Vés al contingut

Efigènia d'Etiòpia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEfigènia d'Etiòpia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat21 de setembre Modifica el valor a Wikidata

Efigènia d'Etiòpia o Ifigènia d'Etiòpia, també anomenada Ifigènia d'Abissínia,[1][2] és una santa popular occidental. A la Llegenda àuria s'explica que va ser una verge convertida al cristianisme i després consagrada a Déu per l'apòstol Mateu, que va estendre l'Evangeli a la regió d'"Etiòpia".[3] Amb aquest nom es refereix a les regions al sud del mar Caspi,[4] ja sigui en una de les províncies de Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), o a l'antiga Armènia (Còlquida).

Vida hagiogràfica

[modifica]

Segons la llegenda, Efigènia era filla del rei etíop Egip. Va decidir dedicar la seva vida a Déu després d'escoltar Mateu apòstol,[5] que la va consagrar com a monja.[6]

En succeir a Eggipus, el nou rei d'Etiòpia, Hirtac, va prometre a l'apòstol Mateu la meitat del seu regne si podia persuadir Efigènia de casar-se amb ell. Així doncs, Mateu va convidar el rei a missa el diumenge següent on va explicar que ella ja estava desposada amb el rei etern i, per tant, no es podia casar amb ell. Enfurismat, el rei Hiraticus va abandonar l'església i més tard va enviar un espadatxí a matar a Mateu que estava al costat de l'altar de l'església en aquell moment, convertint així Mateu en màrtir.

No havent aconseguit doblegar Efigènia a la seva voluntat, Hirtacus va intentar incendiar casa seva. Tanmateix, Mateu va aparèixer en esperit i va protegir la casa, convertint-la en el palau reial. El fill del rei va ser capturat pel diable i el mateix rei va contreure la lepra, i finalment es va suïcidar.

Després de la mort d'Hiraticus, el poble va escollir com a rei el germà d'Efigènia, que va regnar durant setanta anys, deixant el seu regne al seu fill que va omplir Egipte d'esglésies cristianes.

Fonts hagiogràfiques

[modifica]

Església Catòlica Romana

[modifica]
El Martiri de Sant Mateu, amb Santa Ifigènia a la dreta. (Retaule de Sant Mateu, c.1367-70, Galleria degli Uffizi, Florència )

La festa de Santa Efigenia a l'Església Catòlica Romana, juntament amb la de Sant Mateu, és el 21 de setembre.[7][8][9]

La font textual més antiga de la seva vida sembla ser la Llegenda àurea del cronista italià Iacopo da Varazze, compilada cap a l'any 1275 dC.[3][10] Aquest va ser un llibre influent sobre l'espiritualitat renaixentista i la comprensió de la santedat que es va llegir no només com una hagiografia -un recull de vides dels sants- sinó com un Vademècum o manual d'ascetisme.[11] Aquesta és la manera com l'emprava Ignasi de Loiola i com Teresa d'Àvila va aconsellar a les seves germanes espirituals que el fessin servir.[11][12][13]

Santa Efigènia també figura a l'hagiografia del bisbe venecià Petrus de Natalibus (m. vers 1400), i apareix a l'edició de 1586 del Martirologi romà del cardenal Cesare Baronio,[14] la primera edició autoritzada del Martirologi romà.[15]

Els bol·landistes van incloure una entrada per a Santa Ifigènia a la seva Acta Sanctorum per al 21 de setembre. Apareix en una col·lecció de sants derivada dels bol·landistes en llengua alemanya de 1869.[16][17] El professor Roberto Sánchez en el seu article 'La Verge Negra: Santa Efigènia, religió popular i diàspora africana al Perú' assenyala el següent sobre el relat bol·landista:

"Els bol·landistes, el treball dels quals és historicitzar i contextualitzar la vida dels sants, admeten que hi ha algun dubte sobre si Sant Mateu fins i tot va anar a Etiòpia. No obstant això, conclouen que la llegenda és coherent amb altres fonts i escrits apòcrifs. És evident que la història de Santa Efígènia està escrita com a corol·lari del gran interès pel martiri de sant Mateu, un esdeveniment que ha estat objecte de diferents versions, en efecte, els orígens de Santa Efigènia estan envoltats de mite, folklore i d'un enèrgic debat històric eclesiàstic".

