Edwin Hubble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Hubble».

Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre de 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre de 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers[1] mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Hubble és considerat com el pare de la cosmologia encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi llançat en 1990 s'anomena Telescopi Espacial Hubble.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hubble va nàixer en Marshfield (Missouri) i va cursar estudis en la Universitat de Chicago, centrant-se en matemàtiques i astronomia. Es va llicenciar en 1910. Els tres anys següents va cursar estudi de dret en Oxford. Hubble va prendre part com a soldat en la primera guerra mundial.

Va retornar al camp de l'astronomia a l'incorporar-se al Observatori Yerkes de la Universitat de Chicago, on va obtenir el doctorat en físiques en 1917. George Ellery Hale, el fundador i director del Observatori de Mount Wilson en les proximitats de Pasadena (Califòrnia), dependent de l'Institut Carnegie, li va oferir un lloc de treball en què va romandre fins a la seva mort, succeïda en 1953 al patir un accident. Abans de la seva mort, Hubble va ser el primer a utilitzar el telescopi Hale del Observatori Mount Palomar.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seua arribada a Mount Wilson va coincidir amb la finalització de la construcció del telescopi Hooker, de 100" (2,54 m, el més potent del món en aquella època). Les observacions realitzades per Hubble el 1923 i 1924 amb eixe telescopi van establir sense cap mena de dubte que nombroses nebuloses observades amb anterioritat amb telescopis menys potents no eren tals, sinó que no formaven part de la nostra galàxia com es pensava, sinó que es tractava de galàxies diferents de la nostra Via Làctia. Hubble va poder observar estrelles individuals en el braç espiral de la galàxia d'Andròmeda i hi trobà algunes cefeides variables que li permeteren de mesurar-ne la distància i establir-ne la condició extragalàctica, amb la qual cosa hom ampliava els límits de l'univers conegut fins llavors. El 30 de desembre de 1924 va fer públic el seu descobriment. Curiosament la idea que les nebuloses espirals observades per Hubble eren objectes extragalàctics havia estat suggerida molt abans en altres termes per Immanuel Kant, el 1755, qui encunyà el terme d'Universos illa per a referir-s'hi.

Posteriorment, amb la col·laboració de Milton Humason, va descobrir la relació entre la velocitat a què s'allunyen les galàxies i la distància a què es troben de nosaltres, coneguda com a "llei de recessió de les galàxies", o Llei de Hubble (1927-1929), evidència de l'expansió de l'univers i d'una de les més importants teories que s'han formulat per explicar-ne l'origen, la coneguda com la Gran Explosió o Big Bang.

Entre els seus altres mèrits, Hubble ideà un sistema de classificació de les galàxies que perdura sense gaires canvis en els nostres dies (1926). També va escriure una popular obra de divulgació Realm of the Nebula (1936) en la qual presentava els seus descobriments.

Llei de recissió de les galàxies[modifica | modifica el codi]

Segons la seva teoria, les galàxies s'allunyen a major velocitat unes d'altres si estan més allunyades. És a dir, si una galaxia està situada deu vegades més lluny de la Terra que els Nuvols de Magallanes,aquesta s'allunyarà deu vegades més ràpid que aquestes. Això significa que si la velocitat de fuga per un milió de persec de distància (1 persec = 3'25 anys llum) equival a uns 75 km per segon, gràcies a això s'ha pogut calcular aproximadament l'origen de l'univers conegut com a " Big Bang " fa uns 15.000 o 20.000 milions d'anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stephen Hawking's Universe (en anglès). Basic Books, 1997, p. 75. ISBN 0465081983. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edwin Hubble