Eduard Maristany i Gibert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Maristany i Gibert
EduardMaristany.jpg
Biografia
Naixement (es) Eduardo Maristany y Gibert
26 de desembre de 1855
Barcelona,CatalunyaCatalonia
Mort 5 de maig de 1941(1941-05-05) (als 85 anys)
Barcelona,CatalunyaCatalonia
Residència BarcelonaBarcelona,MadridMadrid
Nacionalitat Espanya Espanya
Ciutadania BarcelonaBarcelonina
Educació Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos
Es coneix per El túnel de l'Argentera
Direcció MSA
Activitat
Ocupació Enginyeria civil
Organització TBF,MSA
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director. Entre les seves obres destaca la del túnel de l'Argentera (més de 4 km de llargària). Obra de tal magnitud que el va fer mereixedor del títol de Marquès de l'Argentera atorgat per Alfons XIII (1918). Ordenà construir l'actual Estació de França de Barcelona.

Biografia[modifica]

Nasqué en una família de gran tradició ferroviària. El seu avi era Manuel Gibert i Sans havia estat president durant dues dècades de diverses companyies ferroviàries. Primer del Ferrocarril de Barcelona a Mataró i posteriorment a Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres

El 1881 deixa l'escola, ja llicenciat, amb el títol d'enginyer entrà a treballar a Divisió de ferrocarrils de l'Estat a Barcelona. Aquesta s'encarregava d'inspeccionar les empreses explotadores del ferrocarril. Maristany s'encarregava de la part tècnica. Havia d'estar al dia de totes les novetats en el camp ferroviari i així escrivia treballs freqüentment sobre la matèria amb una visió molt avançada, molts d'aquests treballs serien de referència durant molts anys després.

Quatre anys més tard, exactament l'any 1885, abandonà la Divisió i passà a l'empresa privada per treballar a la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França com a Enginyer en cap de la construcció i Estudi de noves línies.

En aquella època, la TBF, després d'absorbir una altra companyia, tenia la concessió de la construcció del Directe a Saragossa. En aquest projecte una de les obres més singulars era el túnel de l'Argentera, amb més de 4 km de llargada. El túnel va permetre connectar les estacions de l'Argentera i Pradell de la Teixeta travessant la Serra de Pradell. Des del 1883 s'hi estava treballant, però els resultat eren més aviat minsos. Des que Maristany hi va intervenir es va començar a treballar ininterrompudament i en tres anys va estar acabat. Per concloure la feina va escriure un detallat títol sobre l'obra, el qual posteriorment va ser l'obra de referència per a la construcció de nous túnels.

L'any 1895 l'ascendeixen a Enginyer en cap de Vies i Obres. Aleshores ja era molt conegut i escrivia regularment treballs i estudis a la revista d'obres públiques.

El 1898 es produeix la fusió entre la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant(MSA) i la TBF, aleshores Maristany passa a ocupar la gerència de TBF així va passar tenir el control durant molts anys de la denominada Xarxa Catalana de la MSA.

El 1908 el prestigi que havia anar guanyat el portarien a la Direcció General de tota la MSA. Aleshores es plantejava integrar la xarxa catalana(Antiga TBF encara tenia independència) a la xarxa antiga, però Maristany va voler que fos un procés lent, el qual finalment no es produiria realment fins al 1936.

A partir d'assumir la presidència amb la seva atrafegada activitat, i els difícils equilibris econòmics de la companyia no li deixaven temps per escriure llibres.

Al cap de 10 anys ja s'havia fet guanyar tot l'afecte del personal de la companyia de la MSA (tal com havia passat ja amb la TBF abans). Per això aquests van demanar al rei un títol nobiliari que el fes recordar per un dels seus treballs d'Enginyeria més grans. Es realitzà al 18 de juny de 1918 quan el rei Alfons XIII el nomenà Marquès de l'Argentera.

Tot i estar a Madrid (el seu Domicili era a la mateixa Estació d'Atocha), els seus viatges a Barcelona eren freqüents i mai no va deixar de banda la Xarxa Catalana.

Amb el temps la seva salut va anar empitjorant, curiosament al mateix moment que empitjorava la situació del ferrocarril, així el 1934 va demanar la jubilació. Se'n tornà amb tots els honors a la seva ciutat Barcelona, que hagué més tard d'abandonar a causa de la guerra civil.

Morí el 5 de maig de 1941 als 86 anys.

Honors[modifica]

Un carrer de Badalona paral·lel a la via del tren porta el seu nom en homenatge a la seva tasca en la direcció de la construcció de la xarxa ferroviària catalana.[1]

Referències[modifica]

  1. Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003, p. 112. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]