Educació inclusiva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'educació inclusiva és, segons Susan Stainback: «un procés pel qual s'ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat de continuar sent membres de les aules regulars i d'aprendre dels seus companys –i amb ells– a l'aula».[1]

Té com a objectiu integrar l'alumnat propi de l'educació especial en grups ordinaris, de manera que es produeixin classes heterogènies. Pot ser total o parcial (els alumnes tenen reforços específics o centres complementaris). Pot significar modificacions en el currículum o mitjans suplementaris (educadors, eines d'accés al coneixement, infraestructures adaptades) per tal d'integrar correctament aquests infants i joves en l'educació formal. El procés d'adaptació de cada persona sol estar supervisat per un consell específic o un psicopedagog i s'emmarca dins les accions generals d'atenció a la diversitat de qualsevol escola. A Espanya les successives lleis, des de la LOGSE, aposten per un sistema d'educació inclusiva per als menors d'edat.

L'educació inclusiva es guia pels principis següents:[2]

  • L'escola ha d'educar en el respecte dels drets humans i, per fer-ho, organitzar-se i funcionar d'acord amb els valors i principis democràtics.
  • Tots els membres de la comunitat col·laboren per facilitar el creixement i desenvolupament personal i professional individual, alhora que el desenvolupament i la cohesió entre els iguals i amb els altres membres de la comunitat.
  • La diversitat de totes les persones que componen la comunitat educativa es considera un fet valuós que contribueix a enriquir a tot el grup i afavorir la interdependència i la cohesió social.
  • Es busca l'equitat i l'excel·lència per a tots els alumnes i es reconeix el seu dret a compartir un entorn educatiu comú en el qual cada persona sigui valorada per igual.
  • L'atenció educativa va dirigida a la millora de l'aprenentatge de tot l'alumnat, per la qual cosa ha d'estar adaptada a les característiques individuals.
  • La necessitat educativa es produeix quan l'oferta educativa no satisfà les necessitats individuals. Conseqüentment, la inclusió implica identificar i minimitzar les dificultats d'aprenentatge i la participació i maximitzar els recursos d'atenció educativa en tots dos processos.

Marc normatiu[modifica]

En concordança amb la Llei vigent d'educació, l'article 50 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d'un sistema educatiu inclusiu, amb accés a l'educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i als ajustaments i suports necessaris per assolir el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social. Aquesta Llei parteix del principi que es tracta d'una responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders públics. Regula els drets i les mesures de protecció per als infants i adolescents, fent atenció als més vulnerables i als que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació.

La Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, té, com un dels seus objectius principals, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.

La normativa internacional també camina cap a un compromís amb la qualitat i l'equitat de l'educació per a tots els infants i joves en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) advoca per l'escolarització inclusiva, i l'OCDE (2007) afirma que les circumstàncies individuals i socials no haurien de suposar un obstacle per a l'èxit educatiu. En aquesta mateixa direcció es pronuncia la UNESCO (2009) a través de les directrius sobre polítiques d'educació inclusiva, fent seu el contingut de la Declaració de Salamanca (1994) i desenvolupant-lo. L'Agència Europea per a les Necessitats Especials i l'Educació Inclusiva (2011) ha actualitzat les seves recomanacions als governs dels països membres assenyalant els principis bàsics que han de presidir la política educativa en l'àmbit de l'educació inclusiva.

En l'informe “Repensar l'educació” (2015) de la UNESCO, es revisen i desenvolupen aquestes directrius internacionals adaptant-les als nous reptes culturals, socials, econòmics, científics i tecnològics del segle XXI, i es torna a insistir en el fet que l'educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social. Destaca el paper dels docents i educadors com a agents impulsors d'aquests canvis.

La tecnologia digital, ha transformat la manera com les persones tenim accés a la informació i al coneixement i la manera com interactuem. Podem considerar que les tecnologies són clau per fomentar la inclusió social i són essencials per assegurar que els joves tinguin més oportunitats.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix un nou marc de referència perquè tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya, i la comunitat educativa en general, puguin seguir avançant en la formació de ciutadans compromesos, crítics i actius en el desenvolupament just i solidari de la societat. Considera que un centre educatiu inclusiu és aquell que determina els fonaments psicoeducatius, formatius, ètics, de defensa de l'equitat i de justícia social que han de permetre crear la societat que desitgem, minvant el fracàs i l'exclusió i augmentant la qualitat educativa per a tots els alumnes sense excepcions. En la consecució d'aquesta escola, les famílies hi tenen un paper fonamental, a través de la col·laboració amb el centre educatiu i la participació activa. 

Cal destacar que, aquest Decret, amplia els col·lectius amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i considera que són:

  • Els alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries.
  • Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.
  • Els alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides.
  • Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims, com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge.
  • Els alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos i la precocitat.
  • Els alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.  

El Paper de les Associacions de Discapacitats[modifica]

Les diferents Associacions de Discapacitats tenen un paper molt important en la consecució d'objectius de l'Escola Inclusiva, ja que poden aportar experiència, eines i tècniques específiques que ajuden al desenvolupament d'objectes d'aprenentatge i mètodes didàctics. Alhora, col·laboren en la normalització i inclusió de les persones amb diversitat funcional a l'entorn familiar, social i educatiu. 

L'ONCE és pionera en aquest aspecte, ja que forma part dels seus objectius fonamentals afavorir la plena inclusió escolar i social de l'alumnat amb ceguesa o deficiència visual greu, a través dels seus Serveis Educatius.

