Vés al contingut

Edward Abbey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdward Abbey
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edward Paul Abbey Modifica el valor a Wikidata
29 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Indiana (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1989 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Tucson (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nou Mèxic - Master of Arts (–1959)
Universitat de Nou Mèxic - Grau en Arts (–1951)
Universitat Yale
Universitat d'Edimburg
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballConservació de la natura, medi ambient, activitat literària i ficció literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, guionista, ambientalista, activista, assagista, novel·lista, filòsof, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Arizona (1981–) Modifica el valor a Wikidata
GènereLiternatura i assaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentEcologisme i ecoanarquisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRita Deanin Abbey Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0007872 TMDB (persona): 137390 Allmovie (artista): p315227 Goodreads (autor): 37218
Find a Grave: 10199939Modifica el valor a Wikidata

Edward Abbey (Indiana, 29 de gener de 1927 - Tucson, 14 de març de 1989) va ser un escriptor i assagista estatunidenc destacat per la seva defensa de les qüestions ambientals i la seva crítica de les polítiques de terres públiques. Va treballar de guardabosc (park ranger) per al National Park Service al Parc Nacional Arches a Utah.

Biografia

[modifica]

Abbey va néixer a Indiana, Pennsilvània, el 29 de gener de 1927, filla de Mildred Postlewait i Paul Revere Abbey. Mildred era mestra d'escola i organista d'església, i va transmetre a Abbey una apreciació per la música i la literatura clàssica. Paul era socialista, anarquista i ateu, les opinions del qual van influir fortament en Abbey.[1]

Abbey es va graduar de l'institut a Indiana, Pennsilvània, el 1945. Vuit mesos abans de fer 18 anys, quan s'enfrontava al servei militar obligatori a l'exèrcit dels Estats Units, Abbey va decidir explorar el sud-oest americà. Va viatjar a peu, en autobús, fent autoestop i pujant a trens de mercaderies.[2] Durant aquest viatge es va enamorar del país desèrtic de la regió de Four Corners. Abbey va escriure: " [...] penya-segats i pinacles de roca nua, els nuclis foscos d'antics volcans, un vast i silenciós buit que fumejava amb calor, color i significat indesxifrable, per sobre del qual flotava un petit nombre de núvols purs, clars i de vores dures. Per primera vegada, vaig sentir que m'estava acostant a l'Oest de les meves imaginacions més profundes, el lloc on allò tangible i allò mític es convertien en el mateix."[1][3][4]

A l'exèrcit dels Estats Units,[1] Abbey va sol·licitar una posició de mecanògraf, però en comptes d'això va servir dos anys com a oficial de policia militar a Itàlia. Abbey va ser ascendit a l'exèrcit dues vegades, però a causa de la seva tendència a oposar-se a l'autoritat, va ser degradat dues vegades i va ser llicenciat honorablement[2] com a soldat ras. La seva experiència a l'exèrcit li va deixar una desconfiança envers les grans institucions i regulacions, cosa que va influir en la seva escriptura al llarg de la seva carrera i va enfortir les seves creences anarquistes.[5]

Quan va tornar als Estats Units, Abbey va aprofitar la GI Bill per assistir a la Universitat de Nou Mèxic, on va obtenir una llicenciatura en filosofia i anglès el 1951 i un màster en filosofia el 1956.[2][6][1] Durant la seva estada a la universitat, Abbey es va mantenir fent diverses feines esporàdiques, com ara ser reporter de diaris i cambrer a Taos, Nou Mèxic. Durant aquest temps va tenir pocs amics homes, però va mantenir relacions properes amb diverses dones. Poc abans d'obtenir la llicenciatura, Abbey es va casar amb la seva primera esposa, Jean Schmechal (una altra estudiant de la UNM).[7] Mentre estudiava, Abbey va ser l'editor d'un diari estudiantil en què va publicar un article titulat "Algunes implicacions de l'anarquia". Una cita de portada de l'article, "irònicament atribuïda a Louisa May Alcott ", deia: "L'home mai serà lliure fins que l'últim rei sigui estrangulat amb les entranyes de l'últim sacerdot". Els funcionaris de la universitat van confiscar totes les còpies del número i van destituir Abbey de l'edició del diari.[1]

