Economia neoclàssica

El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.

Generalment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econòmic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacció entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producció, però aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sinó des de la productivitat marginal dels factors de producció, tornant així a la concepció clàssica del capital, però sobre més sòlids fonaments marginalistes. L'economista neoclàssic de referència és Alfred Marshall.

El terme serveix per a designar més o menys críticament el que es considera el pensament econòmic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neoclàssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous clàssics (molts dels quals són partidaris del monetarisme) i els adherents de la síntesi neoclàssica