, el sector de serveis de la Xina es caracteritzava per botigues d'explotació estatal, racionament i preus regulats – amb la reforma van arribar els mercats privats, els empresaris individuals i un sector comercial. El comerç al més granel i al detall s'ha après ràpidament, amb nombrosos centres comercials, botigues al detall, cadenes de restaurants i hotels construïts en zones urbanes. L'administració pública continua sent un component principal del sector de serveis, mentre que el turisme s'ha convertit en un factor significatiu en l'ocupació i una font de reserves de divises.[250]
Telecomunicacions
[modifica]L'accessibilitat econòmica de la telefonia mòbil i de les dades d'Internet a la Xina ha fet que el nombre d'usuaris d'Internet mòbil a la Xina superi el nombre d'usuaris d'Internet des d'ordinadors.[251]:178 Pel 2023, el nombre d'usuaris d'Internet a la Xina va augmentar a més d'1,09 milions. Les proporcions d'internautes xinesos que accedeixen a Internet mitjançant telèfons mòbils, ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils, televisors i tauletes van ser del 99,9%, 33,9%, 30,3%, 22,5% i 26,6%, respectivament.[252]
Comerç al detall
[modifica]L'economia de la Xina és un dels líders mundials en comerç al detall, Internet de consum i pagaments mòbils.[221]:130 Des del 2024, la Xina té més usuaris d'Internet que qualsevol altre país.[79]:18 Els usuaris d'Internet a la Xina generen grans quantitats de dades, proporcionant així un avantatge competitiu en el desenvolupament de l'aprenentatge automàtic per a la tecnologia d'intel·ligència artificial.[79]:18 Els mètodes de pagament mòbil mitjançant aplicacions com Alipay i WeChat Pay es van adoptar ràpidament a la Xina, en part a causa de la relativa escassetat de targetes de crèdit al país.[221]:130 Aquest salt tecnològic també va provocar un auge en les compres en línia i la banca al detall.[221]:130
Economia de plataformes
[modifica]L'economia de plataformes de la Xina ha crescut substancialment des de principis de la dècada del 2010, i el seu volum de transaccions va assolir els 3,7 bilions de RMB el 2021.[144]:155 L'economia de plataformes ha absorbit un gran nombre de treballadors procedents de la creixent reducció de la mà d'obra industrial i de la seva població de migrants interns.[144]:155 A partir del 2020, 84 milions de persones treballaven com a proveïdors de serveis d'economia de plataformes i 6 milions eren empleats d'empreses de plataformes.[144]:155
El sector de l'economia de plataformes està altament concentrat en Alibaba i Tencent, ambdues amb negocis de transport i lliurament d'aliments com a actius clau a les seves carteres d'inversió.[144]:155 Els negocis de transport de viatgers i de lliurament d'aliments s'han consolidat significativament des de 2016.[144]:155–156
The New York Times va descriure Alibaba i Tencent com els dos gegants d'Internet dominants a la Xina que competeixen per controlar la vida quotidiana mitjançant el comerç electrònic, els pagaments i les xarxes socials.[253] En els pagaments mòbils, moltes empreses s'han d'associar amb Alipay d'Alibaba o els serveis de plataforma de Tencent. També controlen les principals aplicacions i plataformes de pagament, la qual cosa limita la competència en l'espai digital. Tant Alibaba com Tencent són reconeguts com a gegants tecnològics que impulsen la innovació en el comerç electrònic, les xarxes socials i els serveis mòbils. Alibaba genera la major part dels seus ingressos a partir de plataformes de comerç electrònic com Taobao i Tmall, mentre que Tencent obté la major part dels seus ingressos de serveis socials com WeChat, jocs i tecnologies financeres.[254]
Mitjans de comunicació
[modifica]El 2020, el mercat xinès de pel·lícules xineses va superar el mercat dels EUA per esdevenir el mercat d'aquest tipus més gran del món.[79]:16 Les pel·lícules nacionals dominen el mercat xinès.[255]
Turisme
[modifica]
La Xina acull el segon nombre més gran de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat del món (59). La indústria del turisme de la Xina és una de les indústries amb un desenvolupament més ràpid en l'economia nacional i és una de les indústries amb un avantatge competitiu global molt clar. Segons el Consell Mundial del Viatge i el Turisme, els viatges i el turisme van contribuir directament amb 1.362 milions de CNY (216 miliards de dòlars) a l'economia xinesa (al voltant del 2,6% del PIB).[256] El 2011, l'arribada total de turistes internacionals va ser de 58 milions, i els ingressos pel turisme internacional van ser de 48 miliards de dòlars.[257]
La indústria turística xinesa es va veure greument afectada pels confinaments per la COVID-19 i les fràgils relacions amb moltes nacions estrangeres.[258][259] Els vols estrangers cap a la Xina, tant de negocis com de turisme, han disminuït enormement, especialment des dels EUA.[260][261][262] Un augment recent de l'activitat de seguretat interna redueix el desig dels estrangers de viure a la Xina o d'anar-hi, per por de ser marcats com a objectius i que no se'ls permeti marxar. A causa d'això, molts estrangers estan marxant i d'altres ho estan descartant com a destinació de viatges.[263][264]
Béns de luxe
[modifica]Hong Kong i Macau es beneficien de regles fiscals favorables i són llocs preferits pels turistes d'altres parts de la Xina per comprar béns de luxe com cosmètics, joies i roba de dissenyador.[265]:116 La porcellana ha estat durant molt de temps una de les exportacions de luxe més importants de la Xina.[265]:226 Va ser especialment important en el comerç primerenc entre la Xina i l'Occident, realitzant-se gran part d'aquest comerç a través de Macau.[265]:226 Moltes botigues en destinacions turístiques internacionals tenen personal especialitzat dedicat als clients xinesos.[266]
Distribució de la riquesa
[modifica]Xina té la proporció nacional més gran de la classe mitjana global.[81]:204 A data de 2020, la Xina comptava amb 400 milions de ciutadans d'ingressos mitjans.[79]:159 Es preveu que la xifra arribi als 1.200 milions el 2027, representant una quarta part del total mundial.[267] Segons una enquesta de 2021 del Pew Research Center, hi havia 23 milions d'individus xinesos amb un ingrés diari per càpita de 50 $ o més, 242 milions amb un ingrés diari d'entre 20 i 50 $, 493 milions d'entre 10 i 20 $, 641 milions d'entre 2 i 10 $ al dia, i 4 milions per sota de 2 $ al dia; totes les xifres s'expressen en dòlars internacionals i valors de paritat de poder adquisitiu de 2011.[268] El 2022, l'Oficina Nacional d'Estadística va informar que l'ingrés personal disponible mitjà per càpita de la Xina va ser de 36.883 ¥, dels quals 20.590 ¥ provenien de sous i salaris, 6.175 ¥ eren ingressos nets del treball autònom, 3.227 ¥ eren ingressos nets per la propietat i 6.892 ¥ eren ingressos nets de transferències.[269] La mediana de l'ingrés disponible per càpita es va situar en 36.231 ¥ amb un creixement anual del 4,4% per al 2025.[270]
A 2023[update], la Xina era el segon país del món, per darrere dels Estats Units, en nombre total de milionaris en dòlars i nombre total de milionaris, amb 495 milionaris xinesos en dòlars[271] i 6,2 milions de milionaris el 2022.[272] Segons el Hurun Global Rich Report del 2020, la Xina tenia el nombre més alt de milionaris en dòlars del món, superior al dels Estats Units i l'Índia junts,[273] i el març de 2021, el nombre de milionaris en dòlars a la Xina arribava a 1.058 amb un patrimoni conjunt de 4,5 trilions de dòlars EUA.[274] Segons el Global Wealth Report de 2019 de Credit Suisse Group, la Xina va superar els Estats Units en la riquesa del deu per cent superior de la població mundial.[275]Plantilla:NoteTag En altres paraules, el 2019, cent milions de xinesos formaven part del deu per cent superior de les persones més riques del món – aquelles que tenen un patrimoni personal net d'almenys 110.000 $.[276] Segons la llista del 2021, la Xina acull sis de les deu principals ciutats del món (Pequín, Xangai, Shenzhen, Hong Kong, Hangzhou i Guangzhou en la 1a, 2a, 4a, 5a, 8a i 9a posició, respectivament) pel nombre més elevat de milionaris en dòlars, més que qualsevol altre país.[274] El gener de 2021, la Xina tenia 85 dones milionàries en dòlars, dues terceres parts del total global.[277]
L'ingrés mitjà d'un resident rural a la Xina representa el 30% de l'ingrés mitjà d'un resident urbà.[79]:191 La població rural és relativament més gran de varai, ja que el jovent rural migra a les ciutats per aconseguir llocs de treball més ben pagats mentre que la gent gran es queda al camp. Bona part d'aquesta població rural treballa petites parcel·les de terra per sobreviure i té un poder adquisitiu baix. El qui fou primer ministre xinès Li Keqiang va afirmar, el 2020, que 600 milions de xinesos viuen amb o per sota de 1.000 iuans al mes.[278][279] Amb un tipus de canvi de 7 iuans per dòlar, això es tradueix en 143 $ al mes. Una família de 3 membres en aquest nivell d'ingressos tindria unes despeses/ingressos anuals de 5.150 $. La diferència d'ingressos és també un reflex de la diferència en els pagaments de jubilació als jubilats urbans en comparació amb els rurals. Els treballadors urbans reben molts més diners al mes en prestacions de jubilació de mitjana en comparació amb els treballadors rurals/agrícoles, que reben una quantitat irrisòria.[280][281] Malgrat la desigualtat d'ingressos a la Xina, l'ingrés absolut de gairebé tots els grups d'ingressos ha augmentat ràpidament.[81]:204 De 1988 a 2018, la població rural i urbana de la Xina va experimentar augments per càpita del sou real (és a dir, tenint en compte l'inflació) d'entre 8 i 10 vegades.[81]:204
El creixement econòmic de la Xina va conduir a una reducció majoritària de la desigualtat mundial.[81]:202 Des de la reforma i obertura de la Xina, més de 1.000 milions de xinesos han sortit de la pobresa.[81]:202 La major part de la reducció de la pobresa global entre 1981 i 2008 va tenir lloc a la Xina.[81]:202 Com escriu l'acadèmic Lan Xiaohuan, durant aquest període, "el nombre de persones pobres al món fora de la Xina es va mantenir més o menys inalterat. Per tant, es pot concloure que els èxits en la reducció de la pobresa global provenen principalment de la Xina".[81]:202–203 El consens històric és que les polítiques de l'era posterior a Mao van reduir significativament la pobresa.[282] Tanmateix, sota el mandat de Mao, segons Sullivan et al., "el govern de la Xina proporcionava alimentació i allotjament a un cost pràcticament nul. Això significava que 1,90 $ EUA permetien comprar més necessitats bàsiques a la Xina que en països capitalistes comparables."[283][284]
En termes d'estalvi intern, definit com l'estalvi combinat de les lars, empreses i governs, la Xina és el país amb l'estalvi més gran del món des de 2022.[285]:27
Salaris
[modifica]El 1979–1980, l'Estat va reformar les fàbriques concedint augments de sou als treballadors, que es van veure immediatament compensats per un ràpid augment de les taxes d'inflació del 6–7%. Els salaris urbans van créixer ràpidament del 2004 al 2007, a un ritme del 13 al 19% anual, amb salaris mitjans prop dels 200 $/mes el 2007.[286] Cap al 2016, el sou mensual mitjà dels treballadors dedicats a la fabricació de béns per a l'exportació era de 424 $. Aquest salari, combinat amb altres costos de fer negocis a la Xina, va igualar, més o menys, qualsevol avantatge de costos xinès respecte a les economies desenvolupades.[287]
Impostos
[modifica]Els ingressos fiscals del govern provenen principalment d'impostos indirectes com l'impost sobre el valor afegit.[288]:6 L'impost sobre la renda personal a la Xina representa al voltant del 6,5% dels ingressos fiscals, a data de 2024.[288]:6 Es tracta d'un impost progressiu, on el tram d'ingressos més alt es grava al 45% dels ingressos.[288]:6
Comerç exterior
[modifica]
El comerç internacional constitueix una part considerable de l'economia general de la Xina. Des de 2018, les empreses han iniciat una àmplia reorganització de les cadenes de subministrament per allunyar-se de la Xina, amb 244 decisions de reubicació documentades entre 2018 i 2023; el Vietnam, Taiwan, els Estats Units, Mèxic, Tailàndia i l'Índia van ser les principals destinacions, i només el 15,6% dels moviments van constituir un retorn al país d'origen (reshoring).[289] Les companyies van optar predominantment per estratègies de tipus "Xina més diversos països" que distribuïen la producció entre múltiples països en lloc d'abandonar la Xina del tot, amb dos terços (66,4%) de les accions implicant carteres de múltiples països.[289] Les declaracions dels executius van citar molt sovint les tensions geopolítiques (164 mencions) i l'augment dels aranzels cap als Estats Units (163) com a desglossaments per a la reubicació, juntament amb els costos i les restriccions per la COVID-19.[289]
El 2010, la Xina es va convertir en el principal exportador del món, i ha continuat sent el major exportador mundial a data de 2023.[290]:88 Té tractats de lliure comerç amb diverses nacions, incloses l'ASEAN, Austràlia, Cambodja, Nova Zelanda, Pakistan, Corea del Sud i Suïssa.[291][292] El 2020, la Xina es va convertir en el soci comercial principal de més de 120 països.[171]:228 A 2022[update], els socis comercials principals de la Xina són l'ASEAN, la Unió Europea, el Japó, Corea del Sud, Taiwan, Austràlia, Rússia, el Brasil, l'Índia, el Canadà i el Regne Unit.[293]
Durant la Guerra Freda, un segment significatiu del comerç de la Xina amb el Tercer Món es finançava mitjançant subvencions, crèdits i altres formes d'assistència. Tanmateix, després de la mort de Mao Zedong el 1976, aquests esforços es van reduir. Posteriorment, el comerç amb els països en desenvolupament va passar a ser irrellevant, tot i que durant aquell temps, Hong Kong i Taiwan van començar a emergir com a socis comercials importants.
