Efecte Matilda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Efecte Matilda

L'Efecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor (1870) i el terme fou proposat per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter el 1993.[1][2][3]

Investigacions[modifica]

Segons alguns estudis, l'efecte era especialment pronunciat la dècada del 1990 als Estats Units d'Amèrica. Dues investigadores de la Universitat Radboud a Nimega van demostrar el 2012 que als Països Baixos el sexe dels científics candidats a la càtedra influïa en l'avaluació que se'n fa, reben més reconeixement i premis els homes que les dones amb currículums similars.[4][5]

Investigadors italians van descriure casos similars en un estudi,[6] corroborat posteriorment per un estudi espanyol.[7][8] D’altra banda, diversos estudis no van trobar cap diferència entre les cites i l’impacte de publicacions d’autors masculins respecte a autores de gènere femení.[7][9][10] Per altra banda, una investigació suïssa conclou que els mitjans de comunicació de masses promouen majoritàriament la participació de científics masculins que no pas a les seves col·legues de sexe femení.[11]

Segons un estudi nord-americà, "tot i que la discriminació manifesta de gènere en general continua disminuint a la societat nord-americana", "les dones continuen sent menys afavorides pel que fa a la recepció de reconeixements i premis científics, especialment per a la investigació" .[4]

Aquest efecte es dona també en les contribucions científiques de dones, que no són tan reconegudes. Segons estudis com Gender homophily in citations, es produeix un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una major tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes.[12]

Exemples de dones afectades[modifica]

Exemples de dones que han patit l'efecte Matilada:

  • Trotula (Trota de Salern, Segle XII) – Metgessa italiana, autora d’obres que, després de la seva mort, van ser atribuïdes a autors masculins. L'hostilitat envers les dones com a mestres i curanderes va provocar la negació de la seva pròpia existència. Al principi, el seu treball es va atribuir al seu marit o al seu fill, però a mesura que es va transmetre informació, els monjos van confondre el seu nom amb el d’un home. No és mencionada en obres de referència tan rellevants com el "Dictionary of Scientific Biography"[2]
  • Nettie Stevens (1861–1912), descobridora del sistema de determinació del sexe XY i una de les genetistes més importants de la història.[13] Els seus estudis crucials sobre els escarabats de la farina van revelar per primer cop que el sexe d'un organisme està determinat pels seus cromosomes en lloc de per factors ambientals o d'altres. Stevens va influir molt en la transició de la comunitat científica cap a aquesta nova línia d’investigació: la determinació del sexe cromosòmic.[14] No obstant això, Thomas Hunt Morgan, genetista distingit en aquella època, se li atribueix generalment aquest descobriment.[15] Tot i el seu extens treball en el camp de la genètica, sovint no es tenen en compte les contribucions de Stevens al treball de Morgan.[16]
  • Mary Whiton Calkins (1863–1930) – investigadora de la Harvard University va descobrir que els estímuls que estaven emparellats amb altres estímuls vius es recordarien més fàcilment. També va descobrir que la durada de l'exposició conduïa a un millor record. Aquests descobriments, juntament amb el seu mètode de parells associats serien utilitzats més tard per Georg Elias Müller i Edward B. Titchener, sense que es donés cap menció a Calkins.[17]
  • Gerty Cori (1896–1957), bioquímica reconeguda amb el premi Nobel, va treballar durant anys com assistent del seu marit, malgrat tenir la mateixa qualificació per una plaça de docent.[18][19]
  • Rosalind Franklin (1920–1958) reconeguda ara com a col·laboradora principal en el descobriment de l’estructura de l’ADN el 1953. En el moment del seu descobriment per part de Francis Crick i James Watson, pel qual tots dos homes van rebre un Nobel de 1962, el seu treball no va rebre el degut reconeixement. Més tard, Watson descrigué la importància crucial de la contribució de Franklin al seu llibre de 1968 La doble hèlix.[20]
  • Marthe Gautier (nascuda el 1925) – se li reconeix el seu paper important en el descobriment de l’anomalia cromosòmica que causa la síndrome de Down, un descobriment atribuït anteriorment exclusivament a Jérôme Lejeune.[21]
  • Marian Diamond (nascuda Cleeves; 1926–2017), professora i més tard catedràtica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va descobrir experimentalment el fenomen de la plasticitat cerebral, que era contrari al dogma neurològic anterior. Quan el seu article seminal de 1964 estava a punt de publicar-se[22] es va assabentar que els noms dels seus dos coautors secundaris, David Krech i Mark Rosenzweig, havien estat avantposats al seu nom (que, a més, s'havia posat entre parèntesis). La seva protesta va conduir a que es posés en primer lloc el seu nom sense parèntesis. L'incident es descriu en una pel·lícula documental del 2016: My Love Affair with the Brain: The Life and Science of Dr. Marian Diamond.[23]
  • Harriet Zuckerman (nascuda el 1937), com a resultat de l'efecte matilda, Zuckerman també va ser acreditada pel seu marit Robert K. Merton com a coautora del concepte Efecte Mateu .[24]
  • Programadores de l'ENIAC (1946), diverses dones van fer contribucions substancials al projecte, incloent Adele Goldstine, Kay McNulty, Betty Jennings, Betty Snyder, Marlyn Wescoff, Fran Bilas i Ruth Lichterman, però les històries d'ENIAC normalment no han abordat aquestes contribucions, i de vegades s'han centrat en els èxits de maquinari en lloc dels èxits de programari.[25]

