Edat Daurada dels còmics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEdat Daurada dels còmics
Nom en la llengua original Golden Age of Comic Books
Tipus període històric
Data 1938 –
Estat Estats Units
Modifica les dades a Wikidata

L' Edat d'Or dels còmics (referit als comic books) descriu una època dels còmics nord-americans des de finals de la dècada de 1930 fins al voltant de 1950. Durant aquest temps, els còmics moderns van ser publicats per primera vegada i van augmentar ràpidament en popularitat. Es va crear l' arquetip dels superherois i es van introduir molts personatges coneguts, inclosos Superman, Batman, Captain Marvel (més tard conegut com a SHAZAM!) (posteriorment conegut com a Shazam!), Namor, Capità Amèrica i Wonder Woman.

Origen del terme[modifica]

El primer ús registrat del terme "Golden Age" va ser a càrrec de Richard A. Lupoff en un article, "Re-Birth", publicat al primer número del fanzine Comic Art a 1961.[1]

Història[modifica]

Un esdeveniment citat per molts marcant el començament de l'Edat Daurada va ser el debut el 1938 de Superman a Action Comics #1, publicada per Detective Còmics[2] (l'editorial que, després de la fusió amb altres empreses, s'anomenaria National Comics i en l'actualitat DC Comics).[3] La popularitat de Superman va convertir el comic book en una branca important de la indústria editorial,[4] portant a empreses rivals a crear els seus propis superherois per tractar d'emular l'èxit de Superman.[4][5][6]

El Captain Marvel de Fawcett Comics a la seva primera aparició.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Entre 1939 i 1941 Detective Comic i la seva empresa germana, All-American Publications, van introduir superherois tan populars com Batman i Robin, Wonder Woman, Flash, Green Lantern, Doctor Fate, Atom, Hawkman, Green Arrow i Aquaman.[7] El predecessor de Marvel Còmics als anys 40, Timely Comics, va vendre milions de còmics amb les sèries que protagonitzaven la Torxa Humana original, Namor, l'home submarí i Capità Amèrica.[8] Tot i el reconeixement actual als personatges de DC i Timely les xifres de circulació suggereixen que el títol superheroic que millor venia era el Captain Marvel de Fawcett Comics amb vendes del voltant de 1,4 milions de còpies per número. El còmic va arribar a ser publicat quinzenalment per capitalitzar la seva popularitat.[9]

Els herois patriòtics que portaven els colors vermell, blanc i blau de la bandera van ser especialment populars durant la segona guerra mundial després del debut de The Shield d'Archie Comics el 1940.[10] Molts herois d'aquest període van lluitar contra les potències de l'Eix, amb portades com la de Captain America Comics # 1 (data de portada de març de 1941) que mostra el protagonista golpejant al líder nazi Adolf Hitler,[11] en una imatge icònica però simbòlica, ja que a les pàgines interiors només hi apareixien nazis ficticis.

Mentre els còmics van créixer en popularitat, els editors van anar llançant nous títols que van expandir el sector en diversos gèneres. Els personatges no superherois de Dell Comics (sobretot els còmics procedents dels dibuixos animats de Walt Disney) van superar les vendes dels còmics de superherois.[12] Els editors van presentar personatges de llicències de pel·lícules i literaris com Mickey Mouse, l'ànec Donald, Roy Rogers i Tarzan.[13] Va ser durant aquesta època que el notable artista i escriptor de l'ànec Donald, Carl Barks, va tenir una gran relevància.[14] A més, la introducció d' Archie Andrews a Pep Comics # 22 (desembre de 1941) va donar lloc als còmics d' humor adolescent,[15] amb el personatge d'Archie Andrews que va continuar apareixent als còmics fins al segle XXI.[16]

Young Romance nº1 (1947), pioner dels còmics romàntics. Art de Joe Simon i Jack Kirby.

Després de la guerra[modifica]

A la fi dels anys quaranta, la popularitat dels còmics de superherois va disminuir fet que per molts, va marcar el final de l'edat d'or, però no hi ha una delimitació definida.[1] Per mantenir l'interès del lector, els editors de còmics es van diversificar en altres gèneres, com ara els còmics bèl·lics, els còmics de l'oest, la ciència-ficció , el romàntics, els detectivescs i els de terror.[17] Molts títols de superherois van ser cancel·lats o convertits a altres gèneres.

L'Oncle Garrepa dibuixat per Carl Barks.

