Economia feminista

Jornada d'economia feminista a Barcelona, 2017

L'economia feminista és l'estudi crític de les ciències econòmiques als àmbits de la seva metodologia, epistemologia, història i recerca empírica, en un intent de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals. Es focalitza en els temes de particular importància per a les dones, com el treball de cures (en llenguatge més antic, treball no productiu o treball reproductiu), la segregació laboral, les deficiències als models econòmics, com per exemple la invisibilització del treball a la llar, altres maneres i indicadors de dades i les seves mesures, incloent-hi l'índex d'apoderament de gènere, i més teories que inclouen la perspectiva de gènere, com l'enfocament basat en les capacitats d'Amartya Sen.

L'economia feminista té la voluntat d'erradicar les desigualtats de poder al treball per raó de gènere, lluitant per l'equitat de gènere i la corresponsabilitat social. Per això, el punt de vista de l'economia feminista s'inclou a l'economia social i solidària.

Àmbits d'estudi i d'actuació

Taula de diàleg i debat entre institucions, plataformes socials i ciutadania sobre actuacions d'economia feminista

Concretament, algunes manifestacions masclistes que l'economia feminista analitza i tracta són, entre moltes d'altres:

• La divisió sexual del treball, des del passat, per a entendre l'actual, igual que la diferenciació de currículum (vegeu currículum masculí) a les diferents propostes educatives (coeducació, educació mixta i altres), per a analitzar i proposar actuacions contra l'actual divisió sexual del treball i de les condicions laborals.
  • La divisió del treball discriminatòria inclou tant la segregació vertical, l'anomenat "sostre de vidre", com l'horitzontal, és a dir, per àmbits, activitats i sectors, el "terra enganxós".
  • La corresponsabilitat social, en una cultura més enllà de l'estat del benestar, en la qual, per una part, la cura de les persones i el treball de la llar estiguin equiparats en temps per a totes les persones, homes i dones, i per altra part, també dones i homes estiguin representats en els òrgans directius i de decisió. Les eines per assolir aquestes fites inclouen canvis en els convenis col·lectius i en la legislació vigent.
• Dintre de l'àmbit laboral, té en compte la discriminació retributiva entre homes i dones per a una mateixa feina. També la diferent consideració, visibilitat i prestigi que l'economia clàssica capitalista, basada en la competició (vegeu també cooperació) i la productivitat des del punt de vista dels homes, dona als diferents oficis, professions i tasques socials. No valora les tasques de les dones per masclisme, és a dir, pel fet de ser realitzades per dones. L'economia feminista tracta igualment la discriminació laboral i social, la violència envers les dones en l'àmbit laboral i econòmic, traduït en llenguatge sexista i llenguatge no inclusiu, invisibilitat de tasques, diferència de tracte, diferent qualitat de contractes laborals, reconeixement de certes malalties laborals, etc.
• La política econòmica, incloent-hi els pressupostos i la fiscalitat, cercant que les persones siguin considerades individualment i no en relació amb les altres. Per exemple en el cas dels matrimonis, cerca una veritable igualtat en l'assignació de diners públics i una adient redistribució de la renda realista i justa per a tothom.
  • Es fixa també en l'assignació i l'impacte dels impostos regressius, que inclouen tots els impostos indirectes. Aquests poden estar relacionats amb altres aspectes econòmics. Per exemple, la taxa rosa, o pink tax, es refereix tant al preu injustificadament més alt de productes destinats a dones com a la seva conseqüent fiscalitat. En ser els impostos indirectes un percentatge del preu, l'Estat carrega fiscalment més a les dones que als homes. Cal no confondre la taxa rosa amb el tampon tax, un altre tipus de taxa a les dones, en aquest cas, impostos abusius als productes d'higiene femenina, que en general són considerats de luxe en comptes de productes de primera necessitat. També solen anar a càrrec de les dones els impostos indirectes regressius, com l'IVA, dels productes de cura infantil, de persones malaltes i de la gent gran, com per exemple els bolquers.

Bibliografia

• Inma Pastor: Cent anys de dones a la universitat, Universitat Rovira i Virgili, 2011, ISBN 9788484241898 (català)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia feminista

• Quatre lectures per repensar l'economia i la societat 2015 (català)

• L'economia feminista aposta per la vida humana i no pel benefici capitalista. Els indicadors econòmics actuals són androcèntrics. Arxivat 2018-04-12 a Wayback Machine. 2015 (català)
• “L'economia feminista no vol ser un subgrup de l'economia: no hem d'esperar que ningú ens doni permís” + altres articles publicats sobre economia feminista Arxivat 2017-04-08 a Wayback Machine. (català)
• Economia feminista, de la teoria a la política Dos vídeos d'una hora de durada cadascun al final de la pàgina, 2017 (català)
• Traçant vides dignes: cap a una economia feminista Guia de recursos per aplicar la mirada feminista de l'economia als espais associatius, 17 pàgines, 2016 (català)