Efectes de so

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Dins de la banda sonora de qualsevol projecte audiovisual distingim tres elements: la música, els diàlegs i veu en off, i els efectes sonors. Un efecte de so o efecte d'àudio és un so generat o modificat artificialment, o un procés de so emprat amb finalitats artístiques o de contingut en el cinema, la televisió, els enregistraments musicals, els videojocs, els dibuixos animats, les representacions en directe de teatre o musicals i altres mitjans. En el cinema i les produccions televisives, els efectes de so es graven i reprodueixen per donar un contingut narratiu o creatiu sense l'ús de diàleg o música. El terme s'aplica freqüentment a un procés aplicat a un enregistrament, no a la gravació en si mateixa. En la producció cinematogràfica i televisiva professional, el diàleg, la música i els efectes de so es tracten com a elements separats. Ni els diàlegs ni la música s'inclouen entre els efectes de so, encara que se'ls apliquin processos, com reverberació o flanging, que es podrien entendre com efectes.

Tipus d'efectes de so[modifica]

Dels efectes de so es poden fer dues classificacions segons la seva funció o aplicació, o segons com s'ha enregistrat el so.

Tot i així el dissenyador sonor Ric Viers recomana diverses categories a l'hora de nomenar i organitzar sons que condensen molt bé les nostres necessitats en general i per descomptat, permeten combinacions, atès que hi haurà molts efectes que puguin ser inclosos en diverses categories i nomenats sota característiques múltiples:

ambients, animals, cartoons, crashes, multituds, emergència, electrònic, explosions, foc, Foley, passos, horror, sons de casa, humans, impactes, indústria, multimèdia, musicals, oficina, Ciència-ficció, esports, tecnologia, transport, guerra, aigua i clima.[1]

Segons la funció[modifica]

Sons ambients[modifica]

Els sons ambients són aquells sons no sincronitzats que s’afegeixen per crear presència o ambient en una escena amb la finalitat de situar-la en una localització o ambientació específica com per exemple una gran ciutat, la platja… Aquest sons no salen cridar l'atenció de l'espectador perquè simplement ajuden a situar-lo en un context concret però són essencials en tota escena, ja que del contrari es produiria una dissonància entre el que veiem i el que no sentim. Aporten verosimilitud a l'escena. Per qualsevol rodatge a l'hora d'enregistrar el so ambient es fa el que s'anomena una wildtrack, és a dir, una pista de "silenci" enregistrada a la mateixa localització en la que s'ha rodat la escena i s'utilitza com a capa de "silenci" per unir uniformement el muntatge dels diferents plans i com a base ambiental. Els efectes de so ambiental en una producció compleixen millor la seva comesa quan la seva presència no és constant al llarg del film o programa. Aquesta aparició i desaparició contínua, alternada amb les altres bandes de so, desperta l'interès del espectador.

Sons puntuals[modifica]

Els efectes de so puntuals son aquells efectes individuals normalment sincronitzats i relacionats amb una sola font sonora. Aquests efectes de so es solen afegir en el procés de postproducció per a emfatitzar tot allò que el so ambient no pugui oferir.

Segons l'enregistrament[modifica]

Efectes de so directes[modifica]

Els efectes de so directe o Wildtracks d'efectes són aquells sons enregistrats durant el mateix rodatge.[2]

Efectes sala o Foley[modifica]

Els efectes de sala són un dels processos més creatius en la creació de la banda sonora, juntament amb la música. Reben aquest nom gràcies a Jack Donovan Foley, un pioner artista en el camp dels efectes de so creador de tècniques i efectes sonors molt presents actualment en el cinema. Jack Foley va ser el primer en afegir efectes sonors com per exemple passos i, en definitiva, sons produïts per una acció humana en una producció cinematogràfica. El Foley consisteix en l'enregistrament de sons en temps real sincronitzats amb les imatges de la producció per tal d'adaptar-los a la acció en pantalla. Inicialment el Foley de cada escena s'havia de fer tot d'un cop i amb perfecta precisió i sincronia. En canvi actualment gràcies al so digital poder enregistrar les pistes que siguin necessàries amb l'oportunitat d'intentar-ho de nou. Així amb el Foley en una petita sala es poden produir tota mena de sons de qualsevol font visual amb objectes quotidians.[3]

Efectes especials[modifica]

Utilitzats majoritàriament en produccions de ciència-ficció, els efectes especials tenen com a objectiu aconseguir sons d'ambients o situacions que no poden succeir en la vida real i que, per tant, no podem enregistrar ni imitar. Aquests tipus de sons es realitzen durant el procés de postproducció solen ser creats artificialment mitjançant processadors de so i sintetitzadors.

