Educació per a la ciutadania i els drets humans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Educació per a la ciutadania)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que s'imparteix a l'escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l'alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'imparteix en un curs de primària, un o dos de l'ESO i coincideix amb la filosofia a Batxillerat des de les reformes curriculars de la LOE.

L'assignatura, que és d'una hora setmanal (excepte en el cas del batxillerat), es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l'autoconeixement, l'autoestima, l'autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democràtica: des de l'educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Crítiques negatives[modifica | modifica el codi]

No en te perque es la millor asgnatura del mon, s'apren a ser un ciutada urbá. Quina pena que ja no hi hagi aquesta asignatura

Últimament s'ha parlat molt de l'educació en drets humans, una peça fonamental per construir una societat cívica i tolerant. Malauradament, el debat dels últims mesos ha estat conseqüència d'una decisió desafortunada: la desaparició de la matèria d'Educació per a la Ciutadania i els drets humans en el projecte educatiu del ministre d'Educació, José Ignacio Wert.

Una decisió que des de diferents instàncies ja ha estat considerada un error: és imprescindible que l'alumnat rebi educació en drets humans des de l'educació obligatòria.

La matèria d'Educació per a la Ciutadania i els drets humans va ser  discutida i polèmica des de la seva aprovació, ja que molts la van veure com una forma d'adoctrinar els nois i noies d'ESO. L'argument principal és si l'escola ha de tenir un paper educatiu, o simplement formatiu. Des d’Amnistia Internacional creiem que l'escola ha de jugar un paper fonamental en educar l'alumnat, sobretot pel que fa a l'educació en valors. I no parlem de qualsevol valor, sinó d'uns de ben concrets: els derivats de la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), que en el seu article 26 diu el següent:

“L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.”

La Constitució Espanyola, per la seva banda, afirma en el seu article 10 que els fonaments de l'ordre polític i de la pau social són “l a dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres”. Unes normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Carta Magna reconeix que “s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.”

Així doncs, l'Estat espanyol ha de vetllar perquè els nois i noies rebin una educació que tingui com a objectiu l'enfortiment del respecte als drets humans. Per tant, cal que l'educació en drets humans aparegui dins el sistema educatiu i jugui un paper fonamental per obtenir el ple desenvolupament de la personalitat de la ciutadania.

L'escola té l'obligació d'educar en valors i aquests valors han de servir per crear persones respectuoses i tolerants amb els drets de les altres persones. No té gaire sentit eliminar l'única matèria de l'ensenyament obligatori en què, de forma específica, es parla sobre els drets humans.

Educació en drets humans: una educació necessària

L'educació en drets humans és necessària per dues raons que, per si soles, justifiquen la seva presència en el sistema educatiu: els ciutadans que han rebut educació en drets humans no només estan més disposats a respectar els drets dels altres sinó que, a més, coneixen quins són els seus drets i poden exigir a les autoritats que els respectin.

L'objectiu de l'educació en valors és crear una ciutadania cívica, capaç de respectar els drets dels altres, i això s'ha de fer mitjançant l'eina més eficaç: l'educació en drets humans.

Gràcies a la matèria d'Educació per a la Ciutadania i els drets humans, a l'aula s'ha parlat obertament de qüestions com la violència contra les dones, les desigualtats al món, la pena de mort, el dret universal a l'educació, l'homofòbia, l'educació emocional o l'autoestima. Per això, des d'Amnistia Internacional reclamem la presència de l'educació en drets humans.

L'esborrany de llei presentat pel Ministeri d'Educació al desembre passat proposa l'eliminació de l'assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Això suposa un retrocés inacceptable que pot fer-nos tornar a la situació d'anteriors sistemes educatius en què els drets humans no existien en el currículum.

Aquesta proposta ens situa a anys llum d'Europa. Hi ha 20 països que inclouen continguts de drets humans als seus currículums educatius. El projecte, a més, suposa un clar incompliment dels acords i recomanacions europees i internacionals subscrits per Espanya, especialment les del Programa Mundial per a l'Educació en Drets Humans defensat pel mateix govern del Partit Popular.

El cas valencià[modifica | modifica el codi]

La Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana va prendre la decisió, amparant-se en el seu Pla d'Extensió del Trilingüisme,[1] que aquesta assignatura siga impartida en anglès.[2] Aquesta decisió va ser molt qüestionada des de distints sectors,[3][4][5][6] que, fins i tot, van presentar recurs legals.[7] El primer examen parcial d'aquesta assignatura va tindre com a resultat que, dels aproximadament dos-cents alumnes examinats en dos Col·legis Secundàris (ESO), només un va aprovar (un alumne britànic).[8]

Defensors[modifica | modifica el codi]

Per contra els defensors de l'assignatura addiuen que és una àrea que s'imparteix a partir de la recomanació del Consell d'Europa de 2002 i que la majoria de països de la UE tenen una matèria similar on s'ensenyen els fonaments de l'Estat de dret per incidir en la millora de la convivència i en els valors compartits, a més a més, algunes ONG, com Amnistia Internacional, consideren que hi ha un dèficit d'educació en drets humans, que matèries com aquesta poden solucionar.

Diuen que hi ha molt marge per adaptar el temari a l'ideari de cada escola i de cada mestre, de manera que no es pot parlar d'un missatge únic i adoctrinador, sinó que existeix la mateixa varietat que a qualsevol altra àrea del coneixement escolar. L'assignatura recull part dels continguts d'ètica que es donaven a les escoles sense cap oposició però fa èmfasi en debats actuals no reflectits en lleis anteriors sobre educació en valors, educació en drets humans, educació en comunicació així com la diversitat de models familiars o els reptes de la immigració.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]