Eduardo Blanco
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1958 (66 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
      | |
Eduardo Blanco (Buenos Aires; 28 de febrer de 1958) és un actor argentí de cinema, teatre i televisió.
Biografia[modifica]
És un actor argentí d'origen gallec,[1] ja que els seus dos progenitors eren oriünds de Galícia. Una de les seves àvies està enterrada al municipi de Lalín, a la província de Pontevedra.[2]
Carrera[modifica]
Blanco va començar com a actor de teatre sota la direcció de Norma Aleandro a Cyrano de Bergerac, i posteriorment va actuar en obres de William Shakespeare com El somni d'una nit d'estiu i Macbeth.
El seu debut en cinema va ser a Victoria 392 (1984), on va conèixer i va fer amistat amb el director Juan José Campanella i el seu guionista Fernando Castets. Campanella i Castets es dedicarien més tard a escriure papers específicament per a ell en una trilogia de pel·lícules que va tenir a Ricardo Darín com a protagonista i a Blanco com el seu amic: El mismo amor, la misma lluvia (1999), El hijo de la novia (2001) i Luna de Avellaneda (2004). Blanco va col·laborar per cinquena vegada amb Campanella en la sèrie de televisió Vientos de agua (2006).[3]
A televisió ha actut a la sèrie Aquí no hay quien viva (2008) i el 2011 va participar del cicle Recordando el show de Alejandro Molina pel canal Encuentro.[4]
Filmografia[modifica]
- Cuando dejes de quererme (2018)
- Paternóster, la otra mirada (2016)
- Kamikaze (2014)
- 20.000 besos (2013)
- Una mujer sucede (2012)
- El pozo (2012)
- La vida empieza hoy (2010)
- Una hora más en Canarias (2010)
- Pájaros muertos (2009)
- Naranjo en flor (2008)
- Un minuto de silencio (2005)
- Tapes (2005)
- El tango de la psicoanalista (2005)
- Luna de Avellaneda (2004)
- Conversaciones con mamá (2004)
- El hijo de la novia (2001)
- El mismo amor, la misma lluvia (1999)
- Victoria 392 (1984)
Televisió[modifica]
- Alta mar (2019-2020)
- Se trata de nosotros (2015)
- Entre caníbales (2015)
- Fronteras (2011)
- Recordando el show de Alejandro Molina (2011)
- Aquí no hay quien viva (2008)
- Vientos de agua (2006)
- Historias de sexo de gente común (2005)
- Franco Buenaventura, el profe (2002)
- El sodero de mi vida (2001)
- Primicias (2000)
- El hombre (1999)
- Por siempre mujercitas (1995-1996)
- Estrellita mía (1987)
- La viuda blanca (1986)
- Duro como la roca... frágil como el cristal (1985)
Premis[modifica]
- Premi Cóndor de Plata al millor actor de repartiment:
- Premi Clarín 2004 com a millor actor de repartiment en cinema per Luna de Avellaneda.[7]
- Nominat al Martín Fierro 2006 com a millor actor protagonista d'unitari i/o minisèrie.[8]
- Premi d'Honor a la XVIII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (2012)[9]
- Premi Chano Piñeiro 2008 atorgat per la Xunta de Galicia.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Ascendencia gallega de Eduardo Blanco». El País, 23-03-2010 [Consulta: 9 diciembre 2018].
- ↑ Eduardo Blanco: “Me emocioné al pensar qué hubiera sentido mi abuelo al ver que su nieto volvía a su tierra a presentar una película”, cronicasdelaemigracion.com
- ↑ Eduardo Blanco: “Campanella te invita a jugar”, La Voz, 26 de juliol de 2015 (cal subscripció)
- ↑ Eduardo Blanco, de Campanella a Netflix, Clarín, 26 de maig de 2019
- ↑ http://www.eldia.com.+«Hoy entregan los premios Cóndor de Plata» (en español), 08-05-2000. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ Diario Los Andes. «Premios Cóndor de Plata - El hijo de la novia, la gran ganadora» (en español), 12-09-2002. [Consulta: 10 agost 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Homenaje a Eduardo Blanco, madarid.org
- ↑ Vientos de agua a asteriscos.tv
- ↑ La Muestra de Cine Latinoamericano premia a Eduardo Blanco y Jaume Balagueró, La Información, 9 de març de 2012
- ↑ El Progreso de Lugo. «Los Premios Chano Piñeiro hermanan al cine gallego y argentino», 19-12-2008.