El missioner i autor jesuïta austríac Francis Xavier Weninger va incloure la vida de santa Ifigènia a les seves Vides dels sants (1876), inscrita dins de la vida de sant Mateu el 21 de setembre:

"...Escrits incontestables demostren que va predicar l'Evangeli durant vint-i-tres anys, en part a Etiòpia, en part en altres països, al mateix temps que va fundar innombrables Esglésies, i els va proveir de sacerdots i bisbes, per tal de preservar la fe. havia ensenyat... Ifigènia, la filla gran del recent convertit rei d'Etiòpia, no només s'havia convertit en cristiana, sinó també, amb el coneixement i el consentiment del sant Apòstol, havia consagrada la seva virginitat al Totpoderós, després d'haver escoltat sovint la Santa predicar sobre el valor inestimable de la puresa, i exhortar els altres a guardar-la i conservar-la, el seu exemple fou seguit per moltes altres verges que, escollint la princesa com a superiora, vivien juntes i ocupaven el seu temps en la pregària i el treball..."

Església Catòlica Anglicana

[modifica]

L' Església Catòlica Anglicana registra la memòria de Santa Efigènia, continguda a la Vida de Sant Mateu, citant El Breviari Anglicà (1955).

"Tot i que moltes parts de la cristiandat s'han complagut en reclamar aquest apòstol com el fundador de les seves esglésies, la tradició habitual és que va anar a les regions al sud del mar Caspi, (que en aquest cas s'anomena Etiòpia) on va predicar l'Evangeli i així ho confirmen moltes fonts. La més gran d'aquestes s'explica d'aquesta manera: que va ressuscitar la filla del rei Ifigenia, per la qual la família reial es va convertir a Crist, que després de la mort del rei Hirtac, el seu successor va exigir a Ifigenia per esposa i que ella (que per l'ensenyament de Mateu s'havia fet vot a Déu) va rebutjar Hirtac en compliment del seu vot; va ser mort per ordre reial mentre celebrava els sants misteris, amb el qual va complir el seu apostolat en martiri".[18]

Església Ortodoxa Oriental

[modifica]

La Vida de Sant Mateu apòstol al tradicional Sinaxari ortodox no esmenta directament Santa Ifigènia pel seu nom, tot i que registra els viatges de Sant Mateu a "Etiòpia", que va il·luminar la zona i va ser martiritzat allà. El Sinaxari ortodox segons la tradició de Nicèfor (c. 1320), afirma que després de ser tractat cruelment pels Parts i els Medes, Sant Mateu va anar llavors a difondre l'Evangeli a una determinada ciutat anomenada "Mirmena / Myrmena",[19][20][21] suposadament a Etiòpia, descrita com una terra que estava habitada per tribus de caníbals.[21]

Esglésies ortodoxes orientals

[modifica]

Santa Efigènia d'Etiòpia no sembla estar llistada ni al Sinaxari copte[22] ni al Sinaxarium etíop,[23] ni per si mateixa, ni dins de la vida de Sant Mateu.

Veneració

[modifica]

Santa Efigènia es venera en diversos territoris, sobretot a Espanya, França, Perú i Brasil.

A Catalunya es venera a l'església de Santa Maria de Balsareny, com testimonien els goigs de 1871 que en fan lloança.[24]

Puitx de nostre Redemptor / Sos vos estimada esposa / Santa Ifigenia gloriosa / Daunos ajuda y favor.

(...)

