Efrem Zimbalist
 Efrem Zimbalist |
|
|---|---|
Retrat d'Efrem Zimbalist
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | Efrem Aleksàndrovitx Zimbalist 9 d'abril de 1890 Rostov del Don, Rússia |
| Mort | 22 de febrer de 1985 (als 94 anys) Reno (Nevada) |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Alma mater | Conservatori de Sant Petersburg |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Violinista, compositor |
| Gènere | Òpera |
| Mestres | Leopold Auer |
| Instrument | Violí |
| Dades familiars | |
| Cònjuge | Alma Gluck (1914–1938) Mary Louise Curtis Bok Zimbalist (1943–valor desconegut) |
| Fills | |
 |
|
Efrem Aleksàndrovitx Zimbalist, en rus: Ефре́м Алекса́ндрович Цимбали́ст, (Rostov del Don, Rússia, 9 d'abril de 1890 - Reno (Nevada), 22 de febrer de 1985) fou un violinista d'origen rus nacionalitzat nord-americà.
Fou un virtuós les interpretacions del qual estaven dotades d'una emoció que en cap cas enfosquia una tècnica excepcional. Havia estudiat el violí amb el seu pare, Aaron Zimbalist, aleshores director de l'orquestra de Rostov, estudis que més tard continuà amb Auer en el Conservatori de Sant Petersburg. En la seva graduació va rebre el premi Anton Rubinstein.
Després de debutar, a Europa i més tard als Estats Units (Boston, 1911) travessa un període d'intensa activitat discogràfica. Antològica en la seva versió de concert per a dos violins en do menor de Bach, junt amb Fritz Kreisler (1915).
Les seves composicions inclouen cançons, una òpera, Landara (1956), un poema simfònic, Portrait of an Artist (Retrat d'un artista, 1945), concerts, música de cambra i per a violí sol.
Zimbalist va contraure matrimoni dues vegades, la primera amb la soprano Alma Gluck que morí el 1938, i el segon matrimoni el 1943 amb la filla gran de Cyrus Curtis. Un dels fills que va tenir amb Alma, Efrem Zimbalist Jr. i la seva néta Stephanie Zimbalist, han treballat en l'actuació (cinema, teatre, TV, i doblatge).
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efrem Zimbalist |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1985-86, pàg. 159 (ISBN 84-239-4360-7)
|