Des que van començar les reformes econòmiques a finals de la dècada de 1970, la Xina va cercar descentralitzar el seu sistema de comerç exterior per integrar-se en el sistema comercial internacional. El novembre de 1991, la Xina es va unir al grup de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), que promou el lliure comerç i la cooperació en els àmbits econòmic, comercial, d'inversió i tecnològic. La Xina va exercir la presidència de l'APEC el 2001, i Xangai va acollir la reunió anual de líders de l'APEC l'octubre d'aquell mateix any.
La Xina va esdevenir membre de la Organització Mundial del Comerç el 2001.[294] La finalització del seu protocol d'adhesió i de l'Informe del Grup de Treball va obrir el camí per a la seva entrada a l'OMC l'11 de desembre de 2001, després de 16 anys de negociacions, les més llargues de la història de l'Acord General sobre Comerç i Aranzels. Tanmateix, els exportadors nord-americans continuen tenint preocupacions sobre l'accés just al mercat a causa de les polítiques comercials restrictives de la Xina i les restriccions a l'exportació dels EUA. L'octubre de 2019, el viceprimer ministre xinès Han Zheng va prometre reduir encara més els aranzels i eliminar les barreres no aranzelàries per als inversors globals, i va donar la benvinguda a les empreses multinacionals per investir més a la Xina.[295]

El comerç global de la Xina va superar els 4,16 trilions de dòlars a finals de 2013, havent superat la marca dels cent mil milions el 1988 i el mig bilió el 2001. El comerç global de la Xina va superar els 6 trilions de dòlars EUA el 2021[297] La taula següent mostra el creixement anual mitjà (en termes nominals de dòlars nord-americans) del comerç exterior de la Xina durant l'era de la reforma:[298]
| Període | Comerç bidireccional | Exportacions | Importacions |
|---|---|---|---|
| 1981–1985 | +12,8% | +8,6% | +16,1% |
| 1986–1990 | +10,6% | +17,8% | +4,8% |
| 1991–1995 | +19,5% | +19,1% | +19,9% |
| 1996–2000 | +11,0% | +10,9% | +11,3% |
| 2001–2005 | +24,6% | +25,0% | +24,0% |
| 2006–2010 | +15,9% | +15,7% | +16,1% |
| 2016–2021 | +11,0% |
La gran majoria de les importacions de la Xina consisteix en subministraments industrials i béns d'equipament, notablement maquinària i equips d'alta tecnologia, la major part dels quals procedeix dels països desenvolupats, principalment el Japó i els Estats Units. A nivell regional, gairebé la meitat de les importacions de la Xina provenen de l'Est i el Sud-est d'Àsia, i aproximadament una quarta part de les exportacions xineses es dirigeixen a les mateixes destinacions. Al voltant del 80 per cent de les exportacions de la Xina consisteixen en béns manufacturats, la major part dels quals són productes tèxtils i equips electrònics, mentre que els productes agrícoles i químics en constitueixen la resta. Dels cinc ports més transitats del món, tres es troben a la Xina. El 2022, el comerç entre la Xina i Rússia va assolir el rècord de 190.000 milions de dòlars,[293] convertint la Xina en el principal soci comercial de Rússia.[299]
El creixement de les exportacions ha continuat sent un component clau que dona suport al ràpid creixement econòmic de la Xina. Per augmentar les exportacions, la Xina va implementar polítiques com el foment del desenvolupament ràpid de fàbriques amb inversió estrangera, les quals muntaven components importats per convertir-los en béns de consum destinats a l'exportació, i la liberalització dels drets comercials. Especialment des de l'any 2000, la complexitat dels productes exportats per la Xina ha augmentat.[81]:139 Això s'ha vist impulsat tant pel creixement de les capacitats tècniques i infraestructures com per factors relacionats amb l'entorn empresarial i legal de la Xina.[81]:139
La Xina és membre de l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP), la zona de lliure comerç més gran del món, que es va signar el novembre de 2020. L'RCEP, que inclou la Xina, el Japó, Corea del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i les nacions de l'ASEAN, representa al voltant d'un terç de la població mundial i el 29% del producte interior brut global. L'RCEP té com a objectiu eliminar els aranzels en una gran varietat de productes en un termini de 20 anys.[300] El 17 de setembre de 2021, la Xina va sol·licitar formalment unir-se a un altre gran pacte de lliure comerç de l'Àsia-Pacífic, el Tractat Integral i Progressiu d'Associació Transpacífica (CPTPP).[301]
Inversió estrangera
[modifica]Des de 1992 i almenys fins al 2023, la Xina ha estat la primera o la segona destinació mundial d'inversió estrangera directa.[79]:81 El 2022, la Xina va atraure 180.000 milions de dòlars.[302] A finals de juny de 2020, l'estoc d'IED a la Xina va assolir els 2,947 trilions de dòlars EUA, i l'estoc d'IED xinesa a l'estranger es va situar en 2,128 trilions de dòlars EUA. Les decisions de reubicació entre 2018 i 2023 van aprofitar sovint relacions consolidades amb proveïdors: el 67% dels canvis de capacitat registrats es van dirigir a proveïdors existents en conjunt (incloent-hi al voltant del 60% al Vietnam i prop del 90% a Mèxic), amb un augment gradual de l'entrada de nous proveïdors a mesura que les empreses s'expandien o construïen cadenes de subministrament dobles.[289] El total d'actius financers estrangers en propietat de la Xina va assolir els 7,860 trilions de dòlars EUA, i els seus passius financers estrangers van ser de 5,716 trilions de dòlars EUA, convertint la Xina en la segona nació mecenes/creditora més gran del món després del Japó.[303]
El clima d'inversió de la Xina ha canviat dràsticament durant més de dues dècades de reforma. A principis dels anys 80, la Xina restringia les inversions estrangeres a operacions orientades a l'exportació i exigia als inversors estrangers formar empreses meixetes (joint-ventures) amb empreses xineses. El Encouraged Industry Catalogue estableix el grau de participació estrangera permès en diversos sectors industrials. Des de l'inici de les reformes que van legalitzar la inversió estrangera, les entrades de capital es van ampliar cada any fins al 1999.[304] Les empreses amb inversió estrangera representen entre el 58% i el 60% de les importacions i exportacions de la Xina.[305]
Des de principis dels anys noranta, el govern ha permès als inversors estrangers fabricar i vendre una àmplia gamma de béns al mercat interior, ha eliminat les restriccions temporals a la creació d'empreses meixetes, ha proporcionat certes garanties contra la nacionalització, ha permès que socis estrangers esdevinguin presidents de consells d'administració de empreses meixetes i ha autoritzat la creació d'empreses de capital íntegrament estranger, que ara són la forma preferida d'IED. El 1991, la Xina va concedir un tractament fiscal més favorable a les empreses de capital íntegrament estranger i a les empreses contractuals, així com a les companyies estrangeres que invertien en zones econòmiques seleccionades o en projectes incentivats per l'Estat.
La Xina també va autoritzar alguns bancs estrangers a obrir sucursals a Xangai i va permetre als inversors estrangers comprar accions especials de tipus "B" en companyies seleccionades que cotitzaven a les borses de Xangai i Shenzhen. Aquestes accions "B" venudes a estrangers no atorgaven drets de propietat en l'empresa. El 1997, la Xina va aprovar 21.046 projectes d'inversió estrangera i va rebre més de 45 milers de milions de dòlars en inversió estrangera directa. La Xina va revisar significativament les seves lleis sobre empreses de capital íntegrament estranger i empreses mixtes de capital xinès i estranger els anys 2000 i 2001. El viceministre de Finances Zhu Guangyao va anunciar que els inversors estrangers podran tenir fins al 51% de la propietat en empreses de serveis financers nacionals. Anteriorment, la propietat estrangera estava limitada a una participació del 49% en aquestes empreses.[306]
La inversió estrangera continua essent un element fort en la ràpida expansió de la Xina en el comerç mundial i ha estat un factor important en el creixement dels llocs de treball urbans. El lideratge econòmic de la Xina sobre els fluxos de capital globals emfatitza les infraestructures a llarg termini i el finançament del desenvolupament per sobre dels fluxos a curt termini que, sota l'ordre actual, han imposat grans costos a moltes economies.[307] El 1998, les empreses amb inversió estrangera van produir al voltant del 40% de les exportacions de la Xina, i les reserves de divises ascendien a uns 145 milers de milions de dòlars. Les empreses amb inversió estrangera produeixen actualment al voltant de la meitat de les exportacions de la Xina (la majoria de la inversió estrangera a la Xina procedeix de Hong Kong, Macau i Taiwan), i la Xina continua atraient grans fluxos d'inversió. Tanmateix, l'èmfasi del govern xinès a guiar l'IED cap a la fabricació ha portat a la saturació del mercat en algunes indústries, mentre deixava poc desenvolupat el sector de serveis xinès. De 1993 a 2001, la Xina va ser el segon receptor mundial d'inversió estrangera directa (IED) després dels Estats Units, unint 39 milers de milions de dòlars el 1999 i 41 milers de milions el 2000. La Xina és ara un dels principals receptors d'IED del món, havent rebut gairebé 80 milers de milions de dòlars el 2005 segons les estadístiques del Banc Mundial. El 2006, la Xina va rebre 69,47 milers de milions de dòlars.[308] Cap al 2011, amb els EUA patint una disminució de la inversió estrangera després de la mefistofèlica crisi financera del 2008, la Xina els va superar com a principal destinació de l'IED, unint més de 280 milers de milions de dòlars aquell any.[309]
Enmig d'una alentiment econòmic i d'un feble iuan el 2015, el desembre d'aquell any es va registrar una caiguda del 5,8% de l'IED cap a la Xina.[310] Tot i que la posició de la Xina com a principal receptor d'IED es va mantenir durant el 2014, el frens en la inversió d'entrada el 2015 juntament amb un fort repunt de la inversió estrangera cap als Estats Units van fer que els EUA recuperessin la seva posició com a destinació principal d'inversions.[311] Les dades de la Cambra de Comerç dels Estats Units a la Xina recollides a l'enquesta 2016 China Business Climate Survey confirmen aquesta tendència, tot i que també demostren que la Xina continua sent una de les principals destinacions d'inversió. Aquesta enquesta realitzada a més de 500 membres va revelar que "la Xina es manté com una de les tres prioritats d'inversió per a sis de cada deu empreses membres", tot i que representa una caiguda respecte al màxim de 2012, quan vuit de cada deu enquestats la consideraven una prioritat màxima.[312]
Les reserves de divises sumaven 155 milers de milions de dòlars el 1999 i 165 milers de milions de dòlars el 2000. Les reserves de divises van superar els 800 milers de milions de dòlars el 2005, més que duplicant-se des de 2003. Aquestes reserves eren de 819 milers de milions de dòlars a finals de 2005, 1,066 trilions a finals de 2006 i 1,9 trilions el juny de 2008. A més, a finals de setembre de 2008 la Xina va substituir el Japó per primera vegada com a major titular estranger de títols del Tresor dels EUA amb un total de 585 milers de milions de dòlars, davant dels 573 milers de milions del Japó. Les reserves de divises de la Xina són les més grans del món.[313]
Com a part de la seva adhesió a l'OMC, la Xina es va comprometre a eliminar certes mesures d'inversió relacionades amb el comerç i a obrir sectors específics que anteriorment havien estat tancats a la inversió estrangera. S'estan emetent noves lleis, decrets i mesures administratives per implementar aquests compromisos. Entre les principals barreres que resten per a la inversió estrangera hi ha lleis i regulacions opaques i aplicades de manera inconsistent, així com la manca d'una infraestructura legal basada en normes clares. Warner Bros., per exemple, va retirar el seu negoci de cinemes a la Xina com a resultat d'una regulació que exigeix que els inversors xinesos tinguin almenys una participació del 51 per cent o juguin un paper dirigent en una empresa conjunta estrangera.[314]
Un altre desenvolupament important en la història de la inversió estrangera a la Xina va ser l'establiment de la Zona de Lliure Comerç de Xangai el setembre de 2013.[315] La Zona es considera un terreny de proves per a un seguit de reformes econòmiques i socials.[316][317] De manera fonamental, la inversió estrangera es controla mitjançant un enfocament de "llista negativa", on l'IED està permesa en tots els sectors tret que estigui explícitament prohibida per la inclusió del sector en la llista negativa publicada pel Govern Municipal de Xangai.[318]
El 15 de març de 2019, l'Assemblea Popular Nacional de la Xina va adoptar la Llei d'Inversió Estrangera,[319] que va entrar en vigor l'1 de gener de 2020. La inversió estrangera a la Xina comporta un seguit de riscos ètics que plantegen reptes importants als quals els inversors han de fer front.[320]
Inversió xinesa a l'estranger
[modifica]


La inversió estrangera directa sortent és una nova característica de la globalització xinesa, en què les empreses locals xineses busquen fer inversions tant en països en desenvolupament com desenvolupats.[321] Es va informar el 2011 que hi havia una creixent inversió per part d'empreses xineses riques en capital en companyies prometedores dels Estats Units. Aquestes inversions ofereixen accés a coneixements en màrqueting i distribució potencialment útils per explotar el desenvolupament del mercat intern xinès.[322]
Des de 2005, les empreses xineses s'han expandit activament fora de la Xina, tant en països desenvolupats com en desenvolupament. El 2013, les empreses xineses van invertir 90 milers de milions de dòlars EUA a nivell mundial en sectors no financers, un 16% més que el 2012.[323]
La Xina està disposada a invertir en països de major risc.[80]:1
Durant l'administració de Xi Jinping, la inversió estrangera sortent i els projectes d'infraestructures s'han interpretat sovint com a part de la Iniciativa de la Franja i la Ruta.[80]:1 Entre 2013 i 2021, l'Orient Mitjà va ser un receptor destacat de l'IED sortent de la Xina, especialment a causa de la importància dels seus subministraments energètics per a la Xina.[80]:83
Hi ha dues vies per les quals les empreses xineses trien entrar en un mercat estranger: el creixement orgànic i les fusions i adquisicions (F&A). Moltes empreses xineses prefereixen les F&A per les següents raons:
- Ràpid. Les F&A són la forma més ràpida per a una empresa d'expandir-se cap a un altre país mitjançant l'adquisició de la marca, la distribució, el talent i la tecnologia. Els CEO xinesos s'han acostumat a créixer a velocitats del 50%+ i no volen malgastar el capital.
