Eduardo Martín Toval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Martín Toval
Biografia
Naixement5 de març de 1942
Màlaga (Andalusia)
Mort15 de gener de 2019 (76 anys)
Màlaga (Andalusia)
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 de juny de 1993 – 26 d'abril de 1995 – Jordi Pedret i Grenzner →
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 de novembre de 1989 – 29 de juny de 1993
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 de juliol de 1986 – 21 de novembre de 1989
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

11 de novembre de 1982 – 15 de juliol de 1986
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 d'abril de 1980 – 17 de novembre de 1982 (renúncia)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 de març de 1979 – 26 de març de 1980 – Francisco Parras i Collado →
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 de juliol de 1977 – 23 de març de 1979
Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
OcupacióPolític, professor d'universitat, advocat i funcionari
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
PartitOrganització Revolucionària dels Treballadors (1969–1972)
Partit Socialista Obrer Espanyol
Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942 - Màlaga, 15 de gener de 2019)[1][2] fou Doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús. Traslladat a Catalunya, va tenir un paper destacat en l'elaboració de la Constitució del 1978 i com membre de la "Comissió dels vint" que redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.

Trajectòria durant el franquisme[modifica]

Vinculat a cercles cristians progressistes de la seva ciutat d'origen n'aprovà les oposicions d'Inspector de Treball el 1967, es traslladà a Barcelona com a tècnic de Ministeri de Treball. Exercí, també, com a professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, després amb Juan Alamillo Cuesta, Xavier Guitart i Domènech, Núria Pellejero, etc., crearan una organització sociopolítica al voltant de la revista el Topo Obrero, posteriorment un sector majoritari el "Moviment per l'Autogestió i el Socialisme" MAS amb el qual s'incorporà al procés d'unificació socialista a través de Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés i que culminà amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978.

L'etapa democràtica[modifica]

Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i serà membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (Masies de Roda) l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.[3] Dins del partit va passà de defensar les posicions del sector "catalanista" a donar suport a les del sector "obrerista". Defensà també la LOAPA.[4] Fou novament diputat per Barcelona al congrés dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, portaveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent.

El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, però fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Membre del Consell Federal del PSOE, adscrit al sector guerrista, en les eleccions fou derrotat en les primàries del partit i perdé el càrrec de regidor.[5] Després de la victòria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la política. Des del 2004 éra conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.[6]

Referències[modifica]

  1. «Fallece Eduardo Martín Toval, histórico dirigente del PSOE». La Razón.
  2. DIARIO, ESPAÑA. «LUTO EN EL PSOE: Muere Eduardo Martín Toval, uno de sus históricos dirigentes» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2019].
  3. Diputats al Parlament de Catalunya
  4. Andreu Mayayo a l'article "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió dels vint" pàgina 48 del monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Idees nº4 1999
  5. Andreu Mayayo 1999, pàgina 48
  6. ABC, 20-9-2007

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya
Logotip del PSC.svg

1980-1982
Succeït per:
Lluís Armet i Coma
Precedit per:
Javier Sáenz de Cosculluela
Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats
Logotipo del PSOE.svg

1985-1993
Succeït per:
Carlos Solchaga Catalán