Premis Nobel[modifica]

Exemples d'homes científics afavorits davant les seves col·legues dones en els premis Nobel:

Altres[modifica]

Ben Barres (1954–2017), un neurobiòleg de la Facultat de Medicina de la Stanford University va transicionar a home, convertint-se en el primer científic obertament transgènere de l' Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. El 2013 va parlar de què els seus èxits científics havien estat percebuts de manera diferent, segons la percepció que els seus col·legues tenien respecte del seu sexe en aquell moment.[32]Això mostra l'existència d'un relat dels biaixos experimentats a partir d’identitats diferents, tal com els percep un individu.

Referències[modifica]

  1. González Alcaide, Gregorio. Bibliometría: Fundamentos teóricos, aplicaciones y metodología para el análisis de la literatura científico-médica. València: PSYLICOM, 2012, p. 53. ISBN 978-84-940436-4-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Rossiter, Margaret W. «The Matthew Matilda Effect in Science». Social Studies of Science, 23, 2, 29-06-2016, pàg. 325–341. DOI: 10.1177%2F030631293023002004.
  3. Izquierdo-Useros, Nuria «The Mathilde Krim effect as a way to overcome the Matilda effect» (en anglès). AIDS Research and Human Retroviruses, 26-06-2018. DOI: 10.1089/aid.2018.0082. ISSN: 0889-2229.
  4. 4,0 4,1 Lincoln, Anne E.; Pincus, Stephanie; Koster, Janet Bandows; Leboy, Phoebe S. «The Matilda Effect in science: Awards and prizes in the US, 1990s and 2000s». Social Studies of Science, 42, 2, 2012, pàg. 307–320. DOI: 10.1177/0306312711435830.
  5. Brink, Marieke van den; Benschop, Yvonne «Gender practices in the construction of academic excellence: Sheep with five legs:» (en anglès). Organization, 29-07-2011. DOI: 10.1177/1350508411414293.
  6. Cerroni, Andrea; Simonella, Zenia «Ethos and symbolic violence among women of science: An empirical study:» (en anglès). Social Science Information, 24-05-2012. DOI: 10.1177/0539018412437102.
  7. 7,0 7,1 Hegarty, Peter; Walton, Zoe «The Consequences of Predicting Scientific Impact in Psychology Using Journal Impact Factors:» (en anglès). Perspectives on Psychological Science, 05-01-2012. DOI: 10.1177/1745691611429356.
  8. Jiménez-Rodrigo, María Luisa; Martínez-Morante, Emilia; García-Calvente, María del Mar; Álvarez-Dardet, Carlos «Through gender parity in scientific publications» (en anglès). Journal of Epidemiology & Community Health, 62, 6, 01-06-2008, pàg. 474–475. DOI: 10.1136/jech.2008.074294. ISSN: 0143-005X. PMID: 18477742.
  9. Baldi, Stephane «Normative versus Social Constructivist Processes in the Allocation of Citations: A Network-Analytic Model». American Sociological Review, 63, 6, 1998, pàg. 829–846. DOI: 10.2307/2657504. ISSN: 0003-1224.
  10. Haslam, Nick; Ban, Lauren; Kaufmann, Leah; Loughnan, Stephen; Peters, Kim «What makes an article influential? Predicting impact in social and personality psychology» (en anglès). Scientometrics, 76, 1, 01-07-2008, pàg. 169–185. DOI: 10.1007/s11192-007-1892-8. ISSN: 1588-2861.
  11. Roten, Fabienne Crettaz von «Gender Differences in Scientists’ Public Outreach and Engagement Activities:» (en anglès). Science Communication, 18-08-2010. DOI: 10.1177/1075547010378658.
