Obrador Masriera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Vigatans, 4 i Gíriti, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41229 | |||
| Id. Barcelona | 1073 | |||
L'obrador Masriera, també conegut com a Palau Vigatans, és un edifici situat als carrers dels Vigatans i d'en Gíriti de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2] Des del 2013 acull una residència per a persones discapacitades.[3]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un casal del segle xvi amb tipologia arquitectònica d'edifici pati d'origen gòtic.[1] La façana principal afronta al carrer dels Vigatans i la posterior al de Gíriti. Consta de planta baixa, principal i tres pisos. Té una planta rectangular articulada al voltant d'un pati amb dimensions suficients com per incloure l'escala oberta d'accés a la planta noble.[1]
La façana principal té una composició d'obertures força regular amb poques excepcions. Aquesta composició es veu truncada per l'aparició, durant una reforma del segle xx, de les restes d'una galeria d'arcs de mig punt a l'alçada del primitiu darrer pis. Aquestes restes s'han reconstituït o completat i actualment trobem quatre arcs, dos d'ells tapiats i un petit voladís de teula àrab que testimonia que aquesta havia estat l'última planta de l'edifici original.[1]
Presenta una planta baixa amb obertures rectangulars i llindes de fusta excepte l'entrada principal amb un arc de mig punt adovellat. Sobre aquesta base de l'edifici s'aixequen els pisos d'alçades similars amb balcons sense volada, excepte els del principal que ressalten pel treball de ferro que abraça la llosana i les rajoles de sota. En aquest nivell podem trobar dues fornícules; la de l'esquerra conté un plafó de ceràmica amb la Mare de Déu i presenta restes d'una finestra romànica, la de la dreta conté un text al·lusiu a la restauració de 1966.[1]
La façana del carrer de Gíriti no té balcons, i malgrat presentar uns esgrafiats del segle xviii, li manca la sobrietat que mostra la façana principal.[1]
La teulada és plana amb terrat. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra i cornisa de pedra amb un senzill motllurat.[1]
A l'interior destaca el pati abans referit on s'ubica l'escala de pedra a cel obert que accedeix exclusivament al principal. Aquesta escala aboca a un passadís volat sobre el pati que dona accés a les diverses portes d'aquest nivell. És remarcable el sistema de suport d'aquest passadís amb voltes rebaixades recolzades als murs perimetrals del pati. En aquests murs apareixen obertures d'estil diferent; entrant al fons trobem dues obertures juntes, que recorden els arcs d'un claustre gòtic. Aquestes possiblement no siguin originals d'aquest lloc donada la seva gran alçada que no correspon als forjats de l'edifici ni estan centrades en el pany de mur. A la dreta, sobre l'escala trobem una finestra d'estil barroc. A l'esquerra apareix un altre de renaixentista i a l'esquena una d'estil popular amb emmarcament de pedra sense decoracions.[1]
La resta de pisos fins a arribar al quart disposen de finestres o balcons sense volar cap al pati.[1]
En relació d'elements decoratius cal destacar la finestra barroca amb motllures clàssiques acompanyades de elements florals i la presencia de fins a catorze figures entre bustos, bucranis i àngels. També són remarcables les baranes de ferro forjat dels balcons del principal a la façana principal.[1]
Història[modifica]
La finca del carrer dels Vigatans, 4, és el resultat de l’agrupació de diverses parcel·les d'origen medieval. El 1328, Pere Gerard va adquirir l'edifici del carrer d’en Ricart (actualment Giriti, 3). Posteriorment, el 1594, les quatre designes foren unificades per Joan Bonaventura.[4]
A la dècada del 1840 s'hi va establir el joier i argenter Josep Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, 1810-Barcelona, 1875):[5][6][7] «Vigatans, 4, Fábrica de joyería y platería. D. José Masriera, diamantista, esmaltador y cincelador. Se hace toda clase de obra perteneciente á dichos ramos. Especialidad en devocionarios, tarjeteros, petacas, etc., con aplicaciones de la máquina Guillocher. Se dora y platea toda clase de metales. Se compra oro, plata y pedrería. Se sirven pedidos á todas partes.»[8] El 1864, Masriera va demanar permís per a remuntar-hi un pis, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Batlle i Felip.[9][2][1] A la seva mort el 1875,[10] el negoci continuà sota la raó social Vídua de Masriera i Fills, amb botiga al carrer de Ferran, 35.[11] Uns anys més tard, els germans Josep i Francesc Masriera i Manovens obririen un nou taller a l'Eixample.
El 1878, la propietat va passar a mans de Modesta Font i del Sol i del seu fill Antoni Vehils.[4] Ja al segle xx, la propietària era Mercè Cabrer i Vehils,[12] casada amb Tomàs Netto i Columbri,[13] que hi tenia una fàbrica d'escombretes de carbó i material elèctric.[14] A la seva mort el 1943, el negoci continuà com a Vídua de Tomàs Netto.[15]
El 1966, l'arquitecte Adolf Florensa va refer part de la façana amb la incorporació de la galeria porxada i la transformació de les finestres en balconeres (llindes, brancals i baranes).[4] El 1972, Mercè Netto i Cabrer va llegar la casa a l'Ajuntament.[16]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Edifici al carrer Vigatans, 4». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Barcelona inaugura una residència de discapacitats físics a Ciutat Vella». aldia.cat, 05-07-2013.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Carrer Vigatans 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Masriera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 248.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 177, 246.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 245, 377, 390, 429, 619, 807, 890, 902, 903.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1426 bis C.
- ↑ Crónica de Cataluña (edición tarde), 30-03-1875, p. 8.
- ↑ Cornet i Mas, Gabriel. Guía de Barcelona, 1877, p. 38 (anuncis).
- ↑ La Vanguardia, 01-04-1952, p. 15.
- ↑ La Vanguardia, 14-12-1944, p. 12.
- ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera Reunidos, SA, 1929, p. 769, 1205.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 451, 698.
- ↑ Medina Guerrero, Esther. Intervenció arqueològica al carrer dels Vigatans, 4 i carrer Gíriti, 3 (Districte de Ciutat Vella, (Barcelona), octubre 2012.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obrador Masriera |
- «Palau de Vigatans (Antic obrador Masriera)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.