El còmic didàctic Dagwood Splits the Atom (1949) va utilitzar personatges de les tires còmica Popeye, Blondie i Mandrake el mag.[18][19] Segons l'historiador Michael A. Amundson, els atractius personatges dels comics van ajudar a alleujar la por dels joves lectors a la guerra nuclear i neutralitzar l'ansietat sobre les preguntes plantejades pel poder atòmic.[20] Va ser durant aquest període que van debutar els primers còmics d'humor de llarga durada, incloent Mad d'EC i l'Oncle Garrepa de Carl Barks, a Four Color Comics de Dell (tots dos en 1952).[21][22]

El 1953, la indústria dels còmics va patir un revés quan es va crear el Subcomitè del Senat dels Estats Units per a la delinqüència juvenil per investigar el problema de la delinqüència juvenil.[23] Després de la publicació de Seduction of the Innocent de Fredric Wertham l'any següent, que va afirmar que els còmics provocaven un comportament il·legal entre els menors d'edat, els editors de còmics, com William Gaines, de la EC van ser citats per donar testimoni en audiències públiques.[24] Com a resultat es va crear la Comics Code Authority per part de l’Associació d’Editors de Revistes de Còmics per vetllar per l’autocensura de les publicacions de còmics.[25] En aquest moment, la EC va cancel·lar els seus títols de crim i horror i es va centrar principalment en Mad.[25]

