Eduard Adolf Strasburger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Adolf Strasburger
EStrasburger.jpg
modifica
Biografia
Naixement1r febrer 1844 modifica
Varsòvia (Polònia) modifica
Mort18 maig 1912 modifica (68 anys)
Bonn modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Poppelsdorf (Bonn) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn modifica
Activitat
Camp de treballBotànica i biologia cel·lular modifica
OcupacióBotànic i catedràtic modifica
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat Friedrich Schiller de Jena modifica
AlumnesKarl Petri modifica
Obra
Estudiant doctoralWinthrop John Vanleuven Osterhout modifica
Abreviació d'autor en botànicaStrasb. modifica
Família
FillsJulius Strasburger modifica
ParentsMarie-Edith Strasburger (nora) modifica
Premis

Find a Grave: 188543722 Modifica els identificadors a Wikidata

Eduard Adolf Strasburger (Varsòvia, 1 de febrer del 1844 - Bonn, 19 de maig del 1912) va ser un professor polonès-alemany, i un popular botànic del segle xix.

Biografia[modifica]

Strasburger estudià ciències naturals a París, Bonn i Jena i es doctorà el 1866 després d'haver treballat amb Nathanael Pringsheim. En l'any 1868 va ser contractat per ensenyar a la universitat de Varsòvia i a l'any següent passà a ensenyar botànica a la universitat de Jena. Del 1881 endavant va ser cap de l'Institut Botànic de la universitat de Bonn.

Actuacions destacades[modifica]

Eduard Strasburger escrigué el que seria famós Lehrbuch der Botanik für Hochschulen (Manual de botànica pels universitaris), la primera edició del qual aparegué el 1894; Hildegard Finke el definí com la "Bíblia dels botànics". Traduït a vuit idiomes, el 2002 se'n publicà la 35a. edició. Al català la traduí un dels seus alumnes el botànic i sacerdot Barnola.[2]

Fou el primer estudiós a proporcionar una descripció acurada del sac embrionari de les gimnospermes (com les coníferes) i de les angiospermes (plantes amb flor), a més de demostrar la doble fertilització de les angiospermes. Formulà una de les lleis modernes de la citologia vegetal: "Els nous nuclis cel·lulars únicament poden sorgir de la divisió d'altres nuclis" i originà els termes citoplasma i nucleoplasma. Juntament amb Walther Flemming i Edouard van Beneden, aclarí la distribució cromosòmica durant la divisió cel·lular. Els seus treballs sobre el moviment ascendent de la saba dels arbres demostraren que el procés era físic i no fisiològic.

Publicà més de 120 llibres i 600 articles, de continguts i nivells diversos. L'any 1908 fou guardonat per la Societat Linneana de Londres amb la prestigiosa medalla Darwin-Wallace.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • On Cell Formation and Cell Division, 1876 – una obra on establí els principis bàsics de la mitosi
  • Lehrbuch der Botanik für Hochschulen, 1894 - escrit en col·laboració
  • Strasburger, Eduard; Fritz Noll, Hobart Charles Porter, Heinrich Schenck, Andreas Franz Wilhelm Schimper. Traducció de Hobart Charles Porter. A Text-book of Botany. Macmillan Publishers, 1898, p. 632 pàgines. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Adolf Strasburger