Eduardo Cuevas de la Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Cuevas de la Peña
Biografia
Naixement26 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
  Director General de Seguretat
17 d'abril de 1938 – 13 de març de 1939
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PartitPSOE
Carrera militar
LleialtatRegne d'Espanya Regne d'Espanya
Segona República Espanyola Segona República Espanyola
Branca militar Exèrcit de Terra Espanyol
Exèrcit Popular de la República
Rang militar Coronel
ConflicteGuerra Civil espanyola

Eduardo Cuevas de la Peña (Maó, 26 de febrer de 1893 - ¿?) va ser un militar i policia menorquí

Biografia[modifica]

Nascut a Maó, va ingressar en l'Exèrcit i va aconseguir el rang de capital.[1] Posteriorment va passar al Cos d'Assalt. El juliol del 1936 es trobava al capdavant d'una de les companyies de la Guàrdia d'Assalt de Madrid.[2] Després de l'esclat de la Guerra civil, es va mantenir fidel a la República. Va arribar a manar una columna en el sector de Navacerrada.[n. 1]

En 1937 va ser nomenat comandant de la 8a Divisió,[4][5] situada en el Front del Centre, prop de Madrid. Posteriorment va estar al capdavant de la Guàrdia d'Assalt a Barcelona,[6] lloc des del qual va ser responsable del desarmament i la dissolució de les Patrulles de Control anarquistes.[7] El gener de 1938 va ser nomenat cap de la Primera zona del Cos de Seguretat.[8] Uns mesos després, el 16 d'abril fou nomenat cap de la Direcció General de Seguretat.[9][10] Alguns autors assenyale que aleshores Cuevas de la Peña era membre del PCE.[11][7] Acabaria aconseguint el rang de coronel. Després del final de la contesa va marxar a l'exili.

Obres[modifica]

  • —— (1940). Recuerdos de la Guerra de España, Montauban: Forestié.

Notes[modifica]

  1. La columna «Cuevas» va servir de base per a la fundació de la 29a Brigada Mixta a l'octubre de 1936.[3]

Referències[modifica]

  1. de Paz Sánchez, 2004, p. 130.
  2. Ferrer Benimeli, 1996, p. 981n.
  3. Cancio Fernández, 2011, p. 55.
  4. Engel, 1999, p. 202.
  5. Zaragoza, 1983, p. 49.
  6. Alpert, 2013, p. 329.
  7. 7,0 7,1 Bolloten, 1991, p. 493.
  8. "La Gaceta", ABC Madrid, pág. 4 (18 de enero de 1938)
  9. Bolloten, 1991, p. 606.
  10. Thomas, 1988, p. 874.
  11. Payne, 2004, p. 252.

Bibliografia[modifica]