Efecte d'oposició
L'efecte d'oposició (de vegades conegut com el pic d'oposició o efecte Seeliger[1]) és l'abrillantat d'una superfície rugosa, o un objecte amb moltes partícules, quan s'il·lumina directament des del darrere de l'observador. El terme és més àmpliament utilitzat en astronomia, on en general es refereix a un notable augment sobtat en la brillantor d'un cos celestial com un planeta, lluna, o cometa com el seu angle de fase de l'observació s'aproxima a zero. Es diu així perquè la llum reflectida des de la Lluna i Mart apareix significativament més brillant que el predit per simple reflectància de Lambert en oposició astronòmica. S'han proposat dos mecanismes físics d'aquest fenomen observacional: la ocultació d'ombra i la retrodispersió coherent.
Vegeu també[modifica]
- Característica d'albedo
- Funció de distribució de reflectància bidireccional
- Albedo geomètrica
- Espectre de Brocken, l'aparentment enorme i magnificada ombra d'un observador projecta sobre les superfícies superiors dels núvols oposats al Sol
Referències[modifica]
- ↑ Hameen-Anttila, K.A.; Pyykko, S. «Photometric behaviour of Saturn's rings as a function of the saturnocentric latitudes of the Earth and the Sun». Astronomy and Astrophysics, 19, 2, juliol 1972, pàg. 235–247. Bibcode: 1972A&A....19..235H.
Enllaços externs[modifica]
- Hayabusa observes the opposition surge of Asteroid Itokawa Arxivat 2013-01-05 at Archive.is
- opposition effect, "Atmospheric optics" website. Includes a picture of the opposition surge on the moon
- opposition effect mechanism, "Atmospheric optics" website. Diagrammatic representation of the opposition surge
- "The-moon wikispaces" opposition surge page Arxivat 2013-02-09 at Archive.is
- Opposition surge on Saturn's B Ring as seen by Cassini–Huygens