El model d'intervenció educativa que porta a terme es basa en la Inclusió educativa que recull la legislació al respecte, a través de convenis de col·laboració amb les administracions educatives de les diferents comunitats autònomes. A través d'aquests convenis, els alumnes compten amb tots els recursos dels sistema ordinari i, a més a més, els específics de l'ONCE mitjançant els seus Centres de Recursos Educatius (CRE), ubicats a Alacant, Barcelona, Madrid, Pontevedra i Sevilla, que donen serveis d'atenció directa i serveis complementaris.

Actualment, més del 98% d'alumnat amb discapacitat visual, s'escolaritza a col·legis ordinaris propers al seu domicili, seguint el currículum escolar oficial. Reben una atenció complementària en funció de les seves necessitats específiques relacionades amb la seva discapacitat visual (ensenyança dels sistema Braille, noves tecnologies, autonomia personal, orientació i mobilitat, competència social, etc), que li proporcionen els professionals especialitzats de l'organització

Formació dels agents educatius[modifica]

La formació dels agents cap a una escola inclusiva és fonamental per poder atendre les necessitats de tot l'alumnat. Aprendre i comprendre les característiques dels i les alumnes serà un repte a afrontar tant per les famílies com per part dels mestres per poder oferir-los una resposta en l'àmbit escolar, familiar i social. [3]

Formació del professorat[modifica]

La formació del professorat és un recurs que ajuda a millorar els projectes educatius dels centres i a enfortir les competències professionals del professorat. Ha de servir per donar una resposta eficient i proporcionada a les necessitats educatives de l’alumnat. [4]

Un dels aspectes claus que han de tenir en compte els principis d’inclusió educativa és una formació adequada per part d’aquests agents educatius. En aquesta etapa de formació s’enforteixen moltes actituds, creences i concepcions sobre l’educació, que serviran per a constituir part del bagatge que els guiarà.

Les idees i principis de la inclusió educativa no es poden portar a la pràctica sense la participació dels docents, qui han d’assumir, juntament amb les famílies, la responsabilitat de promoure’ls, gestionar-los i implementar-los. Aquesta formació s’ha de centrar principalment en quatre eixos:

  • Formació pedagògica. Els principis de la pedagogia activa i crítica, poden servir als docents per a ajudar-los a flexibilitzar els espais d’ensenyament-aprenentatge i formar xiquets i xiquetes de sectors vulnerables.
  • Formació didàctica. Aquest aspecte requereix el coneixement d’un ampli repertori d’estratègies didàctiques que permetin arribar amb metodologies més adequades a les condicions de l’alumnat.
  • Formació ètica. Aquesta formació exigeix que s’emfatitzi el seu compromís social i, a més, que en el seu pla d’estudis s’inclogui el coneixement i l’apropament de les competències ciutadanes.
  • Formació en investigació. La formació en aquest àmbit passa perquè els mestres i les mestres realitzin les seves pràctiques en institucions que compten amb experiències significatives en aquest camp.

Formació de les famílies[modifica]

Avui en dia uns dels agents que tenen més problemes a l’hora d’afrontar aquesta educació són les famílies. Aquestes són també un element indispensable per portar a terme una educació familiar.

Molts d’ells no són conscients de la importància que té les conductes que tenen enfront d’aquest tipus d’educació, ja que els alumnes són un reflex de com les seves famílies actuen, ja que són consideres pels xiquets i les xiquetes “els models a seguir”.

És per això que es necessita una formació per a les famílies. L’escola serà qui ajudarà a formar-les, ajudant-les en un primer moment en l’acceptació que no hi ha dos nens iguals però que tots ells es mereixen una educació de qualitat. A més a més, aquesta institució també recolzarà a les famílies en la intervenció, on la coordinació entre les famílies i els docents serà primordial perquè s’adquireixin hàbits de respecte i de conducta cap a tots els nens i nenes que formen part del dia a dia de qualsevol persona.

Si des de l’escola i la família s’ajuda a fomentar aquest tipus d’educació. Els xiquets i les xiquetes aprendran a conviure sempre des del respecte i la tolerància on no es critiqui a un alumne per les seves mancances sinó des dels seus potencials.

Les TIC i l'educació inclusiva[5][modifica]

Les TIC participen en l'eliminació de barreres i ajuden a donar respostes a les necessitats educatives, obrint les portes a noves oportunitats per a la participació i la inclusió social.

L'aplicació de les TIC  a l'escola inclusiva fomenta cincs aspectes importants. El primer és la pràctica de l'autonomia personal amb el desenvolupament de treballs, el segon aspecte és l'existència d'un feedback immediat; el tercer tracta la millora de l'autoconcepte i l'entusiasme de l'alumne/a cap a l'escola; el quart és que les TIC ajuden a superar limitacions de dèficits motors, cognitius, sensorials dels alumnes; i el cinquè aspecte que contribueix les TIC a l'escola inclusiva és l'afavoriment de la comunicació entre els mestres i els alumnes, i entre els companys de la mateixa aula educativa.

Així, que la tecnologia educativa, inclusiva i interactiva ha de ser ètica, participativa, flexible i adaptable, interoperable, assequible, sostenible, replicable, segura, accessiblei ha d'estar focalitzada en l'alumne.

Referències[modifica]

  1. Stainback, Susan. «L'educació inclusiva: definició, context i motius», 2001, p. 18-15. 
  2. «Educació inclusiva en el sistema educatiu» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2014].
  3. Vélez, X., Tárraga, R., Fernández, M.I. y Sanz P.. Formación inicial de maestros en Educación Inclusiva: una comparación entre Ecuador y España. Revista nacional e internacional de Educación Inclusiva (en espanyol), 30-10-2018, p. 75-94. 
  4. «La formación de docentes para la inclusión educativa» (en espanyol). [Consulta: 30 octubre 2014].
  5. García, Maria «Explorando, desde una perspectiva inclusiva, el uso de las tic para atender a la diversidad». Revista de curriculum y formación del profesorado, 2012, pàg. 227 -293.