Edoardo Sanguineti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEdoardo Sanguineti
EdoardoSanguinetiDetail.jpg
Fotografia d'Edoardo Sanguineti dels últims anys
 Membre de la Cambra de Diputats de la República d'Itàlia 

Dades biogràfiques
Naixement 9 de desembre de 1930
Gènova - Ligúria
Mort 15 de maig de 2010
Gènova - Ligúria
Sepultura Cementiri monumental de Staglieno
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat professional
Ocupació Poeta.
Altres dades
Partit polític Partit Comunista Italià
Premis i reconeixements

IMDB: nm0762739
Modifica dades a Wikidata

Edoardo Sanguineti (Gènova, Ligúria, 9 de desembre de 1930 - 15 de maig de 2010) fou un assagista i poeta italià.

Graduat en la Università degli Studi de Torí, fou professor de literatura italiana en la Universitat de Salern. Va ésser un dels animadors del Gruppo 62, caracteritzat per una nova forma de consciència enfront a la crítica i llenguatge literaris de la cultura italiana posterior a l'anomenat Neorealisme de la segona post-guerra mundial.

Obra inicial[modifica]

  • Laborintus (1956)
    Opus metricum (1960)
    Interpretazione di Malebolge (1961)
    Tre studi danteschi (1961)
    Tra liberty e crepuscolarismo (1961-1965).

Diversificada en els gèneres que l'autor va freqüentar amb exemplar lucidesa : poesia i crítica.

Per els lectors en llengua castellana resultaren molt reveladors treballs com Ideologia e linguaggio (1965) i, igualment significativa, dintre de la seva producció narrativa, Capriccio italiano (1963), dos dels seus primers llibres traduïts a l'Amèrica Hispana. Crítica de la història i del llenguatge, la seva obra assajista manté un doble interes per la tradició i la contemporaneitat.

D'ací els seus llibres Alberto Moravia (1962) i Il realismo de Dante (1966), o llurs traduccions d'Euripides (Le Baccanti, 1968) i Sèneca (Fedra, 1969). Coautor d'Orlando Furioso, l'extraordinària recreació posada en escena que del text d'Ariosto va fer Luca Ronconi el 1970, és autor dels següents llibres: Poesia italiana del Novecento (1969), Il Giuoco del Satyricon (1970) i d'un poemari particularment original; Renga (1971), poema que amb Octavio Paz, Jacques Roubaud i Charles Tomlinson intentava des d'un perspectiva renovadora, revalorar una de les formes més felices de la tradició lírica oriental.

Storie naturali (1971) i Wirrwarr (1972) foren unes de les seves últimes obres de creació. A més de les obres mencionades, Sanguineti és autor de Il giuoco dell'Oca (1967) i Teatro (1969).

Amb alguns escriptors de la seva generació (Umberto Eco i Alberto Arbasino, entre altres) compartia les preocupacions sorgides tant en un replantejament de la crítica de la cultura com d'una remodelació del llenguatge literari a partir de les múltiples facetes que obrien les avantguardes en les seves tendències més depurades.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edoardo Sanguineti Modifica l'enllaç a Wikidata