Edith de Wessex
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Abans de 1027  | ||
| Mort | 19 desembre 1075 Winchester (Anglaterra) | ||
| Sepultura | Abadia de Westminster | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort | ||
| Família | House of Godwin (en)  | ||
| Cònjuge | Eduard el Confessor (1045, 1045 (Gregorià)–1066) | ||
| Pares | Godwin de Wessex i Gytha Thorkelsdóttir | ||
| Germans | Leofwine Godwinson Gyrth Godwinson Sweyn Godwinson Harold Godwinson Wulfnoth Godwinson Tostig Godwinson | ||
 | |||
Edith de Wessex (c. 1025 - Winchester, Hampshire, 18 de desembre de 1075) va ser reina consort d'Anglaterra de 1042 a 1066 pel seu matrimoni amb Eduard el Confessor.[1] Està enterrada al seu costat, a l'Abadia de Westminster.[2][3]
Biografia
[modifica]Edith de Wessex era filla de Godwin de Wessex, el comte més poderós d'Anglaterra, i de Gytha Thorkelsdóttir, germana del comte danès Ulf, cunyat de Canut II de Dinamarca. Edith fou criada a l'abadia benedictina de Wilton, i sempre s'hi mantingué vinculada; fins i tot en els últims anys va reconstruir-ne l'església.[4] Era una dona culta que parlava diversos idiomes, entre els quals l'anglès, el danès, el francès, l'irlandès i el llatí, una habilitat que li seria útil a la cort. També es va formar en gramàtica, retòrica, aritmètica i astronomia, matèries normalment privades a les dones, a més de fer els aprenentatges femenins tradicionals com els relacionats amb teixir i brodar.[1]
Reina d'Anglaterra
[modifica]Edith de Wessex es va casar amb el rei Eduard el Confessor el 23 de gener de 1045 i, a diferència de la majoria de les reines angleses dels segles x i xi, va ser coronada.[4] El seu matrimoni ha estat objecte de molt debat històric pel fet que no va tenir descendència. Els escriptors medievals de l'Església asseguraven que això era degut al fet que Eduard havia fet vot de castedat, o que es va negar a consumar el matrimoni per la seva antipatia cap a la família d'Edith, els Godwin. No obstant això, els historiadors moderns ho han desestimat. En opinió del biògraf d'Eduard, Frank Barlow, "La teoria que la falta de descendència d'Eduard va ser a causa d'una abstinència sexual deliberada mostra manca d'autoritat, credibilitat i valor diagnòstic." Però no aclareix gaire res més.[5] La font principal de la vida d'Edith de Wessex és una obra que ella mateixa va encarregar, la Vita Ædwardi Regis (La vida del rei Eduard).[6][7]
El 1051 Godwin i els seus fills es van enemistar amb Eduard i van fugir del país. Edith fou enviada a un convent de monges, possiblement perquè no tenia fills i Eduard esperava divorciar-se'n.[7][4] Quan els Godwin van tornar el 1052, Edith fou reinstaurada com a reina. En els últims anys del regnat del seu espòs, es va convertir en una dels seus assessors. Segons Barlow, en la Vita Edwardi "tot i que sempre se la col·loca modestament darrere del tron, l'autor no minimitza el seu poder ni oculta per complet la seva voluntat. Se'ns presenta com una dona determinada, tafanera, dura, i probablement amb mal geni".[5]
Quan Eduard mor, el Domesday Book demostra que Edith era la dona més rica d'Anglaterra, i la quarta persona més rica després del rei, de Stigand (arquebisbe de Canterbury), i del seu germà Harold Godwinson.[4]
Zenit i ocàs de la seva família
[modifica]Edith era molt propera al seu germà Tostig, i el 1055 va aconseguir el seu nomenament com a comte de Northúmbria. El govern de Tostig fou impopular, i el 1064 Edith va ser acusada a la Cort de preparar l'assassinat del noble northúmbric Gospatrick en benefici del seu germà.
El 1065 els habitants del nord es van rebel·lar i van escollir com a comte a Morcar, cunyat d'Harold. Tostig va acusar Harold de conspirar amb els rebels; Eduard va exigir que la rebel·lió fos sufocada, però Harold i els seus seguidors es van negar a complir l'ordre. Morcar va ser confirmat i Tostig va haver d'exiliar-se.[8][4]
Després de la mort d'Eduard (4 de gener 1066), Harold va pujar al tron. En la batalla de Stamford Bridge (25 de setembre 1066) i la batalla de Hastings (14 d'octubre 1066), Edith va perdre quatre dels seus germans (Tostig, Harold, Gyrth i Leofwine). El seu germà Wulfnoth, que havia estat lliurat a Eduard el Confessor com a ostatge el 1051 i poc després es va convertir en presoner de Guillem el Conqueridor, va romandre captiu a Normandia. Així, Edith es va convertir en l'únic membre de la seva família que va sobreviure a la conquesta normanda en sòl anglès, ja que els fills de Harold van fugir a Irlanda.
Defunció
[modifica]Edith va morir a Winchester el 18 de desembre 1075. Mateu de París registra la tradició que la seva mort va posar fi a una malaltia que havia sofert durant bastant temps. En la Vita Edwardi es destaca la seva pietat, i es diu que va donar terres a l'abadia d'Abingdon. Va ser enterrada al costat del seu marit a l'Abadia de Westminster i el seu funeral va ser organitzat per Guillem.[4]
Tapís de Bayeux
[modifica]_-_WGA24166.jpg)
Edith de Wessex és una de les tres úniques dones que apareix representada al Tapís de Bayeux —el cèlebre gran llenç brodat que narra els fets de la conquesta normanda d'Anglaterra— i la seva presència entre centenars de personatges masculins confirma la seva importància històrica en els anys turbulents de la conquesta normanda d'Anglaterra.[1][9]
També se l'ha considerat com a possible autora o col·laboradora de l'obra, per tal com era la vídua del rei Eduard i germana del seu successor, el rei Harald. I també pel fet que sempre tingué contacte amb els monestirs que practicaven l'estil de brodat anomenat «opus anglicanum», amb què està elaborat aquest tapís.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Edith of Wessex The Forgotten Queen of Anglo England» (en anglès). Salon Privé Magazine, 21-03-2025. [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑ «Edward the Confessor and Edith» (en anglès). Westminster Abbey. [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑ Abernethy, Susan. «Edith of Wessex, Queen of England» (en anglès). Medievalists.net, 07-02-2013. [Consulta: 25 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Stafford, Pauline. "Edith, Edward's Wife and Queen", en Mortimer, Richard ed., Edward the Confessor: The Man and the Legend, The Boydell Press, 2009
- 1 2 Barlow, Frank. Edward the Confessor, Yale University Press, Londres, 1997
- ↑ Els historiadors no estan d'acord sobre si aquest fou parcialment escrit el 1065-1066, abans de la mort d'Eduard el Confesor, o de manera unitària a la fi de la dècada de 1060. Stafford, Pauline. Op. cit., pàgs.119-120 i nota.
- 1 2 Williams, Ann. "Edith (d. 1075)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press.
- ↑ Arid, William M. "Tostig" , Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press.
- 1 2 Storlien, Barbro Tronhuus; Lønmo, Solveig. «Bayeuxteppet» (en noruec). Store norske leksikon. [Consulta: octubre 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Aquesta obra conté una traducció derivada d'Edith of Wessex de Wikipedia en anglès, publicada pels seus editors sota la Llicència de documentació lliure de GNU i Viquipèdia: Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada.
| Predecessor: | Reina Consort d'Anglaterra1045-1066 | Successor: |