Vés al contingut

Efecte lunar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tot i les creences generalitzades, cap estudi científic vàlid ha trobat alguna vegada un extraordinari efecte significatiu de la lluna plena sobre la vida a la Terra

El terme efecte lunar es refereix a la creença que hi ha una correlació entre les etapes específiques del cicle lunar sobre la Terra i el comportament dels animals, inclòs els éssers humans, que no pot simplement ser explicat per la variació en els nivells de llum. Un nombre considerable d'estudis han examinat la creença: al final de la dècada de 1980, hi havia almenys quaranta estudis publicats sobre la suposada connexió lunar,[1] i almenys vint estudis publicats sobre la suposada connexió de la Lluna amb la natalitat.[2] Després de diverses revisions i metaanàlisis extenses dels documents, no s'ha trobat cap correlació entre el cicle lunar i la biologia humana o el comportament.[1][2][3][4] Un estudi amb controls experimentals forts indica una possible relació entre la qualitat del son i les fases lunars,[5] però no hi ha hagut confirmació independent d'aquests resultats fins a la data.

Context històric

[modifica]

La creença en l'efecte de la Lluna sobre el comportament humà i animal és antiga i ha aparegut en diverses cultures al llarg de la història. Civilitzacions com l'antiga Mesopotàmia i l'antic Egipte relacionaven la fase lunar amb la fertilitat, els ritmes de cultiu i els cicles menstruals. També en la tradició europea medieval i renaixentista, es creia que la Lluna plena podia influir en la salut mental, especialment provocant comportaments irracionals o episodis de bogeria, fet que va donar lloc al terme «lunàtic» derivat de *luna*.

Durant els segles XVIII i XIX, amb l'auge de la ciència moderna, es van començar a registrar estudis més sistemàtics sobre la relació entre la Lluna i el comportament humà. Tot i això, molts dels resultats van ser contradictoris o difícils de reproduir, i la comunitat científica va començar a qüestionar l'existència d'un efecte lunar mesurable sobre la conducta humana.

Encara avui, la creença popular sobre l'efecte de la Lluna persisteix en alguns contextos culturals i mediàtics, tot i que els estudis científics rigorosos no han confirmat cap influència significativa de les fases lunars sobre la biologia o el comportament humà.[6][7]

Raons defensades pels creients

[modifica]

Els defensors de la denominada hipòtesi lunar proposen diversos mecanismes mitjançant els quals el cicle de la Lluna podria exercir una influència sobre el comportament humà. Una de les explicacions més comunes assenyala que, atès que la Lluna afecta grans masses d'aigua com els oceans, podria generar un efecte anàleg en els éssers humans, els cossos dels quals estan formats en gran part per aigua. No obstant això, aquesta idea es considera errònia, ja que no té en compte les diferències d'escala i de proporció. La força gravitatòria responsable de les marees és extremadament feble en relació amb el volum d'aigua implicat, i des d'una perspectiva física no és possible esperar que la Lluna produeixi sobre el cos humà un efecte gravitatori superior al que podria originar un insecte com per exemple un mosquit.[8][9][8]

Gravat del segle XVIII que representa un «lunàtic», terme utilitzat històricament per descriure les persones que es creia afectades per la influència de la Lluna.

Una altra hipòtesi és que la proporció d'ions positius augmenta durant la lluna plena i que això influeix en el comportament humà. Però, tanmateix, això no és més que un reclam pseudocientífic. No només és l'augment de la proporció extremadament petit (molt menys que la causada per l'aire condicionat i la contaminació de l'aire), sinó que a més els ions de càrrega positiva o negativa no tenen cap efecte en el comportament humà, i cap efecte fisiològic diferent del d'una descàrrega d'electricitat estàtica.[9][10]

Certs creients (Com per exemple David Tredinnick) solen donar suport a les seves afirmacions assenyalant que molts policies i infermeres han observat un efecte lunar en el transcurs del seu treball. En el cas que infermeres i policies de veres assegurin observar aquests patrons, és més probable que s'expliqui com un biaix de confirmació: Els defensors de la relació entre la lluna plena i els esdeveniments dramàtics sovint remarquen aquells fets que coincideixen amb aquesta fase lunar, mentre que tendeixen a passar per alt les ocasions en què no es produeix cap incident destacable. Igualment, els successos dramàtics que ocorren en absència de lluna plena no solen ser considerats com a contraexemples. Aquest mecanisme de selecció i record reforça la percepció col·lectiva que existeix una associació entre la lluna plena i l'aparició d'esdeveniments inusuals. Com més es parla dels efectes, més persones observen relacions espúries.[9][8][8]

Origen

[modifica]

S'han trobat exemples d'aquesta creença en escriptures assíries/babilòniques. El terme "llunàtic" es va derivar a Amèrica de la paraula lluna.[8][11] L'etimologia de "lluna" (la forma en català) prové del llatí Lūna, que significa "lluna" o "la que brilla", i deriva d'una arrel indoeuropea (leuk-) associada a "llum" i "lluentor".

