Eduardo Lourenço

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Lourenço

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Eduardo Lourenço de Faria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
São Pedro de Rio Seco (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióassagista, professor d'universitat, escriptor, filòsof, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Hamburg
Universitat de Coïmbra
Universitat de Heidelberg
Universitat de Grenoble-Alps Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Premis
Lloc webeduardolourenco.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0522091 TMDB.org: 1306448 Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Lourenço de Faria (São Pedro de Rio Seco, freguesia d'Almeida, Beira Interior Norte, Portugal, 23 de maig de 1923 - Lisboa, 1 de desembre de 2020) fou un escriptor, assagista, professor universitari, filòsof, crític literari i intel·lectual portuguès.[1][2]

Nascut en el llogaret, al costat de la frontera espanyola de Fuentes de Oñoro, va traslladar-se a Guarda, després a Lisboa i posteriorment a Coïmbra, on cursà estudis en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Universitat de Coimbra el 1946. Més endavant, el 1949 es trasllada a França, amb una beca de pràctiques de la Fundació Fulbright per fer pràctiques a la Universitat de Bordeus. El 1953 va iniciar una carrera acadèmica, després d'haver impartit classes a diverses universitats europees i americanes, i va exercir com a lector de cultura portuguesa a la Universitat d'Hamburg, de Heidelberg, de Montpeller i de Grenoble, entre altres. Després d'una etapa a la Universitat Federal de Bahia, com a professor visitant de filosofia, es va traslladar a França el 1960, per invitació de la Universitat de Grenoble. Però aviat es va traslladar a Niça, on es retiraria el 1988 com a "mestre de conferències associades". Manté la seva residència a Vence fins i tot durant el període en què ocupà el càrrec d’assessor cultural a l’ambaixada portuguesa a Roma. Durant molt de temps alternà la seva vida entre França i Portugal, amb una breu estada a Brasil.[3] Només la mort de la seva dona, Annie Salomon, una reconeguda hispanista, el 2013, el va fer tornar definitivament a Portugal.[4] Entre el 2002 i el 2012 fou administrador de al Fundació Calouste. L'any 2000, a iniciativa seva, es va crear el Centre d'Estudis Ibèrics de Guarda, que integra entitats acadèmiques de Portugal i Espanya, i des de 2004 lliura un premi amb el seu nom. El 2016 va passar a formar part del Consell d'Estat de Portugal per invitació de president Marcelo Rebelo de Sousa.[2][5][1] També fou director de les revistes Finisterra: revista de reflexão e crítica i Estudos Anterianos.[6]

La seva obra assagística està composta per múltiples títols i assajos, relacionats amb la història, la filosofia, la pràctica totalitat de les ciències socials i la literatura. Des de 1949, any en què es publica Heterodoxia, el seu primer llibre, la producció literària d'Eduardo Lourenço descriu l'ànima portuguesa a través d'una profunda indagació, i sobre la identitat nacional del seu país i el paper que li ha tocat jugar a la història, així com amb Europa, Brasil i Espanya.[3][2]

Publicacions [6][3][2][modifica]

  • O Canto do Signo: existência e Literatura (1953)
  • Sentido e Forma da Poesia Neo-Realista (1968)
  • Fernando Pessoa Revisitado. Leitura Estruturante do Drama em Gente (1973)
  • Tempo e Poesia (1974)
  • Os Militares e o Poder (1975)
  • El fascismo nunca existió (1976)
  • El laberinto de la saudade: psicoanálisis mítico del destino portugués (1978)
  • O Complexo de Marx ou o Fim do Desafio Português (1979)
  • Poesia e Metafísica. Camões, Antero, Pessoa (1983)
  • Fernando, Rei da Nossa Baviera (1986)
  • Nosotros y Europa o las dos razones (1988)
  • Nós e a Europa ou as Duas Razões (1990)
  • Europa desencantada: para una mitología europea (1994)
  • Cultura e Política na Época Marcelista (1996)
  • O Labirinto da Saudade (1994), O Esplendor do Caos (1998)
  • Portugal como Destino (1999)
  • Do Colonialismo como Nosso Impensado (2014)
  • O Canto do Signo (2017)

Reconeixements [3][2][modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Muere el filósofo Eduardo Lourenço, uno de los mayores intelectuales de Portugal. El pensador luso, que dedicó casi toda su vida a reflexionar sobre su país, ha fallecido a los 97 años de edad». El Cultural, 01-12-2020 [Consulta: 10 desembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Muere el ensayista y filósofo portugués Eduardo Lourenço a los 97 años Obituario Dedicó su vida a reflexionar sobre Portugal y a analizar el imaginario y el modo de ser de los portugueses». La Vanguardia, 01-12-2020 [Consulta: 10 desembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sáez Delgado, Antonio «Eduardo Lourenço, alma de Portugal Muere el ensayista y filósofo a los 97 años y con él se va uno de los principales pensadores portugueses de las últimas décadas». El País, 01-12-2020 [Consulta: 10 desembre 2020].
  4. ↑ Pitta, Eduardo «Eduardo Lourenço: o ensaísmo português nunca mais será o mesmo». Sabado, 01-12-2020 [Consulta: 10 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Faleceu Eduardo Lourenço (1923-2020)». Camões – Instituto da Cooperação e da Língua, 02-12-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Eduardo Lourenço (1923-2020)». Biblioteca Nacional de Portugal, 01-12-2020 [Consulta: 10 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduardo_Lourenço&oldid=31209213»