Edmund Whittaker
Edmund Whittaker (anglès: Edmund Taylor Whittaker) (Southport, 24 d'octubre de 1873 - Edimburg, 24 de març de 1956) va ser un matemàtic britànic.
Vida i obra
[modifica]Després de fer els estudis secundaris a Manchester, va estudiar al Trinity College (Cambridge) en el qual es va graduar el 1895. L'any següent va ser nomenat fellow del Trinity College on va estar donant classes fins al 1906.[1] Com altres matemàtics anglesos, va ser membre actiu de la Royal Astronomical Society, de la qual va ser secretari entre 1900 i 1906.[2]
El 1906 va ser nomenat Astrònom Reial d'Irlanda, càrrec que portava aparellades la direcció de l'observatori astronòmic de Dunsink i la càtedra d'astronomia de la universitat de Dublín. Durant aquest període va ser professor d'Éamonn de Valera, futur president de la república d'Irlanda.[3]
El 1912 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, en substitució de George Chrystal qui havia mort l'any anterior. Es va jubilar en aquest càrrec el 1946.[4] El 1930 es va convertir al catolicisme i va ser membre de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències des de la seva fundació.[5]
Whittaker va ser membre de nombroses acadèmies i societats científiques i va rebre nombrosos premis i honors. Va escriure tres grans tractats sobre anàlisi matemàtica (1902), sobre dinàmica analítica (1904) i sobre computació pràctica (1924).[6] A més, va escriure dos llibres d'història científica: sobre les teories del èter (1910) i sobre els conceptes de la física (1949).[7] També va publicar un bon nombre d'articles sobre àlgebra, probabilitat, funcions automorfes, astronomia, teoria potencial, dinàmica, teoria de la relativitat i teoria quàntica.
Referències
[modifica]- ↑ Chang, 2011, p. 191.
- ↑ Crelinstein, 2006, p. 31.
- ↑ Temple, 1956, p. 300.
- ↑ W., 1954, p. 454.
- ↑ Temple, 1956, p. 301.
- ↑ Temple, 1956, p. 318.
- ↑ Temple, 1956, p. 319.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Coutinho, S.C. «A lost chapter in the pre-history of algebraic analysis: Whittaker on contact transformations» (en anglès). Archive for History of Exat Sciences, Vol. 64, Num. 6, 2010, pàg. 665-706. DOI: 10.1007/s00407-010-0063-0. ISSN: 0003-9519.
- Crelinstein, Jeffrey. Einstein's Jury: The Race to Test Relativity (en anglès). Princeton University Press, 2006. ISBN 978-0-691-12310-3.
- Maidment, Alison; McCartney, Mark «"A man who has infinite capacity for making things go": Sir Edmund Taylor Whittaker (1873–1956)» (en anglès). British Journal for the History of Mathematics, Vol. 34, Num. 3, 2019, pàg. 179-193. DOI: 10.1080/26375451.2019.1619410. ISSN: 2637-5451.
- Temple, George Frederick James «Edmund Taylor Whittaker, 1873-1956» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 2, 1956, pàg. 299-325. DOI: 10.1098/rsbm.1956.0021. ISSN: 0080-4606.
- W., K.K. «The Late Sir Edmund Taylor Whittaker, M.A., Hon.F.F.A., F.R.S., Sc.D., LL.D.» (en anglès). Transactions of the Faculty of Actuaries, Vol. 3, 1954, pàg. 454-456. DOI: 10.1017/S0071368600006601. ISSN: 0071-3686.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmund Whittaker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Martin, Daniel. «Whittaker, Edmund Taylor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)
- «Sir Edmund Taylor Whittaker». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)