Eduardo Vicente de Vera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Vicente de Vera
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Saragossa (Aragó)
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Vicente de Vera (Saragossa, 1952) és un escriptor i novel·lista aragonès llicenciat en història i membre fundador del Consello d'a Fabla Aragonesa. És un dels primers autors en aragonès contemporani.[1]

Trajectòria professional[modifica]

Començà a estudiar Filosofia i lletres després d'haver iniciat els estudis en Física, obtenint la llicenciatura en l'especialitat d'Història l'any 1976.[1][2][3] Després dels seus estudis es dedicà a l'ensenyament de la Història i de la Literatura, compaginant-la amb la seva vocació d'escriptor, treballant en l'actualitat per a la Diputació General d'Aragó com a funcionari.[1][3] Com a escriptor va guanyar el Premi Altoaragón de narració breu en aragonès en els anys 1973 i 1974, i el premi Ana Abarca de Bolea en 1975. Ha escrit diversos articles, entre ells «Opinions sobre l'estat del parla aragonesa des de l'Edat Mitjana (notícies historiogràfiques)» (1987) i «El Romanç de Marichuana: possible transmissió i importància etnològica» (1993).[1][2][3]

Obra[modifica]

Ha realitzat recopilacions d'obres d'altres i també ha escrit les seues pròpies, destacant entr els dos tipus:[1]

  • 1976: Garba y augua.
  • 1977: Do se amorta l'alba.
  • 1981: Chardín d'ausenzias.
  • 1985: A l'aire.
  • 1986: Calibos de fogaril.
  • 1986: Textos en grausino.
  • 1989: As fuellas de París, novela histórica.
  • 1992: El aragonés. Historiografía y Literatura (ensayo historiográfico).

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Nagore, F.: «Algunas notas sobre la temática y el estilo en un libro de poesía en aragonés actual: Garba y augua, de Eduardo Vicente de Vera»; en Homenatge a José Manuel Blecua, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1986, pp. 121-140.