Economia feminista

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Jornada d'economia feminista a Barcelona, 2017

L'economia feminista és l'estudi crític de les ciències econòmiques als àmbits de la seva metodologia, epistemologia, història i recerca empírica, en un intent de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals. Es focalitza en els temes de particular importància per a les dones, com el treball de cures (en llenguatge més antic, treball no productiu o treball reproductiu), la segregació laboral, les deficiències als models econòmics, com per exemple la invisibilització del treball a la llar, altres maneres i indicadors de dades i les seves mesures, incloent-hi l'índex d'apoderament de gènere, i més teories que inclouen la perspectiva de gènere, com l'enfocament basat en les capacitats d'Amartya Sen.[1]

L'economia feminista té la voluntat d'eradicar les desigualtats de poder al treball per raó de gènere, lluitant per l'equitat de gènere i la corresponsabilitat social. Per això, el punt de vista de l'economia feminista s'inclou a l'economia social i solidària.[2]

Alguns àmbits d'estudi i d'actuació[modifica]

Taula de diàleg i debat entre institucions, plataformes socials i ciutadania sobre actuacions d'economia feminista

Concretament, algunes manifestacions masclistes que l'economia feminista analitza i tracta són, entre moltes d'altres:[3]

  • La divisió sexual del treball, des del passat, per a entendre l'actual, igual que la diferenciació de currículum (vegeu currículum masculí) a les diferents propostes educatives (coeducació, educació mixta i altres), per a analitzar i proposar actuacions contra l'actual divisió sexual del treball i de les condicions laborals.
    • La divisió del treball discriminatòria inclou tant la segregació vertical, l'anomenat "sostre de vidre", com l'horitzontal, és a dir, per àmbits, activitats i sectors, el "terra enganxós".
    • La corresponsabilitat social, en una cultura més enllà de l'estat del benestar, en la qual, per una part, la cura de les persones i el treball de la llar estiguin equiparats en temps per a totes les persones, homes i dones, i per altra part, també dones i homes estiguin representats en els òrgans directius i de decisió. Les eines per assolir aquestes fites inclouen canvis en els convenis col·lectius i en la legislació vigent.
  • Dintre de l'àmbit laboral, té en compte la discriminació retributiva entre homes i dones per a una mateixa feina. També la diferent consideració, visibilitat i prestigi que l'economia clàssica capitalista, basada en la competició (vegeu també cooperació) i la productivitat des del punt de vista dels homes, dóna als diferents oficis, professions i tasques socials. No valora les tasques de les dones per masclisme, és a dir, pel fet de ser realitzades per dones. L'economia feminista tracta igualment la discriminació laboral i social, la violència envers les dones en l'àmbit laboral i econòmic, traduït en llenguatge sexista i llenguatge no inclusiu, invisibilitat de tasques, diferència de tracte, diferent qualitat de contractes laborals, reconeixement de certes malalties laborals, etc.
  • La política econòmica, incloent-hi els pressupostos i la fiscalitat, cercant que les persones siguin considerades individualment i no en relació amb les altres. Per exemple en el cas dels matrimonis, cerca una veritable igualtat en l'assignació de diners públics i una adient redistribució de la renda realista i justa per a tothom.
    • Es fixa també en l'assignació i l'impacte dels impostos regressius, que inclouen tots els impostos indirectes. Aquests poden estar relacionats amb altres aspectes econòmics. Per exemple, la taxa rosa, o pink tax, es refereix tant al preu injustificadament més alt de productes destinats a dones com a la seva conseqüent fiscalitat. En ser els impostos indirectes un percentatge del preu, l'Estat carrega fiscalment més a les dones que als homes. Cal no confondre la taxa rosa amb el tampon tax, un altre tipus de taxa a les dones, en aquest cas, impostos abusius als productes d'higiene femenina, que en general són considerats de luxe en comptes de productes de primera necessitat. També solen anar a càrrec de les dones els impostos indirectes regressius, com l'IVA, dels productes de cura infantil, de persones malaltes i de la gent gran, com per exemple els bolquers.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Benería, Lourdes; May, Ann Mari; Strassmann, Diana L. «Introduction». A: Feminist Economics: Volume 1. Cheltenham, UK and Northampton, MA: Edward Elgar, 2009. ISBN 9781843765684. 
  2. L'economia social i solidària a Barcelona, 2016. ISBN 9788416171170 (català)
  3. Dones i treball. 2016, Consell Econòmic i Social de Barcelona, CESB, 2017 (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia feminista