Edmond Debeaumarché

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdmond Debeaumarché

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Edmond Paul Debeaumarché Modifica el valor a Wikidata
15 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1959 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Suresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edmond Debeaumarché (Dijon, 15 de desembre de 1906 - Suresnes, 28 de març de 1959) fou un treballador de correus francès, que s'uní a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Trajectòria[modifica]

Debeaumarché va néixer el 15 de desembre de 1906 a Dijon i primer va voler convertir-se en pilot, però la seva visió era massa feble i es va incorporar al servei postal francès, conegut per l'acrònim PTT.[1] Va ser mobilitzat el setembre de 1939 com a sergent a l'Exèrcit de l'aire francès i després de juny de 1940 es va incorporar a la Resistència francesa.[1]

Debeaumarché es va encarregar del transport del correu, una posició que va utilitzar per a filtrar correu per a la Resistència. Des de l'estiu de 1943, va formar part de la plantilla de l'Action-PTT, una organització clandestina dins del servei postal francès, i va treballar amb Ernest Pruvost, el seu líder nacional, i directament sota Simone Michel-Lévy, establint comunicacions postals amb Londres. Quan Michel-Levy va ser arrestat el novembre de 1943, Debeaumarché va assumir el càrrec de cap de l'Action-PTT. Viatjant per França va crear xarxes de resistència i va organitzar el sabotatge de les telecomunicacions enemigues (els plans Potard i Violet; aquest últim implicava tallar cables de telefonia abans del desembarcament de Normandia).[2][3] A més, va aconseguir adquirir els llibres de codis dels tres codis secrets que van utilitzar Joseph Darnand i la Milícia Francesa i va utilitzar-los per a desxifrar còpies de telegrames obtinguts a l'oficina central de telègrafs de París. Els textos desxifrats es van passar a la intel·ligència aliada.[1]

Va ser arrestat el 3 d'agost de 1944 a l'estació de París-Montparnasse i interpel·lat durament per la Gestapo al carrer de les Saussaies. Va perdre la consciència per les pallisses, però no va divulgar cap nom; posteriorment va ser retingut a la presó de Fresnes.[1] Debeaumarché va ser un dels anomenats "77.000" (anomenat pel nombre de presos, entre 76.000 i 78.000), presoners de Fresnes que van ser transportats amb tren de Pantin al camp de concentració de Buchenwald el 15 d'agost de 1944.[4] Va ser traslladat a la fàbrica subterrània del camp de concentració de Mittelbau-Dora, que va produir bombes volant V-1 i coets V-2, i es va posar a treballar com a enginyer elèctric en la fabricació del V-1. Maurice Naegelé, un kapo de la secció de muntatge del túnel, va obtenir la confiança de Debeaumarché en revelar-li detalls del moviment de resistència a França. De fet, Naegelé havia estat agent de la Gestapo, abans de la seva deportació. Naegelé va denunciar Debeaumarché a l'Oberscharführer de les SS Sander, cap de vigilància de Mittelbau-Dora. Aleshores va ser arrestat amb altres persones (inclosa Naegelé) la nit del 3 al 4 de novembre de 1944. Van ser portats a la seu del Sicherheitsdienst, a la localitat de Niedersachswerfen, on Naegelé va intentar treure les confessions dels altres presos.[5] Debeaumarché va ser condemnat a mort l'11 de novembre de 1944, però la sentència no es va executar. En el seu lloc, Debeaumarché es va mantenir en reclusió solitària, acusat de trama antinazi. A l'abril de 1945 va ser traslladat al camp de concentració de Bergen-Belsen, on va ser alliberat durant l'avanç de les tropes aliades el 15 d'abril de 1945 i repatriat a França.[1] L'1 de maig de 1945 va marxar pels Camps Elisis al costat del seu company Pierre Dejussieu-Pontcarral, captiu de Buchenwald.[6]

Després de la guerra, va ser membre del consultori de l'Assemblea Consultiva Provisional i va tenir diversos alts càrrecs administratius al PTT. Va ser president de la Union Nationale des Associations de Déportés, Internés i Familles de disparus. Va morir el 28 de març de 1959 a Suresnes i va ser honorat amb un servei fúnebre al Palau Nacional dels Invàlids de París.[1] Les seves restes van ser enterrades a Dijon.[1] A la seva ciutat natal una plaça porta el seu nom i a Mantes-la-Ville un carrer. El 26 de març de 1960 fou distingit pòstumament amb la publicació d'un segell postal a la sèrie Herois de la Resistència.[7]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Edmond Debeaumarché» (en francès). Ordre de la Libération, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 23 novembre 2007. [Consulta: 26 desembre 2014].
  2. ↑ American Philatelist and Year Book of the American Philatelic Association. American Philatelic Association, 1983, p. 34. 
  3. ↑ Hicks, Carola. The Bayeux Tapestry: The Life Story of a Masterpiece. Random House, 2011, p. 237. ISBN 978-1-4070-6588-5. 
  4. ↑ Sellier, Andre. A History of the Dora Camp: The Untold Story of the Nazi Slave Labor Camp That Secretly Manufactured V-2 Rockets. Ivan R. Dee, 2003, p. 113–14, 165. ISBN 978-1-4617-3949-4. 
  5. ↑ Sellier, Andre. A History of the Dora Camp: The Untold Story of the Nazi Slave Labor Camp That Secretly Manufactured V-2 Rockets. Ivan R. Dee, 2003, p. 173, 268. ISBN 978-1-4617-3949-4. 
  6. ↑ Wagner, Jens-Christian. Konzentrationslager Mittelbau-Dora 1943–1945: Begleitband zur ständigen Ausstellung in der KZ-Gedenkstätte Mittelbau-Dora. Wallstein, 2007, p. 152. ISBN 978-3-8353-0118-4. 
  7. ↑ Dumoulin, Olivier; Thelamon, Françoise. Autour des morts: Mémoire et identité (en francès). Rouen: Université de Rouen, 2001, p. 415. ISBN 2877753026. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edmond_Debeaumarché&oldid=31081745»