Edward Kasner

De Viquipèdia
Infotaula de personaEdward Kasner
PSM V70 D187 Edward Kasner.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1878 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia - doctor (1897–1899)
City College de Nova York - Grau en Arts (1891–1896) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe invariant theory of the inversion group: geometry upon a quadric surface  (1900 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFelix Klein i David Hilbert Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1910–1949)
Barnard College (1900–1910) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJesse Douglas, Rufus Philip Isaacs, Edna Kramer, Joseph Fels Ritt, Sergei Alexander Schelkunoff, John De Cicco (en) Tradueix, Caroline Eustis Seely (en) Tradueix, Sarah E. Cronin (en) Tradueix, Eugenia Maria Morenus (en) Tradueix, George Comenetz (en) Tradueix, Aaron David Fialkow (en) Tradueix i Mary Elizabeth Ladue Solari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesBernard Kasner i Fanny Ritterman

Edward Kasner (Nova York, 2 d'abril de 1878 - Nova York, 7 de gener de 1955) va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i Obra[modifica]

Kasner es va graduar al City College de Nova York el 1897 i es va doctorar a la Universitat de Colúmbia el 1900.[1] Des d'aquest any fins al 1910 va ser professor del Barnard College i a partir del 1910 de la Universitat de Colúmbia fins que es va jubilar el 1949. El 1951 va patir un vessament cerebral que el va impossibilitar.

Kasner és recordat per haver encunyat el mot googol per a referir-se a una xifra molt gran: un 1 seguit de cent zeros: .[2]

La seva obra més coneguda és Mathematics and the Imagination (1940) escrita conjuntament amb el seu deixeble James Newman, en el que recull una sèrie de temes que eren els seus preferits: grans nombres, corbes arrugades, geometries n-dimensionals, alguns fets sorprenents de la topologia, etc.[3]

Referències[modifica]

  1. Douglas, 1958, p. 181.
  2. Chang, 2011, p. 405.
  3. Douglas, 1958, p. 188.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edward Kasner
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Kasner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)