- El mercat xinès. La Xina s'ha convertit en l'economia més gran del món. Molts xinesos adquireixen empreses estrangeres i després porten els seus productes/serveis a la Xina, des de cotxes d'alta gamma fins a roba de moda, carn o pel·lícules de Hollywood.
- Accés a capital barat. L'enorme mercat intern xinès ha ajudat moltes empreses xineses a acumular capital financer per dur a terme F&A. El govern xinès també proporciona capital a llarg termini i baix interès perquè les empreses s'expandeixin a l'estranger.
- Baix risc. Les F&A van ajudar les empreses xineses a evitar el risc de fracàs del creixement orgànic, ja que obtenien una empresa consolidada amb tot a lloc.
- Mà d'obra barata. Algunes empreses poden traslladar part de la fabricació de països amb alts costos laborals cap a la Xina per reduir costos i fer el producte més atractiu en preu.
- Barreres comercials i polítiques. Les empreses xineses de molts sectors s'enfronten a limitacions de quotes i impostos elevats, cosa que els impedeix ser competitives als mercats estrangers.
- Actius devaluats. La crisi econòmica global de 2008-2010 va crear problemes de liquiditat per a moltes empreses occidentals i va reduir el seu valor de mercat. Les empreses xineses van creure que era una gran oportunitat per comprar aquests actius devaluats amb descompte. El creixement de la inversió estrangera directa de la Xina en sectors no financers va passar de 25 milers de milions de dòlars EUA el 2007 a 90 milers de milions de dòlars EUA el 2013, més del triple.[324]
- La Xina està creixent en inversions i en poder d'influència a Europa, i la UE ha començat a prendre'n nota.[325]
Al principi, les empreses estatals dominaven les adquisicions a l'estranger i la major part dels diners anava destinada al petroli i als minerals. Des de 2005, cada cop més empreses privades comencen a adquirir empreses estrangeres no vinculades a les matèries primeres. A data de 2018, les 15 principals operacions a l'estranger realitzades per empreses xineses eren:[326]
| Data | Adquirent | Sector | Objectiu | Sector | País | Valor de l'operació en milions de USD |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 3 de febrer de 2016 | CNAC Saturn (NL) BV | Productes químics | Syngenta AG | Productes químics | Suïssa | 41.840,11 |
| 23 de juliol de 2012 | CNOOC Canada Holding Ltd | Altres serveis financers | Nexen Inc | Petroli i gas | Canadà | 19.119,31 |
| 1 de febrer de 2008 | Shining Prospect Pte Ltd | Altres serveis financers | Rio Tinto PLC | Metalls i mineria | Regne Unit | 14.284,17 |
| 2 de juny de 2017 | China Investment Corp | Inversions financeres alternatives | Logicor Ltd | No residencial | Regne Unit | 13.742,43 |
| 14 de juliol de 2017 | Nesta Investment Holdings Ltd | Altres serveis financers | Global Logistic Properties Ltd | No residencial | Singapur | 11.553,58 |
| 22 d'agost de 2017 | China Unicom (BVI) Ltd | Serveis de telecomunicacions | China Unicom Hong Kong Ltd | Serveis de telecomunicacions | Hong Kong | 11.255,81 |
| 6 d'octubre de 2016 | Park Aerospace Holdings Ltd | Transport i infraestructures | C2 Aviation Capital LLC | Transport i infraestructures | Estats Units | 10.380,00 |
| 14 d'octubre de 2015 | China Tower Corp Ltd | Serveis de telecomunicacions | China-Telecommun tower asts | Xarxes sense fil | Xina | 9.948,41 |
| 21 de juny de 2016 | Halti SA | Altres serveis financers | Supercell Oy | Programari | Finlàndia | 8.600,00 |
| 24 de juny de 2009 | Mirror Lake Oil & Gas Co Ltd | Petroli i gas | Addax Petroleum Corp | Petroli i gas | Suïssa | 7.157,40 |
| 1 d'octubre de 2010 | China Petrochemical Corporation | Petroli i gas | Repsol YPF Brasil SA | Petroli i gas | Brasil | 7.111,00 |
| 16 de març de 2016 | Anbang Insurance Group Co Ltd | Assegurances | Strategic Hotels & Resorts Inc | REITs | Estats Units | 6.500,00 |
| 24 d'octubre de 2016 | Hna Tourism Grp Co Ltd | Serveis de viatges | Hilton Worldwide Holdings Inc | Hotels i allotjament | Estats Units | 6.496,88 |
| 17 de febrer de 2016 | Tianjin Tianhai Investment Co Ltd | Transport i infraestructures | Ingram Micro Inc. | Ordinadors i perifèrics | Estats Units | 6.067,41 |
| 22 de març de 2015 | Marco Polo Industrial Hldg SpA | Altres serveis financers | Pirelli & C SpA | Automòbils i components | Itàlia |
Tanmateix, el ràpid creixement i les operacions de F&A no van canviar la percepció de baixa qualitat i baix preu que els consumidors tenien dels productes i marques xineses. Segons un estudi continuat de mercat de The Monogram Group, una agència de publicitat amb seu a Chicago, els anys 2007, 2009, 2011 i 2012, la disposició dels consumidors nord-americans a comprar productes xinesos en totes les categories excepte ordinadors personals va romandre igual o va empitjorar durant el període 2007–2012. L'únic sector en què els nord-americans van mostrar més probabilitat de compra va ser el dels ordinadors personals.[327]

Fusions i adquisicions
[modifica]De 1993 a 2010, les empreses xineses van participar com a adquirent o com a empresa adquirida en 25.284 fusions i adquisicions amb un valor total conegut de 969 milers de milions de dòlars EUA.[328]
Força de treball
[modifica]Amb 773 milions de treballadors, la força de treball de la Xina és la més gran del món a data de 2024. El gener de 2016, una política de dos fills va substituir la política d'un sol fill, la qual al seu torn va ser substituïda per una política de tres fills el maig de 2021.[329] El juliol de 2021, es van eliminar tots els límits de la mida familiar així com les sancions per superar-los.[330]
La Federació de Sindicats de tota la Xina és l'únic sindicat legalment permès al país. Els intents de formar sindicats independents de l'ACFTU han estat rars i de curta durada. Un exemple destacat és la Federació Autònoma de Treballadors de Pequín formada durant les protestes i la matança de la plaça de Tiananmen de 1989. La seu del Comandament de la Llei Marcial va emetre un avís públic declarant la BWAF com una organització il·legal i ordenant la seva dissolució amb l'argument que els líders de la Federació es trobaven entre "els principals instigadors i organitzadors a la capital de la rebel·lió contrarevolucionària.[331][332] Les plataformes de comerç electrònic són una font d'ocupació considerable a la Xina. Un informe del Banc Mundial de 2019 sobre el desenvolupament del comerç electrònic a la Xina descriu l'ocupació en botigues en línia, disseny de llocs web, fotografia de productes, logística i proveïdors de materials i béns intermedis, tot i assenyalar les limitacions a l'hora de mesurar l'efecte causal del comerç electrònic en l'ocupació.[333] Altres estudis, com ara un estudi de 2019 de l'Alibaba Research Institute, van estimar que la plataforma minorista d'Alibaba està associada a 40,82 milions de llocs de treball a la Xina el 2018, dels quals 15,58 milions són llocs de treball relacionats amb transaccions i 25,24 milions són llocs de treball indirectes.[334] L'estudi incloïa l'ocupació vinculada a la venda al detall en línia i les activitats relacionades a l'ascendent i al descendent.[335][336] Estudis diversos, incloent-hi AliResearch (el centre de pensament intern d'Alibaba Group) i estudis acadèmics afiliats, preveuen que l'economia digital de la Xina donarà suport a centenars de milions de llocs de treball de cara a la dècada del 2030.[337] Una estimació àmpliament citada suggereix que l'economia digital podria crear més de 400 milions d'oportunitats de treball a la Xina cap a l'any 2035.[338] Altres empreses de venda al detall en línia com JD.com i Pinduoduo contribueixen significativament a l'ocupació mentre hi ha hagut un canvi destacat cap a l'emprenedoria de comerciants, els serveis de plataformes, la retransmissió en directe (livestreaming), la logística, el magatzematge, el repartiment i el treball flexible.[339]
A data de 2024, la Xina té una de les edats de jubilació més baixes d'entre les principals economies mundials, amb moltes dones treballadores elegibles per jubilar-se als 50 anys i homes als 60.[340]:167
Transport i infraestructura
[modifica]Transport
[modifica]La Xina té la xarxa de trens d'alta velocitat més llarga i utilitzada del món — la xarxa s'estén ao llarg de més de 45.000 quilòmetres.[341]
La política de transport de la Xina, influïda per temors polítics, militars i econòmics, ha patit grans canvis des del 1949. Immediatament després de la fundació de la República Popular, l'objectiu principal era reparar la infraestructura de transport existent per tal de satisfer les necessitats de transport militar i logística, així com reforçar la integritat territorial. Durant la major part de la dècada del 1950, es van construir noves connexions per carretera i ferrocarril, mentre que al mateix temps es milloraven les antigues. Durant la dècada del 1960, bona part de la millora del transport regional va passar a ser responsabilitat dels governs locals, i es van construir molts petits ferrocarrils. També es va emfatitzar el desenvolupament del transport en zones rurals rústiques, muntanyoses i forestals, amb la finalitat d'integrar les regions més pobres del país i ajudar a promoure economies d'escala en el sector agrícola.
