Edward F. Moore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdward F. Moore
Nom original(en) Edward Forrest Moore Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 2003 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióVirginia Polytechnic Institute and State University
Universitat Brown Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHerbert Federer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència computacional, ciències de la computació i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, informàtic, professor d'universitat, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichael Garey, John Hayden Williams, Alan C. Roochvarg, Anumongkil Sirivedhin i Robert W. Shirey Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Forrest Moore (Baltimore, Maryland, 23 de novembre de 1925 - Madison, Wisconsin, 14 de juny de 2003) va ser un professor de matemàtiques i informàtica i l'inventor de la màquina d'estats finits.

Biografia[modifica]

Moore va fer un B.S. en química de la Institut Politècnic de Virgínia a Blacksburg, VA l'any 1947 i un doctorat en matemàtiques a la Universitat de Brown de Providence, RI el juny de 1950. Va treballar al UIUC 1.950-1.952 i va ser professor visitant al MIT i a Harvard al mateix temps el 1952 i 1953. Després va treballar a Bell Labs durant uns 10 anys. Després d'això, va ser professor de la Universitat de Wisconsin-Madison des de 1966 fins a la seva jubilació el 1985.

Es va casar amb Elinor Constance Martin i van tenir tres fills.

Treball científic[modifica]

Va ser el primer a utilitzar el tipus de màquina d'estats finits (FSM), que és el més comunament utilitzat avui en dia, la màquina de Moore.[1] Amb Claude Shannon va fer treball seminal a teoria de la computabilitat i va construir circuits fiables utilitzant relés menys fiables. També va passar gran part dels seus últims anys en un esforç infructuós per resoldre el teorema dels quatre colors.

Publicacions[modifica]

Durant el període que va treballar als Laboratoris Bell, va escriure «Variable Length Binary Encodings», «The Shortest Path Through a Maze», «A simplified universal Turing machine», i «Complete Relay Decoding Networks».

  • «Machine models of self-reproduction», Proceedings of Symposia in Applied Mathematics, volume 14, pages 17–33. The American Mathematical Society, 1962.
  • «Artificial Living Plants», Scientific American, (Oct 1956):118-126
  • «Gedanken-experiments on Sequential Machines», p.129 – 153, Automata Studies, Annals of Mathematical Studies, no. 34, Princeton University Press, Princeton, N. J., 1956
  • «Computability by Probabilistic Machines»
  • «Machine Aid for Switching Circuit Design»
  • «Reliable Circuits Using Less Reliable Relays»

Referències[modifica]

  1. David A. Patterson, John L. Hennessy. Estructura y diseño de computadores (en castellà). Reverte, 2000, p. 110. ISBN 9788429126181. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]