Els únics còmics de superherois de DC que van continuar publicant-se al llarg dels anys 50 van ser Action Comics, Adventure Comics, Detective Comics, Batman, Superboy, Superman, Wonder Woman i World's Finest Comics. The Human Torch Comics de Timely Comics va ser cancel·lada amb el número 35 (març de 1949)[26] i Marvel Mystery Comics, on apareixia el personatge, fins al número 93 (agost 1949) es va convertir en el còmic de terror Marvel Tales.[27] Sub-Mariner Comics va ser cancel·lada amb el número 42 (juny de 1949) i Captain America Comics, que per aquells dies s'anomenava Captain America's Weird Tales, amb el número 75 (febrer de 1950). Black Cat de Harvey Comics va ser cancel·lada el 1951 i es va reiniciar com a còmic d'horror més tard aquell mateix any amb el títol de Black Cat Mystery , Black Cat Mystic i, finalment, com Black Cat Western per als dos últims números, que inclouen històries de Black Cat.[28] Daredevil de Lev Gleason Publications, va ser eliminada del seu títol pels Little Wise Guys el 1950.[29] Whiz Comics, Master Comics i Captain Marvel Adventures de Fawcett Comics van ser cancel·lats el 1953 i The Marvel Family va ser cancel·lada l'any següent.[30] L'inici de l'Edat de Plata dels comics es considera generalment el debut del primer superheroi reeixit des de l'Edat d'Or, el nou Flash de DC Comics, a Showcase # 4 (octubre de 1956).[1][31][32][33]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gavaler, Chris. «Dividing the Ages of Comics–Is There a Better Way?» (en anglès), 15-08-2016. [Consulta: 23 març 2019].
  2. «Action Comics #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 23 març 2019].
  3. «The Golden Age of Comics» (en anglès). PBS. [Consulta: 23 març 2019].
  4. 4,0 4,1 Goulart, Ron. Comic Book Culture: An Illustrated History (en anglès). primera a Amèrica. Portland, Oregon: Collectors Press, 2000, p. 43. ISBN 9781888054385. 
  5. Eury, Michael. The Krypton Companion: A Historical Exploration of Superman Comic Books of 1958-1986 (en anglès). Raleigh, North Carolina: TwoMorrows Publishing, 2006, p. 116. ISBN 1893905616. «since Superman inspired so many different super-heroes.» 
  6. Hatfield, Charles. Alternative Comics: An Emerging Literature (en anglès). primera. Jackson, Mississippi: University Press of Mississippi, 2005, p. 10. ISBN 1578067197. «the various Superman-inspired "costume" comics» 
  7. The DC Comics Rarities Archives, Vol. 1 (en anglès). Nova York, Nova York: DC Comics, 19 de gener de 2005. ISBN 1401200079. 
  8. Vernon Madison, Nathan. Anti-Foreign Imagery in American Pulps and Comic Books, 1920–1960. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 3 de gener de 2013, p. 107–108. ISBN 078647095X. 
  9. Morse, Ben «Thunderstruck». Wizard (magazine), 179, juliol 2006.
  10. Madrid, Mike. Divas, Dames & Daredevils: Lost Heroines of Golden Age Comics (en anglès). Minneapolis, MN: Exterminating Angel Press, 30 de setembre de 2013, p. 29. ISBN 1935259237. 
  11. «Captain America Comics (1941) #1». [Consulta: 23 març 2019].
  12. Benton, Mike. The Comic Book in America: An Illustrated History. Dallas, Texas: Taylor Publishing Company, Novembre 1989, p. 158. ISBN 0878336591. 
  13. Duncan, Randy; Smith, Matthew J. Icons of the American Comic Book: From Captain America to Wonder Woman, Volume 1. Santa Barbara, California: Greenwood Publishing Group, 29 de gener de 2013, p. 193–201. ISBN 0313399239. 
  14. «Donald Duck "Lost in the Andes" | The Comics Journal» (en anglès), 24-01-2012. [Consulta: 23 març 2019].
  15. Nadel, Dan. Art Out of Time: Unknown Comics Visionaries, 1900–1969 (en anglès). Nova York: Abrams Books, 1 de juny de 2006, p. 8. ISBN 0810958384. 
  16. Telling, Gillian. «Mark Waid discusses 'overwhelmingly positive' reaction to Archie Andrews' new look after 75 years of Archie» (en anglès). Time Inc., 06-07-2015. [Consulta: 23 març 2019].
  17. Kovacs, George; Marshall, C. W.. Classics and Comics (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2011, p. 109. ISBN 9780199734191. 
  18. The archivist. «Ask the Archivist: Dagwood Splits the Atom» (en anglès). Comics Kingdom, 10-10-2012. [Consulta: 12 octubre 2019].
  19. «Dagwood splits the atom | The Ephemerist» (en anglès). Sparehed.com, 14-05-2007. [Consulta: 23 març 2019].
  20. Zeman, Scott C.; Amundson, Michael A. Atomic Culture: How We Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (en anglès). Boulder, Colorado: University Press of Colorado, 2004, p. 11. ISBN 9780870817632. 
  21. Gertler, Nat; Lieber, Steve. The Complete Idiot's Guide to Creating a Graphic Novel (en anglès). Nova York: Alpha Books, 6 de juliol de 2004, p. 178. ISBN 1592572332. 
  22. Farrell, Ken. Warman's Disney Collectibles Field Guide: Values and Identification (en anglès). Iola, Wisconsin: Krause Publications, 1 de maig de 2006, p. 327. ISBN 0896893227. 
  23. Binder, Arnold; Geis, Gilbert. Juvenile Delinquency: Historical, Cultural & Legal Perspectives (en anglès). Tercera. Cincinnati, Ohio: Routledge, 1 de gener de 2001, p. 220. ISBN 1583605037. 
  24. Kiste Nyberg, Amy. Seal of Approval: The History of the Comics Code (Studies in Popular Culture) (en anglès). Jackson, Mississippi: University Press of Mississippi, 1 de febrer de 1998, p. 59. ISBN 087805975X. 
  25. 25,0 25,1 Kiste Nyberg, Amy. «Comics Code History: The Seal of Approval» (en anglès). Comic Book Legal Defense Fund. [Consulta: 23 març 2019].
  26. «The Human Torch» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 23 març 2019].
  27. «Marvel Mystery Comics» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 23 març 2019].
  28. Schoell, William. The Horror Comics: Fiends, Freaks and Fantastic Creatures, 1940–1980s (en anglès). Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 26 de juny de 2014, p. 82. ISBN 0786470275. 
  29. Plowright, Frank. The Slings & Arrows Comic Guide (en anglès). Marietta, Georgia: Top Shelf Productions, 22 de setembre de 2003, p. 159. ISBN 0954458907. 
  30. Conroy, Mike. 500 Great Comic Book Action Heroes (en anglès). Hauppauge, Nova York: Barron's Educational Series, 1 d'agost de 2003, p. 208. ISBN 0764125818. 
  31. Shutt, Craig. Baby Boomer Comics: The Wild, Wacky, Wonderful Comic Books of the 1960s! (en anglès). Iola, Wisconsin: Krause Publications, 2003, p. 20. ISBN 087349668X. «The Silver Age started with Showcase #4, the Flash's first appearance.» 
  32. Sassiene, Paul. The Comic Book: The One Essential Guide for Comic Book Fans Everywhere (en anglès). Edison, New Jersey: Chartwell Books, divisió de Book Sales, p. 69. ISBN 9781555219994. «DC's Showcase No. 4 was the comic that started the Silver Age» 
  33. «DC Flashback: The Flash» (en anglès). Comic Book Resources, 02-07-2007. [Consulta: 23 març 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edat Daurada dels còmics