Eduard Admetlla i Lázaro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Admetlla i Lázaro
Eduard Admetlla el 2011.
Eduard Admetlla el 2011.
Biografia
Naixement (es) Eduardo Admetlla Lázaro
10 de gener de 1924
Barcelona
Mort 8 d'octubre de 2019(2019-10-08) (als 95 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Submarinista
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Admetlla i Lázaro (Barcelona, 10 de gener de 19248 d'octubre de 2019) fou un submarinista i un dels pioners de l'exploració submarina a Catalunya i a l'Estat espanyol.[1][2] Inventor de caixes estanques per a càmeres fotogràfiques, inventor d'un prototip d'escafandre autònom, provador de material de submarinisme per a la casa Nemrod, director de sèries de televisió i divulgador. Va ser president de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques i impulsor del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines. També fou membre d'honor de la Historical Diving Society Spain.[3]

Biografia[modifica]

S'inicià en el submarinisme el 1948, inscrivint-se a l'Associació de Pesca Submarina (APS) de Barcelona. En un primer moment fou un pescador subaquàtic, activitat que aviat deixà per considerar que no es podia entrar al mar armat. Aquesta visió de l'entorn marí el portà a ser soci fundador, el 1950, del Centre de Recuperació i d'Investigacions (CRIS). L'any 1953 construí i provà amb èxit un prototipus experimental d'escafandre autònom.[4] El 30 de setembre de 1957, a la base naval de Cartagena, aconseguí el rècord mundial de descens individual amb escafandre autònom d'aire comprimit baixant fins als 100 metres de profunditat.[1] Va ser president de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques del 1969 al 1970,[5] i fou soci honorari de la Historical Diving Society Spain (HDSES)

Va escriure cinc llibres en què explica les seves experiències submarines: La llamada de las profundidades,[6] Mis amigos los peces,[7] ¡Fondo!,[8] Tierras y profundidades[9] i Mi aventura submarina.[10]

Seguint els treballs de Hans Hass i Jacques Yves Cousteau, Eduard Admetlla ha estat pioner a l'Estat espanyol en fotografia i filmació submarina.[11] La primera sèrie documental que dirigí fou Rumbo sur, filmada en blanc i negre. Després d'aquesta experiència es professionalitzà fundant la productora Volitans Films, S.L., amb la qual filmà les sèries: La llamada de las profundidades, rodada a les illes Seychelles; Nuestras islas, rodada a les illes Balears i les Canàries, i Tierras y profundidades, al Carib. Totes emeses per Televisió Espanyola. A més, per a TV3 enregistrà la sèrie documental La natura en profunditat.

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la seva valuosa aportació a l'exploració submarina com a inventor de caixes estanques per a càmeres fotogràfiques i d’un prototip d’escafandre autònom".[3]

Llibres[modifica]

  • La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957.
  • La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957. Versió en col·lecció Z 1961.
  • La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957.Reeditat per EDIM el 1999. ISBN 84-605-8808-4
  • La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957. Reeditat per l'autor el 2009. ISBN 84-605-8808-4
  • La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957. Reeditat per l'autor el 2010. ISBN 84-605-8808-4
  • Mis amigos los peces. Bruguera, 1983. ISBN 84-02-09549-6.
  • Mis amigos los peces. Reeditat per l'autor el 2010. ISBN 84-02-09549-6.
  • ¡Fondo!. Plaza & Janes, 1976. ISBN 84-01-33095-5.
  • ¡Fondo!. Plaza & Janes, 1978. ISBN 84-01-48032-9 (edició de butxaca)
  • Tierras y profundidades. Bruguera, 1983. ISBN 84-02-07764-1.
  • Mi aventura submarina. Barcelona: Grijalbo, 1984. ISBN 978-8425315404.

Sèries de televisió[modifica]

Any Títol de la sèrie Color N. de capítols Lloc d'enregistrament Cadena de televisió
1964 Rumbo Sur Blanc i negre 6 Estudis Miramar (Barcelona) RTVE
1975 La llamada de las profundidades Color 6 Illes Seychelles RTVE
1977 Nuestras islas Color 13 Illes Balears i Canàries RTVE
1980-81 Tierras y profundidades Color 13 Selva veneçolana, delta del riu Orinoco i mar Carib RTVE
1983 La natura en profunditat Color 13 Veneçuela, Carib, Costa Brava i Illes Galàpagos TV3

Premis i reconeixements[modifica]

Any Condecoració/ Distinció
1958 Primer Soci de Mèrit del Centre de Recuperació i de Investigacions Submarines (CRIS)
1958 Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes
1958 Medalla al Mèrit Esportiu de la Excma. Diputació Provincial de Barcelona
1958 Membre d'Honor de la Societat Cultural Arca de Noé de Barcelona
1959 Medalla i Diploma al Mèrit Esportiu de la Federación Española de Actividades Subacuáticas
2007 Membre d'Honor de la Historical Diving Society Spain (HDSES)
2011 Placa Honorífica del Centro de Buceo de la Armada Española
2015 Primer premi Buzo de Honor de la Historical Diving Society Spain (HDSES)
2018 Premi Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya}

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Eduard Admetlla i Lázaro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Redacció. «Mor Eduard Admetlla, pioner del busseig i de l'exploració submarina catalana» (en català). [Consulta: 8 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en català). Gencat, 17-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
  4. Patente de invención nº 208713, Madrid 13 abril 1953
  5. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  6. Admetlla Lázaro, Eduard. La llamada de las profundidades. Editorial Juventud, 1957.
  7. Admetlla Lázaro, Eduard. Mis amigos los peces. Bruguera, 1983. ISBN 84-02-09549-6
  8. Admetlla Lázaro, Eduard. ¡Fondo!. Plaza & Janes, 1976. ISBN 84-01-33095-5
  9. Admetlla Lázaro, Eduard. Tierras y profundidades. Bruguera, 1983. ISBN 84-02-07764-1
  10. Admetlla Lázaro, Eduard. Mi aventura submarina. Barcelona: Grijalbo, 1984. ISBN 978-8425315404
  11. ZCO1999: Eduard Admetlla: el gran pionero español del buceo con escafandra autónoma

Vegeu també[modifica]