Efecte Auger

L'efecte Auger és la desexcitació d'un àtom en què un electró perifèric passa a ocupar una capa interna i l'energia de desexcitació és transmesa directament, mitjançant un fotó virtual, a un segon electró de l'embolcall electrònic del mateix àtom, que resulta emès. Aquest electró emès és anomenatelectró Auger.
El procés acostuma a produir-se després de l'emissió d'un electró d'un dels nivells fonamentals de l'àtom. El lloc buit deixat per aquest electró és ocupat per un altre electró procedent dels nivells superiors; l'energia generada s'acostuma a invertir en l'emissió d'un fotó de raigs X, però a vegades també s'inverteix en l'emissió d'un altre electró, o electró Auger.
Història[modifica]

L'emissió Auger fou descoberta el 1920 per Lise Meitner (1878-1968), física de nacionalitat austríaca, que ho comunicà el 1923 a la revista Zeitschrift für Physik.[1] Dos anys més tard, Pierre Victor Auger (1899-1993), físic francès, també descobrí el procés que publicà a la revista Journal de physique et le Radium el 1925, sense citar l'article de Meitner.[2] La influència més gran de la segona revista donà com a conseqüència que Auger sigui el nom donat al fenomen.[3]
El procés d'emissió[modifica]

Quan un electró és arrencat d'una de les capes internes d'un àtom, deixant una vacant o buit, un electró d'un nivell d'energia extern pot caure en aquesta vacant, resultant en un excés d'energia. Aquest excés d'energia és freqüentment alliberada per l'emissió d'un fotó ( fluorescència de raigs X ), encara que també pot ser transferida a un altre electró, el qual és emès de l'àtom. L'energia de l'electró Auger correspon a la diferència entre l'energia de la transició electrònica primària i l'energia de ionització per a la capa de la qual l'electró Auger va ser emès. Aquests nivells electrònics depenen del tipus d'àtom i l'ambient químic en el qual es trobava l'àtom.
L'energia cinètica de l'electró Auger expulsat depèn exclusivament dels tres nivells d'energia involucrats en el procés:
on
- és l'energia de l'àtom amb una vacant en un nivell intern. Aquest és un estat altament inestable.
- és l'energia del nivell energètic ocupat pel segon electró.
- és l'energia de l'electró que serà expulsat en l'efecte Auger.
- és la funció treball. És l'energia necessària perquè l'electró deixi la superfície del sòlid.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte Auger |
- Soto, G; Díaz J A, de la Creu W. «Copper nitride films produced by reactivi Pulsed làser Deposition». Materials Letters, 57, 2003. pp 4130-4133.
- Soto, G, de la Creu W; Farias MH «XPS, AES, and Eels characterization of nitrogen-containing thin films». Journal of Electron Spectroscopy and Related Phenomena, 135, 2004. pp 27-39.
- ↑ Meitner, Lise «Das β-Strahlenspektrum von UX1 und seine Deutung» (en alemany). Zeitschrift für Physik, 17, 1, 01-12-1923, pàg. 54–66. DOI: 10.1007/BF01328663. ISSN: 0044-3328.
- ↑ Auger, Pierre «Sur l'effet photoélectrique composé». Journal de Physique et le Radium, 6, 6, 1925, pàg. 205–208. DOI: 10.1051/jphysrad:0192500606020500. ISSN: 0368-3842.
- ↑ Hardouin Duparc, Olivier «Pierre Auger – Lise Meitner: Comparative contributions to the Auger effect» (en anglès). International Journal of Materials Research, 100, 9, 01-09-2009, pàg. 1162–1166. DOI: 10.3139/146.110163. ISSN: 2195-8556.