En rebre els seus papers de baixa honorable, els va enviar de tornada al departament amb les paraules "Retornar al remitent". L'FBI en va prendre nota i va afegir una nota al seu expedient, que es va obrir el 1947 quan Edward Abbey va cometre un acte de desobediència civil; va enviar una carta mentre era a la universitat instant a la gent a desfer-se de les seves targetes de reclutament.[1] Abbey va estar a la llista de vigilància de l'FBI des de llavors i va ser vigilat durant tota la seva vida. El 1952, Abbey va escriure una carta contra el reclutament en temps de pau i, de nou, l'FBI va prendre nota, escrivint: "Edward Abbey està en contra de la guerra i de l'exèrcit". Al llarg de la seva vida, l'FBI va prendre notes, va crear un perfil d'Abbey, va observar els seus moviments i va entrevistar moltes persones que el coneixien. Cap a la darrera part de la seva vida, Abbey va saber de l'interès de l'FBI per ell i va dir: "Em sentiria insultat si no em vigilaven".[5]

Després de graduar-se, Schmechal i Abbey van viatjar junts a Edimburg, Escòcia,[7] on Abbey va passar un any a la Universitat d'Edimburg com a becari Fulbright.[6][7] Durant aquest temps, Abbey i Schmechal es van separar i van posar fi al seu matrimoni.[7] El 1951, Abbey va començar a tenir una aventura amb Rita Deanin,[1] qui el 1952 es convertiria en la seva segona esposa després del divorci d'ell i Schmechal. Deanin i Abbey van tenir dos fills, Joshua N. Abbey i Aaron Paul Abbey.[1]

La tesi de màster d'Abbey va explorar l'anarquisme i la moralitat de la violència, plantejant les dues preguntes: "Fins a quin punt està justificada l'associació actual entre anarquisme i violència?" i "En la mesura que l'associació sigui vàlida, quins arguments han presentat els anarquistes, explícitament o implícitament, per justificar l'ús de la violència?".[1] Després de rebre el màster, Abbey va passar el 1957 a la Universitat de Stanford amb una beca d'escriptura creativa Wallace Stegner.[6]

Edward Abbey va morir el 14 de març de 1989,[1] als 62 anys, a casa seva a Tucson, Arizona.[1][3] La seva mort va ser deguda a una hemorràgia per varius esofàgiques; aquestes sovint són conseqüència de la hipertensió portal, generalment a causa de la cirrosi hepàtica alcohòlica.[8] Fent gala del seu sentit de l'humor, va deixar un missatge per a qualsevol que li preguntés sobre les seves últimes paraules: "Sense comentaris". Abbey també va deixar instruccions sobre què fer amb les seves restes: Abbey volia que el seu cos fos transportat a la caixa d'una camioneta i desitjava ser enterrat el més aviat possible. No volia ser embalsamat ni col·locat en un taüt. En canvi, preferia ser col·locat dins d'un vell sac de dormir i va demanar als seus amics que ignoressin totes les lleis estatals relatives a l'enterrament. "Vull que el meu cos ajudi a fertilitzar el creixement d'un cactus, una rosa de penya-segat, una artemísia o un arbre", deia el missatge. Per al seu funeral, Abbey va declarar: "No es desitgen discursos formals, tot i que el difunt no interferirà si algú en sent la necessitat. Però sigueu-ho tot senzill i breu". Va demanar trets i música de gaita, una vetlla alegre i sorollosa, " [i] una allau de cervesa i alcohol! Molts cants, balls, converses, crits, rialles i fer l'amor".[8][4]

Obres

[modifica]

Ficció

[modifica]

Prosa

[modifica]

Cartes

[modifica]

Antologies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Mongillo, John F. «Edward Abbey: (1927-1989)». A: Environmental activists. Greenwood Publishing Group, 2001, p. 1. ISBN 978-0-313-30884-0.
  2. 1 2 3 Peterson, David. Confessions of a barbarian: selections from the journals of Edward Abbey. Big Earth Publishing, 2003, p. 1. ISBN 978-1-55566-287-5.
  3. 1 2 Western Literature Association. «Edward Abbey». A: A Literary history of the American West. TCU Press, 1987, p. 604. ISBN 978-0-87565-021-0.
  4. 1 2 For Abbey's full account of this trip, see his essay "Hallelujah on the Bum"
  5. 1 2 name="Bishop", [Epitaph For a Desert Anarchist: The Life and Legacy of Edward Abbey], "Macmillan Publishing Company", 1994
  6. 1 2 3 Ronald, Ann. The New West of Edward Abbey. University of Nevada Press, 2000, p. 247. ISBN 978-0-87417-357-4.[Enllaç no actiu]
  7. 1 2 3 4 Bishop, James. Epitaph for a desert anarchist: the life and legacy of Edward Abbey. Simon & Schuster, 1995, p. 88–89. ISBN 978-0-684-80439-2.
  8. 1 2 Mongillo, John F. «Edward Abbey: (1927-1989)». A: Environmental activists. Greenwood Publishing Group, 2001, p. 4. ISBN 978-0-313-30884-0.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edward_Abbey&oldid=38660111»