Edifici Banc de Sabadell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre | |||
| Arquitecte | Francesc Mitjans Miró i Santiago Balcells Gorina | |||
| Creació | 1969 | |||
| Obertura | 1968 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Construït | |||
| Mesura | 83 m m ( ) | |||
| Nombre de pisos per sobre el terra | 23 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Localització | Barcelona | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Activitat | Oficines | |||
 | ||||
L'edifici Banc de Sabadell, més conegut popularment amb el nom antic de Banc Atlàntic, és un edifici dissenyat per Francesc Mitjans i Miró i Santiago Balcells i Gorina que es troba al barri de l'Eixample de Barcelona, propietat del Banc de Sabadell.
Història[modifica]
L'edifici va ser construït entre els anys 1965 i 1968, per ser la seu principal del Banc Atlàntic, a la confluència dels carrers Balmes, París i l'avinguda Diagonal de Barcelona. Els seus arquitectes van ser Francesc Mitjans i Santiago Balcells, i el seu disseny està inspirat en la Torre Pirelli de Milà, amb utilització predominant d'alumini, vidre i acer. Amb 23 plantes i 83 metres, és un punt de referència del centre de Barcelona.[1][2][3]
L'any 2004, el Banc de Sabadell va adquirir el Banc Atlàntic, i el 2014 es va substituir el rètol del darrer pis de Banco Atlántico a l'actual de BancSabadell.
Vista aèria
Sala de reunions
Escala de cargol
Oficina pels clients
Referències[modifica]
- ↑ Roca Calaf, Jofre «Els edificis Mediterrani i Atlàntic, incursions modernes a l'Eixample Cerdà». Programa doctorat: Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB-Universitat Politècnica de Catalunya [Consulta: 27 octubre 2015].
- ↑ «Banco Atlántico». docomomoiberico.com. [Consulta: 27 octubre 2015].
- ↑ Casamartina, Josep «Las estrellas de la Diagonal». elpais.com, 10-05-2010 [Consulta: 27 octubre 2015].