Influència del cicle lunar en la fisiologia i el comportament

[modifica]

La fisiologia humana i animal està influïda per ritmes estacionals, lunars i circadiaris. Tot i que els dos primers s'han estudiat àmpliament, els efectes del cicle lunar encara no es coneixen del tot. Diverses investigacions suggereixen que les fases de la Lluna podrien afectar la reproducció humana — incloent la fertilitat , la menstruació i la taxa de natalitat — així com els nivells de melatonina. Els ingressos hospitalaris i d'emergències per diverses causes (com esdeveniments cardiovasculars, hemorràgies o retenció urinària) també s'han relacionat amb les fases lunars. A més, alguns estudis han trobat associacions entre el cicle lunar i accidents de trànsit, delictes o suïcidis. Tanmateix, diversos informes no han pogut confirmar cap correlació consistent entre aquests fenòmens i les fases lunars.[12][13]

En el regne animal, el cicle lunar pot influir en els canvis hormonals en insectes, en la reproducció dels peixos (a través de l'eix hipotàlem–hipòfisi–gònada) i en les variacions hormonals de les aus durant la lluna plena. En rates de laboratori s'han observat canvis en la sensibilitat gustativa i en la ultraestructura de les cèl·lules de la glàndula pineal, i en ratolí s'han descrit variacions cícliques en la resposta humoral segons la fase de la lluna. Es considera que aquestes alteracions podrien estar guiades per la melatonina i els esteroides endògens, i que factors com la radiació electromagnètica o l'atracció gravitatòria lunar podrien desencadenar l'alliberament de neurohormones.[14]

Encara que els mecanismes exactes no estan clars, entendre aquests bioritmes lunars podria resultar útil en la pràctica mèdica, la vigilància policial o la recerca amb animals de laboratori.[15]

Evidència científica i revisió crítica

[modifica]

Alguns estudis semblen oferir un suport limitat a la hipòtesi dels efectes lunars, però la majoria no demostren cap relació significativa entre la fase de la lluna i el comportament anormal.[16] Els metaanàlisis realitzats han revelat que molts dels resultats aparentment positius són anomalies estadístiques o errors metodològics.[17]

Per exemple, un estudi va trobar una correlació significativa entre la fase lunar i els ingressos hospitalaris per hemorràgia gastrointestinal, però els autors van reconèixer que la gran variació en el nombre d'ingressos durant el cicle lunar limitava la interpretació dels resultats.[18]

Altres estudis van suggerir un augment d'episodis violents en persones amb trastorn mental durant la lluna plena,[19][20] però una recerca més recent no va confirmar aquesta correlació.[21]

Un altre treball sobre epilèpsia va trobar una correlació negativa entre el nombre de convulsions i la fracció de llum lunar, però aquesta va desaparèixer quan els pacients no podien veure la claror del cel nocturn, suggerint que era la llum ambiental i no la lluna mateixa la que influïa en les crisis.[22]

També s'han publicat informes que relacionaven la fase lunar amb el nombre d'homicidis en certes regions, però anàlisis posteriors van demostrar que els mètodes estadístics utilitzats eren incorrectes i enganyosos.[23]

Pel que fa als naixements, alguns estudis van registrar un petit augment després de la lluna plena,[24] però altres no van trobar cap correlació.[25]

Segons Ivan Kelly, James Rotton i Roger Culver, després d'examinar més de 100 estudis sobre efectes lunars,[26] no existeix cap correlació significativa ni fiable entre la fase lunar i fenòmens com els homicidis, accidents de trànsit, intervencions policials o sanitàries, violència domèstica, naixements, suïcidis,

