Eduard J. Verger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1949 (75 anys) Carlet (la Ribera Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, crític literari, traductor |
Eduard Josep Verger i Hervàs (Carlet, la Ribera Alta, 18 de març de 1949) és un poeta, traductor i crític literari valencià. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València.[1] El 1979 fundà i dirigí la revista literària Cairell, un dels òrgans més característics del moviment renovador de la literatura catalana dels anys setanta al País Valencià.[2] Fins al 1986 no apareixeria el seu primer llibre, Com si morís, molt ben acollit per la crítica.[3][4] La seva poesia ha estat definida com «una reflexió densa i serena, rica i profunda»,[5] en «versos cristal·litzats pel foc i esmolats pel vent a través dels quals veiem un paisatge d'erms, de tràngols marins, de fosca. Un itinerari de solitud completa, nit obscura de l'ànima».[6] Dirigí amb Joan Fuster la col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians, de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, entre 1981 i 1997. Ha publicat poemes i articles en revistes com Reduccions, L'Espill, Saó, Caplletra, Caràcters, als periòdics Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, i ha estat antologat a Bengales en la fosca (1987), La poesia valenciana contemporània, un passadís emocionat cap al segle XXI (1995), Ész és mámor / Raó i follia. XX. századi katalán költők / Poetes catalans del segle XX (1997) i Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003). Com a crític, ha publicat diverses antologies, entre elles una extensa Antologia de poetes valencians en tres volums, i estudis especialment sobre la Renaixença valenciana i sobre la poesia de Joan Roís de Corella. Com a traductor, és autor de versions en català de poesia francesa (Stéphane Mallarmé, Paul Éluard, Jean Tardieu, Yves Bonnefoy), hongaresa (Attila József, György Somlyó, Sándor Petőfi), i xinesa (Li Bai).
Obres[modifica]
- Poesia
- Com si morís (Gregal Llibres, València), 1986.
- Tres peces apòcrifes (Media Vaca, València), 1999.
- Terra pensada (Art Lanuza, Altea), 2003.
- Crítica
- Antologia de poetes valencians, 3 vols. (IVEI, València), 1984, 1985 i 1988.
- La poesia valenciana de la Restauració (1874-1902), (Caplletra, Universitat de València), 1988.
- Poesia de la Renaixença (Edicions Tres i Quatre, València), 1994.
- Poesías de Joan Roís de Corella, edició i versió al castellà (Denes, València), 2004.
- Traduccions
- Attila József, Poemes / Versek (Gregal Llibres, València), 1987, en col·laboració amb Kálmán Faluba.
- Jean Tardieu, Una veu sense ningú (Bromera, Alzira), 1989.
- Jean Tardieu, Vénen a buscar el senyor Jean (Edicions Tres i Quatre, València), 1991.
- Paul Éluard, Capital del dolor (Alfons el Magnànim, València), 1991.
- Marcel Proust, La mort de Bergotte (Germania, Alzira), 1995.
- Yves Bonnefoy, Del moviment i de la immobilitat de Douve (Alfons el Magnànim, València), 1996.
- Li Bai, Ebri de lluna (Edicions 96, Carcaixent), 2008.
Premis i reconeixements[modifica]
- Viola d'Or dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, 1975.[7]
- Premi Cavall Verd de traducció poètica, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 1988.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Broch, Àlex. Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008. ISBN 9788441218239.
- ↑ Fuster, Joan. «Cairell, una aventura». A: Notes d'un desficiós. València: Almudín, 1980, p. 59. ISBN 9788430022762.
- ↑ Sala-Valldaura, Josep Maria. «Obertura i escac: la poesia d'Eduard J. Verger». Serra d'Or, núm. 329, 1987, pàg. 41. A: L'agulla en el fil. Poesia catalana 1980-1986. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987, p. 184-187 ISBN 9788472028968
- ↑ Guillem, Ramon «Mot a mot: el conreu del silenci». Reduccions, núm. 36, desembre 1987, pàg. 97-99.
- ↑ Carbó, Ferran; Simbor, Vicent. Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1993, p. 74. ISBN 9788478264179.
- ↑ Sòria, Enric. L'espill de Janus. Barcelona: Proa, 2000, p. 118. ISBN 9788484371007.
- ↑ Faulí, Josep. Els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, 1941-1977. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 30 i 159. ISBN 9788484153627.
- ↑ «Cronologia dels guanyadors dels Premis Cavall Verd». Arxivat de l'original el 2017-07-03. [Consulta: 29 juliol 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Eduard J. Verger Caplletra, 2 (1978)
- Eduard J. Verger Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- Eduard J. Verger Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Literatura Valenciana Actual 1968-1998. Universitat d'Alacant