Abans que començés l'era de la reforma a finals dels anys 70, les connexions de transport de la Xina es concentraven majoritàriament a les zones costaneres i l'accés a les regions de l'interior era generalment deficient. Aquesta situació ha millorat considerablement des d'aleshores, ja que s'han construït ferrocarrils i carreteres a les regions remotes i frontereres del nord-oest i sud-oest. Al mateix temps, també es va impulsar el desenvolupament del transport internacional i l'abast del transport marítim es va ampliar considerablement.
El transport de marfega i mercaderies s'ofereix principalment mitjançant el transport per ferrocarril. El sector ferroviari està monopolitzat per China Railway i hi ha una gran variació en els serveis prestats. A finals de 2007, la Xina es va convertir en un dels pocs països del món a llançar el seu propi tren d'alta velocitat desenvolupat autòctonament.[342] Mentre la capacitat ferroviària lluita per satisfer la demanda de transport de mercaderies i matèries primeres com el carbó, les rutes aèries, les carreteres i les vies navegables s'estan desenvolupant ràpidament per cobrir una proporció creixent de les necessitats de transport globals de la Xina.[343]
Alguns experts econòmics han argumentat que la bretxa de desenvolupament entre la Xina i altres economies emergents com el Brasil, l'Argentina i l'Índia es pot atribuir en gran manera al focus inicial de la Xina en ambiciosos projectes d'infraestructura: mentre que la Xina va invertir aproximadament el 9% del seu PIB en infraestructura en les dècades de 1990 i 2000, la majoria d'economies emergents van invertir només entre el 2% i el 5% del seu PIB. Aquesta considerables bretxa de despesa va permetre a l'economia xinesa créixer en condicions gairebé òptimes mentre moltes economies sud-americanes patien diversos colls d'ampolla de desenvolupament, com ara xarxes de transport deficients, xarxes elèctriques antigues i escoles mediocres.[344]
Abastament d'aigua i sanejament
[modifica]La situació ha millorat enormement. El 2024, la proporció de població amb serveis bàsics d'higiene era del 97% [345]
Ciència i tecnologia
[modifica]Segons la OMPI, la Xina és la font més gran de sol·licituds de patents a nivell mundial. La Xina representa més de la meitat de les contribucions globals de patents.[346]
La ciència i la tecnologia a la Xina s'han desenvolupat ràpidament en les últimes dècades. El govern xinès ha posat èmfasi, mitjançant el finançament, les reformes i l'estatus social, en la ciència i la tecnologia com a part fonamental del desenvolupament socioeconòmic del país, així com pel prestigi nacional. La Xina ha fet progressos ràpids en àrees com l'educació, les infraestructures, la fabricació d'alta tecnologia, la intel·ligència artificial,[347] la publicació acadèmica, les patents i les aplicacions comercials. La Xina té com a objectiu cada cop més la innovació autòctona i pretén reformar les febleses restants. El seu Pla dels Mil Talents busca atraure acadèmics xinesos innovadors que viuen a l'estranger (així com a alguns estrangers) de retorn a la Xina per donar suport als seus objectius d'innovació econòmica.[348]
Un estudi de l'Australian Strategic Policy Institute de 2023 sobre el que va considerar com a 44 tecnologies crítiques va concloure que la Xina lidera el món en 37 d'elles, inclosos el d'Internet 5G, les bateries elèctriques i els míssils hipersònics.[80]:155
Notes
[modifica]- ↑ Les xifres del PIB exclouen Taiwan i les regions administratives especials de Hong Kong i Macau
Referències
[modifica]- ↑
—Xu, Chenggang. "The Fundamental Institutions of China's Reforms and Development." Journal of Economic Literature, vol. 49, no. 4, American Economic Association, 2011, pp. 1076–151, JSTOR 23071664.
—Nee, Victor, and Sonja Opper. "Political Capital in a Market Economy." Social Forces, vol. 88, no. 5, Oxford University Press, 2010, pp. 2105–32, JSTOR 40927540.
—Shue Tuck Wong & Sun Sheng Han (1998) Whither China's Market Economy? The Case of Lijin Zhen, Geographical Review, 88:1, 29–46, doi:10.1111/j.1931-0846.1998.tb00094.x
—Gregory C. Chow (2005) The Role of Planning in China's Market Economy, Journal of Chinese Economic and Business Studies, 3:3, 193–203, doi: 10.1080/14765280500317866
—HUA, HUANG. "The Market Economy in China." Security Dialogue, vol. 24, no. 2, SAGE Publications, Ltd., 1993, pp. 175–79, JSTOR 44471339.
—Chow, Gregory C. "Development of a More Market-Oriented Economy in China." Science, vol. 235, no. 4786, American Association for the Advancement of Science, 1987, pp. 295–99, JSTOR 1698592. - ↑ «GDP, current prices». www.imf.org. [Consulta: 23 agost 2024].
- 1 2 «Global Economy Watch - Projections > Real GDP / Inflation > Share of 2016 world GDP». PWC. Arxivat de l'original el 19 October 2015. [Consulta: 23 juny 2017].
- ↑ ; Wang, Orange «China GDP growth slows as population crisis, Covid-19 cloud economic outlook» (en anglès). , 18-01-2022.
- ↑
- Bijun Wang & Xiang Li (2017) From world factory to world investor: the new way of China integrating into the world, China Economic Journal, 10:2, 175–193, doi:10.1080/17538963.2017.1320047
- Chen Li, Mee Kam Ng, Yuanzhou Tang & Tung Fung (2022) From a 'World Factory' to China's Bay Area: A Review of the Outline of the Development Plan for the Guangdong-Hong Kong-Macao Greater Bay Area, Planning Theory & Practice, 23:2, 310–314, doi:10.1080/14649357.2021.1958539
- Mees, H. (2016). China as the World's Factory. In: The Chinese Birdcage. Palgrave Macmillan, New York. doi:10.1057/978-1-137-58886-9_3
- «How much did China's emergence as "the world's factory" contribute to its national income?». China Economic Review, vol. 69, 2021. DOI: 10.1016/j.chieco.2021.101658. ISSN: 1043-951X.
- ↑ «China Widens Lead as World's Largest Manufacturer». thomasnet.com. Arxivat de l'original el 27 July 2013. [Consulta: 25 agost 2013].
- ↑ «China is the world's sole manufacturing superpower: A line sketch of the rise», 17-01-2024.
- ↑ «China Is the World's Manufacturing Superpower», 01-12-2024.
- ↑ «China's Economy Is Catching Up to the U.S.». .
- ↑ «Trade recovery expected in 2017 and 2018, amid policy uncertainty». Geneva, Switzerland: World Trade Organization, 12-04-2017. Arxivat de l'original el 3 July 2017. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «High-technology exports». World Bank Open Data. Arxivat de l'original el 15 April 2023. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ Our World in Data. «Research & development spending as a share of GDP». ourworldindata.org. Arxivat de l'original el 18 May 2024. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Baffes, John; Kabundi, Alain Ntumba; Nagle, Peter Stephen Oliver; Ohnsorge, Franziska Lieselotte «The role of major emerging markets in global commodity demand» (en anglès). Policy Research Working Paper Series, 26-06-2018.
- ↑ «intracen.org». Arxivat de l'original el 30 October 2014.
- ↑ «China's Free Trade Agreements Framework - China Guide | Doing Business in China» (en anglès). www.china-briefing.com. [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 «Global 500» (en anglès). Fortune Global 500. Arxivat de l'original el 16 January 2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «GFCI 36 Rank - Long Finance». www.longfinance.net. [Consulta: 24 setembre 2024].
- 1 2 «Top 10 Largest Stock Exchanges in the World By Market Capitalization» (en anglès). Value Walk, 19-02-2019.
- ↑ «Allianz Global Wealth Report 2021». Arxivat de l'original el 7 October 2021. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Foreign direct investment in China slides 9.5% in 2025». Reuters, 23-01-2026.
- ↑ Briefing, China. «Mapping China's ODI Shifts: Sources, Destinations, and Sectors» (en anglès americà). China Briefing News, 16-09-2025. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ Evie Steele. «IMF Predicts China Economy Slowing Over Next Four Years». Voice of America, 02-02-2024. Arxivat de l'original el 3 March 2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Labor force Comparison - The World Factbook». www.cia.gov. Arxivat de l'original el 9 January 2021. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ Peterson-Withorn, Chase; Chung, Grace; Durot, Matt. «World's Billionaires List». Forbes, 27-03-2025. [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ Ren, Daniel. «China minted a new billionaire a day last year, Hurun's Rich List says» (en anglès). South China Morning Post, 28-10-2025. [Consulta: 31 octubre 2025].
- ↑ «Global Wealth Report 2025» (en anglès). UBS, 2025. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «Home». Arxivat de l'original el 24 April 2024. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ Maddison, Angus. Chinese Economic Performance in the Long Run: 960-2030 AD. Organization for Economic Cooperation and Development, 2008, p. 43. ISBN 978-92-64-03762-5.
- ↑ Maddison, Angus. Chinese Economic Performance in the Long Run. 2nd. OECD, 2007, p. 29 (Development Centre Studies). ISBN 978-92-64-03762-5. Vegeu la "Taula 1.3. Nivells de PIB per càpita xinès i europeu, 1–1700 d.C." a la pàgina 29, el PIB per càpita xinès era de 450 i el PIB per càpita europeu era de 422 el 960 d.C. El PIB per càpita xinès era de 600 mentre que l'europeu era de 576. Durant aquest temps, els ingressos per càpita xinesos van augmentar aproximadament un terç.
- ↑ Thompson, Derek. «The Economic History of the Last 2,000 Years in 1 Little Graph». The Atlantic, 19-06-2012. Arxivat de l'original el 24 September 2020. [Consulta: 9 desembre 2017].
- ↑ Holcombe, Charles. A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century. Cambridge University Press, 2010, p. 1. ISBN 978-0-521-73164-5.
- ↑ Hu, Angang. Economic and Social Transformation in China: Challenges and Opportunities. Routledge, 2006, p. 12–13. ISBN 978-0-415-38067-6.
- ↑ Arnander, Christopher; Wood, Frances. Betrayed Ally: China in the Great War. Pen and Sword, 2016, p. 20. ISBN 978-1-4738-7501-2.
- ↑ «12 Facts on China's Economic History». The Globalist, 10-11-2014. Arxivat de l'original el 24 September 2020. [Consulta: 26 febrer 2018].
- 1 2 3 Karl, Rebecca E. Mao Zedong and China in the twentieth-century world: a concise history. Durham [NC]: Duke University Press, 2010, p. 75. ISBN 978-0-8223-4780-4. OCLC 503828045.
- ↑ Liu, Zongyuan Zoe. Sovereign Funds: How the Communist Party of China Finances its Global Ambitions. The Belknap Press of Harvard University Press, 2023. DOI 10.2307/jj.2915805. ISBN 978-0-674-27191-3.
- ↑ Selden, Mark «Mao Zedong and the Political Economy of Chinese Development». China Report, vol. 24, 2, 1988, p. 125–139. DOI: 10.1177/000944558802400202.
- 1 2 Frost, Adam K.; Li, Zeren «Markets under Mao: Measuring Underground Activity in the Early PRC» (en anglès). The China Quarterly, vol. 258, 31-07-2023, p. 309–328. DOI: 10.1017/S0305741023001133. ISSN: 0305-7410.
- ↑ Gooch, Elizabeth «Estimating the Long-Term Impact of the Great Chinese Famine (1959–61) on Modern China» (en anglès). World Development, vol. 89, 1-2017, p. 140–151. Bibcode: 2017WoDev..89..140G. DOI: 10.1016/j.worlddev.2016.08.006.
- ↑ «Advisers Work to Calm Fearful Investors». The New York Times, 24-08-2015. «Fins i tot els observadors més pessimistes creuen que la Xina continuarà creixent un 4 o un 5 per cent»
- ↑ «Report for Selected Countries and Subjects». Fons Monetari Internacional, 16-04-2013. Arxivat de l'original el 2 November 2013. [Consulta: 16 abril 2013].
- ↑ McGregor, James. No Ancient Wisdom, No Followers: The Challenges of Chinese Authoritarian Capitalism (en anglès). Easton Studio Press, LLC, 6 November 2012. ISBN 978-1-935212-81-2.
- ↑ Gruin, Julian; Knaack, Peter «Not Just Another Shadow Bank: Chinese Authoritarian Capitalism and the 'Developmental' Promise of Digital Financial Innovation». New Political Economy, vol. 25, 3, 15-04-2020, p. 370–387. DOI: 10.1080/13563467.2018.1562437. ISSN: 1356-3467.
