Eduardo Martín Toval

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEduardo Martín Toval
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 juny 1993 - 26 abril 1995 - Jordi Pedret i Grenzner
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 novembre 1989 - 29 juny 1993
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 juliol 1986 - 21 novembre 1989
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

11 novembre 1982 - 15 juliol 1986
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 17 novembre 1982
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 - 26 març 1980 - Francisco Parras i Collado
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 juliol 1977 - 23 març 1979
Circumscripció: Barcelona

Dades biogràfiques
Naixement 5 de març de 1942 (75 anys)
Màlaga
Activitat professional
Ocupació Polític, professor i advocat
Altres dades
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit Socialista Obrer Espanyol
Modifica dades a Wikidata

Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942) Doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús. Traslladat a Catalunya, va tenir un paper destacat en l'elaboració de la Constitució del 1978 i com membre de la "Comissió dels vint" que redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.

Trajectòria durant el franquisme[modifica]

Vinculat a cercles cristians progressistes de la seva ciutat d'origen n'aprovà les oposicions d'Inspector de Treball el 1967, es traslladà a Barcelona com a tècnic de Ministeri de Treball. Exercí, també, com a professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, després amb Juan Alamillo Cuesta, Xavier Guitart i Domènech, Núria Pellejero, etc., crearan una organització sociopolítica al voltant de la revista el Topo Obrero, posteriorment un sector majoritari el "Moviment per l'Autogestió i el Socialisme" MAS amb el qual s'incorporà al procés d'unificació socialista a través de Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés i que culminà amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978.

L'etapa democràtica[modifica]

Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i serà membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (Masies de Roda) l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.[1] Dins del partit va passà de defensar les posicions del sector "catalanista" a donar suport a les del sector "obrerista". Defensà també la LOAPA.[2] Fou novament diputat per Barcelona al congrés dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, portaveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent.

El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, però fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Membre del Consell Federal del PSOE, adscrit al sector guerrista, en les eleccions fou derrotat en les primàries del partit i perdé el càrrec de regidor.[3] Després de la victòria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la política. Des del 2004 és conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.[4]

Referències[modifica]

  1. Diputats al Parlament de Catalunya
  2. Andreu Mayayo a l'article "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió dels vint" pàgina 48 del monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Idees nº4 1999
  3. Andreu Mayayo 1999, pàgina 48
  4. ABC, 20-9-2007

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya
Logotip del PSC.svg

1980-1982
Succeït per:
Lluís Armet i Coma
Precedit per:
Javier Sáenz de Cosculluela
Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats
Logotipo del PSOE.svg

1985-1993
Succeït per:
Carlos Solchaga Catalán