Eduard del Castillo Velasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduard del Castillo Velasco
Eduard del Castillo-Velasco.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, catedràtic, traductor, professor de català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Eduard del Castillo Velasco (Barcelona, 22 de desembre de 1982) és un escriptor i traductor català vinculat a les cultures catalana i gallega. Llicenciat en filologia catalana i gallega per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a professor de català i gallec i ha estat col·laborador de diversos mitjans de comunicació en llengua gallega, com els diaris Vieiros, A Peneira o Sermos Galiza. El 2011 va començar a treballar a l'Instituto da Lingua Galega. És autor d'obra poètica en llengua gallega, així com traductor i corrector. Ha traduït al gallec la novel·la d'Emili Teixidor Pa negre i Els sots feréstecs (As valgadas bravas), de Raimon Casellas. Del gallec al català ha traduït alguns relats de Begoña Paz.[1][2] Des del 2016 impulsa alguns projectes editorials i llibreters relacionats amb la poesia.[3]

Obra[modifica]

Poesia (en gallec)
  • Ruído de trens, 2015, Espiral Maior. Premio Nacional de Poesía Xose María Pérez Parallé 2014.
  • O filósofo coxo, 2017, Espiral Maior. Premio Xosé María Díaz Castro 2017.
Novel·la (en gallec)
  • Os días felices de Benvido Seixas, 2019, Xerais. Premio Losada Diéguez de Creación Literaria 2020.
Traducció
Del català al gallec
  • Pan negro (títol original: Pa negre), d'Emili Teixidor. Fundación Vicente Risco, 2011.
  • As valgadas bravas (títol original: Els sots feréstecs), de Raimon Casellas. Editorial Hugin e Munin, 2012.[4]
  • Poemes de Susanna Lliberós, Sebastià Perelló oi Adrià Targa. A Veus paral·leles 12. De Fisterra al cap de Creus / Voces paralelas 12. De Fisterra ao Cap de Creus. Barcelona: Rema 12 i Institució de les Lletres Catalanes, 2014.
  • Palabras de Opoton o Vello (títol original: Paraules d'Opòton el Vell), d'Avel·lí Artís-Gener. Xerais, 2020.
Del gallec al català
  • Cos de mudances (títol original: Corpo de mudanzas), Begoña Paz. En el Taller de traducció del gallec i del portuguès. Barcelona: Estudis Gallecs i Portuguesos - Universitat de Barcelona, 2011.
  • El pes del meu desig (títol original: O peso do meu desexo), de Begoña Paz. En el Taller de traducció del gallec i del portuguès. Barcelona: Estudis Gallecs i Portuguesos - Universitat de Barcelona, 2011.
  • El porc dempeus (títol original: O Porco de Pé), Vicente Risco. Fundación Vicente Risco, 2013.
  • Tants anys de silenci (títol original: Tantos anos de silencio), Francisco Castro Veloso. Capital Books, 2020.
  • Conquerir una espurna. Conquistar unha faísca, escolma poética de Ricardo Carvalho Calero, Ricardo Carvalho Calero. Estudis Gallecs i Portuguesos, Universitat de Barcelona / Chan da Pólvora, 2020.
  • Un senyor elegant (títol original: Un señor elegante), Suso de Toro. Més Llibres, 2021.
Obres col·lectives

Premis[modifica]

  • Primer premi en el III concurs de poesia Leiras Pulpeiro, convocat per l'ajuntament de Mondoñedo, en col·laboració amb la diputació Provincial de Lugo en 2014.[5]
  • XXVII Premi de poesia Pérez Parallé el 2014.
  • Premi Xosé María Díaz Castro poesia de l'Ajuntament de Guitiriz en 2017, per O filósofo coxo.[6]

Referències[modifica]

  1. Relato Cos de mudances Arxivat 2014-08-04 a Wayback Machine. (català)
  2. Relat El pes del meu desig Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (català)
  3. Antón Lopo bota a andar unha editorial especializada en poesía Arxivat 2017-09-15 a Wayback Machine., notícia a Sermos Galiza de 25 de maig de 2016.
  4. As valgadas bravas, fitxa a la web de Hugin e Munin.
  5. Un calatán acada o primeiro premio no III Certame de Poesía Manuel Leiras Pulpeiro, notícia a Cronica3.com el 28 d'octubre de 2014.
  6. "Eduard Velasco gaña o Díaz Castro de poesía" Arxivat 2017-03-01 a Wayback Machine., notícia a Sermos Galiza, de 28 de febrer de 2017.