- ↑ Andrew Szamosszegi and Cole Kyle. «An Analysis of State-owned Enterprises and State Capitalism in China». U.S.-China Economic and Security Review Commission. Arxivat de l'original el 2 April 2023. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Pearson, Margaret; Rithmire, Meg; Tsai, Kellee S. «Party-State Capitalism in China» (en anglès). Current History, vol. 120, 827, 01-09-2021, p. 207–213. DOI: 10.1525/curh.2021.120.827.207. ISSN: 0011-3530.
- ↑ Pearson, Margaret M.; Rithmire, Meg; Tsai, Kellee S. «China's Party-State Capitalism and International Backlash: From Interdependence to Insecurity» (en anglès). International Security, vol. 47, 2, 01-10-2022, p. 135–176. DOI: 10.1162/isec_a_00447. ISSN: 0162-2889.
- ↑ Li, Dr Haizheng; Li, Xiangyuan; Li, Dr Haizheng Li and Xiangyuan. «The COVID-19 Pandemic's Impact on the Chinese Economy» (en anglès americà). China Research Center, 27-03-2023. [Consulta: 14 juny 2026].
- ↑ Ang, Yuen Yuen. «China's Economic Paradox» (en anglès). Project Syndicate, 04-09-2024. [Consulta: 14 juny 2026].
- ↑ Press Trust of India «China lifting 800 million people out of poverty is historic: World Bank». Business Standard India. Press Trust of India, 13-10-2017.
- ↑ Four Decades of Poverty Reduction in China: Drivers, Insights for the World, and the Way Ahead. World Bank Publications, 2022, p. ix. ISBN 978-1-4648-1878-3. «Sota qualsevol mesura, la velocitat i l'escala de la reducció de la pobresa a la Xina no tenen precedents històrics.»
- ↑ «China's Approach to Reduce Poverty: Taking Targeted Measures to Lift People out of Poverty». Nacions Unides. Arxivat de l'original el 20 March 2019. [Consulta: 21 febrer 2019].
- ↑ «Regional aggregation using 2017 PPP and $2.15/day poverty line». iresearch.worldbank.org. Banc Mundial. [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «Current account balance (BoP, current US$) – China». worldbank.org. Banc Mundial. Arxivat de l'original el 3 December 2020. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «China's Next Leap in Manufacturing». bcg.com. Boston Consulting Group, 19-08-2020. Arxivat de l'original el 31 March 2021. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Dutta, Soumitra; Lanvin, Bruno; Wunsch-Vincent, Sacha [et al.].. Global Innovation Index 2022 – Which are the most innovative countries (en anglès). World Intellectual Property Organization, 2022. DOI 10.34667/tind.46596. ISBN 978-92-805-3432-0.
- ↑ Dutta, Soumitra; Lanvin, Bruno; Wunsch-Vincent, Sacha [et al.].. Global Innovation Index 2022: Switzerland, the U.S., and Sweden lead the Global Innovation Ranking; China Approaches Top 10 (en anglès). World Intellectual Property Organization, 2022. DOI 10.34667/tind.46596. ISBN 978-92-805-3432-0.
- ↑ «The World Factbook». CIA.gov. Agència Central d'Intel·ligència. Arxivat de l'original el 20 December 2021. [Consulta: 5 abril 2019].
- 1 2 Marquis, Christopher; Qiao, Kunyuan. Mao and Markets: The Communist Roots of Chinese Enterprise. Yale University Press, 15 November 2022. DOI 10.2307/j.ctv3006z6k. ISBN 978-0-300-26883-6.
- ↑ He, Laura. «China posts one of its worst economic performances in decades because of Covid» (en anglès). CNN, 17-01-2023. Arxivat de l'original el 15 August 2024. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ «A Rocky Recovery». World Economic Outlook. Fons Monetari Internacional, 01-04-2023. Arxivat de l'original el 13 April 2023. [Consulta: 11 abril 2023]. «Les perspectives tornen a ser incertes enmig del turment del sector financer, la gran inflació, els efectes viscuts de la invasió russa d'Ucraïna i tres anys de COVID»
- 1 2 3 World Bank. «China Country Climate and Development Report». Arxivat de l'original el 14 October 2022. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Fan, Shenggen; Kanbur, Ravi; Zhang, Xiaobo «China's regional disparities: Experience and policy☆». Review of Development Finance, vol. 1, 2011, p. 47–56. DOI: 10.1016/j.rdf.2010.10.001. ISSN: 1879-9337.
- ↑ «Shenzhen is a hothouse of innovation». .
- ↑ Murphy, Flynn «China's Silicon Valley». Nature, vol. 545, 7654, 17-05-2017, p. S29–S31. Bibcode: 2017Natur.545S..29M. DOI: 10.1038/545S29a. PMID: 28514437.
- ↑ «These will be the most important cities by 2035» (en anglès). World Economic Forum, 31-10-2019. Arxivat de l'original el 3 November 2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
- 1 2 3 4 5 «National Data». National Bureau of Statistics of China, 01-03-2022. Arxivat de l'original el 11 August 2021. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ Pomfret, James «Explainer: Hong Kong's rocky political road since the 1997 handover» (en anglès). Reuters, 27-06-2022.
- ↑ Campbell, Matthew «What Happens to Hong Kong When 'One Country, Two Systems' Expires in 2047». Bloomberg News, 29-07-2023.
- ↑ «World Bank World Development Indicators». World Bank. Arxivat de l'original el 20 August 2016. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ Liu, Lizhi. From Click to Boom: The Political Economy of E-Commerce in China. Princeton University Press, 2024. ISBN 978-0-691-25410-4.
- ↑ «Five-year plan: China moves to technology self-sufficiency». South China Morning Post, 30-10-2020.
- ↑ Pei, Changhong; Yang, Chunxue; Yang, Xinming. The Basic Economic System of China. Springer, 4 July 2019. ISBN 978-981-13-6894-3.
- ↑ Oi, Jean. Rural China takes off: institutional foundations of economic reform. University of California Press, 1999, p. 3. ISBN 978-0-520-21727-0.
- 1 2 Ang, Yuen Yuen. How China Escaped the Poverty Trap, Chapter 1 "Mapping Coevolution". Cornell University Press, 2016. ISBN 978-1-5017-0640-0.
- ↑ Ang, Yuen Yuen. «INET Lecture Series, "The Economics of China," Episode 3: Let Many China Models Bloom». YouTube, 12-06-2024.
- ↑ Ang, Yuen Yuen «The Real China Model: It's Not What You Think It Is». Foreign Affairs, 29-06-2018.
- ↑ Nathan, Andrew «An Anxious 100th Birthday for China's Communist Party». The Wall Street Journal, 25-06-2021.
- 1 2 3 4 Heilmann, Sebastian. Red Swan: How Unorthodox Policy-Making Facilitated China's Rise. The Chinese University of Hong Kong Press, 2018. DOI 10.2307/j.ctv2n7q6b. ISBN 978-962-996-827-4.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Li, David Daokui. China's World View: Demystifying China to Prevent Global Conflict. New York, NY: W. W. Norton & Company, 2024. ISBN 978-0-393-29239-8.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Garlick, Jeremy. Advantage China: Agent of Change in an Era of Global Disruption. Bloomsbury Academic, 2024. ISBN 978-1-350-25231-8.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Lan, Xiaohuan. How China Works: An Introduction to China's State-led Economic Development. Palgrave MacMillan, 2024. DOI 10.1007/978-981-97-0080-6. ISBN 978-981-97-0079-0.
- 1 2 3 CPC Futures The New Era of Socialism with Chinese Characteristics. Singapore: National University of Singapore Press, 2022, p. 138. DOI 10.56159/eai.52060. ISBN 978-981-18-5206-0. OCLC 1354535847.
- ↑ Pei, Minxin. The Broken China Dream: How Reform Revived Totalitarianism. Princeton University Press, 2025-12-31. DOI 10.1515/9780691223346. ISBN 978-0-691-22334-6.
- ↑ «Xi Jinping really is unshakeably committed to the private sector». , 11-07-2024.
- ↑ Hissey, Ian. «Investing in Chinese State-Owned Enterprises». insight.factset.com, 17-12-2019. Arxivat de l'original el 18 April 2021. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Tjan, Sie Tek. «How reform has made China's state-owned enterprises stronger». www.weforum.org, 21-05-2020. Arxivat de l'original el 11 October 2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ CBNEditor. «China's GDP Breaches 100 Trillion Yuan Threshold after Posting 2.3% Growth in 2020, Disposable Income up 4.7%» (en anglès americà). China Banking News, 18-01-2021. Arxivat de l'original el 7 May 2021. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ Tjan, Sie Tek. «China State Firms' Assets grow even as the Government presses for lighter debt». www.caixinglobal.com, 17-10-2020. Arxivat de l'original el 7 January 2022. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Tjan, Sie tek. «The Biggest but not the Strongest: China's place in the Fortune Global 500». www.csis.org, 18-08-2020. Arxivat de l'original el 24 May 2023. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Huang, Tianlei; Véron, Nicolas. «China's private-sector rebound continued in 2025, fueled by "new economy"» (en anglès). Peterson Institute for International Economics, 20-01-2026. [Consulta: 27 gener 2026].
- 1 2 Tang, Frank. «Can you still trust China's economic data after province admits cooking books?». South China Morning Post, 20-01-2017. Arxivat de l'original el 13 August 2019. [Consulta: 19 novembre 2019].
- ↑ «China meets its official growth target. Not everyone is convinced». , 17-01-2025.
- ↑ Fernald, John G.; Hsu, Eric; Spiegel, Mark M. «Reprint: Is China fudging its GDP figures? Evidence from trading partner data». Journal of International Money and Finance, vol. 114, 01-06-2021. DOI: 10.1016/j.jimonfin.2021.102406. ISSN: 0261-5606.
- 1 2 3 Fernald, John G.; Malkin, Israel; Spiegel, Mark M. «On the reliability of Chinese output figures» (en anglès). FRBSF Economic Letter, 2013.
- ↑ «Recent challenges in reading China's GDP» (en anglès britànic). Economist Intelligence Unit, 04-03-2021. Arxivat de l'original el 18 August 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Rosen, Daniel H.; Wright, Logan; Vest, Charlie; Quinn, Rogan. «Through the Looking Glass: China's 2023 GDP and the Year Ahead» (en anglès britànic). Rhodium Group, 29-12-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ «Is China Cooking the Books on Economic Expansion? | Civic». US News. Arxivat de l'original el 20 April 2018. [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ «Some Alternative Methods for Tracking Chinese GDP». Federal Reserve Bank of St. Louis, 12-09-2017. Arxivat de l'original el 31 July 2020. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Look Whos Back, Alibabas Jack Ma Shakes Presidents Xi's Hand». Asia News.
- ↑ «Never mind Trump's tariffs. The Chinese Communist Party remains defiant.» (en anglès). , 04-03-2025.
- ↑ «Another Chinese city admits 'fake' economic data». , 17-01-2018.
- ↑ «Why Chinese officials are coming clean over cooking the books». South China Morning Post, 16-01-2018. Arxivat de l'original el 2 October 2019. [Consulta: 19 novembre 2019].
- ↑ «Estimating Chinese GDP Using Night-Lights Data». Federal Reserve Bank of St. Louis, 14-09-2017. Arxivat de l'original el 30 July 2020. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Challenges in Measuring China's Economic Growth». Federal Reserve Bank of St. Louis, 11-09-2017. Arxivat de l'original el 29 October 2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
- 1 2 Clark, Hunter; Pinkovskiy, Maxim; Sala-i-Martin, Xavier «China's GDP growth may be understated» (en anglès). China Economic Review, vol. 62, 01-08-2020. DOI: 10.1016/j.chieco.2018.10.010. ISSN: 1043-951X.
- ↑ Chandran, Nyshka. «These guys think China's economy is much larger» (en anglès). CNBC, 16-10-2015. Arxivat de l'original el 28 October 2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
- 1 2 Arvind, Subramanian. «Is China Already Number One? New GDP Estimates» (en anglès). Peterson Institute for International Economics (PIIE), 13-01-2011. Arxivat de l'original el 26 October 2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
- 1 2 Rosen, Daniel; Bao, Beibei. Broken Abacus? A More Accurate Gauge of China's Economy. Center for Strategic and International Studies, 2015, p. X-XV. ISBN 978-1-4422-4084-1.
- ↑ Allison, Graham. «China Is Now the World's Largest Economy. We Shouldn't Be Shocked.» (en anglès). The National Interest, 15-10-2020. Arxivat de l'original el 16 December 2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Williamson, Peter J.; Hoenderop, Simon; Hoenderop, Jochem «An alternative benchmark for the validity of China's GDP growth statistics». Journal of Chinese Economic and Business Studies, vol. 16, 2, 03-04-2018, p. 171–191. DOI: 10.1080/14765284.2018.1438867. ISSN: 1476-5284.
