Vés al contingut

Edward Waring

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEdward Waring

Segons una pintura de Thomas Kerrich (1748-1828)
Biografia
Naixement1736 Modifica el valor a Wikidata
Shrewsbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1798 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Plealey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalene College (Universitat de Cambridge)
Es coneix perProblema de Waring
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques i nombre Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióCàtedra Lucasiana (Universitat de Cambridge)
Membre de
AlumnesJohn Dawson Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Obra
Estudiant doctoralJohn Dawson
Família
CònjugeMary Oswell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.

Vida

[modifica]

Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes; és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.[1]

Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.[2]

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.

Obra

[modifica]
Miscellanea analytica, 1762

El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.[3]

La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.[4] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.[5]

En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la.

Referències

[modifica]
  1. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Knox, pàgines 211-212.
  3. Stedall, pàgina 184.
  4. Stedall, pàgines 184 i 185.
  5. Stedall, pàgina 186.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Waring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Scott, J.F. «Waring, Edward». Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2015].
  • «Edward Waring». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 maig 2015].