Efecte multiplicador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En l'economia, l'efecte multiplicador és el conjunt d'increments que es produeixen en la Renda Nacional d'un sistema econòmic, a conseqüència d'un increment extern en el consum, la inversió o la despesa pública. [1]

L' "efecte multiplicador" en el cas de l'efectiu (monedes, bitllets, encara que podria incloure el que es compra a través de plàstics com targetes de crèdit i dèbit) està relacionat amb el flux del mateix en una economia.

Es considera una propensió marginal a consumir decreixent, cosa que significa que a mesura que augmenta la renda, estalvies més.

Mecanisme (Exemple)[modifica | modifica el codi]

Per exemple, suposem que una persona, a la qual anomenarem Joan, té 10 euros i en gasta 8. Diguem que aquests 8 els rep el forner per vendre pa al Joan. El forner també és un consumidor i en una següent ocasió gasta al comprar carn al carnisser. Encara que en Joan no és l'únic client del forner, ens centrarem en els diners que Joan va posar en circulació intentant seguir el seu viatge.

El forner utilitza els diners que el Joan li va donar i paga al carnisser, en aquest cas 6 euros (seguim ara a aquests 6 euros) que rep el carnisser. Aquest també és consumidor i no passa molt perquè compri, per exemple, llet a algun botiguer, per la qual paga 4 euros (òbviament els preus són hipotètics). Aquest botiguer els rep, i al seu torn n'utilitzarà dos per comprar fruita al mercat.

També podem pensar que els preus en realitat eren més alts i que els diners que realment es van pagar van ser una suma del que Joan i altres compradors van donar a cadascun dels protagonistes, però com en un principi s'ha dit, només estàvem atentent al viatge dels euros que en Joan va pagar en el seu moment. Les proporcions també són fictícies i a propòsit s'han deixat com es presenten per a facilitar l'explicació.

Què podem notar d'aquests esdeveniments?

  1. Si en Joan no posés en circulació els seus diners, el forner, el carnisser, el botiguer i el venedor de fruita haguessin vist restringides les seves vendes i per tant les seves compres.
  2. Nota: en aquest model s'està parlant d'una economia local en la qual les transaccions es veuen beneficiades (i els que hi participen) localment.
  3. En Joan tenia 10 i va gastar 8. Si se sumen tots els pagaments que es van fer: 8+6+4+2 = 20,, es pot veure que en l'economia local del nostre experiment hi va haver un flux d'efectiu que va superar del doble la quantitat inicial. En altres paraules, per poder dur a terme totes les transaccions i amb això beneficiar les compres que cada persona va fer, es necessitaria una quantitat superior a la que cada un d'ells té. Encara més: encara que hem posat al Joan com a iniciador d'aquesta cadena, al mateix temps el forner, el carnisser, el botiguer i el venedor de fruita estaven probablement realitzant altres compres, de manera que l'efecte multiplicador que cadascun d'ells originaria se sumaria a la de Joan, és a dir, la quantitat de flux d'efectiu és encara més gran. D'allí el nom d'aquest efecte econòmic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean-Didier Lecaillon; Christian Ottavj; Jean-Marie Le Page. économie Contemporaine: Analyse et Diagnostics. De Boeck Supérieur, 2008, p. 275 -. ISBN 978-2-8041-5955-9 [Consulta: 17 gener 2012].