- ↑ «China'S GDP Growth May Be Understated». National Bureau of Economic Research, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 9 October 2022. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «A forensic examination of China's national accounts» (en anglès americà). Brookings, 07-03-2019. Arxivat de l'original el 20 July 2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- 1 2 Wildau, Gabriel. «China's economy is 12% smaller than official data say, study finds» (en anglès britànic). Financial Times, 07-03-2019. Arxivat de l'original el 20 July 2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «China's economy might be nearly a seventh smaller than reported». , 07-03-2019.
- ↑ «Through the Looking Glass: China's 2023 GDP and the Year Ahead – Rhodium Group» (en anglès britànic). rhg.com, 29-12-2023. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ William L., Barcelona; Cascaldi-Garcia, Danilo; J. Hoek, Jasper; Van Leemput, Eva «Is China Really Growing at 5 Percent?». FEDS Notes. Board of Governors of the Federal Reserve System [Washington], 2025–06–06, 06-06-2025, p. None. DOI: 10.17016/2380-7172.3784.
- ↑ «Xi to chair symposium attended by Jack Ma and other Chinese business leaders, sources say». Reuters. Arxivat de l'original el February 14, 2026.
- ↑ Liu, John. «In from the cold? Alibaba co-founder Jack Ma spotted among top tech bosses who met China's Xi | CNN Business» (en anglès). CNN, 17-02-2025. Arxivat de l'original el August 18, 2025. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ AFP. «China's Xi hosts summit with business leaders, including Alibaba's Jack Ma» (en anglès). Al Jazeera. Arxivat de l'original el February 7, 2026. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ Lee, Lizzi C.; Qian, Jing «China’s Private Sector Pivot» (en anglès). Foreign Affairs, 20-02-2026. ISSN: 0015-7120.
- ↑ ; Qian, Jing «China's Private Sector Pivot» (en anglès). Foreign Affairs, 20-02-2026.
- ↑ «Report for Selected Countries and Subjects». IMF. Arxivat de l'original el 2 January 2024. [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ "The great hole of China" Arxivat 30 August 2017 a Wayback Machine., The Economist, 18 October 2014
- ↑ Kenneth Rapoza (9 May 2015), "China's Total Debt Load Now Over 280% Of GDP" Arxivat 23 September 2017 a Wayback Machine., Forbes
- ↑ Ye Xie (15 July 2015), "China's Debt-to-GDP Ratio Just Climbed to a Record High" Arxivat 10 April 2017 a Wayback Machine., Bloomberg
- ↑ Adair Turner (3 December 2015), "How will China tackle its debt dilemma?" Arxivat 12 March 2016 a Wayback Machine., Institute for New Economic Thinking, Fòrum Econòmic Mundial
- ↑ "People's Republic of China 2015 Article IV Consultation – Press Release; Staff Report; and Statement by the Executive Director for the PRC" Arxivat 16 March 2016 a Wayback Machine. IMF Country Report No. 15/234
- ↑ World Economic Outlook Database, October 2015 Arxivat 12 March 2016 a Wayback Machine., FMI
- ↑ IMF Country Report No. 15/234, People's Republic of China: Staff Report for the 2015 Article IV Consultation Arxivat 16 March 2016 a Wayback Machine. (7 July 2015).
- ↑ Xiaoyi Shao and Lisa Twaronite (7 March 2016), "China's fiscal income to slow but room for more government debt – Finance Minister" Arxivat 12 March 2016 a Wayback Machine., Reuters
- ↑ Joyce Ho (19 January 2016), "Bernanke downplays China impact on world economy" Arxivat 12 March 2016 a Wayback Machine. Nikkei Asian Review
- ↑ OECD Economic Surveys: China 2019, 16 May 2019, p. 10. DOI 10.1787/eco_surveys-chn-2019-en. ISBN 978-92-64-31225-8.
- ↑ Noah Smith, Be Scared of China's Debt, Not Its Stocks Arxivat 29 April 2016 a Wayback Machine., Bloomberg View (7 January 2016).
- ↑ Chinese Banks Look to Shadow Banking for Growth: Risks increase as third-quarter earnings show banks pushing deeper into gray markets Arxivat 10 July 2017 a Wayback Machine., The Wall Street Journal (30 October 2015), p. 76.
- ↑ «China's LGFV Insiders Say $9 Trillion Debt Problem Is Worsening» (en anglès). Bloomberg.com, 24-08-2023.
- ↑ JIA, Yuxuan. «China's local govt debt in 2020 was 50% higher than WB, IMF estimates: David Daokui Li» (en anglès). www.eastisread.com, 22-12-2023. Arxivat de l'original el 25 December 2023. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ An, Alex and An, David, "Media control and the Erosion of an Accountable Party-State in China". China Brief, 7 October 2008. [Enllaç no actiu]
- ↑ Allen, Gregory. «The True Impact of Allied Export Controls on the U.S. and Chinese Semiconductor Manufacturing Equipment Industries». Center for Strategic and International Studies, 26-11-2014.
- ↑ Lung, Tiffany. «How China's Antitrust And Monopoly Probe Will Disrupt Tech Titans In Retail» (en anglès). Forbes. Arxivat de l'original el 2 January 2021. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Zhong, Raymond «With Alibaba Investigation, China Gets Tougher on Tech» (en anglès). The New York Times, 24-12-2020.
- ↑ 澎湃新闻. «中央经济工作会议:强化反垄断和防止资本无序扩张». tech.sina.com.cn, 18-12-2020. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Alibaba's antitrust review comes to close after 3 years of government scrutiny» (en anglès). South China Morning Post, 30-08-2024. Arxivat de l'original el February 12, 2026. [Consulta: 10 març 2026].
- ↑ Khoo, Kenneth; Lai, Sinchit; Tian, Chuyue «The impact of antitrust enforcement on China's digital platforms: Evidence from SAMR v. Alibaba». International Review of Law and Economics, vol. 83, 9-2025. DOI: 10.1016/j.irle.2025.106268.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Zhang, Angela Huyue. High Wire: How China Regulates Big Tech and Governs Its Economy. Oxford University Press, 2024. DOI 10.1093/oso/9780197682258.001.0001. ISBN 978-0-19-768225-8.
- 1 2 Mesa-Lago, Carmelo. Comparing Socialist Approaches: Economics and Social Security in Cuba, China, and Vietnam. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh Press, 2025 (Pitt Latin American Series). ISBN 978-0-8229-4847-6.
- ↑ «China continues see increase in prices amid ongoing war in Middle East», 11-05-2026.
- ↑ Eckstein, Alexander. China's Economic Development: The Interplay of Scarcity and Ideology. University of Michigan Press, 1976. ISBN 978-0-472-08310-7.
- ↑ DeWeaver, Mark. Animal Spirits with Chinese Characteristics: Investment Booms and Busts in the World's Emerging Economic Giant. Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 978-0-230-11569-9.
- ↑ Zhou, Li'an (2004), "Jinsheng Boyi Zhong Zhengfu Guanyuan de Jili yu Hezuo" [Cooperation and Government Officials' Incentives in Promotion Competitions], Jingji Yanjiu [Economic Research], 6: 33–40.
- ↑ Zhou, Li'an (2007), "Zhongguo Difang Guanyuan de Jinsheng Jinbiaosai Moshi Yanjiu" [A Tournament Model of Local Government Official Promotions], Jingji Yanjiu [Economic Research], 7: 36–50.
- ↑ Jin, Sanlin (2004), "Chengben Ruanyueshu Shi Touzi Guore de Zhongyau Yuanyin" [Soft Budget Constraints Are an Important Cause of Investment Overheating], Zhongguo Touzi [China Investment], June: 37–39.
- ↑ Fan Gang. Zenme You Guo Re Le? Xin Yilun Jingji Bodong yu Hongguan Tiaokong Fenxi [Why Is There Overheating Yet Again? The New Round of Economic Fluctuation and an Analysis of Macroeconomic Adjustment]. Jiangxi People's Publishing House, 2004. ISBN 978-7-210-03077-5.
- ↑ DeWeaver, 2012
- ↑ Discurs del viceprimer ministre Li Xiannian, publicat al diari de Hong Kong Ming Pao el 14 de juny de 1979.
- ↑ Mott, Filip De. «China's real youth unemployment rate could actually be close to 50% - more than double the official rate» (en anglès americà). Business Insider. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «China's record high 21% youth unemployment could actually be as high as 46.5%. Blame fake jobs and 16 million workers 'lying flat'» (en anglès). Yahoo Finance.
- ↑ Tjan, Sie Tek. «Assets and Liabilities Statistics of Financial Institutions as of 2nd quarter 2020». pbc.gov.cn, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 18 October 2020. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Chiu, Becky; Lewis, Mervyn K. Reforming China's State-Owned Enterprises and Banks, 2006, p. 205.
- ↑ «Silk Road Fund». www.silkroadfund.com.cn. Arxivat de l'original el 30 October 2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Chiu, Becky; Lewis, Mervyn K. Reforming China's State-Owned Enterprises and Banks, 2006, p. 11.
- ↑ Tatlow, Didi Kirsten «More Stimulus May Not Be an Option for China». , 21-09-2011.
- ↑ «The bees get busy». , 03-03-2012.
- ↑ Lingling Wei «Yuan Move Chips at Capital Controls». , 29-02-2012.
- ↑ «The Global Financial Centres Index 28». Long Finance, 01-09-2020. Arxivat de l'original el 9 October 2022. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ «Monthly Reports – World Federation of Exchanges». WFE. Arxivat de l'original el 12 September 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ Tjan, Sie Tek «China's stock market tops $10 trillion». Bloomberg, 13-10-2020.
- ↑ Tjan, Sie Tek «Overseas investor snap up Chinese stocks so fast, they are hitting foreign ownership caps such as home appliance maker Midea». The South China Morning Post, 07-07-2020.
- ↑ Tjan, Sie Tek «China moves to ease Access to $15.4 Trillion Bond Market». Caixin Global, 03-09-2020.
- ↑ Tjan, Sie Tek. «China greenlights Shenzhen to issue Offshore Local Government Bonds», 19-10-2020. Arxivat de l'original el 19 October 2020. [Consulta: 20 octubre 2020].
- 1 2 3 Curtis, Simon; Klaus, Ian. The Belt and Road City: Geopolitics, Urbanization, and China's Search for a New International Order. New Haven and London: Yale University Press. DOI 10.2307/jj.11589102. ISBN 978-0-300-26690-0.
- 1 2 3 4 5 6 7 Jin, Keyu. The New China Playbook: Beyond Socialism and Capitalism. New York: Viking, 2023. ISBN 978-1-9848-7828-1.
- ↑ "China's Currency: Brief Overview of U.S. Options Arxivat 23 September 2017 a Wayback Machine. CRS Report for Congress by Jonathan E. Sanford Congressional Research Service The Library of Congress Order Code RS22338 29 November 2005
- ↑ Lipman, Joshua Klein «Law of Yuan Price: Estimating Equilibrium of the Renminbi». Michigan Journal of Business, vol. 4, 2, 4-2011.
- 1 2 «Why the IMF's newest report finds that the yuan is undervalued». , 19-02-2026.
- ↑ Keith Bradsher )29 December 2007), "China Lets Currency Appreciate a Bit Faster" Arxivat 8 February 2017 a Wayback Machine. The New York Times
- ↑ Jalil, Abdul, Feridun, Mete and Ma, Ying (2010) Finance-growth nexus in China revisited: New evidence from principal components and ARDL bounds tests. International Review of Economics & Finance, 19 (2). pp. 189–195. ISSN 1059-0560 (doi:10.1016/j.iref.2009.10.005)
- ↑ «Progress for Reform as Yuan Inches toward SDR». Caixin, 19-08-2015.
- ↑ «Currency Reform». brookings.edu. Arxivat de l'original el 2 April 2015. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «RMB now 8th most widely traded currency in the world». Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication. Arxivat de l'original el 5 November 2015. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ "China has just raised its debt ceiling" from OMFIF
- ↑ "China Private Debt: % of Nominal GDP" from CEIC
- ↑ "Non financial corporate debt" from Diversification
- ↑ "Why so many Chinese are drowning in debt" from The Economist
- ↑ «The Global 2000 2022» (en anglès). Forbes. Arxivat de l'original el 13 May 2021. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «Chinese report counts 206 unicorns. That's more than America». CNN, 23-10-2019.
