Edward Bernard
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1638 Paulerspury (Anglaterra) (en) |
Mort | 12 gener 1697 (58/59 anys) Oxford (Anglaterra) |
Formació | Saint John's College |
Activitat | |
Ocupació | astrònom |
Membre de | Royal Society (1673–) |
Premis | |
Descrit per la font | Dictionary of National Biography (1885–1900) |
Edward Bernard (1638–1697) va ser un erudit anglès, professor savilià d'astronomia a la Universitat d'Oxford, des de 1673 a 1691.
Vida
[modifica]Va néixer a Paulerspury, Northamptonshire.[1] Va estudiar a la Merchant Taylors' School de Northwood i al St John's College de la Universitat d'Oxford, en la que es va graduar el 1662.[2][3]
Va començar a donar classes d'astronomia com assistent de Christopher Wren, el titular de la càtedra saviliana, a partir de 1669, quan Wren va ser nomenat Intendent General de les obres reials. L'excés de feina de Wren va fer que renuncies a la seva càtedra i el 1673 Bernard va ser nomenat savilian professor d'astronomia en substitució de Wren.
El mateix any, és nomenat fellow de la Royal Society i capellà de Peter Mews. El 1676 va a París, com tutor de Henry FitzRoy, Primer Duc de Grafton i George FitzRoy, Primer Duc de Northumberland.[2] Des dels anys 1670 tenia bons contactes amb els erudits continentals. Mantenia correspondència amb Hiob Ludolfi coneixia el seu nebot Heinrich Wilhelm Ludolf.[4] Va visitar Pierre-Daniel Huet de l'Acadèmie Royale des Sciences,[5] i va mantenir correspondència amb Jean Mabillon i Pasquier Quesnel.[6]
Va fer observacions del cometa de 1680 i va intercanviar informació sobre ells amb John Flamsteed.[7] El 1691 va ser nomenat rector de Brightwell-cum-Sotwell.[8]
La seva biografia va ser escrita pel seu amic Thomas Smith.[9][10]
Va morir a Oxford el 12 de gener de 1697, i va ser enterrat a la capella del St John's College.[11]
Obra
[modifica]Va dedicar molt de temps als manuscrits d'Apol·loni de Perge, viatjant a Leiden per revisar els manuscrits de Joseph Scaliger i Levinus Warner el 1669 i treballant amb texts aràbics a la Biblioteca Bodleiana.[3][12][13][14] Més de dos dècades després va tornar a Holanda, per comprar en subhasta la biblioteca de Jacobus Golius.[15] Les seves traduccions i transcripcions van ser usades després per Edmund Halley en la seva traducció de les Còniques d'Apol·loni.[16]
La majoria del treball de Bernard es conserva com anotacions en llibres i es conserva a la Biblioteca Bodleina, ja que aquesta va comprar la seva llibreria en morir Bernard.
De mensuris et ponderibus antiquis (1688), sobre antics pesos i mesures, va ser inicialment un apèndix d'un llibre d'Edward Pococke,[17] publicat posteriorment de manera separada i ampliada.[18] Juntament amb Humphrey Hody i Henry Aldrich va publicar una edició d'Aristees d'Argos.[19] L'Orbis Eruditi era una taula de molts alfabets.[20]
El seu Catalogi librorum manuscriptorum Angliae et Hiberniae in unum collecti cum indice alphabetico (Oxford 1697), col·loquialment conegut com a "Catàleg de Bernard", era un catàleg de manuscrits a les biblioteques britàniques i irlandeses, i va ser una eina molt important per a generacions d'erudits.[21]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.freewebs.com/sochistastro/Survey%20Pages/northamptonshire.htm
- ↑ 2,0 2,1 Concise Dictionary of National Biography
- ↑ 3,0 3,1 Mordechai Feingold, Oriental Studies, pàgina 491 a Trevor Henry Aston, Nicholas Tyacke (editors), The History of the University of Oxford: Volume IV: Seventeenth-Century Oxford(1984).
- ↑ http://dspace.lib.kanazawa-u.ac.jp/dspace/bitstream/2297/5186/1/KJ00000706278.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., p. 14.
- ↑ Memoirs of the life of Peter Daniel Huet, Bishop of Avranches, written by himself (1810), traducció de John Aikin, vol. II p. 188; online text.
- ↑ Schmitz du Moulm H., Un correspondant anglais de Quesnel: Lettres de Q à Edward Bernard, professeur d'astronomie à Oxford, Lias, 2 (1975), 281–312.
- ↑ Mordechai Feingold, Mathematical Sciences and New Philosophies, p. 384 a Trevor Henry Aston, Nicholas Tyacke (editors), The History of the University of Oxford: Volume IV: Seventeenth-Century Oxford(1984).
- ↑ http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=43247
- ↑ Vita clarissimi & doctissimi viri, Edwardi Bernardi (1704)
- ↑ Joseph M. Levine, The Battle of the Books: History and Literature in the Augustan Age (1994), p. 69.
- ↑ ODNB
- ↑ http://www.nahste.ac.uk/cgi-bin/view_isad.pl?id=GB-0237-David-Gregory-Dk-1-2-1-Quarto-A-20&view=basic Arxivat 2009-01-03 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.nahste.ac.uk/cgi-bin/view_isad.pl?id=GB-0237-David-Gregory-Dk-1-2-2-Folio-B&view=basic Arxivat 2007-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.kcl.ac.uk/depsta/iss/library/speccoll/exhibitions/gsci/maths.html Arxivat 2009-03-21 a Wayback Machine.
- ↑ Leonard Twells et al., The Lives of Dr. Edward Pocock, the celebrated orientalist (1816) p. 292; online text.
- ↑ M.B. Hall, 'Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677', The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England, p.154
- ↑ A commentary on the prophecy of Hosea (1685)
- ↑ https://web.archive.org/web/20161220052713/http://www.metrum.org/measures/european.htm
- ↑ Aristeae historia LXXII, about 1692.
- ↑ Orbis eruditi literatura à charactere Samaritico deducta (Oxford, 1689)).
- ↑ http://www.bartleby.com/219/1330.html
Bibliografia
[modifica]- Sowerby, E. M. Catalogue of the Library of Thomas Jefferson, 1952, v. 1, p. 4