Egilona
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 659 ↔ 680 Regne de Toledo |
| Mort | c. 718 Al-Àndalus |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme nicè |
| Període | Hispània visigoda i conquesta omeia d'Hispània |
| Activitat | (Floruit: segle VIII ) |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Cònjuge | Roderic (–711) Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (713–716) |
| Fills | Àïxa bint Abd-al-Aziz (  Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr) |
| Germans | comte Cassi |
Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs[1] (c. 659<680 - 718)[2] fou l'esposa del darrer rei visigot de Toledo, Roderic (710-711) i possiblement era germana o cosina de Casius Fortunius.[3]
Després de la batalla del Guadalete i de la mort de Roderic, Egilona fou capturada a Mèrida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr el 30 de juny de 713 i va romandre tres anys en poder dels àrabs (Abd-al-Aziz moriria la primavera del 716). El 714 Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El govern del valiat d'al-Àndalus va quedar en mans del fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz ibn Mussa, com a emir. Aquest es va enamorar d'Egilona i ella va acceptar de ser la seva dona el 715.
Es digué que influïa en el seu marit a ser més clement amb els captius cristians. Segons alguns historiadors, això no agradà al califa de Damasc, Sulayman, que va enviar a Ixbíliya (Sevilla) un emissari que el va assassinar, però sembla més probable que les causes del crim fossin altres (fou acusat de voler establir la seva pròpia monarquia),[4][5][6] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[7] o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.[8]
Núpcies i descendència[modifica]
Es casà en primeres núpcies amb Roderic, rei visigot (710-711). No consta que tinguessin fills. Es casà en segones núpcies amb Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr,[4] fill de Mussa ibn Nussayr. Tingueren una filla, pel que Egilona també fou coneguda com a Umm-Àssim (la mare d'Àssim):[3]
- Àssim o Àïxa bint Abd-al-Aziz (nascuda entre 713 i 717), es casà amb Fortun ibn Qassi[3] fill de Casius Fortunius, comte visigot de Saraqusta (Saragossa), que, convertit a l'islam, va ser origen de la nissaga muladí dels Banu Qassi.
Referències[modifica]
- ↑ Barton, Simon. Conquerors, Brides, and Concubines: Interfaith Relations and Social Power in Medieval Iberia (en anglès). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2015, p. 15-16. ISBN 9780812246759.
- ↑ Menéndez Pidal, 1982, p. 517.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Da Silva Botas Rei, 2011/2012, p. 43–44.
- ↑ 4,0 4,1 Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). tom IV, 1967.
- ↑ (anglès) Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58.
- ↑ (francès) Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355
- ↑ (anglès) Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
- ↑ Basset, R. «ʿAbd Allāh b. Mūsā». A: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online. Encyclopaedia of Islam (en anglès). segona edició, 2016.
Bibliografia[modifica]
- Lunde, Paul «Ishbiliyah, Islamic Seville» (en anglès). Aramco World, pàgines=20–31, gener/febrer 1993.
- Fuente, María Jesús. Reinas medievales en los reinos hispánicos (en castellà). 3a. La Esfera de los Libros. Serie Historia núm. 15, 2009. ISBN 978-84-9734-237-7.
- Menéndez Pidal, Ramón. Historia de España (en castellà). España musulmana (Tom IV). 5a. Espasa Calpe, 1982. ISBN 84-239-4806-4.
- Olaizola, José Luis. De Numancia a Trafalgar (en castellà). Temas de Hoy, S.A. (THA), 2004. ISBN 84-8460-368-7.
- Da Silva Botas Rei, António José «Descendência Hispânica do Profeta do Islão -Exploração de Algumas Linhas Primárias» (en portuguès). Armas e Trofeus. Instituto Português de Heráldica, 2011/2012. OCLC: 7934421.
- Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). Tom 4. 2a. Planeta, 1967. ISBN 84-320-2034-6.