- ↑ «China | World Food Programme» (en anglès). www.wfp.org, 31-03-2023. Arxivat de l'original el 9 July 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ Urbina, Ian. "How China's Massive Fishing Fleet Is Transforming the World's Ocean Arxivat 24 September 2020 a Wayback Machine.." www.slate.com. Slate. Retrieved 2 September 2020
- ↑ Plantation Study in China: Research Outline Arxivat 16 February 2008 a Wayback Machine. Forest Conservation Project, Institute for Global Environmental Strategies, Japan; February 2006.
- ↑ «Analysis: China turns to machines as farmers seek fresh fields». Reuters, 14-11-2012.
- ↑ Cheng, Fang. «Development of Agricultural Mechanization in China». Eurasian Food Economy Forum 2017. UN Food and Agriculture Organization. Arxivat de l'original el 1 December 2017. [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ Schaer, Lilian. «China powers up: The world's most populous country gets serious about farming machinery». Country Guide, 24-03-2017. Arxivat de l'original el 1 December 2017. [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ «China's Real Estate Meltdown Is Battering Middle Class Wealth». Bloomberg News, 18-12-2023.
- ↑ «Can China's long property boom hold?». , 25-01-2021.
- ↑ «The $52 Trillion Bubble: China Grapples With Epic Property Boom» (en anglès). The Wall Street Journal, 17-07-2020.
- ↑ «Downloads | Energy economics | Home». BP global. Arxivat de l'original el 15 June 2018. [Consulta: 15 juny 2018].
- ↑ «Global Electricity Review 2024: Analysis of key power sector emitters in 2023». Ember, 08-05-2024. Arxivat de l'original el 14 May 2024. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ Chen, Aizhu «China 2022 crude oil imports fall for second year despite Q4 pickup». Reuters, 13-01-2023.
- ↑ Hiroshi Satō. Unemployment, Inequality and Poverty in Urban China. (2006) Routledge. ISBN 0-415-33872-7
- ↑ World Nuclear Association. Nuclear Power in China Arxivat 12 February 2013 a Wayback Machine. (November 2007)
- ↑ Keith Bradsher (5 July 2010), "China Fears Consumer Class Impact on Global Warming" Arxivat 23 July 2016 a Wayback Machine., The New York Times
- ↑ «China's Greenhouse Gas Emissions Exceeded the Developed World for the First Time in 2019» (en anglès americà). Rhodium Group, 06-05-2021. Arxivat de l'original el 17 June 2021. [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «Welcome to World Bank Intranet». message.worldbank.org. Arxivat de l'original el 21 July 2015.
- ↑ Xu, Beina. «China's Environmental Crisis». Council on Foreign Relations. Arxivat de l'original el 20 August 2015.
- ↑ «Worst air pollution in China and the U.S.». Arxivat de l'original el 17 November 2015. [Consulta: 16 agost 2015].
- ↑ «An innovative and sustainable growth path for China: a critical decade». Arxivat de l'original el 17 November 2015. «'... China is ... planning to grow its high technology and high value-added industries. It is championing seven "strategic emerging industries": energy efficient and environmental technologies; new energy; new-energy vehicles; next generation information technology; biotechnology; advanced equipment manufacture; and new materials.'»
- ↑ Davidson, Helen «China continues coal spree despite climate goals» (en anglès). The Guardian, 29-08-2023.
- ↑ «China is building six times more new coal plants than other countries, report finds». npr.org, 02-03-2023. Arxivat de l'original el 18 December 2023.
- ↑ Case Study of Electrification: China Arxivat 16 February 2008 a Wayback Machine. Worldwide Electrification from the 1950s to the 1970s. (Chapter 2; page 33).
- ↑ MSN Encarta. Asia: Mineral Resources. Archived 31 October 2009.
- 1 2 TED Case Studies. China and Coal Arxivat 12 February 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Heping, Xie; Golosinski, Tad S. Mining Science and Technology '99. Taylor & Francis, 1999, p. 252–256. ISBN 978-90-5809-067-6.
- ↑ Creedy, David; Lijie, Wang; Xinquan, Zhou; Haibin, Liu; Campbell, Gary «Transforming China's coal mines: A case history of the Shuangliu Mine». Natural Resources Forum. Blackwell Publishing, vol. 30, 1, 2-2006, p. 15–26. Bibcode: 2006NRF....30...15C. DOI: 10.1111/j.1477-8947.2006.00154.x.
- ↑ «China overtakes US as the biggest importer of oil». BBC News, 10-10-2013.
- ↑ Xinhua. China to calculate oil and gas reserves Arxivat 20 January 2008 a Wayback Machine. 25 November 2004.
- ↑ «Puguang Named 2nd Largest Gas Field». Chinapage.com. Arxivat de l'original el 8 May 2013. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ Kaoru YAMAGUCHI, Keii CHO. Natural Gas in China Arxivat 31 October 2007 a Wayback Machine. IEEJ: August 2003.
- ↑ Jalil, Abdul and Feridun, Mete (2011) "The impact of growth, energy and financial development on the environment in China: a cointegration analysis". Energy Economics, 33 (2). pp. 284–291. ISSN 0140-9883 (doi:10.1016/j.eneco.2010.10.003)
- ↑ «Phosphate Rock Statistics and Information». Arxivat de l'original el 13 May 2017. [Consulta: 15 juny 2017].
- 1 2 Lewis, Joanna I. Cooperating for the Climate: Learning from International Partnerships in China's Clean Energy Sector. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2023. ISBN 978-0-262-54482-5.
- ↑ Bertrand, Arnaud. «China's great green leap forward» (en anglès). Le Monde diplomatique, 01-12-2025. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 3 4 5 Šebeňa, Martin. «Technological Power». A: Contemporary China: a New Superpower?. Routledge, 2023. ISBN 978-1-03-239508-1.
- ↑ Keith Bradsher «Facing Protests, China's Business Investment Slows». , 06-11-2012.
- ↑ «Florida Forestry China Trade Mission Report». Arxivat de l'original el 6 March 2012. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ «Industrial output growth 1978–2006». Chinability.com. Arxivat de l'original el 28 February 2012. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ «14–19: Output of Major Industrial Products». Allcountries.org, 26-04-2006. Arxivat de l'original el 11 February 2012. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ Shanghai's GDP Keeps Growing Arxivat 30 August 2005 a Wayback Machine. Xinhua News Agency 1 February 2003.
- ↑ «Global crude steel output decreases by 0.9% in 2020». worldsteel.org, 26-01-2021. Arxivat de l'original el 10 January 2022. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Steel exports fall in 2008 – People's Daily Online Arxivat 2 November 2009 a Wayback Machine.. English.people.com.cn (12 February 2009). Retrieved on 6 August 2010.
- ↑ «In China's Floundering Steel Sector, the Burden of Politics». Reuters, 03-05-2012.
- ↑ Dong, Yi Chen «China produced and sold 31.282 million and 31.436 million vehicles in 2024». CarNewsChina.com, 14-01-2025.
- ↑ ; Sengupta, Somini; Bradsher, Keith; Plumer, Brad; Stevens, Harry «There's a Race to Power the Future. China Is Pulling Away.» (en anglès). The New York Times, 30-06-2025.
- ↑ «China 2010 Auto Sales Reach 18 Million, Extend Lead». Bloomberg, 10-01-2011.
- ↑ Peter, Hoskins «China overtakes Japan as world's top car exporter». BBC News, 19-05-2023.
- ↑ Oxford, Dwayne «Are Chinese electric vehicles taking over the world?». Al Jazeera, 20-04-2024.
- 1 2 «Sales of New Energy Vehicles in December 2023». China Association of Automobile Manufacturers, 12-01-2024. Arxivat de l'original el 24 June 2024. [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ IEA (18 June 2020). Global EV Outlook 2020: Entering the decade of electric drive?. Global EV Outlook. OECD Publishing. ISBN 978-92-64-61622-6. doi:10.1787/d394399e-en. Arxivat de l'original el 26 November 2023. See Statistical annex, pp. 247–252 (See Tables A.1 and A.12). The global stock of plug-in electric passenger vehicles totaled 7.2 million cars at the end of 2019, of which, 47% were on the road in China. The stock of plug-in cars consist of 4.8 million battery electric cars (66.6%) and 2.4 million plug-in hybrids (33.3%). In addition, the stock of light commercial plug-in electric vehicles in use totaled 378 thousand units in 2019, and about half a million electric buses were in circulation, most of which are in China.
- ↑ Kane, Mark. «China Plug-In Car Sales Hit A New 8 Million Record In 2023». Inside EVs, 05-02-2024. Arxivat de l'original el 24 June 2024. [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ «China Sets Massive Record: 500,000 Plug-In Cars Sold in December 2021». InsideEVs. Arxivat de l'original el 26 April 2022. [Consulta: 6 abril 2022].
- ↑ «Batteries and secure energy transitions». Paris: IEA, 2024.
- ↑ «Japan battery material producers lose spark as China races ahead». Arxivat de l'original el 4 April 2023. [Consulta: 6 abril 2022].
- ↑ «Global lithium-ion battery capacity to rise five-fold by 2030». , 22-03-2022.
- ↑ «CATL outgrows the battery competition», 08-02-2022. Arxivat de l'original el 6 April 2022. [Consulta: 6 abril 2022].
- ↑ «How Developed is China's Arms Industry?», 18-02-2021.
- 1 2 «China Accelerates Foundry, Power Semi Efforts», 22-11-2021. Arxivat de l'original el 5 November 2022. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «The Impending Chinese NAND Apocalypse – YMTC 128 Layer NAND is the First Semiconductor Where China is Technologically Competitive». SemiAnalysis, 28-09-2021. Arxivat de l'original el 7 May 2022. [Consulta: 29 març 2022].
- ↑ Allen, Gregory C. «China's New Strategy for Waging the Microchip Tech War». , 03-05-2023.
- ↑ Bradsher, Keith «Glut of Solar Panels Poses a New Threat to China». , 04-10-2012.
- 1 2 «Nation becomes world's biggest sex-toy producer». China Daily, 10-07-2010.
- ↑ Fletcher, Owen «China Passes U.S. as World's Biggest PC Market». The Wall Street Journal, 24-08-2011.
- ↑ Alon, Ilan. Chinese Economic Transition and International Marketing Strategy. Westport, CN: Praeger, 2003. ISBN 978-1-56720-587-9.
- ↑ Parzyan, Anahit. «China's Digital Silk Road: Empowering Capabilities for Digital Leadership in Eurasia». A: China and Eurasian Powers in a Multipolar World Order 2.0: Security, Diplomacy, Economy and Cyberspace. New York: Routledge, 2023. ISBN 978-1-003-35258-7. OCLC 1353290533.
- ↑ «The 53rd Statistical Report on China's Internet Development». CNNIC, 01-03-2024. Arxivat de l'original el 11 July 2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ Yuan, Li «'Dog Biting Dog': China's Online Fight Could Further Empower Beijing» (en anglès). The New York Times, 29-04-2021.
- ↑ «China AI Winners: Comparing Tencent and Alibaba». Arxivat de l'original el February 16, 2026.
- ↑ ; Fevrier, Tom «A New Script». Bloomberg News, 23-09-2025.
- ↑ China Travel & Tourism Economic Impact Report. World Travel and Tourism Council. 2013. Arxivat de l'original el 29 October 2013.
- ↑ UNWTO Tourism Highlights. World Tourism Organization. 2013. Arxivat de l'original el 18 July 2013.
- ↑ Flannery, Russell. «China's Domestic Tourism Shrinks Amid Covid Lockdowns» (en anglès). Forbes. Arxivat de l'original el 18 December 2023. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ ; Liang, Rachel; Solomon, Feliz «World's Biggest Tourism Spenders Aren't Traveling—and May Not for Years». , 19-05-2023.
- ↑ «U.S.-China flights still down 94% as post-COVID recovery delayed» (en anglès britànic). Nikkei Asia. Arxivat de l'original el 18 December 2023. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «U.S. and China agree to double air connectivity» (en anglès). www.travelweekly.com. Arxivat de l'original el 18 August 2023. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ Gaines, Cork. «Tourists are still not returning to China and that's not good for anybody» (en anglès americà). Business Insider. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ Marsh, Jenni. «As risk of being jailed in China grows, some Westerners cut ties with the country» (en anglès). CNN, 10-03-2021. Arxivat de l'original el 18 December 2023. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «China 'barring thousands of citizens and foreigners from leaving country'» (en anglès). The Guardian, 02-05-2023.
- 1 2 3 Simpson, Tim. Betting on Macau: Casino Capitalism and China's Consumer Revolution. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2023 (Globalization and Community series). ISBN 978-1-5179-0031-1.
