Eduard Farelo i Nin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eduard Farelo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Farelo i Nin
Biografia
Naixement 20 novembre 1970 (49 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Actor i actor de veu
Família
Fills Bad Gyal

IMDB: nm1035358 Allocine: 205003 Allmovie: p438034
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Farelo i Nin (Barcelona, 20 de novembre de 1970) és un actor, doblador i presentador català.

Començà la seva carrera en un grup de teatre aficionat. Més tard va ingressar en el grup de teatre de la universitat i gràcies a això se li va oferir l'oportunitat de treballar en una sèrie de TV3. Les sèries més recents que ha protagonitzat han estat Hay alguien ahí (Cuatro) i Toledo, Cruce de Destinos (Antena 3), encara que anteriorment també protagonitzà sèries catalanes com Nissaga de poder o Ventdelplà (TV3). Com a doblador, habitualment posa veu a Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan, Eric Bana i el personatge del ruc de Shrek, entre d'altres. A més, puntualment ha posat veu a Andy Serkis com Gòl·lum, a Colin Firth, a Michael Sheen a Underworld, a Senador Bail Organa a Star Wars (Star Wars episodi II: L'atac dels clons i Star Wars episodi III: La venjança dels Sith), a Taye Diggs, a Vincent Cassel a Un mètode perillós, etc. El 2013 va presentar el concurs musical de corals Oh happy day (TV3).[1] Des de 2017 pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Miquel Cuevas.[2] La seva filla és la cantant Bad Gyal.

Biografia[modifica]

Els seus primers passos en el món escènic van tenir lloc amb un grup de teatre d'aficionats, i posteriorment es va incorporar al grup de teatre de la Universitat. El seu debut professional als escenaris va tenir lloc l'any 1992, amb l'obra Les dones de Traquis, en la qual va treballar a les ordres del director Pere Alberó. Van seguir Pel davant i pel darrera i De què parlàvem. Des de llavors, l'actor, tot i haver treballat també en televisió i cinema, mai ha abandonat el teatre, havent representat un gran nombre d'obres en els escenaris catalans, com ara Pigmalió, Comèdia negra, A la cuina amb l'Elvis, Roda de mort a Sinera, Pels pèls, La febre, Celebració o Les tres germanes, entre moltíssimes altres.

Encara que el 1989 va intervenir en la sèrie Quico el progre i l'any 1995 en la sèrie catalana Secrets de família, va ser l'any 1996 quan l'actor va aconseguir una gran popularitat en la comunitat catalana, en incorporar al repartiment de la sèrie Nissaga de poder, una producció de gran audiència en la qual l'actor va treballar fins a l'any 1999 i que el va convertir en un rostre molt popular per als catalans. Eduard participar posteriorment en altres sèries catalanes, com Psico Express, Majoria absoluta, Jet Lag o Ventdelplà, així com puntualment en altres de cadenes estatals com El comisario.

La seva popularitat va augmentar l'any 1998, quan va ser contractat per treballar en la sèrie Hay alguien ahí. L'any 2011 va intervenir en la sèrie Ángel o demonio i, el 2012 va veure molt augmentada la seva popularitat en formar part de l'equip d'actors de la producció Toledo, cruce de destinos. L'actor ha intervingut també en diversos telefilms, llargmetratges realitzats per a televisió com Laia, El príncep de Viana, Des del balcó, Mobbing, Adivina quién soy o Extrems, juntament amb alguns més.

Eduard ha treballat també a la pantalla gran, en la qual es va estrenar l'any 1989 en participar en la pel·lícula Què t'hi jugues, Mari Pili?, dirigida per Ventura Pons. D'entre els títols de la seva filmografia, destacarem alguns com Parella de tres, Eloïse, Creuant el límit, No habrá paz para los malvados o XP 3D, Xperimenta el miedo. És també actor de doblatge, i posa la veu habitualment a actors com Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan o Eric Bana, entre d'altres.[3]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Sèries
Telefilm
  • Laia, de Jordi Frades (1995)
  • Des del balcó, de Jesús Garay (2001)
  • El príncep de Viana, de Sílvia Quer (2001)
  • Cabell d'Àngel, d'Enric Folch (2001)
  • Adivina quién soy., de Enrique Urbizu (2006)
  • Mobbing, de Sonia Sánchez (2006)
  • Extrems, d'Abel Folch (2008)
  • Planet 51 (2009)

Teatre[modifica]

  • Marie i Bruce, de Carlota Subirós (2005)
  • Pels pèls, (2006)
  • Coral romput,de Joan Ollé (2007)
  • L'home la bèstia i la virtut, de Pep Pla (2008)
  • La febre, de Carlota Subirós (2010)
  • Marburg, de Rafael Durán TNC (2010)
  • Celebració, de Lluís Pasqual (2011)
  • Les tres germanes, Carlota Subirós (2011)
  • Poder absoluto, de Roger Peña i Carulla (2012/2013)
  • L'onada, de Marc Montserrat Drukker (2013)
  • Absurds i singulars, de Joan Peris (2015)
  • Temps salvatge, de Josep Maria Miró (2018)

Doblatge[modifica]

Habituals
Ocasionals

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]