Egilona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEgilona
Biografia
Naixement 659
Mort 718 (58/59 anys)
Toledo
Altres
Títol Reina
Cònjuge Roderic
Modifica les dades a Wikidata

Egilona o Egilo, també coneguda com Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs[cal citació] (Toledo, c. 659 - ibídem, 718)[1] fou l'esposa del darrer rei visigot de Toledo, Roderic (710-711) i possiblement era germana o cosina de Casius Fortunius.[2]

Després de la batalla del Guadalete i de la mort de Roderic, Egilona fou capturada a Mérida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr el 30 de juny de 713 i va romandre tres anys en poder dels àrabs (Abd-al-Aziz moriria la primavera del 716). El 714 Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El govern del valiat d'al-Àndalus va quedar en mans del fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz ibn Mussa, com a emir. Aquest es va enamorar d'Egilona i ella va acceptar de ser la seva dona el 715.

Es digué que influïa en el seu marit a ser més clement amb els captius cristians. Segons alguns historiadors, això no agradà al califa de Damasc, Sulayman, que va enviar a Ixbíliya (Sevilla) un emissari que el va assassinar, però sembla més probable que les causes del crim fossin altres (fou acusat de voler establir la seva pròpia monarquia),[3][4][5] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[6] o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.[7]

Núpcies i descendència[modifica]

Es casà en primeres núpcies amb Roderic, rei visigot (710-711). No consta que tinguessin fills.

Es casà en segones núpcies amb Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr,[3] fill de Mussa ibn Nussayr. Tingueren una filla, pel que Egilona també fou coneguda com Umm-Àssim (la mare d'Àssim):[2]

Referències[modifica]

  1. (castellà) Menéndez Pidal, 1982, pàg. 517.
  2. 2,0 2,1 2,2 (portuguès) Rei, 2011/2012, pàg. 43–44.
  3. 3,0 3,1 (castellà) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV
  4. (anglès) Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58.
  5. (francès) Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355
  6. (anglès) Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
  7. (anglès) Basset, R.. "ʿAbd Allāh b. Mūsā." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 17 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/abd-allah-b-musa-SIM_0058>

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Lunde, Paul (1993): "Ishbiliyah, Islamic Seville" a Saudi Aramco World, pages 20–31, January/February 1993 (en línia)
  • (castellà) Fuente, María Jesús. Reinas medievales en los reinos hispánicos. 3a. La Esfera de los Libros. Serie Historia núm. 15, 2009. ISBN 978-84-9734-237-7. 
  • (castellà) Menéndez Pidal, Ramón. Historia de España. España musulmana (Tom IV). 5a. Espasa Calpe, 1982. ISBN 84-239-4806-4. 
  • (castellà) Olaizola, José Luis. De Numancia a Trafalgar. Temas de Hoy, S.A. (THA), 2004. ISBN 84-8460-368-7. 
  • (portuguès) Rei, António. «Descendência Hispânica do Profeta do Islão -Exploração de Algumas Linhas Primárias». A: Armas e Troféus. Instituto Português de Heráldica, 2011/2012. OCLC 7934421. 
  • (castellà) Gran Enciclopedia Larousse. Tom 4. 2a. Planeta, 1967. ISBN 84-320-2034-6.