- ↑ Qu Yunxu «China's Frills and Posh Market Springs a Leak: Wealthy Chinese consumers continue to drive global demand for luxury goods, but the engine is losing steam». Caixin, 26-02-2013.
- ↑ Kharas, Homi; Dooley, Meagan. China's Influence on the Global Middle Class. Brookings Institution, 2020, p. 1.
- ↑ Kochhar, Rakesh. «In the pandemic, India's middle class shrinks and poverty spreads while China sees smaller changes». Pew Research Center, 18-12-2021. Arxivat de l'original el 5 December 2023. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Households' Income and Consumption Expenditure in 2022». NBS, 18-01-2023. Arxivat de l'original el 8 December 2023. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Households' Income and Consumption Expenditure in 2025». 国家统计局, 2026. [Consulta: 23 abril 2026].
- ↑ «Forbes World's Billionaires List: The Richest People in the World 2023». Forbes. Arxivat de l'original el 4 January 2019. [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ Shorrocks, Anthony; Davies, James; Lluberas, Rodrigo. Global Wealth Databook 2022. Credit Suisse Research Institute, 2022.
- ↑ «China Has More Billionaires Than U.S. And India Combined: Hurun Report – Caixin Global» (en anglès). www.caixinglobal.com. Arxivat de l'original el 2 November 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
- 1 2 «Hurun Report – Info – Hurun Global Rich List 2021». www.hurun.net. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Tjan, Sie Tek «China surpasses the US in Wealth of Top 10%». The US News & World Report, 24-12-2020.
- ↑ Dawkins, David. «China Overtakes U.S. In Global Household Wealth Rankings 'Despite' Trade Tensions – Report» (en anglès). Forbes, 21-10-2019. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ «China is now home to two-thirds of the world's top women billionaires» (en anglès). South China Morning Post, 27-03-2021. [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ «China faces outcry after premier admits 40% of population struggles». , 10-06-2020.
- ↑ «China Claims It Has Eliminated Poverty But Is That True?» (en anglès). Voice of America, 03-03-2021. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ Liu, Zongyuan Zoe. «China's Pensions System Is Buckling Under an Aging Population» (en anglès americà). Foreign Policy, 10-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «China's social security system | China Labour Bulletin» (en anglès). clb.org.hk. Arxivat de l'original el 14 May 2025. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ Mesa-Lago, Carmelo. Comparing Socialist Approaches: Economics and Social Security in Cuba, China, and Vietnam. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh Press, 2025, p. 61 (Pitt Latin American Series). ISBN 978-0-8229-4847-6. «The poverty incidence in China was 0.6 percent of the population in 2019 (declining from 97.5 percent in 1978)»
- ↑ Sullivan, Dylan; Hickel, Jason; Moatsos, Michail. «China's capitalist reforms are said to have moved 800 million out of extreme poverty – new data suggests the opposite». The Conversation, 07-01-2024.
- ↑ Sullivan, Dylan; Hickel, Jason; Moatsos, Michail «Capitalist reforms and extreme poverty in China: unprecedented progress or income deflation?». New Political Economy, vol. 29, 2024, p. 1–21. DOI: 10.1080/13563467.2023.2217087. «China's basic needs poverty rate was markedly lower, and its performance on other social indicators was markedly better, than in capitalist developing economies of comparable size and income.»
- ↑ Roach, Stephen. Accidental Conflict: America, China, and the Clash of False Narratives. Yale University Press, 2022. DOI 10.2307/j.ctv2z0vv2v. ISBN 978-0-300-26901-7.
- ↑ "Average Wage of On-Duty Staff and Workers in Urban Areas Jumped in the First Three Quarters" Arxivat 17 July 2010 a Wayback Machine.. National Bureau of Statistics of China. 2007-10-29, 15:35:2.
- ↑ Schuman, Michael «Is China Stealing Jobs? It May Be Losing Them, Instead». The New York Times, 22-07-2016.
- 1 2 3 Zhang, Angela Huyue. High Wire: How China Regulates Big Tech and Governs Its Economy. Oxford University Press, 2024. DOI 10.1093/oso/9780197682258.001.0001. ISBN 978-0-19-768225-8.
- 1 2 3 4 Free, C., O'Connor, N. G., & Wieland, A. Global supply chains on the move: panarchical reorganisation out of China. International Journal of Operations & Production Management. https://doi.org/10.1108/IJOPM-03-2025-0209
- ↑ Brown, Kerry. China Incorporated: The Politics of a World Where China is Number One. London: Bloomsbury Academic, 2023. ISBN 978-1-350-26724-4.
- ↑ «China, Switzerland sign free trade agreement». eubusiness.com. Arxivat de l'original el 24 October 2013. [Consulta: 14 novembre 2013].
- ↑ «China FTA Network». fta.mofcom.gov.cn. Arxivat de l'original el 30 June 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
- 1 2 «2025年12月进出口商品主要国别(地区)总值表(美元值)». customs.gov.cn. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «China – Member information». WTO. Arxivat de l'original el 1 September 2014. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ «China to further reduce tariffs and remove non-tariff barriers for foreign investors: Xinhua» (en anglès). Reuters, 19-10-2019.
- ↑ China emerges India's top trade partner Arxivat 7 September 2008 a Wayback Machine.. News.tootoo.com (25 March 2008). Retrieved on 6 August 2010.
- ↑ «China's foreign trade hits new high in 2021-Xinhua». Xinhuanet.com, 14-01-2022. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Chinese foreign trade in figures». Santandertrade.com, 15-11-2020. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Prokopenko, Alexandra. «The Risks of Russia's Growing Dependence on the Yuan». Carnegie Endowment for International Peace, 02-02-2023. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «RCEP: Asia-Pacific countries form world's largest trading bloc». BBC, 16-09-2020.
- ↑ «China applies to join Pacific trade pact to boost economic clout». Reuters, 17-09-2021.
- ↑ «China Foreign Investment Posts Record Slump as Covid Zero Ended». Bloomberg News, 19-01-2023.
- ↑ Tjan, Sie Tek. «SAFE releases China's net International Investment Position (NIIP) as of the end of June 2020». www.safe.gov.cn, 25-09-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ China Statistical Yearbook 2007, Table 18-14: http://www.stats.gov.cn/tjsj/ndsj/2007/indexeh.htm Arxivat 20 December 2008 a Wayback Machine.
- ↑ China Statistical Yearbook 2007, Table 18-13: http://www.stats.gov.cn/tjsj/ndsj/2007/indexeh.htm Arxivat 20 December 2008 a Wayback Machine.
- ↑ «Öffnung des Finanzmarktes: Ausländer dürfen Mehrheit an chinesischen Banken übernehmen». .
- ↑ Broz, J. Lawrence; Zhang, Zhiwen; Wang, Gaoyang «Explaining Foreign Support for China's Global Economic Leadership». International Organization, vol. 74, 3, 2020, p. 417–452. DOI: 10.1017/S0020818320000120.
- ↑ «Foreign investment in China rebounds». International Herald Tribune, 15-01-2007.
- ↑ «Foreign direct investment, net inflows (BoP, current US$) | Data | Table». World Bank. Arxivat de l'original el 17 February 2016. [Consulta: 29 gener 2016].
- ↑ Enda Curran; Jonathan Browning «Foreign Investment into China Falls as Weaker Yuan Dents Inflows». Bloomberg.
- ↑ Hannon, Paul «U.S. Overtakes China as Top Destination for Foreign Investment». .
- ↑ 2016 China Business Climate Survey. Beijing, China: American Chamber of Commerce in China, 2016, p. 4.
- ↑ «The World Factbook – Central Intelligence Agency». cia.gov. Arxivat de l'original el 13 June 2007. [Consulta: 28 juny 2019].
- ↑ Warner Bros to withdraw from Chinese mainland Arxivat 13 October 2007 a Wayback Machine. (Xinhuanet.com, with source from China Radio International)
- ↑ "Shanghai's New Free Trade Zone – General Plan and Regulations" Arxivat 25 February 2014 a Wayback Machine., China Briefing, Shanghai, 28 September 2013
- ↑ «China opens free trade zone in Shanghai». Deutsche Welle.
- ↑ «zh:中国(上海)自由贸易试验区门户网站» (en xinès (Xina)). waigaoqiao.gov.cn. Arxivat de l'original el 2 March 2001.
- ↑ "Shanghai Releases 'Negative List' for Foreign Investment in Shanghai Free Trade Zone" Arxivat 18 July 2014 a Wayback Machine., China Briefing, Shanghai, 9 September 2013.
- ↑ «Foreign Investment Law of the People's Republic of China». mofcom.gov.cn. Arxivat de l'original el 16 October 2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ Kaplan, Seth D. «How to Navigate the Ethical Risks of Doing Business in China». Harvard Business Review. HBR, 26-01-2022.
- ↑ Alon, Ilan and John McIntyre, eds. (2008), The Globalization of Chinese Enterprises, New York: Palgrave Macmillan.
- ↑ James Flanigan «A Wave of Chinese Money Gives a Lift to Companies Struggling in Tough Times». , 06-07-2011.
- ↑ «Ministry of Commerce of China». Arxivat de l'original el 14 July 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ (en xinès (Xina)) China Daily, 30-10-2008.
- ↑ «Chinese investment, and influence, in Europe is growing» (en anglès). .
- ↑ «M&A in China – IMAA-Institute» (en anglès). IMAA-Institute.
- ↑ American Consumer's Attitude towards China and Chinese Brands (2007, 2009, 2011, 2012), The Monogram Group.
- ↑ «Statistics on Mergers & Acquisitions (M&A) – M&A Courses | Company Valuation Courses | Mergers & Acquisitions Courses». Imaa-institute.org. Arxivat de l'original el 6 January 2012. [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ Wee, Sui-Lee «China Says It Will Allow Couples to Have 3 Children, Up From 2» (en anglès). The New York Times, 31-05-2021.
- ↑ Cheng, Evelyn. «China scraps fines, will let families have as many children as they'd like» (en anglès). CNBC, 21-07-2021. Arxivat de l'original el 28 January 2023. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ Walder, Andrew G.; Gong, Xiaoxia «Workers in the Tiananmen Protests: The Politics of the Beijing Workers' Autonomous Federation». The Australian Journal of Chinese Affairs, vol. 29, 29, 1-1993, p. 1–29. DOI: 10.2307/2949950. JSTOR: 2949950.
- ↑ Zhang, Yueran. «The Forgotten Socialists of Tiananmen Square». Jacobin Magazine, 04-06-2019. Arxivat de l'original el 12 July 2019. [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ «E-Commerce Development: Experience from China». World Bank.
- ↑ 朱凌青. «Alibaba creates over 40 million jobs in 2018». www.chinadaily.com.cn. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ «Alibaba creates over 40 million jobs in 2018: report - People's Daily Online». en.people.cn. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ «Inclusive Growth and E-commerce: China's Experience».
- ↑ Buxbaum, Peter. «Alibaba to Generate 30 Percent of Jobs in China’s Digital Economy». Global Trade Magazine, 09-05-2017. [Consulta: 30 setembre 2026].
- ↑ «Alibaba Group - Fiscal Year 2022 Annual Report». static.alibabagroup.com. [Consulta: 30 setembre 2026].
- ↑ 李齐. «PDD seeks bigger role in employment market». epaper.chinadaily.com.cn. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Bachulska, Alicja; Leonard, Mark; Oertel, Janka. The Idea of China: Chinese Thinkers on Power, Progress, and People (EPUB). Berlin, Germany: European Council on Foreign Relations, 2 July 2024. ISBN 978-1-916682-42-9.
- ↑ Codings. «HIGH SPEED RAILWAYS IN CHINA» (en anglès). orcasia.org. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «China produces first home-grown bullet train: report». , 22-12-2007.
- ↑ «China: Logistics is key to inland shift». , 10-12-2007.
- ↑ ; Firzli, M. Nicolas J. «Infrastructure Investments in an Age of Austerity: The Pension and Sovereign Funds Perspective». , p. 19–22.
- ↑ benjohnson. «JMP - Progress on household drinking water, sanitation and hygiene 2000-2024» (en anglès americà). UNICEF DATA, 25-08-2025. [Consulta: 5 juliol 2026].
- ↑ «World Intellectual Property Indicators Report: Global Patent Filings Reach Record High in 2023» (en anglès). www.wipo.int. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Allen, Gregory. «Understanding China's AI Strategy». Understanding China's AI Strategy. Center for a New American Security. Arxivat de l'original el 17 March 2019. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Fedasiuk, Ryan. «If You Want to Keep Talent Out of China, Invest at Home» (en anglès americà). Foreign Policy, 17-09-2020. [Consulta: 11 setembre 2022].