Eduard Farelo i Nin
 Laia Manzana i Eduard Farelo a Temps salvatge, representada al Teatre Nacional de Catalunya (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1970 (51 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de veu |
| Família | |
| Fills | Bad Gyal |
   | |
Eduard Farelo i Nin (Barcelona, 20 de novembre de 1970) és un actor, doblador i presentador català.
Començà la seva carrera en un grup de teatre aficionat. Més tard va ingressar en el grup de teatre de la universitat i gràcies a això se li va oferir l'oportunitat de treballar en una sèrie de TV3. Les sèries més recents que ha protagonitzat han estat Hay alguien ahí (Cuatro) i Toledo, Cruce de Destinos (Antena 3), encara que anteriorment també protagonitzà sèries catalanes com Nissaga de poder o Ventdelplà (TV3). Com a doblador, habitualment posa veu a Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan, Eric Bana i el personatge del ruc de Shrek, entre d'altres. A més, puntualment ha posat veu a Andy Serkis com Gòl·lum, a Colin Firth, a Michael Sheen a Underworld, a Senador Bail Organa a Star Wars (Star Wars episodi II: L'atac dels clons i Star Wars episodi III: La venjança dels Sith), a Taye Diggs, a Vincent Cassel a Un mètode perillós, etc. El 2013 va presentar el concurs musical de corals Oh happy day (TV3).[1] Des de 2017 pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Miquel Cuevas.[2] La seva filla és la cantant Bad Gyal.
Biografia[modifica]
Els seus primers passos en el món escènic van tenir lloc amb un grup de teatre d'aficionats, i posteriorment es va incorporar al grup de teatre de la Universitat. El seu debut professional als escenaris va tenir lloc l'any 1992, amb l'obra Les dones de Traquis, en la qual va treballar a les ordres del director Pere Alberó. Van seguir Pel davant i pel darrera i De què parlàvem. Des de llavors, l'actor, tot i haver treballat també en televisió i cinema, mai ha abandonat el teatre, havent representat un gran nombre d'obres en els escenaris catalans, com ara Pigmalió, Comèdia negra, A la cuina amb l'Elvis, Roda de mort a Sinera, Pels pèls, La febre, Celebració o Les tres germanes, entre moltíssimes altres.
L'any 1989 va debutar a la tel·levisió a la sèrie Quico el progre, després va treballar com a hoste al programa Lluna de mel de les autonómiques, tant la versió en castellà que va presentar la Mayra Gómez Kemp com la versió catalana que va presentar la Montse Guallar. L'any 1995 va participar als últims capítols de la sèrie catalana Secrets de família, i va ser l'any 1996 quan l'actor va aconseguir una gran popularitat en la comunitat catalana, en incorporar al repartiment de la sèrie Nissaga de poder, una producció de gran audiència en la qual l'actor va treballar fins a l'any 1999 i que el va convertir en un rostre molt popular per als catalans. Eduard participar posteriorment en altres sèries catalanes, com Psico Express, Majoria absoluta, Jet Lag o Ventdelplà, així com puntualment en altres de cadenes estatals com El comisario.
La seva popularitat va augmentar l'any 1998, quan va ser contractat per treballar en la sèrie Hay alguien ahí. L'any 2011 va intervenir en la sèrie Ángel o demonio i, el 2012 va veure molt augmentada la seva popularitat en formar part de l'equip d'actors de la producció Toledo, cruce de destinos. L'actor ha intervingut també en diversos telefilms, llargmetratges realitzats per a televisió com Laia, El príncep de Viana, Des del balcó, Mobbing, Adivina quién soy o Extrems, juntament amb alguns més.
Eduard ha treballat també a la pantalla gran, en la qual es va estrenar l'any 1989 en participar en la pel·lícula Què t'hi jugues, Mari Pili?, dirigida per Ventura Pons. D'entre els títols de la seva filmografia, destacarem alguns com Parella de tres, Eloïse, Creuant el límit, No habrá paz para los malvados o XP 3D, Xperimenta el miedo. És també actor de doblatge, i posa la veu habitualment a actors com Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan o Eric Bana, entre d'altres.[3]
És casat amb Eva Solé i Alamarja, amb qui ha tingut cinc fills, un dels quals és la cantant internacional Bad Gyal.
Filmografia[modifica]
Cinema[modifica]
- Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons (1989)
- Síes y noes, d'Enric Folch (1994, curtmetratge)
- Parella de tres, d'Antoni Verdaguer (1995)
- Coses que passen, d'Enric Folch (1997, curtmetratge)
- Sévigné, de Marta Balletbò-Coll (2004)
- Ingrid/myspace, d'Eduard Cortés (2008)
- Eloïse, de Jesús Garay (2008)
- No habrá paz para los malvados, d'Enrique Urbizu (2010)
- Creuant el límit, de Xavi Giménez (2010)
- XP3D, de Sergi Vizcaíno (2011)
Televisió[modifica]
|
|
Teatre[modifica]
|
|
Doblatge[modifica]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ «Eduard Farelo ('Hay alguien ahí') presentará el concurso musical 'Oh Happy Day' en TV3» (en castellà). Fórmula TV, 16-07-2013.
- ↑ http://www.ara.cat/media/fos-ahir-telenovella-persones-normals_0_1867613235.html/Ara
- ↑ «Biografía de Eduard Farelo» (en castellà). biografias. [Consulta: 9 febrer 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa a eldoblatge.cat