Edward Smith-Stanley
.svg){kind=small}
Edward George Geoffrey Smith-Stanley, comte de Derby, baró Stanley de Bickerstaffe KG PC (Knowsley Park, Lancashire, 29 de març de 1799 - Knowsley Park, 23 d'octubre de 1869), va ser un polític anglès, tres vegades Primer Ministre del Regne Unit, i fins ara, el membre que més ha durat com a líder del Partit Conservador britànic. Va ser conegut com a Edward Stanley fins a 1834, com a Lord Stanley entre 1834 i 1851, i des de llavors fins a la seva mort, com a comte Stanley.
Tot i que cada un dels seus mandats no van arribar a durar més de dos anys consecutius, i en total va governar menys que molts altres Primers Ministres, és un dels quatre que han regit durant tres o més mandats durant períodes no consecutius. Va ser fill d'Edward Smith-Stanley, 13è comte de Derby i Charlotte Margaret Hornby, filla del Reverend Geoffrey Hornby.
Stanley va néixer en una adinerada família de terratinents, de Knowsley Hall a Lancashire. Stanley va ser educat a Eton i en l'Església de Crist, d'Oxford.
El seu primer fill va ser Edward Henry Stanley, 15è comte de Derby. El seu segon fill Frederick Arthur Stanley, un dels Governadors del Canadà i General, la Copa Stanley porta el seu nom, en el seu honor.
Política
[modifica]El liberal Whig Lord John Russell va destituir al seu Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i de la Commonwealth Henry John Temple Lord Palmerston a finals de 1851, i aquest es va unir a l'oposició, fent caure el govern de Russell liderant l'atac a la seva Llei de Milícia, que va condemnar com una resposta ineficient a l'amenaça d'agressió per part de França després del Cop d'Estat francès de 1851 de Lluís Napoleó,[1] sent substituït pel conservador Lord Derby.,[2] Derby va formar un Govern en minoria al febrer de 1852. No obstant això, aquest govern va fracassar en un breu termini de temps.
Després que Felice Orsini intentés assassinar Napoleó III amb una bomba fabricada a Gran Bretanya, els francesos es van indignar exigint que no concedís asil a als atacants i l'ambaixador francès va rebre l'ordre de fer presentacions sobre l'incident al Parlament. Per tal de preservar bones relacions amb França, el primer ministre Henry John Temple Lord Palmerston va presentar un projecte de llei per convertir en delicte conspirar a Gran Bretanya per assassinar algú a l'estranger. La conducta britànica va ser durament criticada pels mitjans francesos i els delegats dels militars francesos que va rebre l'emperador francès, provocant la ira entre els britànics, que lord Derby va aprofitar per proposar una esmena al projecte de llei, que Palmerston va perdre per dinou vot i el febrer de 1858 es va veure obligat a dimitir.[3]
Smith-Stanley va formar un nou govern, després de la dimissió del Primer Ministre Henry John Temple Lord Palmerston. Tot i certs èxits, entre els quals va destacar el control directe de l'Índia després de la rebel·lió índia de 1857, no va arribar a durar un any en caure per una moció de censura promoguda per alguns peelites, radicals i whigs, que va conduir al segon govern de Henry John Temple i la constitució del Partit Liberal.[4]
Després d'un nou fracàs del segon govern de Lord Russell, Derby va crear un nou govern el 1866. Al començament de 1868, Derby es va retirar de la vida política, cedint-li el càrrec a Benjamin Disraeli.
Referències
[modifica]- ↑ «Lord John Russell, later Earl Russell». UK government. [Consulta: 12 maig 2025].
- ↑ Tout, T. F.. An advanced history of Great Britain from the earliest times to the death of Edward VII (en anglès). New York: Longmans, Green, 1910, p. 740-741.
- ↑ Ridley, Jasper. en. Lord Palmerston. E.P. Dutton & Co., 1971, p. 472-478. ISBN 978-0525148739.
- ↑ Hawkins, Angus. The Forgotten Prime Minister: The 14th Earl of Derby (en anglès). Volume II: Achievement, 1851–1869. Oxford University Press, 2007, p. 223-227.
