Eduardo Quintela Bóveda
Eduardo Quintela Boveda (Galícia, 1891 ? - Barcelona, agost de 1968)[1] fou un policia i repressor espanyol.
Membre del Cos General de Policia, durant la guerra civil espanyola era comissari cap de la Secció de Serveis Especials a Valladolid, on fou felicitat públicament en 1937 per la seva tasca en consolidar la pau pública.[2]
En acabar la guerra civil fou destinat a Barcelona, on va treballar amb Pedro Polo Borreguero i amb qui va detenir l'assassí de Miquel Badia i Capell, Justo Bueno Pérez.[3] El 1939 va assolir un gran èxit en detenir els membres de CNT Eliseu Melis Díaz i Antoni Seba Amorós, que actuaran de confidents per a ell fins que Melis fou assassinat en 1947 per membres de la CNT.[4] El 1941 fou nomenat cap de la Brigada d'Investigació social, però el 1945 es va dividir en Brigada Político Social i Servicios Especiales. Fou nomenat cap de la Brigada Político-Social a Barcelona en 1945.[5] El 2 de març de 1949 el grup Los Maños liderat per Quico Sabater i Wenceslao Jiménez Orive va intentar un atemptat contra ell als carrers Mallorca i Provença de Barcelona, però no anava al cotxe i en comptes mataren els falangistes Manuel Piñol Ballester i José Tella Bavoy, cap d’esports de la mateixa organització, i el xòfer Antonio Norte Juárez.[6] Es va proposar l'objectiu d'acabar amb el maquis llibertari a Barcelona mitjançant un bon sistema de delators i infiltrats que facilitaren la caiguda de dirigents com Josep Lluís i Facerias, metrallat al barri de Sant Andreu del Palomar el 30 d'agost de 1957.
Tot i jubilat a Galícia, el 1960 baixà amb el seu gos "bloodhound" per participar en la captura de Quico Sabaté.[7]
Referències
- ↑ Necrològica a La Vanguardia, 10 d'agost de 1968
- ↑ POLICIA DEL ALZAMIENTO NACIONAL, 1937-1939, SEGÚN JULIO DE ANTON
- ↑ La maldición de los hermanos Badia
- ↑ Assassinat d'Eliseu Melis (12-07-1947) a estelnegre.org
- ↑ La represión contra el Movimiento Libertario Español (1939 - 1995)
- ↑ Atemptat contra Eduardo Quintela Bóveda a antropologia.cat
- ↑ Francesc Sabaté i Llopart "Quico". La leyenda de un maquis