Efecte de primer pas
L'efecte de primer pas (EPP), també conegut com a metabolisme de primer pas (MPP) o metabolisme presistèmic, és un fenomen del metabolisme dels fàrmacs en un lloc específic del cos que condueix a una reducció de la concentració del fàrmac actiu abans que arribi al lloc d'acció o a la circulació sistèmica.[1][2] L'efecte s'associa més amb els medicaments administrats per via oral, però alguns fàrmacs encara experimenten un metabolisme de primer pas fins i tot quan s'administren per una via alternativa (per exemple, IV, IM, etc.).[3] Durant aquest metabolisme, el fàrmac es perd durant el procés d'absorció que generalment està relacionat amb el fetge i la paret intestinal. El fetge és el lloc principal de l'efecte de primer pas; tanmateix, també pot produir-se als pulmons, la vasculatura o altres teixits metabòlicament actius del cos.
Els fàrmacs notables que experimenten un efecte de primer pas significatiu són la buprenorfina, la clorpromazina, la cimetidina, el diazepam, l'etanol (consumir alcohol), la imipramina, la insulina, la lidocaïna, el midazolam, la morfina, la petidina, el propranolol i el tetrahidrocannabinol (THC).
El metabolisme de primer pas no s'ha de confondre amb el metabolisme de fase I, que és un procés separat.
Referències
[modifica]- ↑ Rowland, Malcolm «Influence of route of administration on drug availability». Journal of Pharmaceutical Sciences, vol. 61, 1, 1-1972, pàg. 70–74. DOI: 10.1002/jps.2600610111. ISSN: 0022-3549. PMID: 5019220.
- ↑ Pond, Susan M.; Tozer, Thomas N. «First-Pass Elimination». Clinical Pharmacokinetics, vol. 9, 1, 1-1984, pàg. 1–25. DOI: 10.2165/00003088-198409010-00001. ISSN: 0312-5963. PMID: 6362950.
- ↑ Carlin, Michelle G. (2023-01-01), Houck, Max M., ed., Pharmacology and Mechanism of Action of Drugs, Oxford: Elsevier, pàg. 144–154, ISBN 978-0-12-823678-9, doi:10.1016/b978-0-12-823677-2.00086-6, <https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128236772000866>. Consulta: 17 gener 2024