Efectes de llibreria[modifica]

Els efectes sonors de llibreria són aquells sons preenregistrats i que trobem disponibles a bancs o llibreries de so. L'avantatge d'aquestes llibreries sonores és que podem disposar amb gran facilitat de nombrosos efectes de bona qualitat i segurament difícil d'enregistrat per nosaltres mateixos, però com a inconvenients existeix una manca de control sobre la dinàmica, el timing, o la durada, pel que un bon so pot no ser-nos útil al no quadrar amb la imatge visual.

Segons la relació amb la imatge[modifica]

Sons naturals[modifica]

Quan l'efecte sonor és el veritable so de l'objecte que està sonant i estem veient. Els sons naturals són més propis de documentals i de reportatges.[4]

Sons característics[modifica]

Els sons característics són aquells en que l'efecte és una reinterpretació del so natural de l'objecte. Habitualment s’utilitza per intensificar l'impacte sobre l'espectador i hi trobem de dos tipus:

Imitatius[modifica]

So amb propietats físiques similars a les del original.

Interpretatius[modifica]

So amb cap semblança amb el so original. 

Funcions dels efectes de so[modifica]

La funció principal dels efectes de so és dotar de versemblança a un projecte audiovisual amb l'objectiu de que es creï un paisatge sonor realista que atregui a l'espectador cap a la realitat creada dins la pel·lícula o text audiovisual. Tot i així existeixen altres funcions importants dels efectes sonors:[5][6][7]

Reemplaçar[modifica]

Durant un rodatge el so directe està configurat per a enregistrar els diàlegs dels actors per la qual cosa la captació de la resta de sons puntuals queda molt limitada a causa de factors com els elements de ficció (decorats, attrezzo, etc), la contaminació acústica o el doblatge dels diàlegs obliguen a recórrer als efectes sonors.

Recrear/narrar[modifica]

Ja que un dels objectius dels efectes és crear versemblança i situar a l'espectador en un ambient concret es sonoritza el fora de camp per situar-nos en un espai concret on es desenvolupa l’acció, així com per anticipar esdeveniments o crear il·lusió de profunditat.

Dramatitzar[modifica]

Amb la funció dramatitzadora podem reforçar el contingut dramàtic de la imatge amb sons que reforcin o accentuïn el que veiem a la pantalla.

Mostrar i orientar[modifica]

Els efectes sonors ajuden a mostrat allò difícil de veure per l'espectador com per exemple moviments ràpids. També ajuda a dirigir la mirada de l’espectador cap a elements o zones concretes de la imatge.

Articular[modifica]

Els efectes sonors ajuden a atenuar la discontinuïtat entre diferents escenes i tipus de plans visuals. Creen una continuïtat fictícia i remarquen transicions.

Sincronia[modifica]

La sincronia també és un aspecte molt important dels efectes sonors, ja que segons el tipus de sincronia que utilitzem crearem un efecte o altre en l'espectador. Així que hi distingim 3 tipus de sincronia: sincronia dura quan el so s'anticipa a la imatge i provoca sorpresa a l'espectador, sincronia tova quan el so és posterior a la imatge, suavitzant la sensació d'impacte; i la sincronia neutra que és aquella en la que el so i la imatge coincideixen.[8]

Referències[modifica]

  1. Música y sonido en los audiovisuales. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, D.L. 2012. ISBN 9788447535958. 
  2. Ric., Viers,. The sound effects bible: how to create and record Hollywood style sound effects. Studio City, CA: Michael Wiese Productions, 2008. ISBN 9781932907483. 
  3. Ament, Vanessa Theme. The Foley grail: the art of performing sound for film, games, and animation (en anglès). Oxford: Focal, 2009. ISBN 9780240811253. 
  4. 1947-, Chion, Michel,. La audiovisión: introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós, 1993. ISBN 8475098592. 
  5. Amyes, Hylary Wyatt y Tim. Postproducción de audio para TV. y Cine: una introducción a la tecnología y las técnicas. Andoain: Escuela de Cine y Vídeo de Andoaín, 2006. ISBN 9788493431952. 
  6. «Guía de diseño sonoro (6): Tipos de efectos sonoros» (en es). Hispasonic.
  7. Ángel., Rodríguez Bravo,. La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. 1. ed. Barcelona: Paidós, 1998. ISBN 8449304792. 
  8. Nieto, José. Música para la imagen: la influencia secreta (en spanish). Madrid: Iberautor: SGAE, 2003. ISBN 848048604X.