Eduard Adolf Strasburger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Adolf Strasburger
EStrasburger.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1844 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Bonn Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Poppelsdorf (Bonn) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat de Jena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica i biologia cel·lular Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic i catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat de Jena
Universitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesKarl Petri Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralWinthrop John Vanleuven Osterhout Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaStrasb. Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJulius Strasburger Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarie-Edith Strasburger (nora) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 188543722 Modifica el valor a Wikidata

Eduard Adolf Strasburger (Varsòvia, 1 de febrer del 1844 - Bonn, 19 de maig del 1912) va ser un professor polonès-alemany, i un popular botànic del segle xix.

Biografia[modifica]

Strasburger estudià ciències naturals a París, Bonn i Jena i es doctorà el 1866 després d'haver treballat amb Nathanael Pringsheim. En l'any 1868 va ser contractat per ensenyar a la universitat de Varsòvia i a l'any següent passà a ensenyar botànica a la universitat de Jena. Del 1881 endavant va ser cap de l'Institut Botànic de la universitat de Bonn.

Actuacions destacades[modifica]

Eduard Strasburger escrigué el que seria famós Lehrbuch der Botanik für Hochschulen (Manual de botànica pels universitaris), la primera edició del qual aparegué el 1894; Hildegard Finke el definí com la "Bíblia dels botànics". Traduït a vuit idiomes, el 2002 se'n publicà la 35a. edició. Al català la traduí un dels seus alumnes el botànic i sacerdot Barnola.[2]

Fou el primer estudiós a proporcionar una descripció acurada del sac embrionari de les gimnospermes (com les coníferes) i de les angiospermes (plantes amb flor), a més de demostrar la doble fertilització de les angiospermes. Formulà una de les lleis modernes de la citologia vegetal: "Els nous nuclis cel·lulars únicament poden sorgir de la divisió d'altres nuclis" i originà els termes citoplasma i nucleoplasma. Juntament amb Walther Flemming i Edouard van Beneden, aclarí la distribució cromosòmica durant la divisió cel·lular. Els seus treballs sobre el moviment ascendent de la saba dels arbres demostraren que el procés era físic i no fisiològic.

Publicà més de 120 llibres i 600 articles, de continguts i nivells diversos. L'any 1908 fou guardonat per la Societat Linneana de Londres amb la prestigiosa medalla Darwin-Wallace.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • On Cell Formation and Cell Division, 1876 – una obra on establí els principis bàsics de la mitosi
  • Lehrbuch der Botanik für Hochschulen, 1894 - escrit en col·laboració
  • Strasburger, Eduard; Fritz Noll, Hobart Charles Porter, Heinrich Schenck, Andreas Franz Wilhelm Schimper. Traducció de Hobart Charles Porter. A Text-book of Botany. Macmillan Publishers, 1898, p. 632 pàgines. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Adolf Strasburger