Edwy Plenel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEdwy Plenel
Salon du livre de Paris 2011 - Edwy Plenel - 002.jpg
Edwy Plenel el 2011
Biografia
Naixement (fr) Hervé Edwy Plenel
31 agost 1952 (66 anys)
Nantes
Educació Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat d'Alger
Activitat
Ocupació Periodista i escriptor de no-ficció
Ocupador Mediapart
Le Monde
Gènere artístic Assaig
Nom de ploma Joseph Krasny
Família
Cònjuge Nicole Lapierre
Fills Eve Plenel
Pare Alain Plenel Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: edwyplenel IMDB: nm0687149
Modifica les dades a Wikidata

Hervé Edwy Plenel (Nantes, 31 d'agost de 1952) és un periodista polític francès.[1]

Biografia[modifica]

Plenel va passar la seva infància en la Martinica i la seva joventut a Algèria.[2] De tornada a França el 1970, va abandonar els seus estudis universitaris (a l'Institut d'Estudis Polítics de París) per dedicar-se a la militància política en les files de la Lliga Comunista Revolucionària, una organització trotskista.

La seva carrera professional va començar en el diari Rouge el 1976. Va continuar, després del servei militar, a Le Matin de Paris. El 1980 va ser contractat a Le Monde i s'hi va quedar allí durant vint-i-cinc anys. Primer encarregat de l'educació (1980-1982), va seguir després les qüestions de policia i de seguretat (1982-1990) i llavors va ser reporter (1991) abans de dirigir el servei d'nformacions generals (1992-1994).

Entre 1996 i 2004 va dirigir Le Monde. En desacord amb altres dirigents del diari sobre els riscos d'una pèrdua de la seva independència, va dimitir de les seves responsabilitats el novembre de 2004, abans de deixar definitivament de Le Monde el 31 d'octubre de 2005.[3][4]

Dos anys més tard, el 2007, anuncia el llançament de Mediapart, un diari totalment digital, participatiu i independent, que veu la llum el 16 de març de 2008. És el director de publicació. Sense publicitat, vivint només d'abonaments dels seus lectors i refent el reconeixement per les seves investigacions independents, Mediapart va sobrepassar els 100.000 abonats el 2014.

Bibliografia[modifica]

  • L'Effet Le Pen (amb Alain Rollat), París, La Découverte-Le Monde, 1984.
  • La République inachevée. L'État et l'école en France, París, Payot, 1985; Stock, 1997; Biblio «Essais», 1999.
  • Mourir à Ouvéa. Le tournant calédonien (amb Alain Rollat), París, La Découverte-Le Monde, 1988.
  • Voyage avec Colomb, París, Le Monde-Éditions, 1991.
  • La Part d'ombre, París, Stock, 1992; Gallimard, «Folio Actuel», 1994.
  • Un temps de chien, París, Stock, 1994 ; Gallimard, «Folio Actuel», 1996.
  • Les Mots volés, París, Stock, 1997; Gallimard, «Folio Actuel», 1999.
  • L'Épreuve, París, Stock, 1999.
  • Secretos de jeunesse, París, Stock, 2001 (premi Médicis d'assaig)  Gallimard, «Folio», 2003.
  • La Découverte du monde, París, Stock, 2002; Gallimard, «Folio Actuel», 2004.
  • Procès, París, Stock, 2006 (premi del Journal du Centre) ; Gallimard, «Folio», 2007.
  • Chroniques marranes, París, Stock, 2007.
  • Le Journaliste et le Président, París, Stock, 2006.
  • Combat pour une presse libre. Le manifeste de Mediapart, París, Galaade, 2009
  • Le Président de trop. Vertus de l'antisarkozysme, vices du présidentialisme, París, Don Quichotte, 2011.
  • Le 89 árabe (amb Benjamin Stora), París, Stock, 2011.
  • Notre France (amb Farouk Mardam Bey i Elias Sanbar), París, Sindbad/Actes Sud, 2011.
  • Le Droit de savoir, París, Don Quichotte, 2013; Seuil, «Points», 2014.
  • Dire non, París, Don Quichotte, 2014; Seuil, «Points», 2015.
  • Pour les musulmans, París, La Découverte, 2014; La Découverte/Poche, 2016 (premi Fetkann de la memòria).
  • La Troisième Equipe. Souvenirs de l'affaire Greenpeace, París, Don Quichotte, 2015.
  • Dire nous. Contre les peurs et les haines, nos causes communes, París, Don Quichotte, 2016.
  • Voyage en terres d'espoir, París, Editions de l'Atelier, 2016.

Referències[modifica]

  1. Secrets de jeunesse de Edwy Plenel, Evene.
  2. World Who's Who, Routledge.
  3. Henley, Jon «Le Monde editor quits as problems mount». , 30-11-2004 [Consulta: 3 juny 2012].
  4. Brodeur, Jean-Paul. «Democracy and secrecy: the French intelligence community». A: Democracy, law, and security: internal security services in contemporary Europe. UK: Ashgate Publishing, 2003. ISBN 0754630021. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edwy Plenel Modifica l'enllaç a Wikidata