  12. «Gender homophily in citations» (PDF) (en anglès) p. 1519-1525. Centre for Science and Technology Studies (CWTS), Leiden University, The Netherlands, setembre 2018. [Consulta: 21 setembre 2018]. «STI 2018 Conference Proceedings of the 23rd International Conference on Science and Technology Indicators»
  13. Resnick, Brian «Nettie Stevens discovered XY sex chromosomes. She didn't get credit because she had two X’s». Vox, 07-07-2016 [Consulta: 19 gener 2017].
  14. Hagen, Joel. Doing Biology. Glenview, IL: Harper Collins, 1996, p. 37–46. 
  15. 15,0 15,1 15,2 «6 Women Scientists Who Were Snubbed Due to Sexism».
  16. «Nettie Maria Stevens (1861–1912) | The Embryo Project Encyclopedia».
  17. García Dauder, Dau «Mary Whiton Calkins: la Psicología como ciencia del Self». Athenea Digital: revista de pensamiento e investigación social, 8, 2005, pàg. 350–377. ISSN: 1578-8946.
  18. «Dr. Gerty Theresa Radnitz Cori». Celebrating America's Women Physicians. USA.gov, 03-06-2015. [Consulta: 6 febrer 2021].
  19. «Missouri Women in the Health Sciences - Biographies - Gerty Cori». Bernard Becker Medical Library. [Consulta: 6 febrer 2021].
  20. Maddox, Brenda. Rosalind Franklin: The Dark Lady of DNA (en anglès). Harper Collins, 2003-09-30, p. 207,316-17. ISBN 978-0-06-098508-0. 
  21. Marthe Gautier,«Cinquantenaire de la trisomie 21. Retour sur une découverte»,  Médecine/Sciences, vol. 25, no 3, mars 2009 (lire en ligne [archive] [PDF]), p.314
  22. Diamond, Marian C.; Krech, David; Rosenzweig, Mark R. «The effects of an enriched environment on the histology of the rat cerebral cortex». The Journal of Comparative Neurology, 123, 1964, pàg. 111–119. DOI: 10.1002/cne.901230110. PMID: 14199261.
  23. Productions, Luna. «My Love Affair With the Brain: The Life and Science of Dr. Marian Diamond (clip)», 18-02-2011. [Consulta: 7 febrer 2021].
  24. «The Matthew Effect in Science, II : Cumulative Advantage and the Symbolism of Intellectual Property by Robert K. Merton».
  25. Light, Jennifer S. «When Computers Were Women». Technology and Culture, 40, 3, 1999, pàg. 455–483. DOI: 10.1353/tech.1999.0128.
  26. «ScienceWeek», 14-04-2013. Arxivat de l'original el 14 abril 2013.
  27. Sime, Ruth Lewin «Marietta Blau in the history of cosmic rays». Physics Today, 65, 10, 2012, pàg. 8. Bibcode: 2012PhT....65j...8S. DOI: 10.1063/PT.3.1728.
  28. «Wolf prize goes to particle theorists», 20-01-2004.
  29. Piqueras, Mercè (Diciembre de 2013). «Esther Lederberg, pionera de la genética bacteriana». Sem@foro (Sociedad Española de Micriobiología) (56): 5-8. Consultat el 7/02/2021
  30. «Esther Lederberg, pioneer in genetics, dies at 83».
  31. Wamsley, Laurel. «In 1974, They Gave The Nobel To Her Supervisor. Now She's Won A $3 Million Prize» (en anglès). NPR.org, 06-09-2018. [Consulta: 7 febrer 2021].
  32. Vedantam, Shankar (13 July 2006). Male Scientist Writes of Life as Female Scientist: Biologist Who Underwent Sex Change Describes Biases Against Women. Washington Post

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]