Eduardo Martín Toval
Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942 - Màlaga, 15 de gener de 2019)[1][2] fou doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús. Traslladat a Catalunya, va tenir un paper destacat en l'elaboració de la Constitució del 1978 i, com membre de la Comissió dels Vint, en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.
Trajectòria durant el franquisme
[modifica]Vinculat a cercles cristians progressistes de la seva ciutat d'origen n'aprovà les oposicions d'Inspector de Treball el 1967, es traslladà a Barcelona com a tècnic de Ministeri de Treball. Exercí, també, com a professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, després amb Juan Alamillo Cuesta, Xavier Guitart i Domènech, Núria Pellejero, etc., crearan una organització sociopolítica al voltant de la revista el Topo Obrero, posteriorment un sector majoritari el "Moviment per l'Autogestió i el Socialisme" MAS amb el qual s'incorporà al procés d'unificació socialista a través de Convergència Socialista de Catalunya, des de la qual participà en la creació del PSC-Congrés i que culminà amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978.
L'etapa democràtica
[modifica]Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i serà membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (Masies de Roda) l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.[3] Dins del partit va passà de defensar les posicions del sector "catalanista" a donar suport a les del sector "obrerista". Defensà també la LOAPA.[4] Fou novament diputat per Barcelona al congrés dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, portaveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent.
El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, però fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Membre del Consell Federal del PSOE, adscrit al sector guerrista, en les eleccions fou derrotat en les primàries del partit i perdé el càrrec de regidor.[5] Després de la victòria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la política. Des del 2004 éra conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece Eduardo Martín Toval, histórico dirigente del PSOE». La Razón.
- ↑ DIARIO, ESPAÑA. «LUTO EN EL PSOE: Muere Eduardo MartÃn Toval, uno de sus históricos dirigentes» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 17 gener 2019].
- ↑ «Diputats al Parlament de Catalunya». Arxivat de l'original el 2008-09-29. [Consulta: 29 setembre 2008].
- ↑ Andreu Mayayo a l'article "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió dels vint" pàgina 48 del monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Idees núm.4 1999
- ↑ Andreu Mayayo 1999, pàgina 48
- ↑ «ABC, 20-9-2007». Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 26 maig 2008].
Enllaços externs
[modifica]- (castellà) Fitxa d'Eduardo Martín Toval al Congrés dels Diputats
- Entrevista a Eduardo Martín Toval a El Mundo, 1-5-1995
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou càrrec |
Portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya 1980-1982 |
Succeït per: Lluís Armet i Coma |
| Precedit per: Javier Sáenz de Cosculluela |
Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats 1985-1993 |
Succeït per: Carlos Solchaga Catalán |
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Diputats andalusos al Congrés dels Diputats
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC
- Polítics malaguenys
- Membres de la Comissió dels Vint
- Moviment obrer a Catalunya
- Morts a Màlaga
- Socialistes andalusos
- Diputats de la primera legislatura del Parlament de Catalunya
- Naixements del 1942
- Morts el 2019
- Docents catalans
- Polítics catalans del sud del segle XXI