Eduard Valentí i Fiol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Valentí i Fiol
Eduardo Valentí Fiol.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eduardo Valentí Fiol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Pals (el Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, filòleg, professor d'universitat i traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971)[1] va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català. Era llicenciat en filologia clàssica, havia estat deixeble de Carles Riba i de Joaquim Balcells i Pinto i va ser professor de llatí la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39).

Després de la Guerra Civil va ser enviat a Ferrol, Santiago de Compostel·la i Reus, i no va ser fins al 1961 que va aconseguir tornar com a catedràtic Barcelona, treballant a la Universitat de Barcelona (1964-66) i a la nova Universitat Autònoma de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

La seva obra més important és Gramática de la lengua latina. Morfología y nociones de sintaxis, llibre que encara actualment és usat per estudiants i gramàtics llatins. Va ser membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1968.[2]

Va traduir textos grecs i llatins de Ciceró, César, Lucreci, Sèneca i altres, i va realitzar estudis sobre literatura catalana contemporània, dedicats, entre d'altres, a Joan Maragall i al moviment modernista.

La seva filla Helena Valentí i Petit, va ser una reputada escriptora.

Obres[1][modifica]

Obres pròpies[modifica]

  • Gènesi del Cant Espiritual de Maragall (1961)
  • Els clàssics i la literatura catalana moderna (1973)
  • El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideológicos (tesi doctoral) (1973)

Traduccions[modifica]

  • Volums III al V de les Fontes Hispaniae Antiquae (1935-40)
  • Deures de Ciceró (1938-46)
  • Tusculanes de Ciceró(1948-50)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]