Vés al contingut

Eduard Girbal i Jaume

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Girbal i Jaume

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1881 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, novel·lista, assagista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEnric Claudi Girbal Nadal Modifica el valor a Wikidata
GermansFerran Girbal i Jaume Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eduard Girbal i Jaume (Girona, 1881Barcelona, 1947) fou un escriptor.

Fill d'Enric Claudi Girbal i germà de Ferran Girbal i Jaume (també escriptor). Conreà la poesia, l'assaig, el teatre i la novel·la. S'adscriu dins el corrent d'escriptors ruralistes de principis del segle xx. Va destacar per la defensa dels costums de muntanya, pel naturalisme, pel pairalisme i pels seus drames rurals.

Moltes d'aquestes narracions rurals són ambientades a l'àmbit geogràfic de Salo, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Vallmanya i Matamargó, poble on s'instal·là i va viure-hi una llarga temporada de la seva vida.[1] Agnès Prats va recuperar el 2020 dels seus relats dispersos, reunits també per 1984, a La reencarnació de la Matèria. Són sis contes datats entre 1920 i 1933.[2]

Com a periodista col·laborà especialment a les revistes La Renaixença, La Ilustració Catalana i el Cu-cut!, del qual fou director.[3]

Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, que guanyà nombrosos cops, i fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1912.

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • La corda viva (1908)
  • Primer llibre de les dones (1909)

Teatre

[modifica]
  • El castell d'iràs i no en tornaràs (1913)

Novel·la

[modifica]
  • L'estrella amb cua (1919)
  • Oratjol de la Serra (1919)
  • La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), reeditada el 2006 fou finalista del Premi Llibreter de narrativa[4]
  • La Cuaranya (1924), mai localitzada
  • Figures de la Renaixença (1934)

Narrativa

[modifica]
  • La reencarnació de la Matèria (2020), publicada pòstumament

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[5]

[modifica]
  • Jaume de Mallorca (1906), accèssit a l'Englantina d'or
  • Maravellades (1907), accèssit a premi extraordinari
  • Pregària a Nostra Dona dels Romeus (1909), 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent
  • La fi dels almogàvers (1909), premi de l'Englantina d'or
  • Cansó del Sionita (1910), 1r accèssit a l'Englantina d'or
  • La batalla de Cap d'Orland (1910), 2n accèssit a l'Englantina d'or
  • Elegia perduda (1911), premi de l'Englantina d'or
  • Joan Garí (1911), accèssit a l'Englantina d'or
  • Rondalla de petons (1911), 1r accèssit a la Copa Artística
  • Espanya endins (1912), premi de l'Englantina d'or
  • L'home del forn dels pagayres (1916), premi de Copa Artística
  • Esqueix (1917), premi extraordinari dels Mantenidors
  • En Gem dels àcits (1918), 1r accèssit a la Copa Artística
  • L'Assumpta de Donadiu (1919)
  • Proses silvestres (1919), premi de la Copa Artística
  • Fochs en solitud (1920)
  • <<...>> (1920), premi extraordinari dels Mantenidors
  • Lilium inter spinas o El cas de la mestre nova (1923), premi extraordinari dels Mantenidors
  • Els rellotges de Mossèn Serraclara (1932, 1933 i 1934)
  • Historia de la meca (1933)
  • De com la Genissa Saborella es va tornar bruixa (1933), premi de la Copa Artística[6]

Referències

[modifica]
  1. Article sobre l'autor a la revista "CALIDOSCOPI CALDERÍ", Gener de 2011
  2. Vàzquez, Eva «Girbal entra a ciutat». El Punt Avui [Girona], 31-12-2020.
  3. «Eduard Girbal i Jaume». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Article sobre la novel·la al diari "La Vanguardia". Edició de dimecres, 12 abril 2006, pàgina 11
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie II-Obres i Sèrie III-Pliques
  6. Diari "La Vanguardia". Edició de dimarts, 09 maig 1933, pàgina 7

Enllaços externs

[modifica]