Desde 'l cel Verge dichosa / Vostre devots ajudau, / Las penas aliviau / De nostra vida anguniosa, / Defensaunos piadosa / Del diabólich furor.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Robert C. Smith Jr. "The Colonial Architecture of Minas Gerais in Brazil." The Art Bulletin, Vol. 21, No. 2 (Jun., 1939), pp. 110–159. p. 115.
  2. ↑ Henry George Liddell and Robert Scott. A Greek-English Lexicon, s.v. "Iphigenia". And: Rush Rehm. The Play of Space (2002, 188).
  3. ↑ 3,0 3,1 Jacobus de Voragine, Archbishop of Genoa, 1275 (Comp.). "Here beginneth the Life of S. Matthew, and, first of the interpretation of his name." In: The GOLDEN LEGEND or LIVES of the SAINTS: VOLUME FIVE. First Edition Publ. 1470. ENGLISHED by WILLIAM CAXTON, First Edition 1483. Temple Classics, Ed. by F.S. ELLIS, First issue 1900, Reprinted 1922, 1931.
  4. ↑ "Liturgical Calendars: Saint Matthew, Apostle and Evangelist Arxivat 2019-12-18 a Wayback Machine.." The Anglican Catholic Church.
  5. ↑ The Golden Legend of Jacobus de Voragine, trans. and adapted by Ryan, Granger and Helmut Ripperger. (Arno Press: Longmans, Green & Co) 1941. pp. 561–566.
  6. ↑ The Autonomous Orthodox Metropolia of Western Europe and the Americas (ROCOR). St. Hilarion Calendar of Saints for the year of our Lord 2004. St. Hilarion Press (Austin, TX). p. 70.
  7. ↑ The Roman Martyrology. Transl. by the Archbishop of Baltimore. Last Edition, According to the Copy Printed at Rome in 1914. Revised Edition, with the Imprimatur of His Eminence Cardinal Gibbons. Baltimore: John Murphy Company, 1916. p. 292.
  8. ↑ The Benedictine Monks of St Augustine's Abbey, Ramsgate (Comp.). THE BOOK OF SAINTS: A Dictionary of Servants of God Canonised by the Catholic Church: Extracted from the Roman and Other Martyrologies. London: A & C Black. Ltd., 1921. p. 142.
  9. ↑ Matthew Bunson and Margaret Bunson. Our Sunday Visitor's Encyclopedia of Saints. Second Edition. Our Sunday Visitor, 2014. p. 416. ISBN 978-1612787169
  10. ↑ Paul Halsall. Medieval Sourcebook: The Golden Legend (Aurea Legenda) Compiled by Jacobus de Voragine, 1275, Englished by William Caxton, 1483. Fordham University. Retrieved: 8 September 2016.
  11. ↑ 11,0 11,1 Dr. Donald Blais (ThD). Passion and Pathology in Teresa of Avila's Mystical Transformation: With Reference to the Transpersonal Theories of Michael Washburn. Dissertation submitted to the Faculty of Regis College and the Pastoral Department of the Toronto School of Theology, University of Toronto. Submitted August 1, 1997. p. 189.
  12. ↑ "Jacobus De Voragine." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica 2009 Ultimate Reference Suite. Chicago: Encyclopædia Britannica, 2009.
  13. ↑ Sherry L. Reames. The Legenda Aurea: A Reexamination of Its Paradoxical History. Univ of Wisconsin Press, 1985. 331 pages. ISBN 9780299101503
  14. ↑ Bernard Vincent. SAN BENITO DE PALERMO EN ESPAÑA. Ediciones Universidad de Salamanca. Stud. his., H.ª mod., 38, n. 1 (2016), p. 27.
  15. ↑ REV. BENEDICT ZIMMERMAN, O.C.D. THE NEW ROMAN MARTYROLOGY Arxivat 2015-09-11 a Wayback Machine.. The Tablet. 15 March 1924, Page 4.
  16. ↑ "Iphigenia, S." Vollständiges Heiligen-Lexikon, Band 3. Augsburg 1869, S. 49. (Zeno.org)
  17. ↑ "S. Iphigenia, V. (21. Sept.)." Vollständiges Heiligen-Lexikon, I-L, Volume 3, 1869. p. 49.
  18. ↑ "Liturgical Calendars: Saint Matthew, Apostle and Evangelist Arxivat 2019-12-18 a Wayback Machine.." The Anglican Catholic Church.
  19. ↑ Hieromonk Makarios of Simonos Petra (Ed.).
  20. ↑ "The Life and Sufferings of the Holy Apostle and Evangelist Matthew, whose Memory the Holy Church Celebrates on the 16th of November." In: The Lives of the Holy Apostles.
  21. ↑ 21,0 21,1 Apostle and Evangelist Matthew.
  22. ↑ Coptic Synaxarium.
  23. ↑ Synaxarium: The Book of Saints of The Ethiopian Orthodox Tewahedo Church Arxivat 2017-01-10 a Wayback Machine..
  24. ↑ «Goigs de la gloriosa santa Ifigenia verge, y princesa de Etiopia, que se venera en la parroquial iglesia de Sta. Maria de Balsareny, bisbat de Vich, sa festa se celebra... · Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus». [Consulta: 18 gener 2025].
  25. ↑ «Goigs a santa Efigènia. Balsareny (Bages, Barcelona).». Goigs i devocions populars. [Consulta: 18 gener 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Efigènia_d%27Etiòpia&oldid=36162110»