Edat d'or

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'edat d'or segons Pietro da Cortona (1640)

L'edat d'or (en grec antic ξρυσόν γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat. Pels romans aquesta edat estava marcada també per l'absència de temps (sempre era primavera), que és qui altera i fa degenerar les coses. Per extensió s'aplica el terme "edat d'or" a períodes d'auge cultural de diferent nacions. És una de les edats de l'Home segons Hesíode.

Aquesta edat s'assimila a un estil de vida bucòlic i pastoral (a un indret com l'Arcàdia mitològica), recreat en gèneres com l'ègloga, lluny de la ciutat que és símbol de pecat (aquesta associació camp-virtut enfront urbs-vici és recurrent al llarg de la història de la cultura); hi havia pocs homes, que vivien sense necessitat de treballar per l'abundància de recursos i en una igualtat perfecta (des de llavors una de les metes de la utopia política).

Pel que fa a la cultura judeocristiana, l'edat d'or s'identifica amb l'estada al Paradís terrenal d'Adam i Eva. Es mantenen els tòpics: els dos van nus (innocents, de fet és l'ànsia de coneixement la que els porta a cometre el pecat original), no pateixen dolor, tot el món és al seu abast i l'entorn és campestre. L'hybris o orgull excessiu porta a la pèrdua d'aquests privilegis.

Relats posteriors, com els nòrdics que tracten de la gullaldr, reprodueixen aquest mite que apareix a nombroses obres de fantasia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edat d'or Modifica l'enllaç a Wikidata