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Rotton, James; Kelly, I. W. «Much ado about the full moon: A meta-analysis of lunar-lunacy research.». Psychological Bulletin, 97, 2, 1985, pàg. 286–306. DOI: 10.1037/0033-2909.97.2.286. ISSN: 1939-1455.
  2. ↑ 2,0 2,1 Martens, R.; Kelly, I. W.; Saklofske, D. H. «Lunar Phase and Birthrate: A 50-year Critical Review». Psychological Reports, 63, 3, 1988, pàg. 923–934. DOI: 10.2466/pr0.1988.63.3.923. ISSN: 0033-2941.
  3. ↑ Kelly, Ivan; Rotton, James; Culver, Roger «The Moon Was Full and Nothing Happened: A Review of Studies on the Moon and Human Behavior». Skeptical Inquirer, 10, 2, 1986, p. 129–43.. Reimprès a The Hundredth Monkey - and other paradigms of the paranormal, editat per Kendrick Frazier, Prometheus Books. Revisat i actualitzat a The Outer Edge: Classic Investigations of the Paranormal, editat per Joe Nickell, Barry Karr, i Tom Genoni, 1996, CSICOP.
  4. ↑ Foster, Russell G.; Roenneberg, Till «Human Responses to the Geophysical Daily, Annual and Lunar Cycles». Current Biology, 18, 17, 2008, pàg. R784–R794. DOI: 10.1016/j.cub.2008.07.003. ISSN: 09609822. PMID: 18786384.
  5. ↑ Cajochen, Christian; Altanay-Ekici, Songül; Münch, Mirjam; Frey, Sylvia; Knoblauch, Vera; Wirz-Justice, Anna «Evidence that the Lunar Cycle Influences Human Sleep». Current Biology, 23, 15, 2013, pàg. 1485–1488. DOI: 10.1016/j.cub.2013.06.029. ISSN: 09609822.
  6. ↑ Chudler, Eric. «Moonstruck! Does the full moon influence behavior?». University of Washington, ed. *Neuroscience for Kids*. Consultat el desembre de 2011.
  7. ↑ Kelly, Ivan; Rotton, James; Culver, Roger (1986). «The Moon Was Full and Nothing Happened: A Review of Studies on the Moon and Human Behavior». *Skeptical Inquirer* 10(2): 129–143.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Carroll, Robert Todd. «Full Moon and Lunar Effects» (en inglés), 12-08-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Adams, Cecil. «Do things get crazy when the moon is full?» (en inglés), 13-03-1987. [Consulta: 14 diciembre 2011].
  10. ↑ Novella, Steven. «Pseudoscience Sells». [Consulta: 12 març 2020].
  11. ↑ Harper, Douglas. «Lunatic» (en inglés). The Online Etymological Dictionary. [Consulta: 13 diciembre 2011].
  12. ↑ Chudler, Eric. «Moonstruck! Does the full moon influence behavior?». University of Washington, ed. *Neuroscience for Kids*. Consultat el desembre de 2011. Disponible a: http://faculty.washington.edu/chudler/moon.html
  13. ↑ Kelly, Ivan; Rotton, James; Culver, Roger (1986). «The Moon Was Full and Nothing Happened: A Review of Studies on the Moon and Human Behavior». *Skeptical Inquirer* 10(2): 129–143.
  14. ↑ PubMed. «Influence of lunar cycle on human physiology and behavior». *PubMed*, article disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/16407788/
  15. ↑ PubMed, op. cit.
  16. ↑ Kelly, Rotton & Culver, 1986, op. cit.
  17. ↑ Kelly, Rotton & Culver, 1986, op. cit.
  18. ↑ Roman, E. M.; Soriano, G.; Fuentes, M.; Luz-Galvez, M.; Fernandez, C. (2004). «The influence of the full moon on the number of admissions related to gastrointestinal bleeding». *International Journal of Nursing Practice* 10(6): 296.
  19. ↑ Drum, M.; Terry, C.; Hammonds, C. (1986). «Lunar phase and acting-out behaviour». *Psychological Reports* 59: 987–990.
  20. ↑ Lieber, A. «Human aggression and the lunar synodic cycle». *Journal of Clinical Psychiatry* 39(5): 385–392.
  21. ↑ Owen, C.; Tarantello, C.; Jones, M.; Tennant, C. (1998). «Lunar cycles and violent behaviour». *Australian and New Zealand Journal of Psychiatry* 32(4): 496.
  22. ↑ Baxendale, S.; Fisher, J. (2008). «Moonstruck? The effect of the lunar cycle on seizures». *Epilepsy and Behavior* 13(3): 549–550.
  23. ↑ Kelly, Rotton & Culver, 1986, op. cit.
  24. ↑ Abell, George; Greenspan, Bennett (1979). «The Moon and the Maternity Ward». *Skeptical Inquirer* 3(4): 17–25.
  25. ↑ Caton, Dan (2001). «Natality and the Moon Revisited: Do Birth Rates Depend on the Phase of the Moon?». *Bulletin of the American Astronomical Society* 33(4): 1371.
  26. ↑ Kelly, Rotton & Culver, 1986, op. cit.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Efecte_lunar&oldid=36507790»